...De massa mala manera,
perseguint la felicitat sincera,
crec que me l’he deixat enrere,
potser demà la trobi allà on era,
voldria que totdia fos, a ma bera,
avejam si amb mi vides es queda,
e em fa de mestressa, i masovera,
així fa que em senti, en primavera,
quan en serà ja ma vida riallera...?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada