Ja'm trobo en solstici d'estiu

JA EM TROBO EN SOLSTICI D’ESTIU
(al bell mig d’estiu no pas tota cuca viu)


Ma passió és com foguera de Sant Joan,
mirant de cremar-ne el turment sobrant,
i feta de les sobralles del teu amor gran,
mentre, mon cor com a petard va petant,
i sense saber els meus estius a on estan,
mirant ésser metxa, de la pólvora errant,
i ignorant les fervents espurnes què fan,
mentre jo el meu temps el vaig cremant,
i és així que els colors em diuen on van,
mirant i mirant, tot el seu enorme encant,
i però sens saber si les llums es trobaran,
mentre de nits, en espurnes vaig somiant,
i és de les dues que les estrelles parlaran,
mirant entre llunes jo he d’anar esperant,
i recollint-ne engrunes del que cremaran,
mentre tot jugant amb foc m’he fet sang,

i com la que empraren per fer la senyera,
mirant les espires que seran ma bandera,
i és que la meva terra és com tot propera,
mentre la llei, no en sigui ja prou sincera,
i per tant hi haurà entre nos una cinglera,
mirant cap a una passió del tot vertadera,
i esperant si de nós l’amor se n’apodera,
mentre de nós opressió no se’ns allibera,
i de les llàgrimes en brollarà ample riera,
mirant només ja vers a l’espurna riallera,
i pensant a costums i tradició és manera,
mentre la revolta, se’ns torna traicionera’
i s’amaga i completament ens desespera,
mirant de lluitar des de la diada primera,
i així com també fins tal jornada darrera,
mentre haguem de compartir tal esfera,

i tan que no es pot llençar focs d’artifici,
mirant per nosaltres treure’n un benefici,
i intentant fugir de qualssevol mal judici,
mentre en fugim, per dins un petit orifici,
i doncs és que la llibertat és un gran vici,
mirant de cercar-ne plaer i no pas suplici,
i és que tenir-te, per mi és un grat vitalici,
mentre resto sens el meu singular caprici,
i és que haver-te és el meu major desfici,
mirant-te a tu com al meu específic ofici,
i entretant ser un esclau és mon malefici,
mentre tot n’esdevé absolutament fictici,
i doncs ni tinc bandera ni espurna ni vici,
mirant que em trobo, sols n’un ple bullici,
i per tant les hormones són mon pontifici,
mentre, sens tu no hi haurà focs d’artifici,

Un amor ja despert

UN AMOR, JA DESPERT
(visc sota el cel descobert)

Visc enmig de desconcert,
e de tu m’he fet un expert,
doncs t’estimo és ben cert,
amb tu em sento, complert’
puix visc ara en ton desert,
on el silenci, fa un concert,
i el meu cos esta ben inert,
diria, no tens l’amor, obert,
aquest és mon desconcert,
encara no sóc prou expert,
prò t’estimo és del tot cert,
e amb tu estic, ja complert’
car adés visc en un desert,
puix l’amor, no esta cobert,
a raó mon cor esdevé inert,
ara visc sota cel descobert,
i tu n’ets, com un prat verd,
si ton amor no m’has ofert,
aquest és mon desconcert,
a dia es vènç altre es perd,
si m’estimes, el cor, cobert,
e sinó sóc plantat al desert,
sí visc enmig, del desencert,
doncs l’amor m’has despert,
però ton cor no m’has obert,
digues si ton amor és encert,
i sinó mon cor no fa concert,