MA VIDA FRUMOASA
Ets vida meva frumoasă,
de joliuesa n’ets l’esposa,
i també hi estàs promesa,
del teu amor en faig rosa,
prò més encara promesa,
el teu rostre n’és de prosa,
i el teu cos és pura bellesa,
la distancia em fa de nosa,
ton cariny esdevé proesa,
sense tu el cor no em reposa,
al cor porto t’anima impresa
ta manca n’és feixuga llosa,
doncs ton amor és riquesa,
si hi ets no falta altra cosa,
fem-ne d’estimar benentesa'?
Ets vida meva frumoasă,
de joliuesa n’ets l’esposa,
i també hi estàs promesa,
del teu amor en faig rosa,
prò més encara promesa,
el teu rostre n’és de prosa,
i el teu cos és pura bellesa,
la distancia em fa de nosa,
ton cariny esdevé proesa,
sense tu el cor no em reposa,
al cor porto t’anima impresa
ta manca n’és feixuga llosa,
doncs ton amor és riquesa,
si hi ets no falta altra cosa,
fem-ne d’estimar benentesa'?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada