EL TRESOR MAI TROBAT (brúixola amb el nord desviat) Sens tu sóc lleig i desafortunat o només com un mirall trencat com un pobre vaixell enfonsat o igual que un trist pany forçat tan marrit com un bosc cremat o poc útil com un caixer tancat o així com un rellotge espatllat i un necessitat nen desconsolat sóc parell com un lleó espantat un tresor que mai no han trobat i així aquell pobre amic oblidat tal com un senzill home ofegat i tan sols un mer ocell engabiat em sento com un amarg comiat o com aquell mort jamai plorat que un lloc après d’un atemptat així com una fal·laç oportunitat o tal après d’un intent malaurat tan difícil com un dia emboirat i que aquell simple to desafinat en sóc un moment mal aprofitat tal com el previst partit empatat o així un simple vailet despistat i tal que en un favor mai cobrat o així com un fruit en mal estat com aquell ric que s’ha arruïnat o així com un planer fuet penjat i una brúixola amb nord desviat tal que es sent un mort i enterrat hi veig com amb el llum apagat o així com aqueix gos atropellat així mateix que un boig internat i com un pobre conte mai contat que un meravellós regal rebutjat o com després d’un escacs i mat o poc útil tal ganivet desesmolat tal parallamps a un dia assolellat com aquell rei que han destronat em sento com un tren descarrilat i poc vàlid com un bitllet estripat tal com un planer viatger marejat com aquell esportista molt cansat o que un mer pneumàtic rebentat com un amor que ha acabat aviat que un majestuós edifici ensorrat tan inusable com un vidre entelat i així tal un pallasso mal humorat tal que aquell pecat mai perdonat així que un decrèpit savi trastocat poc utilós que un guia desorientat o tal que aquell tall mai ben curat com un fill que jamai han desitjat tal inútil que medicament caducat i com un veí que sempre has odiat i pràctic que un armari desordenat o com aquell vehicle immobilitzat i tan poc útil com un avió estrellat o tan trist com un poble deshabitat tal ineficaç que un pont derrumbat i em sento un personatge marginat i així com un clau tort i mal clavat tan malament que amb mal de cap i que un jorn després d’un bon gat o com un lladre que han enxampat i tal que estar al pol nord despullat o que aquell desig que han frustrat em noto com treballador despatxat tal mateix que un estri mai emprat com aquell pobre innocent torturat i que un trencaclosques desmuntat o tal com trist un equilibrista torrat i que aquell cigar que ja han apagat tal que un aniversari jamai celebrat adés sóc tan sols un home imaginat que es troba lluny de la teva realitat