El millor dels llibres

EL MILLOR DELS LLIBRES
(una excepcional experiència)

com a la millor bona lectura
n’és el teu cos d’escultura
sols feta de pura literatura
esperança present i futura,
de tes planes ni ulls desvio
mentre de tu sempre rumio
i totes les paraules ja envejo
ja que amb elles comparteixo
tot allò que jo molt més ansiejo
per això un cop i altre et llegeixo
ja que mes sentiments reprimeixo
com repte de llegir-te bé assoleixo,
ja que tes lletres son com profetes
i les que no són excel·lents poetes
com a mesura que passo els fulls
més evidents es fan mes antulls
com tan profund és el teu relat
així tan et segueixo de bon grat
doncs amb la teva bona història
ja em sento a tothora a la glòria
donat que del teu text cada coma
fa que et mereixis un bon diploma
i tots i cada un dels òptims accents
fan dels mots de ton cos monuments
e les frases escrites amb intel·ligència
fan excitant i excepcional l’experiència
mentre faig el cop d’ull a tes lletres fines
penso entre línies que amb mi t’imagines
i com a tota obra capdal molt bé culmines
e amb tot plegat a mi i a mon cor fulmines

Ullant per l'espiell

ULLANT PER L’ESPIELL
(la meva fantasia d’ocell)

vull abraçar-te com mantell
i fer-ne amb tu un fort anell
alçar en somnis gran castell
i no mirar-te més a l’espiell
com ta falta dispara a fusell
i ton amor pica com martell
viure’n de tu tal també d’ell
i se m’estremeix tota la pell
si estic prop del teu cos bell
i és tan gràcil com el clavell
per tu d’amor un gros cistell
i ma fantasia vola com ocell
ja vestir-te a besos reguitzell
i n’esdevé el somni més vell
cosir-te a petons ençà clatell
i fins a l’extrem del menuell
com viure amb tu ple farcell
i així deixar de fer un esgüell
que seria sens ton amor riell
i en fora un simple escantell
pos tu m’has marcat a segell
i sense tu en sóc mal cabdell
cal per tu alçar el meu capell

Tinc mandra de viure

TINC MANDRA PER VIURE
(tu ets la meva estona de lleure)

si no hi ets tinc mandra de viure
bé m’oblido del que és somriure
i no’m sento pas mai gens lliure
em manquen forces per escriure
ja moltes més per posar-hi riure
fet que amb tu voldria comviure'

sols tu aquest mal em pot treure
però ni tant sols no et puc veure
ni per fruir d'una estona de lleure
la meva buidor oblidar i asseure
doncs sol·licito veure per creure
perquè del teu amor he de beure

si ets amb mi no fa peresa viure
tan no m’oblido de fer somriure
i em sento categòricament lliure
ja’n tinc forces fins per escriure
sí moltes més per posar-hi riure
fet que amb tu voldria comviure'

i sols tu el martiri em pot treure
però ni tant sols no et puc veure
ni per fruir d’un temps de lleure
i a ma buidor abandonar e seure
perquè del teu amor he de beure
et sol·licito si més no entreveure