DEMANANT-HO AL COIXÍ
(adés sóc com tren a mig camí)
ara sóc com un tren a mig camí
si entre capvespre i la matinada
he posat la qüestió al meu coixí
mentre feia una bona capcinada
ja del tot m’ha confirmat que sí
adés és la resposta més preada
de segur sols m’estimaries a mi
i de sobte m’ha canviat l’ullada
a fi seria amb el més dolç llamí
era viaró d’anada sense tornada
però seria un joiós i gojós camí
tan tenia l’ànima endormiscada
li he fet aquesta qüestió al coixí
si tenia ma persona preocupada
ja del tot m’ha confirmat que sí
ja en tenia la cara entusiasmada
i que l’amor seria el nostre verí
tant que feia una bona cabotada
si n’he fet una pregunta al coixí
si tindria la dona més ansiejada
ja del tot m’ha confirmat que sí
de felicitat m’ha arribat l’onada
així a la fi ensems podríem lluir
mentre feia una llarga migdiada
he posat la qüestió al meu coixí
la rèplica tenia l’ànima torbada
ja del tot m’ha confirmat que sí
que seriem junts sols per gaudir
tot seguit n’he alterat la mirada
a fi seria amb el meu dolç destí
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada