Ni soldat ni cavaller

JO, NI SOLDAT NI CAVALLER
(per ara no fa fruita aquest fruiter)

No sóc ni un soldat ni un cavaller
doncs la meva dama em te solter
dia rera dia i així dia sí dia també
i mesuro el temps com a rellotger
tot i així me l’estimo amb tot deler
doncs del seu desig sóc presoner

i pensar amb ella em fa tant de bé
igual que em trenca i em fa malbé
us ho dic essent del tot ben sincer
doncs el temps va a ritme de veler
i bé m’ataca com un valent guerrer

no sóc ni un soldat, ni un cavaller
sinó més aviat tan sols, un viatger
que sols porta amor dins el maleter
per les dones amb corona de llorer
potser s’estimen més a un foraster
llavors el cor serà enorme ploraner

però si per contre jo ja els estic bé
només llavors n’esdevindré rialler
tornant-me capità i no pas mariner
de l’afecte que porta, el meu veler
sent l’amor la clau i elles el clauer

no sóc pas soldat, però si caballer
ben amant de tot el que és vertader
i és que elles són joies, i jo el joier
que porta molta tendresa al bitlleter
prò que vol ser ell mateix el carter
i entregar el seu amor és el primer

si per ara no fa fruita aquest fruiter
en produirà de dolça per al llaminer
si amb la millor tela treballa el teler
n’eixirà un vestit perfecte que lluiré
sí vull siguis la meva amant i muller

Ets tota poesia

N'ETS TOTA POESIA

(una espina clavada)

poemes haig de crear

si jo et vull conquistar

i donat ets tota poesia

que em regala alegria

i fa patir i emocionar

al teu cor cal arribar

i fixat amb tal ironia

jo bé m’hi prometria

si és dificil a realitzar

i destresa s’ha d’usar

per suscitar-li simpatia

perquè ella em guariria

el patir que’m fa passar

si jo, bé la vull honorar

amb segles de fantasia

per a tornar-hi cada dia

si deixant-li mai, oblidar

qui és qui la vol estimar

si el que tot ho donaria

i que lo impossible faria

per poder-la, enamorar

més si m’arribés a amar

així major el regal seria

i l’espina del cor treuria

la que ella m’hi va posar

i que em fa tant suspirar

Mon vaixell afonat

MON VAIXELL AFONAT
(tan la brúixola es gradua)

Ja’l meu vaixell s’enfonsa
bavejant per la seva llonza
i deliro per cada giragonsa

tot el meu vaixell fa aigües
tant amb o sense paraigües’
en terra, al mar i pels aires

ja el em meu vaixell fa figa
i doncs el regal massa triga
i ni la meva amarra la lliga

així el meu vaixell grinyola
si ma anima es troba ja sola
i la meva vela se’m cargola

ja el meu vaixell està aturat
doncs el vent, ja m’ha deixat
dins el mar i a port allunyat

tot mon vaixell em trontolla
i sense el peix a dins de l’olla
si roman fora l’aiga la polla

ja’l meu vell vaixell gira cua
si aviat en menestarà la grua
mentre la brúixola es gradua
cercant el far que més la llua’

així el meu vaixell esta perdut
si el mar per mal camí l’ha dut
esperant-ne ja a un port tossut
que s’amaga darrera un escut

Hospital i ambulància

HOSPITAL I AMBULÀNCIA
(en el meu pariode de lactancia)


