LES BOQUES LLAMINERES
(tots els plats seran primaveres)
jo que cuino de males maneres
si bé per a la dona que veneres
n’esdevindria xef d’encimeres
i les nostres boques llamineres
tots els plats serien primaveres
i pastissos d’il·lusions, i cireres
tots farcits de passions sinceres
i bé tu el meu pols m’acceleres
de somnis n’esdevindrem feres
deixant a dins els cors passeres
si per de vells fer les memòries
de les nostres fervents històries
car tant menjucarem bons plats
del tot exultants i molt animats
a fantasies i en plats combinats
car repetir dels desitjos delicats
si compartir-los ben enamorats
de menjar petons ni serem farts
i això ho farem a totes les parts
i doncs per això no hi ha quarts
si encara molt més falten hores
per anar a endrapar a les afores
omplim-ne d’amor les cassoles
bé encara estic a les besseroles'
car amb tu no em sento a soles
ja sinó més aviat el rei del fogó
bé farcir-ne plats d’imaginació
i de maleses omplir-ne el cassó
i quant et tinc a prop Déu ni do
com s’alça a la cuina l’escalfor
si cal rento plats fins la lluïssor
puix l’aigua en rebaixa la calor
donat en sóc un bon treballador
i si bé de premi sóc mereixedor
per cada tast vull una retribució
si sols somriure ja ple d’il·lusió
espero no sols faci de guarnició
sinó que m’ho facis amb passió
Ma vida sense tu no és vida
MA VIDA SENSE TU NO ÉS VIDA
(la teva misèria per tots compartida)
Diria fa dies que per tu el sol no llueix
crec bé que quelcom el teu cor parteix
o que la teva ment massa dur ja pateix
els dies passen i la tristor no s’esvaeix
e ja només lluitant això s’aconsegueix
i estimant-te al teu ego com es mereix
valorant el qui t’envolta també existeix
i així, el qui t’estima encara més pateix
i si el que a tu t’afecta, als altri colpeix
si bé en aquests instants no t’ho pareix
no és humà el que amb cor no insisteix
doncs viure tot ésser molt bé és mereix
e tothom el seu cos i ànima comparteix
si estàs malament l’altri se’n ressenteix’
puix el teu mal no només no es guareix
i sinó que més aviat aquest s’espargeix
si has oblidat en que la vida consisteix
torna a recordar a ta infància s’exigeix
voràs lo simple el poder que posseeix
ja sigui un gest, un somriure, un no-res
i veuràs que un món nou es descobreix
tan sols això et fa feliç i la vida enalteix
i així la teva vida un altre caire assoleix
si ja tant tu com el teu entorn ho mereix
i potser una rialla la teva cara imprimeix
a poc a poc la teva condemna s’esvaeix
ja estimant-te al teu ego com es mereix
algú que ho ha petit molt dur t’insisteix
lluita car d’estimar-te has perdut el deix
només cerca allò que per estimar serveix
si doncs no només el teu cor s’estremeix
per això el teu entorn sembla ja no llueix
emperò al capdavall n’ets tu qui decideix
si malgrat pensa que la vida es comparteix
(la teva misèria per tots compartida)
Diria fa dies que per tu el sol no llueix
crec bé que quelcom el teu cor parteix
o que la teva ment massa dur ja pateix
els dies passen i la tristor no s’esvaeix
e ja només lluitant això s’aconsegueix
i estimant-te al teu ego com es mereix
valorant el qui t’envolta també existeix
i així, el qui t’estima encara més pateix
i si el que a tu t’afecta, als altri colpeix
si bé en aquests instants no t’ho pareix
no és humà el que amb cor no insisteix
doncs viure tot ésser molt bé és mereix
e tothom el seu cos i ànima comparteix
si estàs malament l’altri se’n ressenteix’
puix el teu mal no només no es guareix
i sinó que més aviat aquest s’espargeix
si has oblidat en que la vida consisteix
torna a recordar a ta infància s’exigeix
voràs lo simple el poder que posseeix
ja sigui un gest, un somriure, un no-res
i veuràs que un món nou es descobreix
tan sols això et fa feliç i la vida enalteix
i així la teva vida un altre caire assoleix
si ja tant tu com el teu entorn ho mereix
i potser una rialla la teva cara imprimeix
a poc a poc la teva condemna s’esvaeix
ja estimant-te al teu ego com es mereix
algú que ho ha petit molt dur t’insisteix
lluita car d’estimar-te has perdut el deix
només cerca allò que per estimar serveix
si doncs no només el teu cor s’estremeix
per això el teu entorn sembla ja no llueix
emperò al capdavall n’ets tu qui decideix
si malgrat pensa que la vida es comparteix
Me'n-rics (els diners)
MEN-RI’X’
que son els calers,
si no tens ni ningú qui amar,
que son els diners,
si no tens a qui saps valorar,
que son els calers,
si no tens qui et vols estimar,
que son els diners,
si no tens amb qui amitjanar,
que son els calers,
si no tens ni ningú qui besar,
que son els diners,
si no tens qui pots enamorar,
que son els calers,
si no tens amics per acordar,
que son els diners,
si no tens només peles a mà,
que fan perdre més,
sí, que el què et fan guanyar.
que son els calers,
si no tens ni ningú qui amar,
que son els diners,
si no tens a qui saps valorar,
que son els calers,
si no tens qui et vols estimar,
que son els diners,
si no tens amb qui amitjanar,
que son els calers,
si no tens ni ningú qui besar,
que son els diners,
si no tens qui pots enamorar,
que son els calers,
si no tens amics per acordar,
que son els diners,
si no tens només peles a mà,
que fan perdre més,
sí, que el què et fan guanyar.
Categoria:
auto-reflexió
Mieria infermera
MIREIA LA INFERMERA
a Mireia una bona infermera
que a més n’és dona riallera
sent maca no pot ser soltera
i per quasi re no s’accelera
si tot ho fa de bona manera
fent-se plaent i ben propera
els homes en barba ni tolera
i doncs si cal esdevé barbera
i els puzles resol a la primera
sempre du la gana a la cartera
puix el Déu pencaire la venera
si per treballar ves-li al darrera
pencant dur com a una pedrera
car a la família molt considerar
doncs no és vaga i traicionera’
sinó bé una ferma consellera
emperò si cal et fot a la riera
puix mala conducta no tolera
malgrat n’és llesta i punyetera
és cert de cor és mostra sincera
a més te clar que vol fer carrera
ja sap que pencant és la manera
així qui la coneix bé la pondera
a Mireia una bona infermera
que a més n’és dona riallera
sent maca no pot ser soltera
i per quasi re no s’accelera
si tot ho fa de bona manera
fent-se plaent i ben propera
els homes en barba ni tolera
i doncs si cal esdevé barbera
i els puzles resol a la primera
sempre du la gana a la cartera
puix el Déu pencaire la venera
si per treballar ves-li al darrera
pencant dur com a una pedrera
car a la família molt considerar
doncs no és vaga i traicionera’
sinó bé una ferma consellera
emperò si cal et fot a la riera
puix mala conducta no tolera
malgrat n’és llesta i punyetera
és cert de cor és mostra sincera
a més te clar que vol fer carrera
ja sap que pencant és la manera
així qui la coneix bé la pondera
Mes a mes si m'es permès
MES A MES SI M’ÉS PERMÈS
(al meu cos li manca un membre)
és setembre i continua com sempre
és octubre i ets una obra al Louvre
és novembre i mon dolor es sembra
és desembre i essent un sol membre
és gener i encara queda molt per fer
és febrer i sóc casa sense l’estatger
és març i els mesos en son ja farts
és abril i el teu amor és ben febril
és maig i ja no se ja el que em faig
és juny i tot més és un cop de puny
és juliol i jo em sento ampliament sol
és agost e res em sembla massa tost
i setembre tot continua com sempre
és octubre i ets una obra al Louvre
és novembre i ma pena es sembra
és desembre i sóc fora del temple
és gener i encara queda molt a fer
és febrer i manca per sentir-me bé
és març i a cops els amors son cars
és abril i només veig de tu un trist fil
és maig i de tu, ja m’arriba un raig
és juny i de tu em sento ben lluny
és juliol i la teva distància em dol
és agost i la teva arribada n’és tost
i setembre i ja som un sol membre
(al meu cos li manca un membre)
és setembre i continua com sempre
és octubre i ets una obra al Louvre
és novembre i mon dolor es sembra
és desembre i essent un sol membre
és gener i encara queda molt per fer
és febrer i sóc casa sense l’estatger
és març i els mesos en son ja farts
és abril i el teu amor és ben febril
és maig i ja no se ja el que em faig
és juny i tot més és un cop de puny
és juliol i jo em sento ampliament sol
és agost e res em sembla massa tost
i setembre tot continua com sempre
és octubre i ets una obra al Louvre
és novembre i ma pena es sembra
és desembre i sóc fora del temple
és gener i encara queda molt a fer
és febrer i manca per sentir-me bé
és març i a cops els amors son cars
és abril i només veig de tu un trist fil
és maig i de tu, ja m’arriba un raig
és juny i de tu em sento ben lluny
és juliol i la teva distància em dol
és agost i la teva arribada n’és tost
i setembre i ja som un sol membre
Categoria:
d'amor
Un cos farcit d'amor
UN COS FARCIT D’AMOR
(l’estima val més que un cos)
ta imatge val més que paraules
amb la que tinc somnis i faules
entre llençols i a damunt taules
i tenint-ne diàlegs de barjaules
emprant el cos com a paraules
si les nostres fantasies maules
ton riure val més que imatges
més après de fer de salvatges
si desar l’honta en prestatges
i fer-ne dels temors coratges
i fruint-ne dels teus paratges
dins aeròdroms o de gratges'
el teu cos val més que un riure
car si en ell bé s’hi pot escriure
si tant les paraules i el somriure
i l’alegria com el plaer de viure
així com poder-me sentir lliure
doncs tu n’ets el meu queviure
i ta estima val més que el cos
doncs sinó de carn és un tros
i si desat en un bonic rebost
ja l’amor engrandeix el cost
si se’m dispara el pressupost
car a més no sé on és ton post
(l’estima val més que un cos)
ta imatge val més que paraules
amb la que tinc somnis i faules
entre llençols i a damunt taules
i tenint-ne diàlegs de barjaules
emprant el cos com a paraules
si les nostres fantasies maules
ton riure val més que imatges
més après de fer de salvatges
si desar l’honta en prestatges
i fer-ne dels temors coratges
i fruint-ne dels teus paratges
dins aeròdroms o de gratges'
el teu cos val més que un riure
car si en ell bé s’hi pot escriure
si tant les paraules i el somriure
i l’alegria com el plaer de viure
així com poder-me sentir lliure
doncs tu n’ets el meu queviure
i ta estima val més que el cos
doncs sinó de carn és un tros
i si desat en un bonic rebost
ja l’amor engrandeix el cost
si se’m dispara el pressupost
car a més no sé on és ton post
Categoria:
d'amor
Cal amor consistent
CAL AMOR CONSISTENT
(que el destí sigui bon parent)
al cap porto un sol pensament
i és que res no vagi malament
ja tant com s’acabi el turment
no viure sens tu cada moment
bé amb tu mon cor serà lluent
e malgrat adés tot és va coent
el cert és que bé tot passa lent
i sense tu no puc estar content
ets l’església i el meu convent
amb el que es viu intensament
tot i fer algun pecat congruent
n’he d’esperar el seu moment
el destí pel camí ens va duent
mentre nosaltres ja anem fent
si cascú amb el seu moviment
com també en son establiment
un destí el que cal fer va dient
i per tant és l’autèntic dirigent
de l’estima nostre inconscient
mentrestant toca ser-ne valent
bé esperar-ne un bon moment
i que el destí sigui bon parent
bé a l’amor acabant-me duent
car no és senzill el monument
per això he de ser-ne insistent
al cap porto un sol pensament
és tenir-ne un amor consistent
amb la dona que duc a la ment
(que el destí sigui bon parent)
al cap porto un sol pensament
i és que res no vagi malament
ja tant com s’acabi el turment
no viure sens tu cada moment
bé amb tu mon cor serà lluent
e malgrat adés tot és va coent
el cert és que bé tot passa lent
i sense tu no puc estar content
ets l’església i el meu convent
amb el que es viu intensament
tot i fer algun pecat congruent
n’he d’esperar el seu moment
el destí pel camí ens va duent
mentre nosaltres ja anem fent
si cascú amb el seu moviment
com també en son establiment
un destí el que cal fer va dient
i per tant és l’autèntic dirigent
de l’estima nostre inconscient
mentrestant toca ser-ne valent
bé esperar-ne un bon moment
i que el destí sigui bon parent
bé a l’amor acabant-me duent
car no és senzill el monument
per això he de ser-ne insistent
al cap porto un sol pensament
és tenir-ne un amor consistent
amb la dona que duc a la ment
Categoria:
d'amor
Encanteris amb elixirs
ENCANTAMENTS I ELIXIRS
(la teva posió d’amor fa estralls)
i fas de bruixa de tot el meu ball
bé m’has fet encanteris amb alls
si en fuges com amb escombrall
i la teva poció d’amor fa estralls
i mentre et guaites a cada mirall
si n’ets la més joliua de les valls
tinc la il·lusió tancada en un call
amb tu han marxat son e badalls
si els somnis lluiten com un gall
ara el meu cap va fent capficalls
a fi per tenir-ne a prop el teu tall
cal tenir les idees com esmolalls
esperant siguis fada al capdevall'
així agafar-me als teus brancalls
puix enamorar-te costa un carall
potser som a diferents enforcalls
esperant l’amor no vagi en avall
i no tot en siguin penes i treballs
i fas de bruixa de tot el meu ball
bé m’has fet encanteris amb alls
ja en fuges com amb escombrall
i la teva poció d’amor fa estralls
i mentre et guaites a cada mirall
si n’ets la més joliua de les valls
tinc la il·lusió tancada en un call
amb tu han marxat son e badalls
si els somnis lluiten com un gall
ara el meu cap va fent capficalls
a fi per tenir-ne a prop el teu tall
cal tenir les idees com esmolalls
esperant siguis fada al capdevall'
doncs convidar-te a tots els balls
si sense rebre cops d’escombrall
i viatjar per totes les belles valls
doncs nostres ànimes son mirall
(la teva posió d’amor fa estralls)
i fas de bruixa de tot el meu ball
bé m’has fet encanteris amb alls
si en fuges com amb escombrall
i la teva poció d’amor fa estralls
i mentre et guaites a cada mirall
si n’ets la més joliua de les valls
tinc la il·lusió tancada en un call
amb tu han marxat son e badalls
si els somnis lluiten com un gall
ara el meu cap va fent capficalls
a fi per tenir-ne a prop el teu tall
cal tenir les idees com esmolalls
esperant siguis fada al capdevall'
així agafar-me als teus brancalls
puix enamorar-te costa un carall
potser som a diferents enforcalls
esperant l’amor no vagi en avall
i no tot en siguin penes i treballs
i fas de bruixa de tot el meu ball
bé m’has fet encanteris amb alls
ja en fuges com amb escombrall
i la teva poció d’amor fa estralls
i mentre et guaites a cada mirall
si n’ets la més joliua de les valls
tinc la il·lusió tancada en un call
amb tu han marxat son e badalls
si els somnis lluiten com un gall
ara el meu cap va fent capficalls
a fi per tenir-ne a prop el teu tall
cal tenir les idees com esmolalls
esperant siguis fada al capdevall'
doncs convidar-te a tots els balls
si sense rebre cops d’escombrall
i viatjar per totes les belles valls
doncs nostres ànimes son mirall
Categoria:
d'amor
Els diners
ELS CAL'ÉS
.............o
.....i dels diners,
..amics traicioners,
sempre en vols més,
per ser dels primers,
.n'oblides el demés,
..esson mals afers,
....l’amor és més,
.....qu'els calers,
...així en vols més?
Categoria:
auto-reflexió
La meva galàxia
LA MEVA GALÀXIA
(cercant l’acostament)
Sí ella n’és el meu Sol
i amb mi fa el que vol
mentre si estic ben sol
ella és com el Mercuri
i vull nostre amor duri
com la felicitat perduri
amb un amor de Venus
i sense ella valc menus’
com acabo sent-ne nus
sí ella n’és ja ma Terra
i no ser junts gran erra
així comença la guerra
fascinadora com Lluna
i d’ella just n’hi ha una
sense ella la vida bruna
n’és tan gran com Mart
i n’és un univers a part
doncs ella és obra d’art
una silueta com Júpiter
i amb tortes com al Ter
tan dura com un berber
és tan bella com Saturn
i per mi és somni diürn
tal també com nocturn
així particular com Urà
i el seu amor és huracà
tal estrella mai hi haurà
tan especial com Neptú
i el meu amor es per tu
com ella no hi ha ningú
tan llunyana com Plutó
i son afecte és bon petó
en cerco l’aproximació
(cercant l’acostament)
Sí ella n’és el meu Sol
i amb mi fa el que vol
mentre si estic ben sol
ella és com el Mercuri
i vull nostre amor duri
com la felicitat perduri
amb un amor de Venus
i sense ella valc menus’
com acabo sent-ne nus
sí ella n’és ja ma Terra
i no ser junts gran erra
així comença la guerra
fascinadora com Lluna
i d’ella just n’hi ha una
sense ella la vida bruna
n’és tan gran com Mart
i n’és un univers a part
doncs ella és obra d’art
una silueta com Júpiter
i amb tortes com al Ter
tan dura com un berber
és tan bella com Saturn
i per mi és somni diürn
tal també com nocturn
així particular com Urà
i el seu amor és huracà
tal estrella mai hi haurà
tan especial com Neptú
i el meu amor es per tu
com ella no hi ha ningú
tan llunyana com Plutó
i son afecte és bon petó
en cerco l’aproximació
Categoria:
d'amor
Entre somnis i deliris
ENTRE SOMNIS I DELIRIS
(les esperances no trobades)
i visc entre mots e paraules
entre de rondalles i faules
malsons e raons maules
i sí em manquen taules
caldrà torni a les aules
i visc entre follets i fades
enmig de cases encantades
si d’esperances no trobades
i de malenconies explicades
si que d’hores mal passades
i visc entre ànimes i esprits
enmig de cançons i escrits
si bé sempre creuo els dits
i sí el temps mata a pessics
mentre vull desfer embolics
i visc entre llàgrimes e plors
enmig de condemnes i dolors
bé tot esperant-ne a dues flors
i ben plenes de bonics colors
si també de llamineres olors
i visc entre somnis i idil·lis
enmig dels dubtes i deliris
és rar miris com t’ho miris
i bé hauré de posar-ne ciris
tant per Tutatis i bé a Usiris
i visc entre anys, dies i segons
i escoltant del meu cor sermons
cullo subtileses e uso intuïcions
si tot per assolir els teus petons
i sols esper bones conclusions
(les esperances no trobades)
i visc entre mots e paraules
entre de rondalles i faules
malsons e raons maules
i sí em manquen taules
caldrà torni a les aules
i visc entre follets i fades
enmig de cases encantades
si d’esperances no trobades
i de malenconies explicades
si que d’hores mal passades
i visc entre ànimes i esprits
enmig de cançons i escrits
si bé sempre creuo els dits
i sí el temps mata a pessics
mentre vull desfer embolics
i visc entre llàgrimes e plors
enmig de condemnes i dolors
bé tot esperant-ne a dues flors
i ben plenes de bonics colors
si també de llamineres olors
i visc entre somnis i idil·lis
enmig dels dubtes i deliris
és rar miris com t’ho miris
i bé hauré de posar-ne ciris
tant per Tutatis i bé a Usiris
i visc entre anys, dies i segons
i escoltant del meu cor sermons
cullo subtileses e uso intuïcions
si tot per assolir els teus petons
i sols esper bones conclusions
Categoria:
d'amor
Somni de miralls
SÒM DE MIRALLS
(reflex molt complex)
qui et veu es fica perplex
si tot mirall vol ton reflex
no saben que és complex
bé que tu ets massa cara’
i tenir-te cosa molt rara
amb línies tant ondulats
si plenes de bells encants
mai son atrapades a mans
ni espills ni així semblants
per això tots tenen espants
malgrat ser-ne uns galants
mai posseiran tes encants
tots els esforços son vans
si tot i així de tu son fans
i sols ton reflex posseiran
mai del teu calor gaudiran
sols tes corbes fan i desfan
si bé tots per tu boixos van
si menys senten el teu can
fent-ne el càstig més gran
puix saben mai et tindran
sols el reflex n’obtindran
i només així ja en fruiran
car és enorme ton encant
i saben que sols et veuran
o molt més de tant en tant
i emperò que mai t’hauran
malgrat sols amb tu lluiran
(reflex molt complex)
qui et veu es fica perplex
si tot mirall vol ton reflex
no saben que és complex
bé que tu ets massa cara’
i tenir-te cosa molt rara
amb línies tant ondulats
si plenes de bells encants
mai son atrapades a mans
ni espills ni així semblants
per això tots tenen espants
malgrat ser-ne uns galants
mai posseiran tes encants
tots els esforços son vans
si tot i així de tu son fans
i sols ton reflex posseiran
mai del teu calor gaudiran
sols tes corbes fan i desfan
si bé tots per tu boixos van
si menys senten el teu can
fent-ne el càstig més gran
puix saben mai et tindran
sols el reflex n’obtindran
i només així ja en fruiran
car és enorme ton encant
i saben que sols et veuran
o molt més de tant en tant
i emperò que mai t’hauran
malgrat sols amb tu lluiran
Categoria:
d'amor
Certesa i bellesa
imagino corbes perverses
totes fetes amb delicadesa
i tu n’ets el fi amb certesa
traço línies ben concretes
n’estrec tots els defectes
i si surts tu a tots efectes
faig taques molt diverses
totes plenes d’eloqüència
i tu et tornes conseqüència
calculo amb tot mon afany
tot muntant-ne un bon guió
i de tot plegat tu la solució
dibuixo formes perfectes
farcides amb bells colors
i com a resultat sortiu vos
si n’escric mots indelebles
enquadrats a passepartout'
i de tot plegat en surts tu
de l’encís en faig espill
omplint-lo de tendresa
i de resultat ta bellesa
del somni faig realitat
tot ficant-hi sensibilitat
sí en surts tu de resultat
(ets el somni d’un espill)
CERTESA I BELLESA
totes fetes amb delicadesa
i tu n’ets el fi amb certesa
traço línies ben concretes
n’estrec tots els defectes
i si surts tu a tots efectes
faig taques molt diverses
totes plenes d’eloqüència
i tu et tornes conseqüència
calculo amb tot mon afany
tot muntant-ne un bon guió
i de tot plegat tu la solució
dibuixo formes perfectes
farcides amb bells colors
i com a resultat sortiu vos
si n’escric mots indelebles
enquadrats a passepartout'
i de tot plegat en surts tu
de l’encís en faig espill
omplint-lo de tendresa
i de resultat ta bellesa
del somni faig realitat
tot ficant-hi sensibilitat
sí en surts tu de resultat
(ets el somni d’un espill)
CERTESA I BELLESA
Categoria:
d'amor
De somni
DE SOMNI
(una realitat)
un sol somni
i és ta figura
i una realitat
és armadura
un alt desig
és ton amor
i una veritat
no tinc valor
el sol caprici
fa evidència
ton cos vici
una fantasia
l’autenticitat
no a ta apatia
és ma il·lusió
gran certesa
és ta passió
l’únic somni
i és ta silueta
i una realitat
ets una meta
un bon desig
e una veritat
tu ets capritx
si ta fidelitat
és entre mig
el bon somni
teva persona
i una realitat
qui’n té dona
si no pregona
és tal idealitat
un únic somni
bé tu al costat
(una realitat)
un sol somni
i és ta figura
i una realitat
és armadura
un alt desig
és ton amor
i una veritat
no tinc valor
el sol caprici
fa evidència
ton cos vici
una fantasia
l’autenticitat
no a ta apatia
és ma il·lusió
gran certesa
és ta passió
l’únic somni
i és ta silueta
i una realitat
ets una meta
un bon desig
e una veritat
tu ets capritx
si ta fidelitat
és entre mig
el bon somni
teva persona
i una realitat
qui’n té dona
si no pregona
és tal idealitat
un únic somni
bé tu al costat
Categoria:
d'amor
En llaços de felicitat
EN LLAÇOS DE FELICITAT
(sortint de mi un cor enamorat)
et llenço uns llaços de felicitat
viam si nostre amor fica lligat
així bé estic del tot desesperat
amb atipament de tanta soletat'
uns llaços de felicitat et llenço
e aviam si ton amor compenso
és segur que sol ni em defenso
bé amb tu a tot moment penso
et llenço uns llaços de felicitat
viam si assoleixo ja ta fidelitat
perquè em manca el teu costat
per escalfar ara el cor amoixat
uns llaços de felicitat et deixo
així mon amor et comparteixo
així és veritat i no et menteixo
i d’amar-te ni me’n penedeixo
et llenço uns llaços de felicitat
i esperant-ne bona prosperitat
tant com per tu ser-ne estimat
i així que el teu cor es desitjat
uns llaços de felicitat t’acosto
així és per a tu ben fort aposto
com en portuguès de tu ‘gosto’
i de galant per a tu em prostro
et llenço uns llaços de felicitat
per dir com sóc de ta propietat
i tant desitjo per tu ésser besat
que he perdut mon cos i el cap
(sortint de mi un cor enamorat)
et llenço uns llaços de felicitat
viam si nostre amor fica lligat
així bé estic del tot desesperat
amb atipament de tanta soletat'
uns llaços de felicitat et llenço
e aviam si ton amor compenso
és segur que sol ni em defenso
bé amb tu a tot moment penso
et llenço uns llaços de felicitat
viam si assoleixo ja ta fidelitat
perquè em manca el teu costat
per escalfar ara el cor amoixat
uns llaços de felicitat et deixo
així mon amor et comparteixo
així és veritat i no et menteixo
i d’amar-te ni me’n penedeixo
et llenço uns llaços de felicitat
i esperant-ne bona prosperitat
tant com per tu ser-ne estimat
i així que el teu cor es desitjat
uns llaços de felicitat t’acosto
així és per a tu ben fort aposto
com en portuguès de tu ‘gosto’
i de galant per a tu em prostro
et llenço uns llaços de felicitat
per dir com sóc de ta propietat
i tant desitjo per tu ésser besat
que he perdut mon cos i el cap
Categoria:
d'amor
Cal ser ajuntants
CAL SER AJUNTATS
(uns sentits estimulats)
tinc sentiments oposats
no se si som enamorats
o dos ja molt despistats
si estem a altres costats
és difícil siem retrobats
i sinó fem com els gats
en tenim dies comptats
e cal no ser dissimulats
i ni sentiments amagats
ni tindre ardors apagats
si pels destins obstinats
un a l’altre som lliurats
sinó dos totdia separats
e un per l’altre estimats
a punts massa allunyats
i sent els dos uns amats
no tenir amors guardats
són els valors apropiats
bé em d’estar disposats
haver sentits estimulats
si ja també ben emprats
en mi els teus son grats
si per tenir-nos valorats
de valors anem igualats
i amb cos de bells prats
i dos rostres il·luminats
ja’n som com divinitats
sols ja cal siem ajuntats
(uns sentits estimulats)
tinc sentiments oposats
no se si som enamorats
o dos ja molt despistats
si estem a altres costats
és difícil siem retrobats
i sinó fem com els gats
en tenim dies comptats
e cal no ser dissimulats
i ni sentiments amagats
ni tindre ardors apagats
si pels destins obstinats
un a l’altre som lliurats
sinó dos totdia separats
e un per l’altre estimats
a punts massa allunyats
i sent els dos uns amats
no tenir amors guardats
són els valors apropiats
bé em d’estar disposats
haver sentits estimulats
si ja també ben emprats
en mi els teus son grats
si per tenir-nos valorats
de valors anem igualats
i amb cos de bells prats
i dos rostres il·luminats
ja’n som com divinitats
sols ja cal siem ajuntats
Categoria:
d'amor
Fervent per la bella dama
FERVENT PER LA BELLA DAMA
(a fi assoliré el que el cor em demana)
És fàcil enamorar-se de tu bella dama
e fa temps al cor has encès una flama
tampoc ni sé pas el que el destí trama
puix fa temps que mon cor et reclama
i per això tot instant el meu cor brama
que tu de la meva ànima ets una rama
i sens tu em manca força a cada cama
e quan no hi ets no sona cap campana
i només quan et tingui hauré fet diana
així també a la fi tindré una vida sana
i doncs fa temps que de tu porto gana
si malgrat sembla que ets tu qui mana
el cor la teva boniquesa em recomana
sinó serà una vida completament vana
n’és fàcil enxautar-se de tu bella dama
car ets una dona de la més alta gamma
e malgrat no sé el que el teu cap trama
al meu cor hi has encès una gran flama
si per això aquest amb ànsia et reclama
i més encara a cada moment fort brama
fet que és del teu amor d’allà on mama
i penso en tu tot el dia i tota la setmana
si bé a cops trobo que em prens la llana
intento veure’n que hi ha sota ta sotana
car fa llong temps que de tu porto gana
però amb allò que tenim els de la plana
que tard o d’hora acabem fent-ne diana
e aconseguint el que el cor ens demana
(a fi assoliré el que el cor em demana)
És fàcil enamorar-se de tu bella dama
e fa temps al cor has encès una flama
tampoc ni sé pas el que el destí trama
puix fa temps que mon cor et reclama
i per això tot instant el meu cor brama
que tu de la meva ànima ets una rama
i sens tu em manca força a cada cama
e quan no hi ets no sona cap campana
i només quan et tingui hauré fet diana
així també a la fi tindré una vida sana
i doncs fa temps que de tu porto gana
si malgrat sembla que ets tu qui mana
el cor la teva boniquesa em recomana
sinó serà una vida completament vana
n’és fàcil enxautar-se de tu bella dama
car ets una dona de la més alta gamma
e malgrat no sé el que el teu cap trama
al meu cor hi has encès una gran flama
si per això aquest amb ànsia et reclama
i més encara a cada moment fort brama
fet que és del teu amor d’allà on mama
i penso en tu tot el dia i tota la setmana
si bé a cops trobo que em prens la llana
intento veure’n que hi ha sota ta sotana
car fa llong temps que de tu porto gana
però amb allò que tenim els de la plana
que tard o d’hora acabem fent-ne diana
e aconseguint el que el cor ens demana
Categoria:
d'amor
Com a un cor fugisser
COM A UN COR FUGISSER
(fent de les llàgrimes casteller)jo cerco una agulla en un paller
si fent de les llàgrimes casteller
puix l’esperança se’m fa malbé
i ja el temps és cigar al cendrer
i un bon vi en un enorme celler
emperò tot em diu és a fi de bé
a pena de ser a casa un forester
car ton cor cal sigui ben proper
perquè ja em senti en bon recer
doncs sol em fico en un merder
i de mi no en treuries ni un caler
car no sóc bo per anar al traster
m’agradaria per tu ser lo pioner
ja ficant les meves penes darrer
així tu n’ets mon amor vertader
e per enamorar-te que he de fer
fet sense tu tinc el cor a lloguer
una faç de tristor teixida a teler
del teu cor vull ser un presoner
igual que sense fruita un fruiter
o com sense llenya a un llenyer
sense tu ni puc ser bon estatger
doncs tu ets ma llar e el quarter
e amb qui em sento mar e veler
aucell que vola pel vent lleuger
tal terra descoberta per mariner
tu ets doncs ma llar i mon recer
no em facis més de cor fugisser
Categoria:
d'amor
L'esncís de tu n'és mirall
L’ENCÍS DE TU N’ÉS MIRALL
(ets el millor rebost pel meu amor)
fa temps que del cel en vull un tros
no hi ha re meravellós com ton cos
així aquest un dia em farà de redòs'
com del meu amor n’és bon rebost
i ni m’importa pas gens el seu cost
ni si em cobraràs llavors un impost
fa temps que del cel vull un brisall
car que la bellesa de tu és el mirall
bé el teu cos en forma de dolç ball
em fa anar el cor amunt i cap avall
doncs de ton cos no vull un sol tall
i vull el que veig i és a l’amagatall
fa temps que del cel en vull el bocí
escrit en un xamós cos de pergamí
e que me’l desitjo tan sols per a mi
bé però que de moment em fa patir
doncs amb mi no vols encara venir
i no se pas a qui m’hauré de dirigir
fa temps que de cel vull una porció
doncs l’admiro amb plena devoció
ja que és de fervor una bona poció
tal com un beuratge de pura passió
un elixir que dona gran satisfacció
a la qual en sento una enorme unió
fa temps que d’un cel vull una part
de la qual el la més bella obra d’art
que es tan filla de Venus e de Mart
així com també l’estel més estimat
com del cel baixat i per Déu portat
e vina, sí vina amb el teu enamorat
(ets el millor rebost pel meu amor)
fa temps que del cel en vull un tros
no hi ha re meravellós com ton cos
així aquest un dia em farà de redòs'
com del meu amor n’és bon rebost
i ni m’importa pas gens el seu cost
ni si em cobraràs llavors un impost
fa temps que del cel vull un brisall
car que la bellesa de tu és el mirall
bé el teu cos en forma de dolç ball
em fa anar el cor amunt i cap avall
doncs de ton cos no vull un sol tall
i vull el que veig i és a l’amagatall
fa temps que del cel en vull el bocí
escrit en un xamós cos de pergamí
e que me’l desitjo tan sols per a mi
bé però que de moment em fa patir
doncs amb mi no vols encara venir
i no se pas a qui m’hauré de dirigir
fa temps que de cel vull una porció
doncs l’admiro amb plena devoció
ja que és de fervor una bona poció
tal com un beuratge de pura passió
un elixir que dona gran satisfacció
a la qual en sento una enorme unió
fa temps que d’un cel vull una part
de la qual el la més bella obra d’art
que es tan filla de Venus e de Mart
així com també l’estel més estimat
com del cel baixat i per Déu portat
e vina, sí vina amb el teu enamorat
Categoria:
d'amor
Cor descosit i sense pedaç
COR DESCOSIT MEN PEDAÇ
(et lliuraré mon cor en un cabàs)
ja’m sento en una cambra de gas
si a la fi no vens i de mi te’n vas
i em queda el cor tal tros de glaç
ja ben descosit i sense cap pedaç
e tu la meva mà dreta i mon braç
i cal que’t digui el bé que em fas
si tot i que encara no’t conec pas
ja fa temps segueixo ton compàs
si del teu amor adés no vaig gras
i voldria saber com caram ho fas
malgrat ni fer-me ni mica de cas
per tenir-me guillat dins el cabàs
com si m’haguessis posat un llaç
tan al cor hi haguessis fet un traç
i fa temps que t’oloro amb el nas
emperò poc del teu amor em das
si ja sembles lladre com Barrabàs
tot e que esper que me’l tornaràs
e si amb escreix o no el cobraràs
i pel temps que dus sense fer cas
si sóc com en una cambra de gas
o tal si hagués a mon coll un llaç
estrenyent-ne de l’aire el seu pas
puix sento que no vens i te’n vas
si deixant-me fet un bocí de glaç
e si visc sols del somni un pedaç
i no puc viure’l mancant teu traç
què s’ha de fer per que facis cas
ja lliurar-te mon cor en un cabàs
car si et do la mà en vols el braç
i em sento en una cambra de gas
e només cerco un feliç desenllaç
bé en vull posar-me d’amor gras
(et lliuraré mon cor en un cabàs)
ja’m sento en una cambra de gas
si a la fi no vens i de mi te’n vas
i em queda el cor tal tros de glaç
ja ben descosit i sense cap pedaç
e tu la meva mà dreta i mon braç
i cal que’t digui el bé que em fas
si tot i que encara no’t conec pas
ja fa temps segueixo ton compàs
si del teu amor adés no vaig gras
i voldria saber com caram ho fas
malgrat ni fer-me ni mica de cas
per tenir-me guillat dins el cabàs
com si m’haguessis posat un llaç
tan al cor hi haguessis fet un traç
i fa temps que t’oloro amb el nas
emperò poc del teu amor em das
si ja sembles lladre com Barrabàs
tot e que esper que me’l tornaràs
e si amb escreix o no el cobraràs
i pel temps que dus sense fer cas
si sóc com en una cambra de gas
o tal si hagués a mon coll un llaç
estrenyent-ne de l’aire el seu pas
puix sento que no vens i te’n vas
si deixant-me fet un bocí de glaç
e si visc sols del somni un pedaç
i no puc viure’l mancant teu traç
què s’ha de fer per que facis cas
ja lliurar-te mon cor en un cabàs
car si et do la mà en vols el braç
i em sento en una cambra de gas
e només cerco un feliç desenllaç
bé en vull posar-me d’amor gras
