Carta blanca

CARTA BLANCA

(un cor fent palanca)

de debò res et manca
i tot de tu m’encanta
i sinó sóc pota ranca
per tu mon cos canta
tal flor s’obra i tanca
i ta gràcia s’implanta
estenent cada branca
pel cor òptima manta
tota la pena s’estanca
és ta pell per mi santa
bé tu ets com la banca
ja qui et veu s’espanta
car el cor li fa palanca
doncs ta finor encanta
i un somriure arranca
ta saviesa s’implanta
si mai queda estanca
i sinó creix tal planta
de debò re et manca
i tot de tu m’encanta
e sense tu pota ranca
e amb tu el cor canta
si per tu mai es tanca
aquest ja fa de manta
si ta véu és com santa
bé tu ets com la banca
ja qui et veu s’espanta
de tanta puresa blanca
puix ta figura encanta
i ja una rialla arranca
sense tu re s’aguanta
lliura’m carta blanca
que la joia serà tanta
que el cor serà banca
i protegint-te a manta
ja ta celebritat blanca
car ta bellesa és tanta
si fins i tot m’espanta