Cal que vagi de dret a l’hospital
doncs necessito una ambulància
si per amor estic ja ben malalt
esperant-ne la vostre fragància
per dar-vos el meu amor inmortal
així si cal en faré constància
per molt que en sigui ilegal
em saltaré la llei i sa arrogància
dessota aquest temps fractal
si no’s mou sota cap circumstància
i és que no es mostra imparcial
ja d’ençà la nostre infància
donant-nos un tracte marginal
fent major la nostre distancia
doncs el vostre amor total
es d’una vital importància
dat que pel goig és capdal
i no’ns cal fer cap instància
ja que en sóc un home legal
doncs em podeu fer confiança
si el nostre lligam es especial
i ho dic sense gens d’arrogància
doncs estimar-nos és primordial
i segur us donaré bella lloança
doncs sou una part fonamental
si seua falta és una intolerància
ja que el vostre amor és essencial
i del meu cor en serà l’estança
si bé ara ho faig a temps parcial
amb vosaltres ho faré amb ànsia
i sempre a faiçó ben original
us estimaré sota tota circumstancia
així espero que ho feu igual
doncs no és cap extravagància
ja que l’amor ha de ser imparcial
i repartit amb equidistància
si no vull ésser gens inmoral
sou vitals com pels bebès la lactància
ja que alimentar-nos és principal
amb l’amor com a capital substància
ja la nostre vida pot ésser un festival

Dins mes sentiments il·lusos

DINS MES SENTIMENTS  IL·LUSOS
(per expressar com t’amo falten recursos)

fa temps sento tots els sentits convulsos
i vull dir com t’estimo, i no tinc recursos
així per tant al cap ja se m’hi fan abusos
si a cops amago el cap com els estruços

però sempre segueixo els meus impulsos
tot i tindre tots els pensaments confusos
se que ta absència i silenci fan d’obusos
tot esperant em porteu amor amb busos
i no pas com ara per racons ben difusos
si d’algú i el temps pateixo durs abusos
i és que tinc els pensaments tan obtusos
que respostes e resultats es fan reclusos
i encara més aprés ja de masses refusos
dons jo i mon sentir ens sentim intrusos
llavors d’ésser rebutjats acabats els usos
mentre dubte i por els porto de vernusos
així a sota els patiments tan gamarussos
agon igual e podràs trobar alguns nusos
entremig d'uns sentiments plens il·lusos

que’m fan tenir els sentits ben convulsos
per tu i dir com t’amo no tinc ja recursos
perquè al cor d’amor si formen embussos
a altres se’n va volant com grans estruços
tot i així tu i ta estimació sou els impulsos
que m’ajuden a sortir de instants confusos
així ta falta i tons mots xifrats són obusos
que no passen com una línia d’autobusos
sinó més aviat com a uns oasis ja difusos
si de l’amor i el temps pateixo uns abusos
i dons ara sóc jo qui permet aquests usos
si pels teus sentiments d’allò més obtusos
que tenen al meu cor i a mi ja de reclusos
tot i després del que per mi són ja refusos
jo i mon cor ens sentim com mers intrusos
que volem dur ton amor e cor de vernusos
i ni semblar més uns pidolaires i pallussos
sols volem estrènyer fort els nostres nusos
si fent reals els nostres somnis més il·lusos

Sense tu no tinc forces

SENSE TU NO’N TINC FORCES
(pensars que no em deixen respirar)

Fa jorns la felicitat em va abandonar
ara sense tu no tinc forces per lluitar
si tampoc prous energies per estimar
per acuitar al món que vam imaginar
i als meus peus fa tant es va derrocar
si mentre cerco a on em pugui agafar
prò el cert es que re arribo ha trobar
si bé ma tristesa la vull pas contagiar
ni a la família ni pas als de més enllà
si no son ells els que ho han de pagar
sols jo amb gust de solitud al paladar
i un cap que té molt temps per rumiar
ja un cor que li manca molt a estimar
prò que un dia es va pansir e arrugar
i un pap que li falta molt per a buidar
però que un dia va delimitar de callar
per a la fi poder-ne millor reflexionar
i patir en silenci e finalment millorar
abans no em trobi amb qui vull amar
així que el que era abans vull arribar
i finalment a tothom tornar a valorar
prò costerós es fa l’obstacle a saltar
els pensars que no’m deixen respirar
i ni ja a la gent ni a ma vida apreciar
voldria que’ls bons monents focin ja
a fi de poder la satisfacció recuperar
i bé a totes aquestes idees abandonar

Penso només penso

PENSO, NOMÉS PENSO
(el teu cos, de miracle i cel)