Categoria:
d'amor
Turmentat com un pobre solter
TURMENTAT COM UN POBRE SOLTER
(subratllant poemes com dies d’un presoner)
adés sóc com un guerrer tancat en un quarter
bé em sento amargat com tot un pobre solter
subratllo els poemes com dies d’un presoner
ja cada un que marco em fa de tu més proper
emperò el cert és que jamai n’arriba el darrer
per a la fi sentir-me e trobar-me molt més bé
amb tu els dies passaran ràpid com a pistoler
i si bé sens tu van lents tal sens vent un veler
doncs quan tu no hi ets no sé que toca primer
i perquè els dies ràpids passin no sóc matiner
car imaginant-me que així abans a tu arribaré
i dormo menys per saber al ser junts que faré
per fer-te feliç i ni regalar-te cap dia ploraner
i just penso si amb tu prou bé em comportaré
tal com si prou bé el meu amor et demostraré
tant com vull que res e ni ningú el faci malbé
i ara em sento com un nen en un gros merder
així volent el millor per tu com per mi també
per això t’envio poemes tot sovint com carter
bé per tal arribar-ne dins del teu cor jo primer
i per restar-hi per totdia com al millor i pioner
vull ser de ton cor molt més que cap masover
e per tant d’ell l’únic propietari en voldria ser
doncs en sóc massa senyor per fer-me guerrer
ara voldria fossis tu que t’entreguis amb deler
si a despit diria de tu no en seré pas el teloner
a raó crec ha passat més d’un pel bon braguer
si adés però amb tot això jo ben res hi puc fer
només intentar treure la petja com un pistoler
estimant-la molt del primer jorn fins al darrer
bé comportant-me amb ella com a un caballer'
(subratllant poemes com dies d’un presoner)
adés sóc com un guerrer tancat en un quarter
bé em sento amargat com tot un pobre solter
subratllo els poemes com dies d’un presoner
ja cada un que marco em fa de tu més proper
emperò el cert és que jamai n’arriba el darrer
per a la fi sentir-me e trobar-me molt més bé
amb tu els dies passaran ràpid com a pistoler
i si bé sens tu van lents tal sens vent un veler
doncs quan tu no hi ets no sé que toca primer
i perquè els dies ràpids passin no sóc matiner
car imaginant-me que així abans a tu arribaré
i dormo menys per saber al ser junts que faré
per fer-te feliç i ni regalar-te cap dia ploraner
i just penso si amb tu prou bé em comportaré
tal com si prou bé el meu amor et demostraré
tant com vull que res e ni ningú el faci malbé
i ara em sento com un nen en un gros merder
així volent el millor per tu com per mi també
per això t’envio poemes tot sovint com carter
bé per tal arribar-ne dins del teu cor jo primer
i per restar-hi per totdia com al millor i pioner
vull ser de ton cor molt més que cap masover
e per tant d’ell l’únic propietari en voldria ser
doncs en sóc massa senyor per fer-me guerrer
ara voldria fossis tu que t’entreguis amb deler
si a despit diria de tu no en seré pas el teloner
a raó crec ha passat més d’un pel bon braguer
si adés però amb tot això jo ben res hi puc fer
només intentar treure la petja com un pistoler
estimant-la molt del primer jorn fins al darrer
bé comportant-me amb ella com a un caballer'
Categoria:
d'amor
Pampallugues d'ulls
PAMPALLUGUES D’ULLS
(somí de tu tots els indrets)
pensant en tu en tinc calfreds
ja cada dia els llençols son nets
que els cobrellits es tornen freds
i el meu cor en fa molts espetecs
el cap em fa ficar en posts estrets
des de fa temps visc en llocs secs
i en somio de tu ja tots els indrets
somio fer-ne de tu els millors tecs
i en el meu cor se m’han fet sets
doncs de tu no tinc ni els ròssecs
i per tu els homes es fiquen drets
ja vull mossegar els teus bistecs
i per tu tothom s’alça els barrets
jo vull del teu cor tots els batecs
per tu fan llampurnetes els ullets
pensant en tu em venen calfreds
i car tots els bucs del llit son freds
e el meu cos en fa molts espetecs
el cap em fa ficar en punts estrets
ja fa temps tinc pensaments secs
si somio de tu ja a tots els indrets
vull fer de tu uns molts bons tecs
i en el meu cor se m’han fet sets
doncs de tu no tinc ni els ròssecs
per tu els senyors es fiquen drets
i s'enamoren de tu tots els vailets
si vull mossegar els teus bistecs
e per tu tothom alça els barrets
ja vull del teu cor tots els batecs
per tu fan pampallugues els ullets
i els sentiments ja en son complets
(somí de tu tots els indrets)
pensant en tu en tinc calfreds
ja cada dia els llençols son nets
que els cobrellits es tornen freds
i el meu cor en fa molts espetecs
el cap em fa ficar en posts estrets
des de fa temps visc en llocs secs
i en somio de tu ja tots els indrets
somio fer-ne de tu els millors tecs
i en el meu cor se m’han fet sets
doncs de tu no tinc ni els ròssecs
i per tu els homes es fiquen drets
ja vull mossegar els teus bistecs
i per tu tothom s’alça els barrets
jo vull del teu cor tots els batecs
per tu fan llampurnetes els ullets
pensant en tu em venen calfreds
i car tots els bucs del llit son freds
e el meu cos en fa molts espetecs
el cap em fa ficar en punts estrets
ja fa temps tinc pensaments secs
si somio de tu ja a tots els indrets
vull fer de tu uns molts bons tecs
i en el meu cor se m’han fet sets
doncs de tu no tinc ni els ròssecs
per tu els senyors es fiquen drets
i s'enamoren de tu tots els vailets
si vull mossegar els teus bistecs
e per tu tothom alça els barrets
ja vull del teu cor tots els batecs
per tu fan pampallugues els ullets
i els sentiments ja en son complets
Categoria:
d'amor
La enorme verdad
LA ENORME VERDAD
(un hombre sin su ilusión)
y me enseñaste a olvidarte
y al final olvide de soñarte
también como a no amarte
y así a dejar de imaginarte
así igual que a no quererte
y se me adiestro a ni verte
así como para ni abrazarte
y ya me habitué a perderte
no echar en falta mi suerte
y dejar de soñar en besarte
se fue el apetito de tacarte
ya las ganas de escucharte
tanto como las de hablarte
y también de sorprenderte
me dijiste de no esperarte
y si tú con otros distraerte
tú optas por ir a otra parte
así de mí quieres liberarte
aunque no puedo culparte
y ya ni tengo amor a darte
luego me dijiste de dejarte
antes de poder enamorarte
y con ansias para llamarte
en cuentos y giros a marte
ya me las quitaste con arte
me enseñaron a suplicarte
así lo dejé por no cansarte
al final acabé por descarte
pues eres tu quien imparte
el como yo debo olvidarte
aunque no puedo culparte
así por no dejar de amarte”
(un hombre sin su ilusión)
y me enseñaste a olvidarte
y al final olvide de soñarte
también como a no amarte
y así a dejar de imaginarte
así igual que a no quererte
y se me adiestro a ni verte
así como para ni abrazarte
y ya me habitué a perderte
no echar en falta mi suerte
y dejar de soñar en besarte
se fue el apetito de tacarte
ya las ganas de escucharte
tanto como las de hablarte
y también de sorprenderte
me dijiste de no esperarte
y si tú con otros distraerte
tú optas por ir a otra parte
así de mí quieres liberarte
aunque no puedo culparte
y ya ni tengo amor a darte
luego me dijiste de dejarte
antes de poder enamorarte
y con ansias para llamarte
en cuentos y giros a marte
ya me las quitaste con arte
me enseñaron a suplicarte
así lo dejé por no cansarte
al final acabé por descarte
pues eres tu quien imparte
el como yo debo olvidarte
aunque no puedo culparte
así por no dejar de amarte”
Categoria:
d'amor
Carta blanca
CARTA BLANCA
(un cor fent palanca)de debò res et manca
i tot de tu m’encanta
i sinó sóc pota ranca
per tu mon cos canta
tal flor s’obra i tanca
i ta gràcia s’implanta
estenent cada branca
pel cor òptima manta
tota la pena s’estanca
és ta pell per mi santa
bé tu ets com la banca
ja qui et veu s’espanta
car el cor li fa palanca
doncs ta finor encanta
i un somriure arranca
ta saviesa s’implanta
si mai queda estanca
i sinó creix tal planta
de debò re et manca
i tot de tu m’encanta
e sense tu pota ranca
e amb tu el cor canta
si per tu mai es tanca
aquest ja fa de manta
si ta véu és com santa
bé tu ets com la banca
ja qui et veu s’espanta
de tanta puresa blanca
puix ta figura encanta
i ja una rialla arranca
sense tu re s’aguanta
lliura’m carta blanca
que la joia serà tanta
que el cor serà banca
i protegint-te a manta
ja ta celebritat blanca
car ta bellesa és tanta
si fins i tot m’espanta
Categoria:
d'amor
Amors, petons i carícies
AMORS, BESOS I CARÍCIES
(augmenten les meves passions)
i quan penso amb els teus amors
veig camps plens de joliues flors
i quadres farcits de bonics colors
com observar un meravellós tors
o m’imagino paratges amb olors
testant pastissos de molts sabors
i tal posar en borsa i pujar valors
o estar en una festa amb tambors
ja estic pensant tostemps amb tu
em sento com un bosc de bambú
així com si no necessites a ningú
com un jorn que la joia se t’endú
o m’imagino curat pel gran Guru
i també em trobo molt més segur
si per l’imaginació deixar-se dur
igual tal com el jorn on el sol llu
i quan penso amb els teus petons
ja augmenten les meves passions
bé així fer-ne l’amor dins avions
i ullar-ne films amb bons guions
o m’imagino degustant bombons
ja tal menjucar cava amb fresons
és com orellar-ne bones cançons
trobar-se totdia bones situacions
e quan penso a les teves carícies
ja tot n’esdevenen grans delícies
bé com planant sobre superfícies
i és com donar-ne bones noticies
o m’imagino alimentar avarícies
i ja mes malalties es fan fictícies
si ton cos ple desitjos i cobdícies
i m’arriben amb tu totes perícies
si penso amb les teves abraçades
és com escoltar-ne grans balades
així com fer llongues passejades
i veig platges amb dolces onades
o m’imagino conteses guanyades
bé em sento en un conte de fades
fer un viatge coneixent contrades
és tenir coses de valor guardades
bé estar amb persones estimades
i nostre amor son faves contades
Categoria:
d'amor
Demanant-ho al coixí
DEMANANT-HO AL COIXÍ
(adés sóc com tren a mig camí)
ara sóc com un tren a mig camí
si entre capvespre i la matinada
he posat la qüestió al meu coixí
mentre feia una bona capcinada
ja del tot m’ha confirmat que sí
adés és la resposta més preada
de segur sols m’estimaries a mi
i de sobte m’ha canviat l’ullada
a fi seria amb el més dolç llamí
era viaró d’anada sense tornada
però seria un joiós i gojós camí
tan tenia l’ànima endormiscada
li he fet aquesta qüestió al coixí
si tenia ma persona preocupada
ja del tot m’ha confirmat que sí
ja en tenia la cara entusiasmada
i que l’amor seria el nostre verí
tant que feia una bona cabotada
si n’he fet una pregunta al coixí
si tindria la dona més ansiejada
ja del tot m’ha confirmat que sí
de felicitat m’ha arribat l’onada
així a la fi ensems podríem lluir
mentre feia una llarga migdiada
he posat la qüestió al meu coixí
la rèplica tenia l’ànima torbada
ja del tot m’ha confirmat que sí
que seriem junts sols per gaudir
tot seguit n’he alterat la mirada
a fi seria amb el meu dolç destí
(adés sóc com tren a mig camí)
ara sóc com un tren a mig camí
si entre capvespre i la matinada
he posat la qüestió al meu coixí
mentre feia una bona capcinada
ja del tot m’ha confirmat que sí
adés és la resposta més preada
de segur sols m’estimaries a mi
i de sobte m’ha canviat l’ullada
a fi seria amb el més dolç llamí
era viaró d’anada sense tornada
però seria un joiós i gojós camí
tan tenia l’ànima endormiscada
li he fet aquesta qüestió al coixí
si tenia ma persona preocupada
ja del tot m’ha confirmat que sí
ja en tenia la cara entusiasmada
i que l’amor seria el nostre verí
tant que feia una bona cabotada
si n’he fet una pregunta al coixí
si tindria la dona més ansiejada
ja del tot m’ha confirmat que sí
de felicitat m’ha arribat l’onada
així a la fi ensems podríem lluir
mentre feia una llarga migdiada
he posat la qüestió al meu coixí
la rèplica tenia l’ànima torbada
ja del tot m’ha confirmat que sí
que seriem junts sols per gaudir
tot seguit n’he alterat la mirada
a fi seria amb el meu dolç destí
Categoria:
d'amor
Una finestra al cor
UNA FINESTRA AL COR
(lluitant-ne contra els vents)
visc en el teu mar de tenebres
amb un sac carregat de pedres
en una terra ja plena d’uracans'
i massa lluny de les teves mans
visc en les esplanades de calitja
i a tothora la buidor em trepitja
per uns corriols plens de fosses
mentre l’amor em fot ja cosses
visc en l’oceà de forts corrents
i on tot esdevenen ja oponents
lluito amb punys com valents
però és com lluitar amb vents
visc en els teus dies de tardor
on sols hi trobo el meu dolor
i ja tot se’m fa tan desolador
que només busco ta escalfor
visc a ton poble a les fosques
i tot esdevenen trencaclosques
mentre pareix ja caço mosques
tot ara es tornen pedres tosques
visc en la teva, muntanya volcà
on res no hi dura gaire per allà
tot ho vols menys la meva mà
i allà on tot sempre igual està
visc en el teu bosc ja calcinat
i on no em puc sentir estimat
doncs el meu cor rau cremat
per ton amor em te despistat
visc en el teu cel de tempesta
i per mi mai no és fa pas festa
pòs just penso, a ta conquesta
i si bé sols el temps em molesta
visc a ton paradís sense finestra
i aquest poema és com protesta
per veure’n si et tornes honesta
i m’obres al teu cor tal finestra
(lluitant-ne contra els vents)
visc en el teu mar de tenebres
amb un sac carregat de pedres
en una terra ja plena d’uracans'
i massa lluny de les teves mans
visc en les esplanades de calitja
i a tothora la buidor em trepitja
per uns corriols plens de fosses
mentre l’amor em fot ja cosses
visc en l’oceà de forts corrents
i on tot esdevenen ja oponents
lluito amb punys com valents
però és com lluitar amb vents
visc en els teus dies de tardor
on sols hi trobo el meu dolor
i ja tot se’m fa tan desolador
que només busco ta escalfor
visc a ton poble a les fosques
i tot esdevenen trencaclosques
mentre pareix ja caço mosques
tot ara es tornen pedres tosques
visc en la teva, muntanya volcà
on res no hi dura gaire per allà
tot ho vols menys la meva mà
i allà on tot sempre igual està
visc en el teu bosc ja calcinat
i on no em puc sentir estimat
doncs el meu cor rau cremat
per ton amor em te despistat
visc en el teu cel de tempesta
i per mi mai no és fa pas festa
pòs just penso, a ta conquesta
i si bé sols el temps em molesta
visc a ton paradís sense finestra
i aquest poema és com protesta
per veure’n si et tornes honesta
i m’obres al teu cor tal finestra
Categoria:
d'amor
Arrencant la cuirassa
ARRENCANT LA CUIRASSA
(ma imaginació sembla la Nassa)
en provo d’arrecar-te la cuirassa
i cada dia que tot sol he avançat
n’és així fer vers tu ferma passa
amb la melangia se m’ha cobrat
puix diria que em dones carbaça'
amb bon estil i encara més traça
tot i de tu estar-ne ben enamorat
bé adés la solitud molt m’abraça
així en necessito ser al teu costat
bé sinó la tristesa es torna grassa
ja sense tu tot això m’ultrapassa
i dat amb tu sempre me imaginat
un segon molt a poc a poc passa
visc immers en un profund forat
però plorant faria una gran bassa
i ma imaginació sembla la Nassa
així evocar quan amb tu ha estat
doncs ser amb tu és ésser a casa
i així en primavera un florit prat
com la xocolata calenta en tassa
o també com una dolça marassa
estaré a ton costat sempre a grat
tot e si mal instant ens traspassa
t’estimaré per vida i descomptat
i donat sento que t’estimo massa
tot i donar-me dia en dia carbaça'
puix si ames lo nociu passa aviat
espero trobar a ton cor una plaça
i has absorbit tal paper d’estraça
mon cor arrencant-li ma cuirassa
(ma imaginació sembla la Nassa)
en provo d’arrecar-te la cuirassa
i cada dia que tot sol he avançat
n’és així fer vers tu ferma passa
amb la melangia se m’ha cobrat
puix diria que em dones carbaça'
amb bon estil i encara més traça
tot i de tu estar-ne ben enamorat
bé adés la solitud molt m’abraça
així en necessito ser al teu costat
bé sinó la tristesa es torna grassa
ja sense tu tot això m’ultrapassa
i dat amb tu sempre me imaginat
un segon molt a poc a poc passa
visc immers en un profund forat
però plorant faria una gran bassa
i ma imaginació sembla la Nassa
així evocar quan amb tu ha estat
doncs ser amb tu és ésser a casa
i així en primavera un florit prat
com la xocolata calenta en tassa
o també com una dolça marassa
estaré a ton costat sempre a grat
tot e si mal instant ens traspassa
t’estimaré per vida i descomptat
i donat sento que t’estimo massa
tot i donar-me dia en dia carbaça'
puix si ames lo nociu passa aviat
espero trobar a ton cor una plaça
i has absorbit tal paper d’estraça
mon cor arrencant-li ma cuirassa
Categoria:
d'amor
Viaró de sondrolls
VIARÓ DE SONDROLLS
(visquem d’amor ben folls)
n’estic ple de puces i polls
com enfonsat a sorramolls
i així caminant de genolls
com ofegat en aiguamolls
enmig de dubtes ben folls
i enrotllats com a penjolls
embolicat per trencacolls
ficat en bardisses i matolls
tot son sacsejades i trontolls
i he posat els dits als endolls
estic en un camí de sondrolls
tot son pudors i bruts sorolls
com si fos entre mig de solls
i com sortir de tals rombolls
o de les brases dels rostolls
fent anar mon cor a corcolls
ja en tinc els germans xolls
i t’estim però no de genolls
si bé cuidem-nos com polls
estant d’estimació ben tolls
també amb afecte a manolls
com d’estima en surtin rolls
i visquem d’amor com folls
no en un callís de sondrolls
(visquem d’amor ben folls)
n’estic ple de puces i polls
com enfonsat a sorramolls
i així caminant de genolls
com ofegat en aiguamolls
enmig de dubtes ben folls
i enrotllats com a penjolls
embolicat per trencacolls
ficat en bardisses i matolls
tot son sacsejades i trontolls
i he posat els dits als endolls
estic en un camí de sondrolls
tot son pudors i bruts sorolls
com si fos entre mig de solls
i com sortir de tals rombolls
o de les brases dels rostolls
fent anar mon cor a corcolls
ja en tinc els germans xolls
i t’estim però no de genolls
si bé cuidem-nos com polls
estant d’estimació ben tolls
també amb afecte a manolls
com d’estima en surtin rolls
i visquem d’amor com folls
no en un callís de sondrolls
Categoria:
d'amor
Pinto ton traç
PINTO TON TRAÇ
(les corbes de poeta)
pinto traços de verd
així de tu re es perd
i res es torna incert
pinto traços de groc
ve boig a poc a poc
ja del costat ni moc
pinto traços del gris
i t’amo sens permís
per bell és ton encís
pinto línia de negre
e et pico com pebre
bé amor de tu rebre
pinto traços de roig
i tu sempre fas goig
et vull dins d’estoig
pinto també vermell
e espero ton consell
i re de tu és pleixell
pinto traços de blau
e a tu tot bé t’escau
ja vull entrar al cau
pinto tot amb blanc
vull passis per banc
o camines tal cranc
pinto ratlles violeta
i de corbes de poeta
vull arribar en meta
pinto traços a morat
doncs sóc enamorat
i esperant ton costat
(les corbes de poeta)
pinto traços de verd
així de tu re es perd
i res es torna incert
pinto traços de groc
ve boig a poc a poc
ja del costat ni moc
pinto traços del gris
i t’amo sens permís
per bell és ton encís
pinto línia de negre
e et pico com pebre
bé amor de tu rebre
pinto traços de roig
i tu sempre fas goig
et vull dins d’estoig
pinto també vermell
e espero ton consell
i re de tu és pleixell
pinto traços de blau
e a tu tot bé t’escau
ja vull entrar al cau
pinto tot amb blanc
vull passis per banc
o camines tal cranc
pinto ratlles violeta
i de corbes de poeta
