Ma donzella, ella e jo

MA DONZELLA, ELLA E JO
(no hi ha re com el vostre amor)


sembla que el temps s’ha aturat
puix és el que te estar enamorat
e no en tens l’amor al teu costat
si bé el compte enrera ha iniciat
e fa temps computo mil·lèsimes
que passen a ser-ne centessimes
e aquestes arriben a les dècimes
tot e ser només uns pocs segons
tan somio en tots els teus recons

i adés són vils en altres minyons
per convertir-se n’eterns minuts
e esdevenint els més durs escuts
per fer-se sempre tots els tossuts
per no arribar-ne mai a les hores
e així bé fer-me veure-les mores
esperant el vent porti les espores
e així les hores esdevinguin dies
si tan sols pensant amb dues ties
que m’estreguin les malenconies
e ja així atrapem un munt d’anys
que només em duen massa danys
e per tant caic en tots els paranys
pas somio haver d’esperar segles
e si cal toco sobre totes les tecles
potser podré tapar alguns cercles
e tot i qu’a la fi arribat la revetlla
a on gaudirem ella, jo e donzella
e cert les dues sou una meravella
vull viure-us, la meva vida entera'
e ara de primera hora a la darrera
a pena això perdut no es recupera
e és millor el que ens vindrà après
si com el vostre amor no hi ha res
bé així sempre em tindreu corprès

Ficat en closca de cargol

FICAT A LA CLOSCA DEL CARGOL

(i somio tot això es passi molt aviat)

Estic amagat a la closca com cargol
car desitjo s’acabi aquesta tempesta
i tot esperant tost en fagi un bon sol
i fruir-ne de la teva pell com a festa
per eixir amb tu a fer-ne un bell vol
puix de segur tu no ets com la resta
i em donis d’afecte un enorme estol

estic a la closca d’un cargol amagat
i amb l’ànim, molt lluny, fent un vol
tanmateix com si en fos un jove gat
car em sento tan sol com un mússol
dins un bosc perdut i del tot atrapat
per una llòbrega ombre i no pel sol

ja somio tot això es passi ben aviat

estic amagat a la closca com cargol
esperant la vida en sia més honesta
si deixant de convidar-me a formol
per fer entrar alegria per la finestra
doncs sense tu em sento com al pol
si amb tu no em sento un maldestre
doncs del teu cor sempre seré fillol

estic a la closca d’un cargol amagat
i amb l’alegria, tan lluny, fent un vol
així mateix, que fos, un gos malcriat
i que vol tons braços com a bressol
sinó ja sento el cor, del tot engoixat
i cuit en dubtes i ficat dins un perol

ja somio tot això es passi ben aviat

estic amagat a la closca com cargol
però et porto al cor i dins de la testa
mentre hi ha coses que son al parol
amb altres bé n’he fet una menestra
car m’arrossego com un cuc pel sòl
ans pensar amb tu sempre es presta

ja puc dir, els jorns m’han fet un gol