Penso amb el teu cos regal
per Sant Jordi, Reis i Nadal
penso amb ton cos d’infern
primavera, tardor e hivern
penso amb ton cos d’estiu
i sols això ja’m manté viu
penso a teu cos de miracle
i donat n’és lluit espectacle
penso amb el teu cos de cel
i del meu cor es desfa el gel
penso al teu cos a llisa ceda
i ja em salto qualsevol veda
penso amb el teu cos de rosa
i no cavil·lo a cap altre cosa
penso amb el teu cos de lli
i ja et voldria aquí amb mi
penso a ton cos primaveral
i és que de Déu és bell regal
penso amb el teu cos de mel
i no tenir-te em pareix cruel
penso amb el teu cos calent
i em torno un ésser dement
penso al teu cos de revista
i en ell jo hi perdo la vista
penso amb ton cos de verí
i és que per ell paga morir
penso, penso tant a ton cos
que al meu cor i posa S.O.S

L'agulla per enfilar

... AGULLA PER ENFILAR

(sóc aquell didal per a posar)

en sóc una agulla per enfilar

.no pas forat difícil de passar

....un botó que s’ha de botonar

.......n’el trau que costa de trobar

........també aquell didal per posar

........que no saps on el vas deixar

.......o un joliu jersei per a brodar

.....i amb molta llana per cardar

..com la falda que vas lacerar

.i que mai has tornat a portar

o uns pantalons per arreglar

...que no saps ni com enraigar

....de tronats que es van quedar

......dels cops que els vas emprar

.......e sóc aquell pedaç per posar

........o com gec que es va estripar

.......i que no has pogut apedaçar

......o eix cadell que cal deslligar

....per d’un cop poder treballar

...per l’agulla poder bé enfilar

...tu ets el fil que he de passar

......i com aquell didal per posar

........per aviat ja poder començar

........també el botó poder botonar

........o aqueix jersei poder brodar

........i com els pantalons aprofitar

.......per fer un conjunt a admirar

.....ja el fil adés hauré de trobar

....bé la madeixa he de desnuar

....com la llana s’ha ben cardar

.......el fil a l’agulla hem de posar

.........i difícil si el fil es vol amagar

..........o si es decideix d’embolicar

...........emperò si tot ho vull adobar

............bé sens dubte cal continuar

..........si just mon cor vas embastar

.........et manca cosir-lo i empalfar

.......e així com també encoixinar

......sia a màquina o potser a mà

.......tu que’n tens idea de brodar

.........cusa'ns  una vida on estimar

...........i en la que ens podem amar

..............així com, a l’alegria abraçar

.................i algun paradis a on habitar

..................jo però, ni tinc fil per agafar

...................si n'ets fil que es fa esperar

..................res d’això en puc començar

................ara tan sols em resta somiar

Són dies de retirada

SÓN DIES DE RETIRADA

(sense conte i sense cap fada)


sí en passo una mala jornada
visc una jubilació anticipada
i d’ànima ja pas enamorada
amb ma il·lusió ja esgotada
per la ignorància és filtrada
doncs, bé en cerco ta mirada
i és ja del tot per tu amagada
tant com per mi molt vigilada
quant n’era la meva estimada
com cops de seduir intentada
ara ma paciència desgastada
d’aquesta ànima si ignorada
i visc en uns dies d’apagada
en l’obscuritat i sens tonada
dies grisos d’anada i tornada
i d’una pujada ben empinada
així que ja no em cal baixada
si en tinc l’ànima acostumada
a tenir-la del tot ben amagada
sense un conte i sense cap fada
ara en sonen hores de retirada
si la batalla no n’és guanyada
i amb la paciència ja acabada
com l’espasa al fons clavada
no hi ha dies de feliça estada
per aquesta vida malbaratada
i per ma consciència ofuscada
cal dir-ho a qui va ser amada
que n’ha passat la temporada
d’una diada que’n fou frisada
perdona’n tal frase agosarada
a raó l’eloqüència és arribada
si la mentida l’he ben trobada
et desitjo siguis molt estimada
e per la persona més adequada

