ENTRE MONS POBLES
(en són més que un poble)
quan passejo pels teus carrers
ja els teus encants son propers
caminant per les teves voreres
les seduccions en son properes
tant que rondejo pels teus parcs
tot semblen quadres amb marcs
quan puc i miro per les finestres
amb ton encís fas les conquestes
tant que passejo pels teus camins
tots els teus paratges em son fins
i deambulant-ne entre els corriols
tot son racons amb bonics revolts
esguardant els jardins e jardineres
tot en son colors e bones maneres
quan veig tants agraciats paratges
sols venen de tu records i imatges
i mentre n’estic a les teves places
en trobo de belles i varies classes
tant que en bec de les teves fonts
sols hi ha fins sons i sabors bons
i quan en miro vers als teus prats
tot son complaences i bons grats
mentre estic entre els teus turons
només hi veig en tu bones raons
quan observo com baixa la riera
la seva enorme bellesa m’altera
és quan m’endinso en la foresta
que ton encís, més es manifesta
ja fer-ne l’amor amb tu es presta
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada