El bell dorment

EL BELL DORMENT
(l’home del tot pacient)

en sóc un bell dorment
que per tu n’és fervent
sols tu m’omples ment
amb la resta indiferent
però amb tu cor ardent
viu somiant eternament
just en ton cos refulgent
i ta ànima poc indulgent
amb un home si pacient
i podent acabar dement
per ton amor indiferent
sols espera un moment
el de ser amb tu content
sinó en segueix dorment
i un estúpid segueix sent
e quan serà l’últim intent
per despertar del turment
ja si per mi va malament
i ni puc pas ser coherent
tampoc viure feliçment
dóna amor simplement
a aquest cor vehement
que’t vol a tu solament
tu ets el meu firmament
i la meva boca somrient
sinó sóc un bell dorment
que somia constantment
en una dona ben ardent
que li extirpi el sofriment
per donar-li amor atent
cada dia i a tot moment
doncs sóc home exigent
tot i que ara sia dorment
fem de nosaltres portent