Com vull fer-te l'amor

 

VULL FER-TE L’AMOR
(jo’t regaré la gespa i les flors)

Vull fer-te l’amor de visionari
en bon moment i com t’agradi
vull fer-te l’amor com poemes
on tot rimi i amb ganes plenes
vull fer-te’n l’amor, de cinema
si durar-ne molt a cada escena
vull fer-te un amor com poesia
i cada dia, i farcit amb cortesia
vull fer-te l’amor de ric quadre
i robar-te l’amor com un lladre
vull fer-te’n l’amor com teatre
on cada acte sia dificil de batre
vull fer-te l’amor més profund
tinint cura al detall d’un en un
vull fer-te’n l’amor de mariner
a cada port e intentar fer-ho bé
vull fer-te l’amor de bon pintor
estovar-ne tela e posar-hi color
vull fer-te’n l’amor de banquer
per ficar il·lusió i treure’n caler
vull fer-te un amor de pescador
i endur-me ton peix cap al sarró
vull fer-te l’amor del beterinari
cuidant-ne el teu animal a diari
vull fer-te l’amor de l’escriptor
escribint a ta pàg el millor guió
vull exeutar-te l’amor de fuster
i ficar el clau al lloc més certer
vull fer-te l’amor com pianista
i tocar la tecla més oportunista
vull fer-te l’amor com botiguer
oferint el millor a comprar i fer
vull fer-te’n l’amor del cantant
sens desafinar er sent constant
vull fer-te’n l’amor, del jardiner
regant la gespa i les flors també

Obsequiant universos

OBSEQUIANT UNIVERSOS
(què donaria per tons paraisos)

i només per poder-te imaginar
l’univers, e tot, t’ho vull regalar
i sols per a un dels teus petons
si cal de patir, jo aguanto jorns
i per a una les teves abraçades
l’aguanto llargues temporades 

o així, per al teu profund amor  
de tot mon patir, en faig fervor
bé així de tota la meva tristesa
en faig la més sòlida fortalesa
i per una de les teves paraules
totes les ferides revinc maules  

e així, si tens un simple caprici
remoc, cel e terra, amb desfici 
i sols per un des teus esguards
bé no hi ha ni temps ni retards
i així per a un dels teus gestos
els pensars rucs els faig llestos
i per una de teues explicacions
de mes penes en faria cançons
i així per a l’amor de tes venes
més tot el meu en faig poemes
i per un de tons bells somrísos
dels embolics en faig paraisos’
i ja només per veure’t caminar 

bé t’ofreno, el meu cor a la mà
i per a un moment al teu costat
bé ofereixo la vida de bon grat
i tant així, per tu ser-ne estimat
encar res prou valuós he trobat

La reina de les mentides

LA REINA DE LES MENTIDES
(amb qui voldria passar set vides)

n’hi havia una vegada un caballer
que vivia en una país molt llunyà
al seu cor molt amor hi contingué
tot i del que després a ell li passà
si sa imaginació era bon esparver
així que li agradava molt de volar
doncs de gustos era gran llaminer
i un dia d’una reina ell s’enamorà
aixin que el caballer la reina veié
tota la seva gran gràcia el captivà
si malgrat ella poca cosa li digué
el record d’ella totjorn era proper
aquesta reina una història li contà
qui sap si potser tot era a fi de bé
o sols una sorpresa li volia donar
o si no l’estimava i si al seu caler
però ella amb destresa l’enganyà
si d’on era en fou mentida també
a la llarga el caballer ho constatà
quan comprovà i no era vertader
això al caballer molt el destrossà
i inclòs ho comentar a un guerrer
però cap bona resposta ni li donà
i es demanà quin és el meu paper
tot i així l’amor per ella raué allà
malgrat ell jamai res no entengué
i del cert que per sempre perdurà
i a pesar del mal que’l cor tingué
si potser era ell qui tot ho planejà
i tot el seu amor, ell bé li dongué
sent la que el seu cor podia curar
bé es preguntà si mai més la voré
doncs és a qui jo vull ben estimar

N'ets un preciós jardí

ETS UN PRECIÓS JARDÍ
(sols manca que et pugui fruir)


sí el teu cos és el preciós jardí
el que em plauria cuidar a mi
és ple de plantes ornamentals
i ben farcit de racons genials
a on hi voldria plantar bon pi
perquè tu en poguessis gaudir
ja a hores nocturnes i matinals
en diades d’estiu i primaverals
doncs el teu jardí n’és per lluir
i és que l’indret és delicat i fi
on hi ha caus enmig de fanals
i si veuen flors i canten pardals
de bo és que tots hi volen venir

i contemplar-l’ho per tal de fruir
si de fantasia són els tes verals
i així, veure’t i sentir-te; regals
si bé jo no’t voldria compartir
i és que ets massa dolç llamí
si tu no tens parts artificials
i totes les parts fonamentals
sens oblidar l’olor a gessamí
amb una suau musica de violí
és el que sento si ets als vorals
ja els ulls es posen sentimentals
pensant sols, amb el teu romaní
i perquè sempre segueixis a així
amb les teves fonts tot originals

els teus parterres tan especials
on mon amor s’ha d’obrir camí
per tot mon cor poder-te oferir

Aucell sens ales

AUCELL SENS ALES
(viure el conte de fades)


Sóc un aucell sens ales
que intenta dar volades
en llunyanes contrades
si els dies són les bales
que fan males passades
i de faiçons deliberades
deixant-me sense gales
ni grans hores trobades
e ni estones alliberades
e sóc torre sens escales
dificil de pujar si bades
bé amb llums apagades
i a persianes abaixades
o n’ets aucell sens ales
bé les hores comptades
totes en semblen males
amb ocasions limitades
per conclusions errades
un ocell tancat en sales
és un vol sense parades
on no hi sonen balades
només la fressa a bales
boixa les hores amades
com aquelles somiades
e per tant possa’m ales
i m’alçaré fent volades
i arreu de les contrades
o possa’m unes escales
i muntaré a les alçades
per mirar a les amades
tot dant-ne bones gales
junt amb les estimades
de llunyanes contrades
i si emmudi’m les bales
tindrem conte de fades
per les hores esperades