Us estimo molt

Gra a gra es fa gros muntanyar
gota a gota jo’t vull enamorar
bri a bri, t’enamoraràs de mi
minut a minut j’arribaràs ací
dit a dit bé n’acabarem al llit
punt a punt fem un bon cosit
pas a pas amb mi ja’t casaràs
si a si no sabràs el què't faràs
petit a petit, sortiré de l’embolic
pessic a pessic per tu ja foll estic
ble a ble ja’n veuré el got ben ple
sot a sot en sortiré de mon terraple
gota a gota el de dalt acabarà sota...............MOLT US  uuuuuu
petó a petó tost t’hauré crospit tota...........MOLT I TANT  sssssss
minut a minut, mon cor, t’he venut.........MOLT T’ESTIM   --------
idea a idea no en sóc prou estut.......MOLT T’ESTIMO  eeeeeee
punt a punt lo d’avall cap amunt........us ESTIM MOLT  ssssssss
no a no de l’amor se’n fa el munt........MOLT T’ESTIMO  ttttttttttt
batec a batec el teu amor jo’m bec.........MOLT T’ESTIM  iiiiiiiiiii
gra a gra s'acaba fart de fer rossec..........MOLT I TANT mmmm
petit a petit amb tu si prendrà sentit..............MOLT US  oooooo
ble a ble nostre amor no te entredit
sot a sot, a mi em tens dins del pot
gargot a gargot es pinta ton escot
si a si ensems n’acabarem a la fi
pam a pam, del bo et vull cobrir
batec a batec, per tu, foll estic
buf a buf, seràs del cor l'abric
gra a gra just a tu puc pensar
ullada a ullda em vas captivar
tro a tro molt t’estimo de debó
raig a raig s’apropa ton suau so
raig a raig, fa anys no se que faig

Els presents escrits

AQUELLS PRESENTS ESCRITS

(en tinc uns sentirs aquàtics)

sí visc ficat en uns records antics,

de lluït encant i tons bonics,

i jo sol em faig grans embolics,

amb espines i alguns garrics,

i ésser-ne déu és un dels fatics,

amb ton amor dat a pessics,

si ta carn és el millor dels farcits,

ja del gros fins als més xics,

com els bocins dels quarks més petits,

i dat veure’t torna simpàtics,

ja des dels més tímids als més deprimits,

i dels posats als més apàtics,

ja dat els teus amors no son pas insípids,

tinc ara uns sentirs aquàtics,

ja que ara tot ho veig a pols invertits,

perquè no haig ulls pràctics,

per tal de trobar-ne tots els sentits,

i fi a tots els meus embolics,

es tracta d’amar sens i amb llits,

cal estimar-te a tu i a amics,

i no viure sols de records lluïts,

per deixar passar els càstigs,

si no pas a uns presents escrits,

a fora de les fronteres i dics,

si a base de penes els he fet curtits’

Cric i catacrac

CATACRIC I CATACRAC
(cor i cos a tu fan cap)

si catacric si catacrac,
el meu cor enamorat,
si catacric si catacrac,
el cos ben abandonat,
si catacric si catacrac,
el meu cap ennigulat,
si catacric si catacrac,
el meu cor embolicat,
si catacric si catacrac,
el cos n’un cul de sac,
si catacric si catacrac,
el meu cap trastornat,
si catacric si catacrac,
el meu cor desgraciat,
si catacric si catacrac,
el meu cos malgastat,
si catacric si catacrac,
el meu cap eixelebrat,
si catacric si catacrac,
el meu cor esquinçat,
si catacric si catacrac,
el meu cor a un forat,
si catacric si catacrac,
el meu cos ben desat,
si catacric si catacrac,
el cap si per tu penjat,
si catacric si catacrac,
el meu cos és excitat,
si catacric si catacrac,
el meu cap ensomiat'
si catacric si catacrac,
tot jo de tu enamorat,