vull arribar en meta
pinto traços a morat
doncs sóc enamorat
i esperant ton costat
Categoria:
d'amor
Un amor amb bogeria i seny
UN AMOR AMB BOGERIA I SENY
(n’estàs coberta per un tortuós terreny)
diuen que qui dies passa anys empeny
fa dies per una dona he perdut el seny
i sí tinc l’efecte que el camí s’estreny
bé tot sentint-me en un sinuós terreny
i tampoc trobant-me suficient ferreny
bé hi ha quelcom vers ella m’empeny
és una dona plena de disbauxa i seny
de cos coberta per un ondulat terreny
i que en evidència del tot em corprèn
tant com que a tothora a tots sorprèn
amb un amor que no es esdevé altern
i si bé tothom sap que sense és infern
sembla que mon amor ni ho compren
doncs ho dissimula amb molt de seny
i això fa que em senti com en un peny
ara el meu cor per ella dono i no venc
i doncs el meu del seu és ben riberenc
si em nega es ben clar que jo m’ofenc
així que em sentiré com solitari illenc
diuen que qui dies passa anys empeny
però esperar tant em fa perdre el seny
tinc la sensació que el viaró s’estreny
per guanyar-ne al combat poc terreny
potser en té un caràcter massa ferreny
si bé el cor vers ella ja fort m’empeny
si l’estimo tant amb bogeria com seny
(n’estàs coberta per un tortuós terreny)
diuen que qui dies passa anys empeny
fa dies per una dona he perdut el seny
i sí tinc l’efecte que el camí s’estreny
bé tot sentint-me en un sinuós terreny
i tampoc trobant-me suficient ferreny
bé hi ha quelcom vers ella m’empeny
és una dona plena de disbauxa i seny
de cos coberta per un ondulat terreny
i que en evidència del tot em corprèn
tant com que a tothora a tots sorprèn
amb un amor que no es esdevé altern
i si bé tothom sap que sense és infern
sembla que mon amor ni ho compren
doncs ho dissimula amb molt de seny
i això fa que em senti com en un peny
ara el meu cor per ella dono i no venc
i doncs el meu del seu és ben riberenc
si em nega es ben clar que jo m’ofenc
així que em sentiré com solitari illenc
diuen que qui dies passa anys empeny
però esperar tant em fa perdre el seny
tinc la sensació que el viaró s’estreny
per guanyar-ne al combat poc terreny
potser en té un caràcter massa ferreny
si bé el cor vers ella ja fort m’empeny
si l’estimo tant amb bogeria com seny
Categoria:
amor volat,
d'amor
Llavis com fresons
LLAVIS COM FRESONS'
(entrant-ne al teu univers)
escolto una veu de cançons
i em fa caure a tes contorns
escalfem-nos com als forns
amb afalagaments a petons
somio banyar-me al teu cos
tan menjar-ne de ton rebost
vull endinsar-me a ton bosc
o restar a tocar del teu post
friso per pujar-ne tes turons
i ser com si fóssim bessons
embolicar-nos tan canelons
i llepar tes llavis tal fresons
trino per explorar cada clot
si veure’m de festes un got
enterrar les penes en un sot
i reblir de moixaines el pot
mantenir-ne unes il·lusions
es com ser-n a tes bordons
dels teus somnis fer avions
de regals portar-te camions
i als mals passar-hi el ribot
ja no anar més amb cap cot
ni viure més en aquest illot
doncs t’estimo un bon pilot
ficar-me en el teu l’univers
i escriure-te’n mil i un vers
i mirar a tothora ton revers
doncs en ton cos t’hi perds
(entrant-ne al teu univers)
escolto una veu de cançons
i em fa caure a tes contorns
escalfem-nos com als forns
amb afalagaments a petons
somio banyar-me al teu cos
tan menjar-ne de ton rebost
vull endinsar-me a ton bosc
o restar a tocar del teu post
friso per pujar-ne tes turons
i ser com si fóssim bessons
embolicar-nos tan canelons
i llepar tes llavis tal fresons
trino per explorar cada clot
si veure’m de festes un got
enterrar les penes en un sot
i reblir de moixaines el pot
mantenir-ne unes il·lusions
es com ser-n a tes bordons
dels teus somnis fer avions
de regals portar-te camions
i als mals passar-hi el ribot
ja no anar més amb cap cot
ni viure més en aquest illot
doncs t’estimo un bon pilot
ficar-me en el teu l’univers
i escriure-te’n mil i un vers
i mirar a tothora ton revers
doncs en ton cos t’hi perds
Categoria:
d'amor
Jo vull veritats e mitges
JO VULL VERITATS E MITGES
(espero si amb estima m’esquitxes)
No m’agraden les veritats a mitges
si bé encara no se si tu em desitges
en cerco parts senceres i no mitges
i encara ni se com moure les fitxes
on tots dos bé ens movem a mitges
semblo un bosc immers en calitges
doncs ni et puc veure ni les mitges
bé sense parar ma il·lusió trepitges
m’agrada de tu tot i no és a mitges
i no sabent qui belluga les politges
trino per treure-te’n fins les mitges
i per si amb l’alegria m’escarritxes
estic fart d’anar-ne en tintes mitges
espero si amb l’estima m’esquitxes
no vull pas les evidències a mitges
i ja les condicions es tornen bitxes
jo en voldria la veritat e les mitges
si bé encara no se si tu em desitges
(espero si amb estima m’esquitxes)
No m’agraden les veritats a mitges
si bé encara no se si tu em desitges
en cerco parts senceres i no mitges
i encara ni se com moure les fitxes
on tots dos bé ens movem a mitges
semblo un bosc immers en calitges
doncs ni et puc veure ni les mitges
bé sense parar ma il·lusió trepitges
m’agrada de tu tot i no és a mitges
i no sabent qui belluga les politges
trino per treure-te’n fins les mitges
i per si amb l’alegria m’escarritxes
estic fart d’anar-ne en tintes mitges
espero si amb l’estima m’esquitxes
no vull pas les evidències a mitges
i ja les condicions es tornen bitxes
jo en voldria la veritat e les mitges
si bé encara no se si tu em desitges
Categoria:
d'amor
Tren cap a Betlem
TREN CAP A BETLEM
(barreres n’enfonsarem)
tinc un bon factor extern
que’m du a dies d’hivern
com si fos, un gran infern
i fet cada dia esdevé etern
ja res el meu cor compren
sols es sent si trist i s’ofèn
si sols del teu amor depèn
i el meu cor per tu es ven
per què descarrila el tren
si ni arribat al seu Betlem
a veure que carai ho fem
si bé cal d’amor tombem
i les barreres n’enfonsem
si crec un de l’altre bevem
i ni un ni l’altre no eprenem
digues-me ara a qui ho diem
si'n pareix que bojos n’estem
per què tants dies sols passem
jo no vull pas que ho refredem
i per contra somio ho escalfem
ja sembla que d’amor cremem
però tot i així massa re no fem
si cadascú al seu càlid Betlem
però ni persona agafa el tren
no sé si ningú això compren
però és clar que visc l’infern
i tan com vull ton amor etern
i a la fi, treure’m el dol intern
(barreres n’enfonsarem)
tinc un bon factor extern
que’m du a dies d’hivern
com si fos, un gran infern
i fet cada dia esdevé etern
ja res el meu cor compren
sols es sent si trist i s’ofèn
si sols del teu amor depèn
i el meu cor per tu es ven
per què descarrila el tren
si ni arribat al seu Betlem
a veure que carai ho fem
si bé cal d’amor tombem
i les barreres n’enfonsem
si crec un de l’altre bevem
i ni un ni l’altre no eprenem
digues-me ara a qui ho diem
si'n pareix que bojos n’estem
per què tants dies sols passem
jo no vull pas que ho refredem
i per contra somio ho escalfem
ja sembla que d’amor cremem
però tot i així massa re no fem
si cadascú al seu càlid Betlem
però ni persona agafa el tren
no sé si ningú això compren
però és clar que visc l’infern
i tan com vull ton amor etern
i a la fi, treure’m el dol intern
Categoria:
amor desitjós,
d'amor
Dins arenes movedisses
DINS ARENES MOVEDIÇES'
(tes carícies i tes mirades felices)
i em trobo en arenes movedisses
com entre un munt de bardisses
i ple de preguntes poc concises
també amb munt d’idees grises
i amb dubtances gens submises
també en hores ben malaltisses
a punt de caure d’unes cornises
amb unes qüestions enfiladisses
com en situacions espantadisses
no'n sóc pas com el Déu Ulisses
jo'n necessito respostes precises
requereixo de tu i les teves brises
demano carícies, i mirades felices
doncs em trobo només fet a triçes’
com agafat entre les teves drisses
tan sols em venen paraules tristes
car de tu voldria prendre’n vistes
ni puc espiar traços minimalistes
i si tot semblen idees surrealistes
on dels meus desgrats faig llistes
seguiré per tant seguint les pistes
doncs no vull perdre’m tes vistes
i així fer amb tu a la fi conquistes
per haver-ne uns temps intimistes
on els dos en fem de malabaristes
i entre les boles i uns trompetistes
en farem sorgir les millors coristes
per haver uns temps ben coloristes
sent en ones d’alegria uns surfistes
que seria aquest món sense artistes
i sens les teves corbes tan altruistes
i jo sens ton plaer i tes belles vistes
i seriem un cos i un cor pessimistes
necessito els teus mots evangelistes
quantes hores de patiment previstes
(tes carícies i tes mirades felices)
i em trobo en arenes movedisses
com entre un munt de bardisses
i ple de preguntes poc concises
també amb munt d’idees grises
i amb dubtances gens submises
també en hores ben malaltisses
a punt de caure d’unes cornises
amb unes qüestions enfiladisses
com en situacions espantadisses
no'n sóc pas com el Déu Ulisses
jo'n necessito respostes precises
requereixo de tu i les teves brises
demano carícies, i mirades felices
doncs em trobo només fet a triçes’
com agafat entre les teves drisses
tan sols em venen paraules tristes
car de tu voldria prendre’n vistes
ni puc espiar traços minimalistes
i si tot semblen idees surrealistes
on dels meus desgrats faig llistes
seguiré per tant seguint les pistes
doncs no vull perdre’m tes vistes
i així fer amb tu a la fi conquistes
per haver-ne uns temps intimistes
on els dos en fem de malabaristes
i entre les boles i uns trompetistes
en farem sorgir les millors coristes
per haver uns temps ben coloristes
sent en ones d’alegria uns surfistes
que seria aquest món sense artistes
i sens les teves corbes tan altruistes
i jo sens ton plaer i tes belles vistes
i seriem un cos i un cor pessimistes
necessito els teus mots evangelistes
quantes hores de patiment previstes
Categoria:
amor dolgut,
d'amor
Llistat del benmercat
LLISTAT DEL BENMERCAT
(de la teva pell en faré llepolies)
desfilo entre consells i sermons
i de tu per mi faré degustacions
vagarejo entre sospirs i agonies
i de ta faç en faré gormanderies
camino entre penes i somriures
i de tes besos en faré queviures
passejo entre tristeses i alegries
i de tes corbes en faré fantasies
rondo entre malsons i il·lusions
i de ton cor me’n faré infusions
vaig entre memòries i els retrats
i de ton bell cos me’n faré àpats
transito entre ombres e perfums
i dels teus llavis en faré llegums
avanço entre jorns i monotonies
i de la teva pell en faré llepolies
vaig entre hores marrits i felices
i de tes cabells faria llonganiçes'
marxo entre les paus i les lluites
i dels teus peus ja en faré fruites
vagabundejo entre bots e cataus
i de dits faré fruits a gusts suaus
vaig entre perdedors i campions
i dels teus pits jo en faré melons
circulo entre pells brutes i sedes
i de tes orelles ja en faria bledes
recorro entre els savis e inactius
e de tu faria de cada part cultius
andarejo entre luctuosos camins
i del teu esguard en faré llamins
vaig entre ruïnes i unes cadenes
i dels teus gests en faré poemes
basculo entre poemes i cançons
i de tu ara tinc bones vibracions
doncs tot de tu en son bombons
(de la teva pell en faré llepolies)
desfilo entre consells i sermons
i de tu per mi faré degustacions
vagarejo entre sospirs i agonies
i de ta faç en faré gormanderies
camino entre penes i somriures
i de tes besos en faré queviures
passejo entre tristeses i alegries
i de tes corbes en faré fantasies
rondo entre malsons i il·lusions
i de ton cor me’n faré infusions
vaig entre memòries i els retrats
i de ton bell cos me’n faré àpats
transito entre ombres e perfums
i dels teus llavis en faré llegums
avanço entre jorns i monotonies
i de la teva pell en faré llepolies
vaig entre hores marrits i felices
i de tes cabells faria llonganiçes'
marxo entre les paus i les lluites
i dels teus peus ja en faré fruites
vagabundejo entre bots e cataus
i de dits faré fruits a gusts suaus
vaig entre perdedors i campions
i dels teus pits jo en faré melons
circulo entre pells brutes i sedes
i de tes orelles ja en faria bledes
recorro entre els savis e inactius
e de tu faria de cada part cultius
andarejo entre luctuosos camins
i del teu esguard en faré llamins
vaig entre ruïnes i unes cadenes
i dels teus gests en faré poemes
basculo entre poemes i cançons
i de tu ara tinc bones vibracions
doncs tot de tu en son bombons
Categoria:
amor golut. d'amor
Uns poemes com cartes
UNS POEMES COM CARTES
(això no són, paraules barates)
si t’envio poemes com a cartes
i esperant-ne paraules maques
bé sembla que de mi t’apartes
o que som d’altres comarques
i com si anéssiu d’amor fartes
són pregones vostres marques
deixant al cor urpes com gates
doncs sembleu com monarques
apartant tot el que semblen rates
i tal si fóssim unes meres taques
o tanmateix una colla de pirates
fins un conjunt de vells carques
qui sap si les coses son intactes
i tan em claveu fermes estaques
no us vull jutjar en vostres actes
si bé van i venen com ressaques
sols tenir-vos entre mons tactes
tant com dir-vos coses maques
e fer amb vos uns bons tractes
sols m’ignores i no m’ataques
si t’envio poemes com a cartes
i ni vull respostes molt opaques
les vull de cor o del tot sensates
doncs tu si entre totes destaques
és per ta bellesa i saviesa innates
i tot l’encís és a les teves barques
tot això no’n són paraules barates
malgrat no ser escrites en plaques
perxò t’envio poemes com cartes
tot esperant tes paraules maques
i viure plegats entre bons pactes
(això no són, paraules barates)
si t’envio poemes com a cartes
i esperant-ne paraules maques
bé sembla que de mi t’apartes
o que som d’altres comarques
i com si anéssiu d’amor fartes
són pregones vostres marques
deixant al cor urpes com gates
doncs sembleu com monarques
apartant tot el que semblen rates
i tal si fóssim unes meres taques
o tanmateix una colla de pirates
fins un conjunt de vells carques
qui sap si les coses son intactes
i tan em claveu fermes estaques
no us vull jutjar en vostres actes
si bé van i venen com ressaques
sols tenir-vos entre mons tactes
tant com dir-vos coses maques
e fer amb vos uns bons tractes
sols m’ignores i no m’ataques
si t’envio poemes com a cartes
i ni vull respostes molt opaques
les vull de cor o del tot sensates
doncs tu si entre totes destaques
és per ta bellesa i saviesa innates
i tot l’encís és a les teves barques
tot això no’n són paraules barates
malgrat no ser escrites en plaques
perxò t’envio poemes com cartes
tot esperant tes paraules maques
i viure plegats entre bons pactes
Categoria:
amor per banda,
d'amor
Tu ma passió i mon foc
TU MA PASSIÓ I MON FOC
(cal mantinguem atiat el foc)per tenir el teu caliu queda poc
i així cada cosa serà al seu lloc
doncs tu ets ma passió mon foc
i la tristesa no romandrà enlloc
per tu tinc petons un bon estoc
i de tots els tipus i fins de groc
sols per tu jo realment em moc
i ja tu n’ets la meva llar de foc
per tenir el teu caliu queda poc
i sinó tot assembla un enderroc
doncs el meu amor n’és barroc
i el compte enrere n’és a un toc
com d’estima en tinc ple el doc
i convertir el nostre amor a foc
a tu penso em torno roig i groc
i ja amb tu vull jeure a bon jóc
m’has enganxat amb gran croc
i per fer-te al meu cor bon lloc
cal mantinguem, enfortit el foc
i n’és difícil, sinó et veig enlloc
per tenir el teu caliu queda poc
i així cada cosa serà al seu lloc
ja que ets ma passió e mon foc
Categoria:
d'amor
Espero averanys
ESPERO AVERANYS
(il.lusions i desenganys)jo’m trobo entre paranys
entre mentides i enganys
i il·lusions o desenganys
i mentre passen els anys
necessito molts d’afanys
i per ser entre companys
i exigeixo d’amor banys
com fer-ho amb estranys
fent-ho com uns antanys
i que difícil aquests anys
i esper els bons averanys
jo’m trobo entre paranys
en badomeries i enganys
i quimeres o desenganys
i mentre passen els anys
requereixo d’uns afanys
i per ser entre companys
i exigeixo d’amor banys
com fer-ho amb estranys
si ho faig com a antanys
i son durs els meus anys
i prego a grans averanys
ma vida es d’esborranys
i necessito amor a banys
Categoria:
auto-reflexió
Somio i somio
CAP AL BELL UNIVERS
(somio però enlloc arribo)
somio al teu cos de creació
i ja comença ma imaginació
somio els teus ulls com a sol
i ton cos com closca de cargol
somio en el teu cos de fantasia
i només en el teu hi ha armonia'
somio tes cabells de dolça lluna
i de tu mai perdre'n una engruna
somio als teus llavis, que d’estel
i ta boca fonent com el caramel
somio el teus pits com de mart
i de tu ni perdent una sola part
somi amb un rostre d’estrella
i vull fer més d’una meravella
somio en tes mans de mercuri
i vull que ja, tot mal se’m curi
somio amb ton cos de cometa
i vull fer amb tu molta malifeta
somio a la cintura de donzella
i vull fer-ne sempre el trapella
somio com atrapar-ne una fada
i vull la que a mi més m’agrada
somio amb el teu cos de poesia
i vull fer-ne tota càlida fantasia
somio en gestos com de cançó
i cap a tu se me’n va ma visió
somio i somio i enlloc arribo
i somio i sols per tu sospiro
somio, somio i a tu et trio
somio i sols a tu t’ansio
JO SOMIO I SOMIO
Categoria:
d'amor
Llançant la il·lusió
LLANÇANT LA IL·LUSIÓ
(cercant-ne sota un llençol)
Llanço la imaginació al vol
tot cercant-te sota el llençol
i llavors veig que en sóc sol
després ja arriba el meu dol
en dura molt poc la fantasia
i tot i ser el que el cor ànsia
però encara menys l’alegria
i quan això dura dia per dia
llanço la imaginació a l’aire
sento que no arriba ja flaire
i ma il·lusió ja ni dura gaire
llavors em torno rondinaire
en dura poc la meva il·lusió
i malgrat ets la meva passió
en pren el cert to a defunció
i doncs et busco a cada racó
llanço la imaginació ben ras
tot cercant-te sota el matalàs
per així seguir-ne el compàs
i tot i saber que no hi ets pas
llavors veig que ets quimera
e tot el que encara m’espera
perquè n’arribi la primavera
un ens a Déu com tu venera
Categoria:
d'amor
Vagó sens estimació
VAGÓ SENSE ESTACIÓ
(l’amor fent-me de revisor)
sóc un tren sense estació
tot i fer xiulet, d’insinuació
i que sols és, un sol vagó
que coneix la seva direcció
si bé no arriba a destinació
i sóc tren per vies de cartó
passant el temps sens raó
que l’amor li fa de revisor
i amb bitllet sols d’il·lusió
on res no te cap explicació
que va amb ànsia de carbó
i doncs en sóc pura passió
sóc el comboi sens estació
guiat per un enorme dolor
i n’ha perdut el conductor
ben dirigit per l’imaginació
esperant trobar-ne l’ocasió
i arribar per fi a bon cantó
amb semàfor roig de color
tot és fa extens comptador
i si bé tot arriba però tu no
com atrapar una estimació
si en sóc ja tren sens patró
de cap locomotora portador
remolcant aquest trist vagó
que just prega comprensió
i sóc comboi sense estació
el meu viatge és fa traïdor
si l’arribada no fa aparició
i ja vull ser, tot un senyor
bé tinc clar ser un servidor
en sóc el tren sense estació
i si de tu no n’he fet menció
és donat que ets imaginació
ja sols de tu, he flairat l’olor
sóc un vagó sens destinació
Categoria:
d'amor
De l'un a l'ultim atòm
DE L'UN A L’ ULTIM ATÒM
(sols per tu et dono cada atòm)
tu n’ets el més essencial atòm
cal que en faci un denotatum
perxò et do fins l’ultim atòm
