L'hamaca de ton record

La-MACA de TON RECORD
(per tu porto molt d’amor en estoc)

Dormo en l’hamaca del teu record
en la que descanso i ja no em moc
si n’és per mi el més valorós tresor
i on sembla tot va més a poc a poc
esdevenint tot més dur pel meu cor
n’el que ja has encès un intens foc
és per tu que aquest fa temps mort
i n’el que t’hi he reservat bon lloc
bé ajuda’m que no vull anar ja tort
així que sense tu no sé anar enlloc
si necessito ja canviïs la meva sort
i ja sols amb tu puc donar-li el toc
per eixir-ne d’un cop d’aquest clot
en el que dormo fa temps com soc
si dormo a l’hamaca del teu record
en la que descanso i ja no em moc
si n’és per mi el més valorós tresor
i on sembla tot va més a poc a poc
esdevenint tot més dur pel meu cor
n’el que ja has encès un intens foc
és per tu que aquest fa temps mort
i n’el que t’hi he reservat bon lloc
bé ajuda’m que no vull anar ja tort
ja que sens tu ja no sé anar enlloc
si necessito ja canviïs la meva sort
i ja sols amb tu puc donar-li el toc
per eixir-ne d’un cop d’aquest clot
en el que dormo fa temps com soc
per arribar-ne a la fi a un dolç port
i és que haig molt d’amor en estoc
per entregar-li a la dona del record

T'abraço amb petons

T’ABRAÇO AMB PETONS
(somio enverinar-te d’amor)

amb la meva veu et vull tocar

bé amb els meus ulls acariciar
et voldria amb petons abraçar
amb mon cos poder-te olorar
de veritat per sempre estimar
i a poemes arribar-te afalagar
amb l’elixir d’amor enverinar
i així amb mots ton cor frapar
ja un riure constant esquinçar
i el teu cos a petons estimular
tal com reixir-lo a sons pintar
amb els dits poder-lo fer volar
ja per les orelles fer-te somiar
i viure sens el temps comptar
o tes llavis poder-los devorar
així dies i dies ensems passar
o sense que re pugui importar
si només nostres cors escalfar
ja fent que la passió sia l’altar
que re i ningú ens pot separar
car nostre amor ho fa desitjar
e amb el guaitar no veig enllà
que no’n sia el de a tu estimar
amb la remor et voldria olorar
tant com amb uns crits relaxar
bé millor amb raó amanyagar
que sempre en pau i no lluitar
és l’amor el més bo que hi ha
com a ma veu vulguis escoltar
així als ulls, desitgis esguardar
amb petons em vulguis regalar
i com també mon cos explorar
tant un dia fosc que un de clar
i els nostres cossos entrellaçar
no tal com ara jo aquí e tu allà

Talment com animals

TALMENT COM ANIMALS
(fitant si alguna cosa belluga)

amagues el cap així un estruç
mentre em tens del tot confús
semblant tan sols un gamarús
tant que t’insinues així lleona
doncs el teu amor no perdona
talment que ho faria una fona
o urpant mon cor tal una gata
bé el teu com un gat s’escapa
i això és el què a mi em mata
essent encara menys que rata
mentre tu ets com una perdiu
que va fent però re no em diu
mentre jo faig fent; la viu, viu
bé ma vida a poemes s’escriu
tant que de tristesa en faig riu
i a raó llisques com una truita
per això n’atrapo la teva fuita
bé així, n’he fet la meva lluita
si bé la meva truita n’és cuita
per anar pesat com tot cargol
o ser cec de dies com mussol
i potser per això em trobo sol
la vida m’ha crospit tal fessol
i vaig pausat com una tortuga
en fitar si alguna cosa belluga
doncs la paciència ja s’aixuga
i bé el meu cor per tu remuga
si tot abraça un caire a tortura
se’m fa difícil la teva captura
si et veig com a grata criatura
mentre estiro el coll tal girafa
cercant-te igual que bon cafre
si tot plegat pareix una estafa
si ton amor ni se com s’agafa
e això em produeix una nafra
e com ta personalitat elefanta
tan obliga i respecta implanta
emperò ma estimació és tanta
que puja igual que una planta
i mon cor penca com formiga
i així deixis de ser una amiga
perquè això massa em castiga
res vull si ton cor no m’abriga
potser essent com una aranya
aviant-te a la tela amb manya
car amb el temps e una canya
s’aplega un peix si s’enganya
si bé et mous com una gasela
fent que’n perdi de tu l’estela
tant que semblo una marmota
dormint i sens saber que toca
esdevenint ja la teva mascota

Meravellós país

MERAVELLÓS PAÍS
(n’ets la meva senyera)

ara dins de la banyera
penso en ma senyera
i amb l’enorme encís
del meu formós país
i amb ses belles valls
que fan grans estralls
i amb els seus turons
que’n són tan bufons
i amb els seus pobles
que es fan tan nobles
i amb totes ses ciutats
si deixen ulls encisats
i penso amb ses coves
que’s tapen i no trobes
i amb totes, seues lleis
doncs no hi ha parells
i amb els seus paratges
on vull fer llargs viatges
i en les seves muntanyes
brollant de ses entranyes
i penso amb ses botigues
a voler efectes no trigues
i m’estimo força la gent
amb el cor i pensament
i vull ser d’aquest pais
en dia clar i en dia gris

Un simple jardinero

UN SIMPLE JARDINERO

(quiero colmar mi billetero)

Yo soy un simple jardinero

que es feliz con tu te quiero

y así con el amor verdadero

que nos dure tiempo entero

si de mi corazón pregonero

por tu gran amor fogonero

esto es para mi lo primero

sacudir el lado aventurero

para sobrevivir mi crucero

viajando solo con un velero

y enteramente a piel y cuero

pues te espera con desespero

pasando de listo a embustero

y llegando siempre el tercero

enterrándose en un vertedero

donde no hay simple agujero

y que me lleve a tu te quiero

pues deseo ser tu enfermero

si de tu corazón tan usurero

y acaso si hago de cerrajero

y abro la puerta de tu cajero

y sacando tu amor en dinero

para colmar bien mi billetero

de tu rico amor tan embustero

que me tiene como un callejero

viviendo siempre en tu trastero

dime ya tu un simple te quiero

y te daré mi amor como dinero