Cor descosit i sense pedaç

COR DESCOSIT MEN PEDAÇ
(et lliuraré mon cor en un cabàs)

ja’m sento en una cambra de gas
si a la fi no vens i de mi te’n vas
i em queda el cor tal tros de glaç
ja ben descosit i sense cap pedaç
e tu la meva mà dreta i mon braç
i cal que’t digui el bé que em fas
si tot i que encara no’t conec pas
ja fa temps segueixo ton compàs
si del teu amor adés no vaig gras
i voldria saber com caram ho fas
malgrat ni fer-me ni mica de cas
per tenir-me guillat dins el cabàs
com si m’haguessis posat un llaç
tan al cor hi haguessis fet un traç
i fa temps que t’oloro amb el nas
emperò poc del teu amor em das
si ja sembles lladre com Barrabàs
tot e que esper que me’l tornaràs
e si amb escreix o no el cobraràs
i pel temps que dus sense fer cas
si sóc com en una cambra de gas
o tal si hagués a mon coll un llaç
estrenyent-ne de l’aire el seu pas
puix sento que no vens i te’n vas
si deixant-me fet un bocí de glaç
e si visc sols del somni un pedaç
i no puc viure’l mancant teu traç
què s’ha de fer per que facis cas
ja lliurar-te mon cor en un cabàs
car si et do la mà en vols el braç
i em sento en una cambra de gas
e només cerco un feliç desenllaç
bé en vull posar-me d’amor gras