així que et dono l’ultimàtum
tu ets el meu primcipal atòm
ja estic del tot consummatum
tens al poder fins l’ultim atòm
i no puc viure en el postulatum
sens acaronar de tu un sol atòm
sinó visc immers en petrolatum
si ets tan imvisible com l’atòm
no se quin serà el nostre fatum
doncs no tinc l’energia d’atòm
no ser ensems és gran erratum
si ja necessito de tu cada atòm
fent-ne de tu mon desideratum
i no n’ets sols un perfecte atòm
si tan joliua com florit ageratum
que dones vida a cada meu atòm
i fent extremir' tot el meu stratum
per a tu només et dono cada atòm
(sols per tu et dono cada atòm)
tu n’ets el més essencial atòm
cal que en faci un denotatum
perxò et do fins l’ultim atòm
així que et dono l’ultimàtum
tu ets el meu primcipal atòm
ja estic del tot consummatum
tens al poder fins l’ultim atòm
i no puc viure en el postulatum
sens acaronar de tu un sol atòm
sinó visc immers en petrolatum
si ets tan imvisible com l’atòm
no se quin serà el nostre fatum
doncs no tinc l’energia d’atòm
no ser ensems és gran erratum
si ja necessito de tu cada atòm
fent-ne de tu mon desideratum
i no n’ets sols un perfecte atòm
si tan joliua com florit ageratum
que dones vida a cada meu atòm
i fent extremir' tot el meu stratum
per a tu només et dono cada atòm
Categoria:
d'amor
Titella de l'il·lusió'
TITELLA DE L’IL.LUSIÓ
(llàgrimes al meu mocador)
en sóc un titella de l’il·lusió
i mogut pels fils de la passió
amb somnis de fusta i cartró
i corro en temps sense perdó
perdent sentit, i comprensió
i és l’argument l’imaginació'
sent guinyol de l’espectador
i picant l’ullet a cada funció
visc en cordills a desil·lusió
i esperant trobar-ne un guió
que em condueixi a bon filó
i sóc putxinel·li de l’il·lusió
de l’amor en faig ja al·lusió
i tan en cada meva actuació
acabant sempre al penjador
i amb el cor com d’acordió
en du temps aquesta funció
i segueixo sent el somiador
amb forats al cor és colador
i amb llàgrimes al mocador
m’he convertit en ninot peó
i sent joguina d’una il·lusió
bellugada per mala intuïció
i marioneta sense inspiració
tan que em veuen del balcó
i en sóc figura com ballador
si acabi tot com bona cançó
i on els dits de manipulació
l’ànima serà plena d’il.lusió
i si en veig a la fi el director
en sóc un titella de l’il.lusió
(llàgrimes al meu mocador)
en sóc un titella de l’il·lusió
i mogut pels fils de la passió
amb somnis de fusta i cartró
i corro en temps sense perdó
perdent sentit, i comprensió
i és l’argument l’imaginació'
sent guinyol de l’espectador
i picant l’ullet a cada funció
visc en cordills a desil·lusió
i esperant trobar-ne un guió
que em condueixi a bon filó
i sóc putxinel·li de l’il·lusió
de l’amor en faig ja al·lusió
i tan en cada meva actuació
acabant sempre al penjador
i amb el cor com d’acordió
en du temps aquesta funció
i segueixo sent el somiador
amb forats al cor és colador
i amb llàgrimes al mocador
m’he convertit en ninot peó
i sent joguina d’una il·lusió
bellugada per mala intuïció
i marioneta sense inspiració
tan que em veuen del balcó
i en sóc figura com ballador
si acabi tot com bona cançó
i on els dits de manipulació
l’ànima serà plena d’il.lusió
i si en veig a la fi el director
en sóc un titella de l’il.lusió
Categoria:
d'amor
Per mi tu sempre ets present
PER MI TU SEMPRE ETS PRESENT’
(intensament ancorada a la meva ment)
i tot i no ser amb mi sempre ets present’
tu hi ets en cada meravellós pensament
i també tant en tot bo com mal moment
sols penso en el jorn de l’esdeveniment
i intensament ancorada a la meva ment
doncs per tu he perdut tot l’enteniment
i tu sempre tot ho tens bo i re de dolent
ja crec amb tu del tot i molt fermament
i el meu amor per tu es fa molt evident
per contra sense tu tot passa massa lent
i encara molt pitjor que molt malament
doncs tot és suplici i un pesat patiment
i pensant amb tu el cor es posa content
en visc somiant amb tu a cada moment
i sens tu no faig pas res massa coherent
doncs al meu cap ja ningú ni res l’entén
i ben clar que al meu cor hi està plovent
perquè exigeix ta estimació urgentment
i em pregunto el que som e finirem sent
quelcom diu que hagi bon pressentiment
i que ho arrodonirem amb enamorament
tu sent ma heroïna i jo el teu heroi valent
i si per mi tu sempre seràs un bell present’
(intensament ancorada a la meva ment)
i tot i no ser amb mi sempre ets present’
tu hi ets en cada meravellós pensament
i també tant en tot bo com mal moment
sols penso en el jorn de l’esdeveniment
i intensament ancorada a la meva ment
doncs per tu he perdut tot l’enteniment
i tu sempre tot ho tens bo i re de dolent
ja crec amb tu del tot i molt fermament
i el meu amor per tu es fa molt evident
per contra sense tu tot passa massa lent
i encara molt pitjor que molt malament
doncs tot és suplici i un pesat patiment
i pensant amb tu el cor es posa content
en visc somiant amb tu a cada moment
i sens tu no faig pas res massa coherent
doncs al meu cap ja ningú ni res l’entén
i ben clar que al meu cor hi està plovent
perquè exigeix ta estimació urgentment
i em pregunto el que som e finirem sent
quelcom diu que hagi bon pressentiment
i que ho arrodonirem amb enamorament
tu sent ma heroïna i jo el teu heroi valent
i si per mi tu sempre seràs un bell present’
Categoria:
d'amor
Seguint el meu fat
SEGUINT EL MEU FAT
(plenament tocat de l’ala)
ara et segueixo com un fat
i em fas miular com un gat
molt calent i ben enamorat
tot aprés d’haver-te flairat
i ta empremta m’ha marcat
ben deixant-me abandonat
amb el cor ja tot esquinçat
ara et segueixo com un fat
t’observo tan gos espantat
i en tu vaig quedar enredat
tot aprés d’haver-te olorat
i el teu rastre m’has deixat
ara et segueixo a cada part
a faiçó fer la teva voluntat
ara et segueixo com un fat
en sóc ocell en una cavitat
així enlloc no veig el forat
e tot aprés d’haver-te ullat
i adés de l’ala n’estic tocat
per això no’n sóc de costat
tot estar-ne ja de tu encisat
ara et segueixo com un fat
i en sóc un home ensomiat'
adés no sé si t’he imaginat
o si ets una dona de veritat
o si sols de tu m’han parlat
sols se que et vull al costat
prova de tu m’he enamorat
(plenament tocat de l’ala)
ara et segueixo com un fat
i em fas miular com un gat
molt calent i ben enamorat
tot aprés d’haver-te flairat
i ta empremta m’ha marcat
ben deixant-me abandonat
amb el cor ja tot esquinçat
ara et segueixo com un fat
t’observo tan gos espantat
i en tu vaig quedar enredat
tot aprés d’haver-te olorat
i el teu rastre m’has deixat
ara et segueixo a cada part
a faiçó fer la teva voluntat
ara et segueixo com un fat
en sóc ocell en una cavitat
així enlloc no veig el forat
e tot aprés d’haver-te ullat
i adés de l’ala n’estic tocat
per això no’n sóc de costat
tot estar-ne ja de tu encisat
ara et segueixo com un fat
i en sóc un home ensomiat'
adés no sé si t’he imaginat
o si ets una dona de veritat
o si sols de tu m’han parlat
sols se que et vull al costat
prova de tu m’he enamorat
Categoria:
d'amor
Per ser un etern big-bang
PER SER UN ETERN BIG-BANG
(unes toves idees venen i em van)
ja em torno a trobar amb tu pensant
en sóc només un pobre tros de fang
i tu amb ton amor em vas modelant
tant que toves idees venen i em van
i alhora que ets de mi massa distant
tan de ma pell com de la meva sang
mentre formes de tu vaig imaginant
i sí mes sentiments més forts es fan
tu i jo en bon equilibri de ying yang
perquè somio amb tu a cada instant
i ton amor mes maneres millorarant
fins arribar a ésser com el big-bang
per ton amor sempre anar inspirant
i ja a la fi d’alegria acabar esclatant
ja em torno a trobar amb tu pensant
sóc a penes una simple part de fang
i tu amb la passió em vas modelant
d'aquesta manera idees venen i van
i alhora que just de mi et fas distant
tan de la meva pell com da ma sang
mentre figures de tu vaig imaginant
i sí els meus sentits més forts es fan
tots dos en l’equilibri del ying yang
doncs m’imagino amb tu a l'instant
i ton amor mes maneres milloraran
fins arribar a ésser com el big-bang
per ton amor sempre anar inspirant
i ja a la fi d’alegria acabar esclatant
ja em torno a trobar amb tu pensant
(unes toves idees venen i em van)
ja em torno a trobar amb tu pensant
en sóc només un pobre tros de fang
i tu amb ton amor em vas modelant
tant que toves idees venen i em van
i alhora que ets de mi massa distant
tan de ma pell com de la meva sang
mentre formes de tu vaig imaginant
i sí mes sentiments més forts es fan
tu i jo en bon equilibri de ying yang
perquè somio amb tu a cada instant
i ton amor mes maneres millorarant
fins arribar a ésser com el big-bang
per ton amor sempre anar inspirant
i ja a la fi d’alegria acabar esclatant
ja em torno a trobar amb tu pensant
sóc a penes una simple part de fang
i tu amb la passió em vas modelant
d'aquesta manera idees venen i van
i alhora que just de mi et fas distant
tan de la meva pell com da ma sang
mentre figures de tu vaig imaginant
i sí els meus sentits més forts es fan
tots dos en l’equilibri del ying yang
doncs m’imagino amb tu a l'instant
i ton amor mes maneres milloraran
fins arribar a ésser com el big-bang
per ton amor sempre anar inspirant
i ja a la fi d’alegria acabar esclatant
ja em torno a trobar amb tu pensant
Categoria:
d'amor
Cor necessitat
COR NECESSITAT
(mon amor et dedico)
tan com jo et necessito
doncs sol em complico
i així a seguir em limito
puix a tu ja et glorifico
perquè de tot ja sospito
i mon amor a tu dedico
car crec que res suscito
o ni gaire bé m’explico
tan com de tu necessito
car sens tu m’embolico
e pensant a tu m’excito
amb el t’amo simplifico
sense tu tot val un pito'
e et reclamo et notifico
car penso que et merito
perquè molt et mitifico
tan com de tu necessito
amb el cor ho sintetitzo
i bé cal tot ho modifico
i si també em mobilitzo
car per tu em mortifico
però en lloc et localitzo
digues on ho comunico
ja de tot cor m’implico
tan com de tu necessito
a tu et necessito in situ
(mon amor et dedico)
tan com jo et necessito
doncs sol em complico
i així a seguir em limito
puix a tu ja et glorifico
perquè de tot ja sospito
i mon amor a tu dedico
car crec que res suscito
o ni gaire bé m’explico
tan com de tu necessito
car sens tu m’embolico
e pensant a tu m’excito
amb el t’amo simplifico
sense tu tot val un pito'
e et reclamo et notifico
car penso que et merito
perquè molt et mitifico
tan com de tu necessito
amb el cor ho sintetitzo
i bé cal tot ho modifico
i si també em mobilitzo
car per tu em mortifico
però en lloc et localitzo
digues on ho comunico
ja de tot cor m’implico
tan com de tu necessito
a tu et necessito in situ
Categoria:
d'amor
De línies proporcionades
DE LÍNIES PROPORCIONADES
(unes figures i formes desitjades)
joliu cos de formes mai imaginades
i de tons i de figures ben perfilades
ni línies rectes ni formes quadrades
i totes immensament ben formades
donen cos a tes línies ben corbades
i totes tan perfectes com estudiades
ni per cap Déu poden ser somiades
i desmesuradament proporcionades
ja sols per tu poden ésser recreades
i només per mi les teves són triades
fines veus e les més dolces tonades
i per mes orelles tan poc escoltades
ja’t cerco a les valls i les contrades
i per adés en són tan ben amagades
que per mi són pas encara trobades
i bé mai podran ésser pas oblidades
per sempre seran les més desitjades
i pel meu cor i per ànima elogiades
així que son per mi les més preades
i senzilles e alhora molt rebuscades
esvelt cos de formes ben unificades
i on no hi ha mai pas parts sobrades
si bé ansiejo a totes haver provades
i com també recurregudes i besades
bé desitjo fer-te un mos a abraçades
i tan lliurar-te’n coses mai trobades
es que les porto en el cor amagades
i com els meus pensaments lligades
ans no hi ha línies més ben traçades
i que entre dues ànimes enamorades
(unes figures i formes desitjades)
joliu cos de formes mai imaginades
i de tons i de figures ben perfilades
ni línies rectes ni formes quadrades
i totes immensament ben formades
donen cos a tes línies ben corbades
i totes tan perfectes com estudiades
ni per cap Déu poden ser somiades
i desmesuradament proporcionades
ja sols per tu poden ésser recreades
i només per mi les teves són triades
fines veus e les més dolces tonades
i per mes orelles tan poc escoltades
ja’t cerco a les valls i les contrades
i per adés en són tan ben amagades
que per mi són pas encara trobades
i bé mai podran ésser pas oblidades
per sempre seran les més desitjades
i pel meu cor i per ànima elogiades
així que son per mi les més preades
i senzilles e alhora molt rebuscades
esvelt cos de formes ben unificades
i on no hi ha mai pas parts sobrades
si bé ansiejo a totes haver provades
i com també recurregudes i besades
bé desitjo fer-te un mos a abraçades
i tan lliurar-te’n coses mai trobades
es que les porto en el cor amagades
i com els meus pensaments lligades
ans no hi ha línies més ben traçades
i que entre dues ànimes enamorades
Categoria:
d'amor
Les bones circumtàncies
LES BONES CIRCUMSTÀNCIES
(navegant entre les dubtances)
si bé de tu oloro les fragàncies
pensar amb tu fa esgarrifances
doncs ja sols hi veig distancies
mentre navego entre dubtances
ja sens tu no’n tinc substàncies
n’espero bones circumstàncies
tan rumio a veure si et llances
i com equilibrades les balances
no’m serveixen mes elegàncies
i per a veure si per fi t’amanses
i hauré de posar-hi forces ansies
o comptar si d’esperar et canses
emprant com ara les constàncies
i a la fi a meus braços et llances
si bé de tu flairo les fragàncies
pensar a tu dona esgarrifances
si bé només hi veig distancies
mentre en sóc entre dubtances
ja sense tu no tinc substàncies
n’espero bones circumstàncies
tan rumio a veure si et llances
i com equilibrades les balances
ni'n valen les meves elegàncies
i per a veure si a la fi t’amanses
i hauré de posar-hi moltes ansies
o comptar si d’esperar et canses
enprant com ara les constàncies
i per fi a mons braços et llances
(navegant entre les dubtances)
si bé de tu oloro les fragàncies
pensar amb tu fa esgarrifances
doncs ja sols hi veig distancies
mentre navego entre dubtances
ja sens tu no’n tinc substàncies
n’espero bones circumstàncies
tan rumio a veure si et llances
i com equilibrades les balances
no’m serveixen mes elegàncies
i per a veure si per fi t’amanses
i hauré de posar-hi forces ansies
o comptar si d’esperar et canses
emprant com ara les constàncies
i a la fi a meus braços et llances
si bé de tu flairo les fragàncies
pensar a tu dona esgarrifances
si bé només hi veig distancies
mentre en sóc entre dubtances
ja sense tu no tinc substàncies
n’espero bones circumstàncies
tan rumio a veure si et llances
i com equilibrades les balances
ni'n valen les meves elegàncies
i per a veure si a la fi t’amanses
i hauré de posar-hi moltes ansies
o comptar si d’esperar et canses
enprant com ara les constàncies
i per fi a mons braços et llances
Categoria:
d'amor
Ets el meu Nadal
ETS EL MEU NADAL
(de reis el millor regal)
n’ets mon jorn de Nadal
i dels reis el millor regal
una figureta del pessebre
i entre elles la més alegre
jo vull ésser el teu pastor
i fer cagar ton amor al tió
mantenir-me ben inocent'
i haver-te immediatament
com a bon obsequi de reis
ben ple de somnis novells
i un bon àngel a l’establia
dient ja l’hauràs algun dia
perseguint-ne el bell estel
i em porti a veure’t el pèl
allà on es troba la bellesa
doncs és per mi promesa
i vull acariciar-ne ton cel
cobrir-te d’amor com bel
venerar el teu naixement
i fruir d’aquest sentiment
aprofitar-ne la ben entesa
i dir-te que ets una proesa
regalar-te tot bon moment
i protegir ton somrís lluent
preservant-te de tot dimoni
i fer que l’amor a tu ressoni
trobant el segon més idoni
per arribar-ne a bon casori
sí cal que la llunyania mori
(de reis el millor regal)
n’ets mon jorn de Nadal
i dels reis el millor regal
una figureta del pessebre
i entre elles la més alegre
jo vull ésser el teu pastor
i fer cagar ton amor al tió
mantenir-me ben inocent'
i haver-te immediatament
com a bon obsequi de reis
ben ple de somnis novells
i un bon àngel a l’establia
dient ja l’hauràs algun dia
perseguint-ne el bell estel
i em porti a veure’t el pèl
allà on es troba la bellesa
doncs és per mi promesa
i vull acariciar-ne ton cel
cobrir-te d’amor com bel
venerar el teu naixement
i fruir d’aquest sentiment
aprofitar-ne la ben entesa
i dir-te que ets una proesa
regalar-te tot bon moment
i protegir ton somrís lluent
preservant-te de tot dimoni
i fer que l’amor a tu ressoni
trobant el segon més idoni
per arribar-ne a bon casori
sí cal que la llunyania mori
Categoria:
d'amor
El millor dels llibres
EL MILLOR DELS LLIBRES
(una excepcional experiència)
com a la millor bona lectura
n’és el teu cos d’escultura
sols feta de pura literatura
esperança present i futura,
de tes planes ni ulls desvio
mentre de tu sempre rumio
i totes les paraules ja envejo
ja que amb elles comparteixo
tot allò que jo molt més ansiejo
per això un cop i altre et llegeixo
ja que mes sentiments reprimeixo
com repte de llegir-te bé assoleixo,
ja que tes lletres son com profetes
i les que no són excel·lents poetes
com a mesura que passo els fulls
més evidents es fan mes antulls
com tan profund és el teu relat
així tan et segueixo de bon grat
doncs amb la teva bona història
ja em sento a tothora a la glòria
donat que del teu text cada coma
fa que et mereixis un bon diploma
i tots i cada un dels òptims accents
fan dels mots de ton cos monuments
e les frases escrites amb intel·ligència
fan excitant i excepcional l’experiència
mentre faig el cop d’ull a tes lletres fines
penso entre línies que amb mi t’imagines
i com a tota obra capdal molt bé culmines
e amb tot plegat a mi i a mon cor fulmines
(una excepcional experiència)
com a la millor bona lectura
n’és el teu cos d’escultura
sols feta de pura literatura
esperança present i futura,
de tes planes ni ulls desvio
mentre de tu sempre rumio
i totes les paraules ja envejo
ja que amb elles comparteixo
tot allò que jo molt més ansiejo
per això un cop i altre et llegeixo
ja que mes sentiments reprimeixo
com repte de llegir-te bé assoleixo,
ja que tes lletres son com profetes
i les que no són excel·lents poetes
com a mesura que passo els fulls
més evidents es fan mes antulls
com tan profund és el teu relat
així tan et segueixo de bon grat
doncs amb la teva bona història
ja em sento a tothora a la glòria
donat que del teu text cada coma
fa que et mereixis un bon diploma
i tots i cada un dels òptims accents
fan dels mots de ton cos monuments
e les frases escrites amb intel·ligència
fan excitant i excepcional l’experiència
mentre faig el cop d’ull a tes lletres fines
penso entre línies que amb mi t’imagines
i com a tota obra capdal molt bé culmines
e amb tot plegat a mi i a mon cor fulmines
Categoria:
d'amor
Ullant per l'espiell
ULLANT PER L’ESPIELL
(la meva fantasia d’ocell)
vull abraçar-te com mantell
i fer-ne amb tu un fort anell
alçar en somnis gran castell
i no mirar-te més a l’espiell
com ta falta dispara a fusell
i ton amor pica com martell
viure’n de tu tal també d’ell
i se m’estremeix tota la pell
si estic prop del teu cos bell
i és tan gràcil com el clavell
per tu d’amor un gros cistell
i ma fantasia vola com ocell
ja vestir-te a besos reguitzell
i n’esdevé el somni més vell
cosir-te a petons ençà clatell
i fins a l’extrem del menuell
com viure amb tu ple farcell
i així deixar de fer un esgüell
que seria sens ton amor riell
i en fora un simple escantell
pos tu m’has marcat a segell
i sense tu en sóc mal cabdell
cal per tu alçar el meu capell
(la meva fantasia d’ocell)
vull abraçar-te com mantell
i fer-ne amb tu un fort anell
alçar en somnis gran castell
i no mirar-te més a l’espiell
com ta falta dispara a fusell
i ton amor pica com martell
viure’n de tu tal també d’ell
i se m’estremeix tota la pell
si estic prop del teu cos bell
i és tan gràcil com el clavell
per tu d’amor un gros cistell
i ma fantasia vola com ocell
ja vestir-te a besos reguitzell
i n’esdevé el somni més vell
cosir-te a petons ençà clatell
i fins a l’extrem del menuell
com viure amb tu ple farcell
i així deixar de fer un esgüell
que seria sens ton amor riell
i en fora un simple escantell
pos tu m’has marcat a segell
i sense tu en sóc mal cabdell
cal per tu alçar el meu capell
Categoria:
d'amor
Tinc mandra de viure
TINC MANDRA PER VIURE
(tu ets la meva estona de lleure)
si no hi ets tinc mandra de viure
bé m’oblido del que és somriure
i no’m sento pas mai gens lliure
em manquen forces per escriure
ja moltes més per posar-hi riure
fet que amb tu voldria comviure'
sols tu aquest mal em pot treure
però ni tant sols no et puc veure
ni per fruir d'una estona de lleure
la meva buidor oblidar i asseure
doncs sol·licito veure per creure
perquè del teu amor he de beure
si ets amb mi no fa peresa viure
tan no m’oblido de fer somriure
i em sento categòricament lliure
ja’n tinc forces fins per escriure
sí moltes més per posar-hi riure
fet que amb tu voldria comviure'
i sols tu el martiri em pot treure
però ni tant sols no et puc veure
ni per fruir d’un temps de lleure
i a ma buidor abandonar e seure
perquè del teu amor he de beure
et sol·licito si més no entreveure
(tu ets la meva estona de lleure)
si no hi ets tinc mandra de viure
bé m’oblido del que és somriure
i no’m sento pas mai gens lliure
em manquen forces per escriure
ja moltes més per posar-hi riure
fet que amb tu voldria comviure'
sols tu aquest mal em pot treure
però ni tant sols no et puc veure
ni per fruir d'una estona de lleure
la meva buidor oblidar i asseure
doncs sol·licito veure per creure
perquè del teu amor he de beure
si ets amb mi no fa peresa viure
tan no m’oblido de fer somriure
i em sento categòricament lliure
ja’n tinc forces fins per escriure
sí moltes més per posar-hi riure
fet que amb tu voldria comviure'
i sols tu el martiri em pot treure
però ni tant sols no et puc veure
ni per fruir d’un temps de lleure
i a ma buidor abandonar e seure
perquè del teu amor he de beure
et sol·licito si més no entreveure
Categoria:
d'amor
Tinc mandra de viure
TINC MANDRA PER VIURE
(tu ets la meva estona de lleure)
si no hi ets tinc mandra de viure
bé m’oblido del que és somriure
i no’m sento pas mai gens lliure
em manquen forces per escriure
ja moltes més per posar-hi riure
fet que amb tu voldria comviure'
sols tu aquest mal em pot treure
però ni tant sols no et puc veure
ni per fruir de l’estona de lleure
la meva buidor oblidar i asseure
doncs sol·licito veure per creure
perquè del teu amor he de beure
si ets amb mi no fa peresa viure
tan no m’oblido de fer somriure
i em sento categòricament lliure
ja’n tinc forces fins per escriure
sí moltes més per posar-hi riure
fet que amb tu voldria comviure'
i sols tu el martiri em pot treure
però ni tant sols no et puc veure
ni per fruir d’un temps de lleure
i a ma buidor abandonar e seure
perquè del teu amor he de beure
et sol·licito si més no entreveure
(tu ets la meva estona de lleure)
si no hi ets tinc mandra de viure
bé m’oblido del que és somriure
i no’m sento pas mai gens lliure
em manquen forces per escriure
ja moltes més per posar-hi riure
fet que amb tu voldria comviure'
sols tu aquest mal em pot treure
però ni tant sols no et puc veure
ni per fruir de l’estona de lleure
la meva buidor oblidar i asseure
doncs sol·licito veure per creure
perquè del teu amor he de beure
si ets amb mi no fa peresa viure
tan no m’oblido de fer somriure
i em sento categòricament lliure
ja’n tinc forces fins per escriure
sí moltes més per posar-hi riure
fet que amb tu voldria comviure'
i sols tu el martiri em pot treure
però ni tant sols no et puc veure
ni per fruir d’un temps de lleure
i a ma buidor abandonar e seure
perquè del teu amor he de beure
et sol·licito si més no entreveure
Categoria:
d'amor
Bailando a tu ritmo
BAILANDO A TU RITMO
(la música esta en tu cuerpo)
Sí, tienes un cuerpo como Bolero
y que es para sacarse el sombrero
y lo que siento por ti es verdadero
pues por mi tu amor es lo primero
tu perfil es como de bonito Tango
y a tus giros yo me iria agarrando
y por ti yo vendria ahora volando
si tienes mirada de la suave Salsa
y con esta tu belleza más ensalza
y tu personalidad más se te realza
si tienes arresto de Rock and Roll
y hace que tu brío brille como sol
y haciendo que tu seas mi alcohol
si tienes erotismo de una Masurka
y más donde la figura se te bifurca
considerandote una bailarina turca
si tienes la alegria de Cha-cha-cha
y contigo el bienestar se despacha
y ante ti toda hermosura se agacha
si eres vibrante como un Merenge
de ti se enamora quien ni pretende
y contigo la felicidad esta presente
si tienes la tal energía de un Swing
y contigo la hermosura ni tiene fin
y tu amor me revela como bailarin
si tienes unos gestos de dulce Vals
i per mi n’ets la dona que més vals
(la música esta en tu cuerpo)
Sí, tienes un cuerpo como Bolero
y que es para sacarse el sombrero
y lo que siento por ti es verdadero
pues por mi tu amor es lo primero
tu perfil es como de bonito Tango
y a tus giros yo me iria agarrando
y por ti yo vendria ahora volando
si tienes mirada de la suave Salsa
y con esta tu belleza más ensalza
y tu personalidad más se te realza
si tienes arresto de Rock and Roll
y hace que tu brío brille como sol
y haciendo que tu seas mi alcohol
si tienes erotismo de una Masurka
y más donde la figura se te bifurca
considerandote una bailarina turca
si tienes la alegria de Cha-cha-cha
y contigo el bienestar se despacha
y ante ti toda hermosura se agacha
si eres vibrante como un Merenge
de ti se enamora quien ni pretende
y contigo la felicidad esta presente
si tienes la tal energía de un Swing
y contigo la hermosura ni tiene fin
y tu amor me revela como bailarin
si tienes unos gestos de dulce Vals
i per mi n’ets la dona que més vals
Categoria:
d'amor
Entre dilemes i poemes
ENTRE DILEMES I POEMES
(voldria ésser-ne el teu mecenes)
em trobo a casa escrivint poemes
entre una pila dels meus dilemes
que ja han esdevingut problemes
i de la més elegant de les sirenes
com la més formosa de les nenes
i embolicant-me sol com a trenes
veient les coses buides no plenes
i morint de totes les meves penes
corrent amor per les meves venes
i somiant ja de tu coses obscenes
imaginant-me a tu de totes menes
en sonen tan alarmes com sirenes
i esperant-ne quin dia m’estrenes
ja per a tu paro tan bé les antenes
si cal pujo a muntanyes o carenes
i oblido les rosses i a les morenes
al introduir ton amor a mes venes
les alegries en seran com balenes
tal com desitjo fer-te de mecenes
i així com d’heroi de totes menes
i tan com d’amor fer-te’n ofrenes
per ja viure de les alegries plenes
i així alliberar-me d’unes cadenes
i convertir el teu amor en poemes
(voldria ésser-ne el teu mecenes)
em trobo a casa escrivint poemes
entre una pila dels meus dilemes
que ja han esdevingut problemes
i de la més elegant de les sirenes
com la més formosa de les nenes
i embolicant-me sol com a trenes
veient les coses buides no plenes
i morint de totes les meves penes
corrent amor per les meves venes
i somiant ja de tu coses obscenes
imaginant-me a tu de totes menes
en sonen tan alarmes com sirenes
i esperant-ne quin dia m’estrenes
ja per a tu paro tan bé les antenes
si cal pujo a muntanyes o carenes
i oblido les rosses i a les morenes
al introduir ton amor a mes venes
les alegries en seran com balenes
tal com desitjo fer-te de mecenes
i així com d’heroi de totes menes
i tan com d’amor fer-te’n ofrenes
per ja viure de les alegries plenes
i així alliberar-me d’unes cadenes
i convertir el teu amor en poemes
Categoria:
d'amor
Entre dilemes i poemes
ENTRE DILEMES I POEMES
(voldria ésser-ne el teu mecenes)
em trobo a casa escrivint poemes
entre una pila dels meus dilemes
que ja han esdevingut problemes
i de la més elegant de les sirenes
com la més formosa de les nenes
i embolicant-me sol com a trenes
veient les coses buides no plenes
i morint de totes les meves penes
corrent amor per les meves venes
i somiant ja de tu coses obscenes
imaginant-me a tu de totes menes
en sonen tan alarmes com sirenes
i esperant-ne quin dia m’estrenes
ja per a tu paro tan bé les antenes
si cal pujo a muntanyes o carenes
i oblido les rosses i a les morenes
al introduir ton amor a mes venes
les alegries en seran com balenes
tal com desitjo fer-te de mecenes
i així com d’heroi de totes menes
i tan com d’amor fer-te’n ofrenes
per ja viure de les alegries plenes
i així alliberar-me d’unes cadenes
i convertir el teu amor en poemes
(voldria ésser-ne el teu mecenes)
em trobo a casa escrivint poemes
entre una pila dels meus dilemes
que ja han esdevingut problemes
i de la més elegant de les sirenes
com la més formosa de les nenes
i embolicant-me sol com a trenes
veient les coses buides no plenes
i morint de totes les meves penes
corrent amor per les meves venes
i somiant ja de tu coses obscenes
imaginant-me a tu de totes menes
en sonen tan alarmes com sirenes
i esperant-ne quin dia m’estrenes
ja per a tu paro tan bé les antenes
si cal pujo a muntanyes o carenes
i oblido les rosses i a les morenes
al introduir ton amor a mes venes
les alegries en seran com balenes
tal com desitjo fer-te de mecenes
i així com d’heroi de totes menes
i tan com d’amor fer-te’n ofrenes
per ja viure de les alegries plenes
i així alliberar-me d’unes cadenes
i convertir el teu amor en poemes
Categoria:
d'amor
El teu cos com a poble
ENTRE MONS POBLES
(en són més que un poble)
quan passejo pels teus carrers
ja els teus encants son propers
caminant per les teves voreres
les seduccions en son properes
tant que rondejo pels teus parcs
tot semblen quadres amb marcs
quan puc i miro per les finestres
amb ton encís fas les conquestes
tant que passejo pels teus camins
tots els teus paratges em son fins
i deambulant-ne entre els corriols
tot son racons amb bonics revolts
esguardant els jardins e jardineres
tot en son colors e bones maneres
quan veig tants agraciats paratges
sols venen de tu records i imatges
i mentre n’estic a les teves places
en trobo de belles i varies classes
tant que en bec de les teves fonts
sols hi ha fins sons i sabors bons
i quan en miro vers als teus prats
tot son complaences i bons grats
mentre estic entre els teus turons
només hi veig en tu bones raons
quan observo com baixa la riera
la seva enorme bellesa m’altera
és quan m’endinso en la foresta
que ton encís, més es manifesta
ja fer-ne l’amor amb tu es presta
(en són més que un poble)
quan passejo pels teus carrers
ja els teus encants son propers
caminant per les teves voreres
les seduccions en son properes
tant que rondejo pels teus parcs
tot semblen quadres amb marcs
quan puc i miro per les finestres
amb ton encís fas les conquestes
tant que passejo pels teus camins
tots els teus paratges em son fins
i deambulant-ne entre els corriols
tot son racons amb bonics revolts
esguardant els jardins e jardineres
tot en son colors e bones maneres
quan veig tants agraciats paratges
sols venen de tu records i imatges
i mentre n’estic a les teves places
en trobo de belles i varies classes
tant que en bec de les teves fonts
sols hi ha fins sons i sabors bons
i quan en miro vers als teus prats
tot son complaences i bons grats
mentre estic entre els teus turons
només hi veig en tu bones raons
quan observo com baixa la riera
la seva enorme bellesa m’altera
és quan m’endinso en la foresta
que ton encís, més es manifesta
ja fer-ne l’amor amb tu es presta
Categoria:
d'amor
Personalitat destacada
PERSONALITAT DESTACADA
(atrapat per una malenconia)
tens un cos i una cara tan maca
que si no’t tinc la malenconia m’atrapa
la teva bellesa es del tot innata
i si no’t veig a prop el temps em mata
tens la personalitat que destaca
i si no’t tinc la desesperació ja’m tapa
la teva sapiència és d’or i plata
i si no’t veig només sóc una mera taca
tens l’atractiu a la teva barraca
i si no’t tinc només sóc una copia barata
la teva companyia es tan grata
que si no’t veig sóc com al desert la carpa
el teu record és com la ressaca’
i si no’t tinc represento sols una pobre rata
tens tot el que somies a la carta
i si no’t veig n’esdevinc una desatesa gata
diria que donar-me amor et raca
i si no’t tinc mai hi hauré fomut la grapa
tens un amor com el d’un pirata
i si no’t veig m’enfonso com una fragata
la teva falta em clava una estaca
i si no’t tinc la meva il-lusio se m’escata
tens la meva estima en una safata
i si no’t tinc mai és perquè la sort s’escapa
(atrapat per una malenconia)
tens un cos i una cara tan maca
que si no’t tinc la malenconia m’atrapa
la teva bellesa es del tot innata
i si no’t veig a prop el temps em mata
tens la personalitat que destaca
i si no’t tinc la desesperació ja’m tapa
la teva sapiència és d’or i plata
i si no’t veig només sóc una mera taca
tens l’atractiu a la teva barraca
i si no’t tinc només sóc una copia barata
la teva companyia es tan grata
que si no’t veig sóc com al desert la carpa
el teu record és com la ressaca’
i si no’t tinc represento sols una pobre rata
tens tot el que somies a la carta
i si no’t veig n’esdevinc una desatesa gata
diria que donar-me amor et raca
i si no’t tinc mai hi hauré fomut la grapa
tens un amor com el d’un pirata
i si no’t veig m’enfonso com una fragata
la teva falta em clava una estaca
i si no’t tinc la meva il-lusio se m’escata
tens la meva estima en una safata
i si no’t tinc mai és perquè la sort s’escapa
Categoria:
amor devot,
d'amor
Raons somiades
RAONS SOMIADES
(entre petons i mugrons)
et vull veure amb ullades
voldria beure’t a bocades
menjar-te a mossegades
mossegar-te amb petons
i recorre’t tots els racons
palpar sostenidors rodons
manllevar no sols mitjons
pujar de tu tots els graons
sentir com amb mi fonds'
conèixer les teves raons
llepar els teus mugrons
fruir amb revolts bufons
endinsar-me en pantalons
menjar-te com a bombons
resseguir tots els contorns
i olorar-te a tu ben a fons
amb tu fer-ne tirabuixons
indagar en tots els cantons
recrear-me en bells entorns
esseguir les meves intuïcions
i no perdre’t ni mili-segons
dels grinyols, fer cançons
deixar de viure il·lusions
utilitzar totes les ocasions
per gaudir com a uns lleons
de totes nostres temptacions
poder-me’n posar uns galons
t’estim per les millors raons
(entre petons i mugrons)
et vull veure amb ullades
voldria beure’t a bocades
menjar-te a mossegades
mossegar-te amb petons
i recorre’t tots els racons
palpar sostenidors rodons
manllevar no sols mitjons
pujar de tu tots els graons
sentir com amb mi fonds'
conèixer les teves raons
llepar els teus mugrons
fruir amb revolts bufons
endinsar-me en pantalons
menjar-te com a bombons
resseguir tots els contorns
i olorar-te a tu ben a fons
amb tu fer-ne tirabuixons
indagar en tots els cantons
recrear-me en bells entorns
esseguir les meves intuïcions
i no perdre’t ni mili-segons
dels grinyols, fer cançons
deixar de viure il·lusions
utilitzar totes les ocasions
per gaudir com a uns lleons
de totes nostres temptacions
poder-me’n posar uns galons
t’estim per les millors raons
Categoria:
d'amor
Persiguiendo sueños
(ni monumento ni argumento)
y debes de perseguir tu sueño
para al fin de el hacerte dueño
y así creerte como nunca lleno
sino se convierte en tu veneno
y se vuelve tu trágico infierno
siempre con mal dolor interno
y arder tu alma a fuego eterno
para resistir como un enfermo
y pareciendo siempre invierno
ni te quedes tal con un intento
y sirvete siempre del momento
sino más grande es tu lamento
y ni habrá buen final tu cuento
pues ni te traen tu monumento
y ni te sacaran del sufrimiento
sino pones a práctica el talento
y todo marchará aún más lento
sin que quizas llegue tu evento
y asi ya es como hoy me siento
con ansiedad y sin monumento
y cierto es no tengo argumento
ni agallas de salir del tormento
y debo del milagro estar atento
para estar ya algun dia contento
Categoria:
auto-reflexió,
d'amor
Un cor trencat
MON COR TRENCAT
(com fer florir una flor)
com m’has trencat el cor
i sense tu no puc ser fort
doncs visc ja en la foscor
ja espero em donis claror
i com em confio a la sort
per accedir-ne al teu port
com enfonsar-ne el dolor
i donar la guerra a la por
així deixar de ser-ne tort
com riurem ja de la mort
i al final tenir-ne el valor
de declar-te el meu amor
per tal de fer florir ta flor
i del nostre brillant ardor
ja fent-l’ho lluir com l’or
com brillar com un tresor
i farem tot sigui el millor
si en som al mateix cantó
tot prendria al final color
si n’asoleixo ta estimació
(com fer florir una flor)
com m’has trencat el cor
i sense tu no puc ser fort
doncs visc ja en la foscor
ja espero em donis claror
i com em confio a la sort
per accedir-ne al teu port
com enfonsar-ne el dolor
i donar la guerra a la por
així deixar de ser-ne tort
com riurem ja de la mort
i al final tenir-ne el valor
de declar-te el meu amor
per tal de fer florir ta flor
i del nostre brillant ardor
ja fent-l’ho lluir com l’or
com brillar com un tresor
i farem tot sigui el millor
si en som al mateix cantó
tot prendria al final color
si n’asoleixo ta estimació
Categoria:
d'amor
Com a obra d'art
COM A OBRA D’ART
(esperant el teu costat)
la més bella del firmanent
i somio arribi com el vent
i s’acabi j’aquest torment
com sols per tu acabi sent
i del teu amor finir bebent
i per fi viure j’alegrement
d’aquest xamós sentiment
doncs ets la dona somiada
tan també la més esperada
ja de bellesa ets agraciada
si ets obra d’art realitzada
i doncs tot de tu m’agrada
i et somio com enamorada
si també d’anada i tornada
tan sols puc anar esperant
qu’un amor acabi arribant
amb el teu ja estic pensant
fa temps que vaig somiant
i per tu el cor ja va cantant
i doncs per tu amor gegant
així també el més constant
ja que ho faig de bon grat
jo vull ésser el teu estimat
tan pels teus dits acariciat
com pels teus llavis besat
i com per tu molt apreciat
i em tens del tot enamorat
sols vull estar al teu costat
(esperant el teu costat)
la més bella del firmanent
i somio arribi com el vent
i s’acabi j’aquest torment
com sols per tu acabi sent
i del teu amor finir bebent
i per fi viure j’alegrement
d’aquest xamós sentiment
doncs ets la dona somiada
tan també la més esperada
ja de bellesa ets agraciada
si ets obra d’art realitzada
i doncs tot de tu m’agrada
i et somio com enamorada
si també d’anada i tornada
tan sols puc anar esperant
qu’un amor acabi arribant
amb el teu ja estic pensant
fa temps que vaig somiant
i per tu el cor ja va cantant
i doncs per tu amor gegant
així també el més constant
ja que ho faig de bon grat
jo vull ésser el teu estimat
tan pels teus dits acariciat
com pels teus llavis besat
i com per tu molt apreciat
i em tens del tot enamorat
sols vull estar al teu costat
Categoria:
d'amor
Seguint-ne passos
SEGUINT-NE PASSOS
(estrenyent nostres llaços)
somio estar als teus braços
i seguir tots els teus passos
desitjo saber el que penses
i no obtenir sols absències
vull entendre que t’agrada
i tenir-te com ma estimada
anhelo conèixer el que vols
i trobar-nos ja a l’edèn sols
friso per a tes dolços petons
i fer-ne de tu belles cançons
somnio per oir els teus mots
i ja tes revolts recorre’ls tots
trino per saber en que somies
i utilitzar amb tu tots els dies
somio saber-ne el que menges
i passar amb tu els diumenges
glato d’amitjanar-ne els dilluns
i estar-ne a tota hora molt junts
anhelo de compartir els dimarts
i reconèixer de tu totes les parts
somio per amitjanar el dimecres
i residir-ne amb tu durant segles
friso per compartir-ne els dijous
i sentir-nos tostemps com a nous
en vull compartir cada divendres
i supeditar-me a tes llavis tendres
angunio per amitjanar el dissabte
i ser-ne a la fi per a tu el més apte
(estrenyent nostres llaços)
somio estar als teus braços
i seguir tots els teus passos
desitjo saber el que penses
i no obtenir sols absències
vull entendre que t’agrada
i tenir-te com ma estimada
anhelo conèixer el que vols
i trobar-nos ja a l’edèn sols
friso per a tes dolços petons
i fer-ne de tu belles cançons
somnio per oir els teus mots
i ja tes revolts recorre’ls tots
trino per saber en que somies
i utilitzar amb tu tots els dies
somio saber-ne el que menges
i passar amb tu els diumenges
glato d’amitjanar-ne els dilluns
i estar-ne a tota hora molt junts
anhelo de compartir els dimarts
i reconèixer de tu totes les parts
somio per amitjanar el dimecres
i residir-ne amb tu durant segles
friso per compartir-ne els dijous
i sentir-nos tostemps com a nous
en vull compartir cada divendres
i supeditar-me a tes llavis tendres
angunio per amitjanar el dissabte
i ser-ne a la fi per a tu el més apte
Categoria:
d'amor
Ningú més que tu
NINGÚ MÉS QUE TU
(com (m)’és-cita)
i vull una primera cita
amb la dama que es un mite
i anhelo un reencontre
amb la dona que es un conte
i somio un’altra trobada
amb la senyora més desitjada
i ansiejo un ‘rendez-vous’
amb ningú més que no sias tu
(com (m)’és-cita)
i vull una primera cita
amb la dama que es un mite
i anhelo un reencontre
amb la dona que es un conte
i somio un’altra trobada
amb la senyora més desitjada
i ansiejo un ‘rendez-vous’
amb ningú més que no sias tu
Categoria:
d'amor
Emprant tots cinc sentits
EMPRANT TOTS CINC SENTITS
(n'hi ha per llepar-se'n els dits)
Tu has esdevingut ara el bon cim
i no experimentar-te és mon crim
i amb tu sé que'ls sentits són cinc
i si m’esperes cap a tu ara hi vinc
El tacte, per de la carícia fer acte
i no deixar-me’n cap racó intacte
i guardar amb tu un bon contacte
i ben segur palpejar-te m’impacte
L’olfacte, i així millor apreciar-te
i fer-ne amb ton perfum un pacte
i descuidar mai la teva olor exacta
i apreciar-te n'és del que es tracte
El gust, i llepar-te al lloc més just
i plaure’m amb sabor del teu bust
i degustar-te tota sens cap disgust
i enredar-me a tu com a un arbust
L’oïda, per oir ta veu que dona vida
i per així sentir ta melodia embellida
i gaudir de la teva tonada endolcida
i que'n té la meva ànima embogida
La vista, per de tu no perdre pista
i a tots als girants passar-hi revista
i doncs ets una obra d’art i l’artista
i no dubtis que ton encís conquista
Amb els cinc sentits ja t'he resseguit
i de tu n'he quedat corprès e enfollit
i és que n'hi ha per llapar-se cada dit
i no estimar-te és per ser un proscrit
(n'hi ha per llepar-se'n els dits)
Tu has esdevingut ara el bon cim
i no experimentar-te és mon crim
i amb tu sé que'ls sentits són cinc
i si m’esperes cap a tu ara hi vinc
El tacte, per de la carícia fer acte
i no deixar-me’n cap racó intacte
i guardar amb tu un bon contacte
i ben segur palpejar-te m’impacte
L’olfacte, i així millor apreciar-te
i fer-ne amb ton perfum un pacte
i descuidar mai la teva olor exacta
i apreciar-te n'és del que es tracte
El gust, i llepar-te al lloc més just
i plaure’m amb sabor del teu bust
i degustar-te tota sens cap disgust
i enredar-me a tu com a un arbust
L’oïda, per oir ta veu que dona vida
i per així sentir ta melodia embellida
i gaudir de la teva tonada endolcida
i que'n té la meva ànima embogida
La vista, per de tu no perdre pista
i a tots als girants passar-hi revista
i doncs ets una obra d’art i l’artista
i no dubtis que ton encís conquista
Amb els cinc sentits ja t'he resseguit
i de tu n'he quedat corprès e enfollit
i és que n'hi ha per llapar-se cada dit
i no estimar-te és per ser un proscrit
Categoria:
d'amor
Vull tes estimades
VULL TES ESTIMADES
(entre gargots i guixades)
Cerco els teus ferms braços
i de tu ni sols, en veig traços
en busco tes bones espatlles
i de tu ni sols, en veig ratlles
en cerco tes corves maques
i de tu ni sols, trobo taques
en busco així, tes besades
i de tu sols trobo guixades
en cerco un amor gens fals
i de tu ni sols trobo senyals
en busco tes corves uniques
i de tu sols, en veig rubriques
en cerco jo el teu bonic escot
i de tu ni sols, trobo el gargot
en busco les teves abraçades
i de tu ni sols, trobo ratllades
en cerco les teves estimades
i de tu sols trobo pinzellades
bé cerco no fer-te ni un retoc
i només somio tenir-te a prop
(entre gargots i guixades)
Cerco els teus ferms braços
i de tu ni sols, en veig traços
en busco tes bones espatlles
i de tu ni sols, en veig ratlles
en cerco tes corves maques
i de tu ni sols, trobo taques
en busco així, tes besades
i de tu sols trobo guixades
en cerco un amor gens fals
i de tu ni sols trobo senyals
en busco tes corves uniques
i de tu sols, en veig rubriques
en cerco jo el teu bonic escot
i de tu ni sols, trobo el gargot
en busco les teves abraçades
i de tu ni sols, trobo ratllades
en cerco les teves estimades
i de tu sols trobo pinzellades
bé cerco no fer-te ni un retoc
i només somio tenir-te a prop
Categoria:
d'amor
Me duele la vida
ME DUELE LA VIDA
(manzana podrida)
a buena intriga inducida
la pena punto de partida
y una duda esta servida
la seguridad conmovida
una valentía ya afligida
mi alegría va encogida
y la confianza reducida
mi autoestima resentida
sin ti me duele esta vida
tu querer mi única huida
tengo ya mi alma herida
mi desespero de comida
el temor es ahora bebida
soy ya manzana podrida
todo se ha vuelto subida
y ni encuentro una salida
que tu amor era guarida
y el sufrimiento va de ida
mi lamento va de venida
y sin ti manzana mordida
con la ilusión bien barrida
la esperanza esta perdida
mi fe ahora, muy hundida
pues contigo iba tan unida
y de todas la más querida
que sin ti me duele la vida
y con mi pasión contenida
mi querer no tiene medida
puesto que tu eres mi vida
y en tu amor tengo cabida?
(manzana podrida)
a buena intriga inducida
la pena punto de partida
y una duda esta servida
la seguridad conmovida
una valentía ya afligida
mi alegría va encogida
y la confianza reducida
mi autoestima resentida
sin ti me duele esta vida
tu querer mi única huida
tengo ya mi alma herida
mi desespero de comida
el temor es ahora bebida
soy ya manzana podrida
todo se ha vuelto subida
y ni encuentro una salida
que tu amor era guarida
y el sufrimiento va de ida
mi lamento va de venida
y sin ti manzana mordida
con la ilusión bien barrida
la esperanza esta perdida
mi fe ahora, muy hundida
pues contigo iba tan unida
y de todas la más querida
que sin ti me duele la vida
y con mi pasión contenida
mi querer no tiene medida
puesto que tu eres mi vida
y en tu amor tengo cabida?
Categoria:
emocions
La meva altra costella
LA MEVA ALTRA COSTELLA
(m’imagino fent el trapella)Si amb ella penso mon cor esquella
doncs n’és la més valuosa donsella
de cada primavera la flor més bella
com del èter la més brillant estrella
alhora un’agradable i dolça femella
però si un mal moment m’atropella
m’imagino amb ella fent el trapella
i ja dels problemes em fa de fanella
així que no en va és gran meravella
creient amb mi florirà com ponsella
el meu cor ja en sona la campanella
ja que la costidio com un centinella
perquè ella és la meva altre costella
somio amb ella ma vida es faci vella
donat que el seu amor em fa de sella
i tot just adés al cor i tinc una estella
i aquesta vida meva dura em flagella
i que fa que tot em sembli capgirella
mentre imagino ficar-la a ma cistella
sols vull algún dia casar-me amb ella
doncs amaneix la vida com canadella
a més el seu amor em fa de ciutadella
doncs ja al cor mi ha posat una anella
Categoria:
d'amor
COM EM DOL LA VIDA (com a poma podrida) a la gran intriga induida i la pena punt de partida la dubtança esta servida ma convicció entendrida una valentia tan afligida i ma l’alegria encongida la confiança ja arraulida ma autoestima resentida e ton amor l’única fugida sentia l’estima protegida sens tu em dol ma vida i tinc ja ma ànima ferida la desesperació apeixida la por n'és ara absorbida sóc ja una poma podrida i tot fa pujada aguerrida e no hi trobo cap sortida amb mon càstig d’eixida e gran plany a la seguida sens tu poma consumida i amb l’illusió exhaurida l’esperança es veu fallida i ma fe ara molt punyida j’amb tu anava tan unida i tu ets la més consentida ja sense tu em dol la vida i la meva passió reprimida l’estima per tu no té mida doncs tu ets la meva vida amb tu pot ser compartida?
Categoria:
d'amor
L’ESPELMA SENSE FLAMA (personalitat embolcallada) jo sens tu sóc espelma sens flama ja el meu cor el teu amor reclama i sinó ja’s sent de seguida en pana donat que ta ànima és ma germana amb tu tot com somni es desgrana emperò sens la vida es fa estranya cada segon mossega com piranya mon cap a pensar amb tu s’afanya o sinó és així ja sé que m’enganya dins el teu amor mon cor es banya però és totdia ton amor qui guanya o com una llegenda m’acompanya per ara, en una vida no massa sana doncs sense tu només és molt vana és que de tu sempre tinc bona gana doncs ta formosor brilla amb ufana i m’embolcalla com amb una liana o tapant ta personalitat com sotana i per tant del teu talent en fas grana però si la sort és bona e no tardana em queda veure si el camí s’aplana i et tinc, el cor repicarà la campana doncs ton amor m’abriga com llana malgrat sia en la distància llunyana
Categoria:
d'amor
EL TRESOR MAI TROBAT (brúixola amb el nord desviat) Sens tu sóc lleig i desafortunat o només com un mirall trencat com un pobre vaixell enfonsat o igual que un trist pany forçat tan marrit com un bosc cremat o poc útil com un caixer tancat o així com un rellotge espatllat i un necessitat nen desconsolat sóc parell com un lleó espantat un tresor que mai no han trobat i així aquell pobre amic oblidat tal com un senzill home ofegat i tan sols un mer ocell engabiat em sento com un amarg comiat o com aquell mort jamai plorat que un lloc après d’un atemptat així com una fal·laç oportunitat o tal après d’un intent malaurat tan difícil com un dia emboirat i que aquell simple to desafinat en sóc un moment mal aprofitat tal com el previst partit empatat o així un simple vailet despistat i tal que en un favor mai cobrat o així com un fruit en mal estat com aquell ric que s’ha arruïnat o així com un planer fuet penjat i una brúixola amb nord desviat tal que es sent un mort i enterrat hi veig com amb el llum apagat o així com aqueix gos atropellat així mateix que un boig internat i com un pobre conte mai contat que un meravellós regal rebutjat o com després d’un escacs i mat o poc útil tal ganivet desesmolat tal parallamps a un dia assolellat com aquell rei que han destronat em sento com un tren descarrilat i poc vàlid com un bitllet estripat tal com un planer viatger marejat com aquell esportista molt cansat o que un mer pneumàtic rebentat com un amor que ha acabat aviat que un majestuós edifici ensorrat tan inusable com un vidre entelat i així tal un pallasso mal humorat tal que aquell pecat mai perdonat així que un decrèpit savi trastocat poc utilós que un guia desorientat o tal que aquell tall mai ben curat com un fill que jamai han desitjat tal inútil que medicament caducat i com un veí que sempre has odiat i pràctic que un armari desordenat o com aquell vehicle immobilitzat i tan poc útil com un avió estrellat o tan trist com un poble deshabitat tal ineficaç que un pont derrumbat i em sento un personatge marginat i així com un clau tort i mal clavat tan malament que amb mal de cap i que un jorn després d’un bon gat o com un lladre que han enxampat i tal que estar al pol nord despullat o que aquell desig que han frustrat em noto com treballador despatxat tal mateix que un estri mai emprat com aquell pobre innocent torturat i que un trencaclosques desmuntat o tal com trist un equilibrista torrat i que aquell cigar que ja han apagat tal que un aniversari jamai celebrat adés sóc tan sols un home imaginat que es troba lluny de la teva realitat
Categoria:
d'amor
I T’ESTIMO DE VALENT (contemplant-ne les hores) ensenyant-me del tot absent, m’esforço a ser-ne coherent, com intento fer-me el valent, emperò sens tu sols vaig fent, entre la lleugeresa de la gent, espero que et facis indulgent, mentre no’m noto prou atent, per viure’n forani i indiferent, davant d’aquest tal sentiment, doncs com t’estimo de valent, ja que’l teu amor es l’aliment, no cal de l’afecció fer esment, perquè pas sols la meva ment, amb tu hi pensa a tot moment, també el cor per a tu va batent, i mirant les hores si van caient, sols amb tu estaré ben content, i no vull ficar-me amb l’intent, sinó el vencedor acabar essent, de la teva bellesa tan imponent, i ensems n’ets dona intel·ligent, si fem per tant bon experiment, i ens estimem molt eternament, amb un amor ferm i ben potent, i situant en el respecte l’accent, variejo que acabés en casament, ja qu’estimar-nos és l’ho adient, en friso per un tal esdeveniment, només vull acabi tot alegrement, doncs plaus i t’estimo de valent,
Categoria:
d'amor
ETS ESTIMAT CADÓ IMMINENT I JARDI FLORIT (ets llum al firmament) Si no ets amb mi la gent es fa ningú, i el meu petit jo n’esdevé un gran tu, tot dia clar es retorna d’un color bru, ets regal inminent que mai no arriba, i per atal jardí florit mon cor sospira, és pels colors de ta llum que tot gira, l’il·lusió de ser amb tu em dona vida, ets gran toia present que massa triga, ara la desesperacíó ma millor amiga, quan tu no ets amb mi l’ànima crida, ton jo com cascada d’amor m’abriga, ets record imponent que tot ho lliga, ets llum al firmament i única fugida, ets joiós regal imminent i jardí florit, que m’omples cada raciocini i el pit, pensant amb tu em faig matalas i llit, sóc un ull que vigila i que res oblida, ets regal inminent que mai no arriba, fa mal idear que ton cor no m’estim, doncs tu ets l’unica muntanya i cim, sens tu cada dia és ben amarg i prim, ets gran toia present que massa triga, tens un amor de joia preuada i antiga, i per atal jardi florit mon cor sospira, pensant amb tu teva màgia m’inspira, ets qui fa que cor i ànima sia unida, sense tu de ben segur que em perdria, sens tu cap ferida mai no es guariria, sense tu aquesta vida no seria florida, ets regal immediat que mai no arriba, ets somni qu’amb l’absencia castiga, com dona radiant has de ésser lluida, ets flama eterna mai més compartida, ets gojós regal imminent i jardi florit, si no ets amb mi la gent no és ningú, i el meu petit jo esdevé un gran tu, tot dia clar es retorna d’un color bru, ets cadó imponent que viu a la ment, ets regal imminent que mai no arriba, i per aital jardi florit mon cor sospira, és pels amors de ta llum que tot gira, l’utopia de ser de tu omple ma vida, ets vast ram present que massa triga, ara la confusió és meva altra amiga, si no ets al meu costat el cor ja crida, si tu no ets amb mi la pena m’abriga, ets ample recordança que tot ho lliga, ets llum al firmament i única fugida, ets l’amat cadó imminent i jardi florit
Categoria:
d'amor
Feta de bocins de cel
FETA DE BOCINS DE CEL
(llavis i boca de mel)
Tal com feta de bocins de cel
amb suau boca i llavis de mel
i si fugissera tal qualcun estel
sempre a la formosor tan fidel
però alhora amb l’afecte cruel
i el seny et vesteix com un bel
tal neix un arbre des de l’arrel
fa temps m’has desafiat a duel
i aquest s’ha tornat dur coronel
que no’m deixa acaronar el cel
i ni una cara i un cos fet de mel
de la dama formosa tal un estel
a l’enteniment sempre tan fidel
si bé el teu amor es revela cruel
mentre la bellesa va fent de bel
i el teu saber puja des de l’arrel
per desafiar al meu amor a duel
mentre lluito per fer de coronel
del que és per mi un tros de cel
però em guanya una veu de mel
dient que algun dia caure l’estel
per mostrar-se amb mi ben fidel
i deixar a la fi de ser-ne si cruel
per cobrir-me d’amor tal un bel
i compartir una vida des d’arrel
(llavis i boca de mel)
Tal com feta de bocins de cel
amb suau boca i llavis de mel
i si fugissera tal qualcun estel
sempre a la formosor tan fidel
però alhora amb l’afecte cruel
i el seny et vesteix com un bel
tal neix un arbre des de l’arrel
fa temps m’has desafiat a duel
i aquest s’ha tornat dur coronel
que no’m deixa acaronar el cel
i ni una cara i un cos fet de mel
de la dama formosa tal un estel
a l’enteniment sempre tan fidel
si bé el teu amor es revela cruel
mentre la bellesa va fent de bel
i el teu saber puja des de l’arrel
per desafiar al meu amor a duel
mentre lluito per fer de coronel
del que és per mi un tros de cel
però em guanya una veu de mel
dient que algun dia caure l’estel
per mostrar-se amb mi ben fidel
i deixar a la fi de ser-ne si cruel
per cobrir-me d’amor tal un bel
i compartir una vida des d’arrel
Categoria:
d'amor
O tu o ningú,
O TU O NINGÚ
Un jorn mentre era a un festival a França,
fet sense massa rellevància,
vaig conèixer una noia d’una gran elegància,
i és que de debò era una princesa,
ni més ni menys, que romanesa,
i donat el ben entès,
amb ella em vaig fer el cortès.
I sens voler en vaig quedar corprès,
i és que n’era per descomptat,
una autèntica i bella divinitat.
En vaig quedar però tan penjat,
que volia esdevenir de sa propietat
M’ho vaig imaginar de tal manera,
que ja sabia lo llarga qu’es feria l’espera.
Però n’era massa tard per tirar-me enrere,
ja no podia deixar de pensar en lo bonica qu’era,
perquè un esguard seu valia una dolça primavera.
Per tant, et dic que em sentiria molt cofoi
si algun dia em considerés el teu heroi.
Doncs que millor que ser l’estrella
per a la que és la teva donzella.
I és que ha encès ja una flama d’amor
en el més profund del meu interior.
Fins i tot n’ha esdevingut un mite,
i més, si assoleixo amb ella una cita.
Doncs em sentiria la persona més rica.
i es que el seu amor n’és la meva fita.
M’ha donat una enorme esperança
i per mi és una cosa de gran importància.
Tot i saber que n’és només una noia
la lluiria amb orgull com la més preuada joia.
Sé que per això vaig endarrerit,
però es que sense tu aquesta vida no té sentit,
i és que tal com abans ja he dit,
el dia que la conegué vaig quedar embadalit.
Obtenir-ne algun dia el seu amor
significaria obtenir el tresor de més gran valor,
i res ni ningú no em faria mai més por,
doncs estaria al costat de la mes joliua flor,
i desapareixeria del cor aquest gran dolor.
He après que la vida pot tenir un color bru
i que potser mai amb mi se’t podré endur,
per estar algun dia i finalment amb tu,
però quelcom em diu que has de ser, o tu o ningú.
Un jorn mentre era a un festival a França,
fet sense massa rellevància,
vaig conèixer una noia d’una gran elegància,
i és que de debò era una princesa,
ni més ni menys, que romanesa,
i donat el ben entès,
amb ella em vaig fer el cortès.
I sens voler en vaig quedar corprès,
i és que n’era per descomptat,
una autèntica i bella divinitat.
En vaig quedar però tan penjat,
que volia esdevenir de sa propietat
M’ho vaig imaginar de tal manera,
que ja sabia lo llarga qu’es feria l’espera.
Però n’era massa tard per tirar-me enrere,
ja no podia deixar de pensar en lo bonica qu’era,
perquè un esguard seu valia una dolça primavera.
Per tant, et dic que em sentiria molt cofoi
si algun dia em considerés el teu heroi.
Doncs que millor que ser l’estrella
per a la que és la teva donzella.
I és que ha encès ja una flama d’amor
en el més profund del meu interior.
Fins i tot n’ha esdevingut un mite,
i més, si assoleixo amb ella una cita.
Doncs em sentiria la persona més rica.
i es que el seu amor n’és la meva fita.
M’ha donat una enorme esperança
i per mi és una cosa de gran importància.
Tot i saber que n’és només una noia
la lluiria amb orgull com la més preuada joia.
Sé que per això vaig endarrerit,
però es que sense tu aquesta vida no té sentit,
i és que tal com abans ja he dit,
el dia que la conegué vaig quedar embadalit.
Obtenir-ne algun dia el seu amor
significaria obtenir el tresor de més gran valor,
i res ni ningú no em faria mai més por,
doncs estaria al costat de la mes joliua flor,
i desapareixeria del cor aquest gran dolor.
He après que la vida pot tenir un color bru
i que potser mai amb mi se’t podré endur,
per estar algun dia i finalment amb tu,
però quelcom em diu que has de ser, o tu o ningú.
Categoria:
amor rotund,
d'amor
Amor justificat
AMOR JUSTIFICAT
(no m’oblidis, et prego)
que no m’oblidis et prego,
com t’amo i a tu m’entrego,
doncs que em faltes no nego,
perquè jo sol sens tu afamego,
i de les dubtances no em llevo,
sense tu cap vida no n’és lluïda,
i una safata de paors es servida,
treu-me ja d’existència avorrida,
i allà on et porti aquesta vida,
si, amb d’altres compartida,
i lluny da meva companyia,
sols pensa amb jo algun dia,
i per descomptat t’ho agrairia,
doncs tu n’ets la meva filosofia,
que pensis amb mi amb l’alegria,
que potser estarem junts algun dia,
per tant que em recordis et suplico,
i que amb el cor, amb tu m’implico,
sen tu perdo el nord et comunico,
e amb que t’estimo, ho simplifico,
sí, amb el meu amor ho justifico,
per tant ton naixement glorifico,
(no m’oblidis, et prego)
que no m’oblidis et prego,
com t’amo i a tu m’entrego,
doncs que em faltes no nego,
perquè jo sol sens tu afamego,
i de les dubtances no em llevo,
sense tu cap vida no n’és lluïda,
i una safata de paors es servida,
treu-me ja d’existència avorrida,
i allà on et porti aquesta vida,
si, amb d’altres compartida,
i lluny da meva companyia,
sols pensa amb jo algun dia,
i per descomptat t’ho agrairia,
doncs tu n’ets la meva filosofia,
que pensis amb mi amb l’alegria,
que potser estarem junts algun dia,
per tant que em recordis et suplico,
i que amb el cor, amb tu m’implico,
sen tu perdo el nord et comunico,
e amb que t’estimo, ho simplifico,
sí, amb el meu amor ho justifico,
per tant ton naixement glorifico,
Categoria:
d'amor
A la más divina proporción
A LA MÁS DIVINA PROPORCIÓN
A TI, que más da linar si coordina,
A TI, con la maravillosa disciplina,
y extrema razón de la hermosura,
que claramente acata la clausura,
viva en esqueleto de tu ley divina.
A TI, cárcel alegre de toda retina,
A TI, semejante a Dios y heroína,
áurea sección, celeste cuadratura,
una misteriosa fontana de mesura
y que el Universo armónico origina.
De paz y bienestar eres gran mina.
A TI, mar de los sueños angulares,
flor de las cinco formas regulares,
eres dodecaedro azul, arco sonoro.
Luces por alas un compás ardiente.
Tu encanto de esfera transparente.
A TI, más divina proporción de oro.
A TI, te amo con semejante decoro,
eres mi luz ejemplar enorme tesoro,
de magia inagotable y voz profunda,
armonía numérica que a todo inunda,
De algún modo por tu ausencia lloro.
A TI, ente de más divina proporción,
quien amo con toda el alma y pasión,
incluso depasa la autentica devoción,
te amo y quiero con todo mi corazón.
En grado mi hermana y alma vecina.
A TI, en todo instante estas presente.
A TI, que estas anclada en mi mente.
Dame de amor devoto toda vitamina.
La belleza es más que fiel concubina,
de la realidad su triangulo equilátero.
A TI, en ti todo gran trabajo culmina.
A TI, mi gran mitad del valor entero,
al revés sigue siendo afín verdadero,
De mí, y en mí pensar lo más sincero.
Pues tú vas a ser siempre lo primero
tú en el cielo y mi yo rozando el suelo.
SIN TI, mi corazón se siente en duelo.
A TI, EN TI, DE TI, POR TI Y PARA TI...
A TI, que más da linar si coordina,
A TI, con la maravillosa disciplina,
y extrema razón de la hermosura,
que claramente acata la clausura,
viva en esqueleto de tu ley divina.
A TI, cárcel alegre de toda retina,
A TI, semejante a Dios y heroína,
áurea sección, celeste cuadratura,
una misteriosa fontana de mesura
y que el Universo armónico origina.
De paz y bienestar eres gran mina.
A TI, mar de los sueños angulares,
flor de las cinco formas regulares,
eres dodecaedro azul, arco sonoro.
Luces por alas un compás ardiente.
Tu encanto de esfera transparente.
A TI, más divina proporción de oro.
A TI, te amo con semejante decoro,
eres mi luz ejemplar enorme tesoro,
de magia inagotable y voz profunda,
armonía numérica que a todo inunda,
De algún modo por tu ausencia lloro.
A TI, ente de más divina proporción,
quien amo con toda el alma y pasión,
incluso depasa la autentica devoción,
te amo y quiero con todo mi corazón.
En grado mi hermana y alma vecina.
A TI, en todo instante estas presente.
A TI, que estas anclada en mi mente.
Dame de amor devoto toda vitamina.
La belleza es más que fiel concubina,
de la realidad su triangulo equilátero.
A TI, en ti todo gran trabajo culmina.
A TI, mi gran mitad del valor entero,
al revés sigue siendo afín verdadero,
De mí, y en mí pensar lo más sincero.
Pues tú vas a ser siempre lo primero
tú en el cielo y mi yo rozando el suelo.
SIN TI, mi corazón se siente en duelo.
A TI, EN TI, DE TI, POR TI Y PARA TI...
Categoria:
d'amor
Ànima agraïda
ÀNIMA AGRAÏDA
a mon pare Josep,
clau, pany obert i el punt de sortida,
n’ets el que em fa de mostra i guia,
a ma mara Maria,
la lluada porta d’entrada a ma vida,
n’ets la que em cuida rebé cada dia,
a mon gare Albert,
tostemps esdevingut casa d’acollida,
n’ets el que’m fa costat i companyia,
Albert, Josep i Maria,
el meu amor per valtres no te mida,
així ara, adés i sempre us escolliria,
a la meva família,
de segur us tinc dins ànima agraïda,
i plegats en sou de ma vida melodia
Albert, Josep i Maria,
feu que l’existència sia més florida,
i sense valtres la vida igual no seria,
a la meva família,
de les meves penes en sou la fugida,
i bé sense valtres d’hora em moriria,
Albert, Josep i Maria,
perquè la vida no sigui tan avorrida,
i si sempre ens encomanem l’alegria,
a la meva família,
continuem com ara de manera unida,
i viurem sempre en plena harmonia,
a mon pare Josep,
clau, pany obert i el punt de sortida,
n’ets el que em fa de mostra i guia,
a ma mara Maria,
la lluada porta d’entrada a ma vida,
n’ets la que em cuida rebé cada dia,
a mon gare Albert,
tostemps esdevingut casa d’acollida,
n’ets el que’m fa costat i companyia,
Albert, Josep i Maria,
el meu amor per valtres no te mida,
així ara, adés i sempre us escolliria,
a la meva família,
de segur us tinc dins ànima agraïda,
i plegats en sou de ma vida melodia
Albert, Josep i Maria,
feu que l’existència sia més florida,
i sense valtres la vida igual no seria,
a la meva família,
de les meves penes en sou la fugida,
i bé sense valtres d’hora em moriria,
Albert, Josep i Maria,
perquè la vida no sigui tan avorrida,
i si sempre ens encomanem l’alegria,
a la meva família,
continuem com ara de manera unida,
i viurem sempre en plena harmonia,
Categoria:
amor familiar,
d'amor
Aquests meus llavis de sed
AQUESTS MEUS LLAVIS DE SED
(enorme sed dels teus llavis)
Quan jo en tinc la més profunda sed,
i puc, és dels teus llavis d'allà on bec,
Quan m’arriba caprici de fer un rosec,
del teu cos a petons faig el millor tec.
Si per a estimar el meu cor se’m fon,
no et puc perdre ni tan sols un segon,
Quan m’arriba la son e el sol es pon,
amb tu de somni el meu cor s’adorm,
Quan d’explorar m’arriba joliu capritx,
el món al teu costat esdevé un esquitx,
però si de menjar en tinc un bon desig,
se’t menjo a tu a besades de mig a mig,
Si d’apreciar l’únic art tinc gran antull,
només cal que et faci un breu cop d'ull,
Quan fent l'amor grata sentir-me curull'
de debò n'és a tu qui el meu cor escull,
Quan de passejar en sento pessigades,
pel teu cos en faig llongues passejades,
si de caminar m’arriben ganes preades,
tes belles corbes ni puc tenir allunyades,
Si de viatjar en sento un desig imperiós,
ton cos n’esdevé el paratge més formós,
Quan friso per flairar de les millors flors,
n'he de tenir al teu perfum com a olors,
Si de navegar una necessitat és arribada,
navego per la teva mar e la seva vorada,
Sí, voldria portar-ne ma vida navegada,
emprant-ne cada corba teva com onada,
(enorme sed dels teus llavis)
Quan jo en tinc la més profunda sed,
i puc, és dels teus llavis d'allà on bec,
Quan m’arriba caprici de fer un rosec,
del teu cos a petons faig el millor tec.
Si per a estimar el meu cor se’m fon,
no et puc perdre ni tan sols un segon,
Quan m’arriba la son e el sol es pon,
amb tu de somni el meu cor s’adorm,
Quan d’explorar m’arriba joliu capritx,
el món al teu costat esdevé un esquitx,
però si de menjar en tinc un bon desig,
se’t menjo a tu a besades de mig a mig,
Si d’apreciar l’únic art tinc gran antull,
només cal que et faci un breu cop d'ull,
Quan fent l'amor grata sentir-me curull'
de debò n'és a tu qui el meu cor escull,
Quan de passejar en sento pessigades,
pel teu cos en faig llongues passejades,
si de caminar m’arriben ganes preades,
tes belles corbes ni puc tenir allunyades,
Si de viatjar en sento un desig imperiós,
ton cos n’esdevé el paratge més formós,
Quan friso per flairar de les millors flors,
n'he de tenir al teu perfum com a olors,
Si de navegar una necessitat és arribada,
navego per la teva mar e la seva vorada,
Sí, voldria portar-ne ma vida navegada,
emprant-ne cada corba teva com onada,
Categoria:
amor desesperat,
d'amor,
tendre amor
El meu perdó concret
EL MEU PERDÓ CONCRET
Perdó pel que si i no he fet
i sento haver estat distret
per tenir ulls i ser un sec
i els mals mots de mon bec
per no fer res de bo i concret
amar-te i no estar prou satisfet
estimar-te i no sentir-me prest
i per ser poc o massa honest
o per no ésser-ne prou llest
per "tenir-te" i estar desfet
no creure't fent el qu'has fet
perdó per tenir ulls i ser un sec
i pels mals mots eixits de mal bec
sento que'n mals pensars m'assec
tot i mancat de seny a tu sí et vec'
Perdó pel que si i no he fet
i sento haver estat distret
per tenir ulls i ser un sec
i els mals mots de mon bec
per no fer res de bo i concret
amar-te i no estar prou satisfet
estimar-te i no sentir-me prest
i per ser poc o massa honest
o per no ésser-ne prou llest
per "tenir-te" i estar desfet
no creure't fent el qu'has fet
perdó per tenir ulls i ser un sec
i pels mals mots eixits de mal bec
sento que'n mals pensars m'assec
tot i mancat de seny a tu sí et vec'
Categoria:
amor dolgut
De massa mala manera
...De massa mala manera,
perseguint la felicitat sincera,
crec que me l’he deixat enrere,
potser demà la trobi allà on era,
voldria que totdia fos, a ma bera,
avejam si amb mi vides es queda,
e em fa de mestressa, i masovera,
així fa que em senti, en primavera,
quan en serà ja ma vida riallera...?
perseguint la felicitat sincera,
crec que me l’he deixat enrere,
potser demà la trobi allà on era,
voldria que totdia fos, a ma bera,
avejam si amb mi vides es queda,
e em fa de mestressa, i masovera,
així fa que em senti, en primavera,
quan en serà ja ma vida riallera...?
Categoria:
auto-reflexió
Vida culó foscosa
VIDA CULÓ FOSCOSA
.
.
Vida estranya e formosa,
sempre plena de sorpresa,
i de records omplo bossa,
entre somnis ets impresa,
i em trobo en fonda fossa,
cerco la joia amb avidesa,
i feixuga l’estona penosa,
gran vivència misteriosa,
i llàgrimes blau turquesa,
en dies de sort tremolosa,
i fortes onades de tristesa,
en pensars d’idea plorosa,
i esbós d’ànima corpresa,
l’època de rialla envejosa,
i estones d’ombra xinesa,
hores d’obagor espantosa,
i amb una i altre subtilesa,
a batzegades meravellosa,
i en cops tapes ta joliuesa,
per mostrar-te desastrosa,
i que n’ets vida tramposa,
no es passa amb rapidesa,
i demostra al final bellesa,
i avenir de mirada curiosa,
Vida estranya e formosa,
sempre plena de sorpresa,
i de records omplo bossa,
entre somnis ets impresa,
i em trobo en fonda fossa,
cerco la joia amb avidesa,
i feixuga l’estona penosa,
gran vivència misteriosa,
i llàgrimes blau turquesa,
en dies de sort tremolosa,
i fortes onades de tristesa,
en pensars d’idea plorosa,
i esbós d’ànima corpresa,
l’època de rialla envejosa,
i estones d’ombra xinesa,
hores d’obagor espantosa,
i amb una i altre subtilesa,
a batzegades meravellosa,
i en cops tapes ta joliuesa,
per mostrar-te desastrosa,
i que n’ets vida tramposa,
no es passa amb rapidesa,
i demostra al final bellesa,
i avenir de mirada curiosa,
Categoria:
auto-reflexió
Ma vida frumoasă
MA VIDA FRUMOASA
Ets vida meva frumoasă,
de joliuesa n’ets l’esposa,
i també hi estàs promesa,
del teu amor en faig rosa,
prò més encara promesa,
el teu rostre n’és de prosa,
i el teu cos és pura bellesa,
la distancia em fa de nosa,
ton cariny esdevé proesa,
sense tu el cor no em reposa,
al cor porto t’anima impresa
ta manca n’és feixuga llosa,
doncs ton amor és riquesa,
si hi ets no falta altra cosa,
fem-ne d’estimar benentesa'?
Ets vida meva frumoasă,
de joliuesa n’ets l’esposa,
i també hi estàs promesa,
del teu amor en faig rosa,
prò més encara promesa,
el teu rostre n’és de prosa,
i el teu cos és pura bellesa,
la distancia em fa de nosa,
ton cariny esdevé proesa,
sense tu el cor no em reposa,
al cor porto t’anima impresa
ta manca n’és feixuga llosa,
doncs ton amor és riquesa,
si hi ets no falta altra cosa,
fem-ne d’estimar benentesa'?
Categoria:
d'amor,
marca d'amor
Tu ets la meva vida
TU ETS LA MEVA VIDA
Tu n’estas feta de molècules de somni,
harmonia d’instants en moment idoni,
i d’àtoms curulls d’una joliuor intensa,
doncs sense el tu cap cosa es comença,
i neutrons de cor en simfonia immensa,
l’encís és ta essència i es brolla del mig,
i melodia d’electrons en il·lusió i desig,
no-re més gran i a la vegada tan esquitx,
en quarks empesos per l’enorme capritx,
és pobra partícula de sentiments tan rics,
i amb els protons d’amor cosits a pessics,
en son moguts pel un tal Bossó de Higgs?
Tu n’estas feta de molècules de somni,
harmonia d’instants en moment idoni,
i d’àtoms curulls d’una joliuor intensa,
doncs sense el tu cap cosa es comença,
i neutrons de cor en simfonia immensa,
l’encís és ta essència i es brolla del mig,
i melodia d’electrons en il·lusió i desig,
no-re més gran i a la vegada tan esquitx,
en quarks empesos per l’enorme capritx,
és pobra partícula de sentiments tan rics,
i amb els protons d’amor cosits a pessics,
en son moguts pel un tal Bossó de Higgs?
Categoria:
ciència d'amor,
d'amor
El bell dorment
EL BELL DORMENT
(l’home del tot pacient)
en sóc un bell dorment
que per tu n’és fervent
sols tu m’omples ment
amb la resta indiferent
però amb tu cor ardent
viu somiant eternament
just en ton cos refulgent
i ta ànima poc indulgent
amb un home si pacient
i podent acabar dement
per ton amor indiferent
sols espera un moment
el de ser amb tu content
sinó en segueix dorment
i un estúpid segueix sent
e quan serà l’últim intent
per despertar del turment
ja si per mi va malament
i ni puc pas ser coherent
tampoc viure feliçment
dóna amor simplement
a aquest cor vehement
que’t vol a tu solament
tu ets el meu firmament
i la meva boca somrient
sinó sóc un bell dorment
que somia constantment
en una dona ben ardent
que li extirpi el sofriment
per donar-li amor atent
cada dia i a tot moment
doncs sóc home exigent
tot i que ara sia dorment
fem de nosaltres portent
(l’home del tot pacient)
en sóc un bell dorment
que per tu n’és fervent
sols tu m’omples ment
amb la resta indiferent
però amb tu cor ardent
viu somiant eternament
just en ton cos refulgent
i ta ànima poc indulgent
amb un home si pacient
i podent acabar dement
per ton amor indiferent
sols espera un moment
el de ser amb tu content
sinó en segueix dorment
i un estúpid segueix sent
e quan serà l’últim intent
per despertar del turment
ja si per mi va malament
i ni puc pas ser coherent
tampoc viure feliçment
dóna amor simplement
a aquest cor vehement
que’t vol a tu solament
tu ets el meu firmament
i la meva boca somrient
sinó sóc un bell dorment
que somia constantment
en una dona ben ardent
que li extirpi el sofriment
per donar-li amor atent
cada dia i a tot moment
doncs sóc home exigent
tot i que ara sia dorment
fem de nosaltres portent
Categoria:
amor dolgut,
d'amor
Subscriure's a:
Missatges (Atom)