Les boques llamineres

LES BOQUES LLAMINERES
(tots els plats seran primaveres)

jo que cuino de males maneres
si bé per a la dona que veneres
n’esdevindria xef d’encimeres
i les nostres boques llamineres
tots els plats serien primaveres
i pastissos d’il·lusions, i cireres
tots farcits de passions sinceres
i bé tu el meu pols m’acceleres
de somnis n’esdevindrem feres
deixant a dins els cors passeres
si per de vells fer les memòries
de les nostres fervents històries
car tant menjucarem bons plats
del tot exultants i molt animats
a fantasies i en plats combinats
car repetir dels desitjos delicats
si compartir-los ben enamorats
de menjar petons ni serem farts
i això ho farem a totes les parts
i doncs per això no hi ha quarts
si encara molt més falten hores
per anar a endrapar a les afores
omplim-ne d’amor les cassoles
bé encara estic a les besseroles'
car amb tu no em sento a soles
ja sinó més aviat el rei del fogó
bé farcir-ne plats d’imaginació
i de maleses omplir-ne el cassó
i quant et tinc a prop Déu ni do
com s’alça a la cuina l’escalfor
si cal rento plats fins la lluïssor
puix l’aigua en rebaixa la calor
donat en sóc un bon treballador
i si bé de premi sóc mereixedor
per cada tast vull una retribució
si sols somriure ja ple d’il·lusió
espero no sols faci de guarnició
sinó que m’ho facis amb passió

Ma vida sense tu no és vida

MA VIDA SENSE TU NO ÉS VIDA
(la teva misèria per tots compartida)

Diria fa dies que per tu el sol no llueix
crec bé que quelcom el teu cor parteix
o que la teva ment massa dur ja pateix
els dies passen i la tristor no s’esvaeix
e ja només lluitant això s’aconsegueix
i estimant-te al teu ego com es mereix
valorant el qui t’envolta també existeix
i així, el qui t’estima encara més pateix
i si el que a tu t’afecta, als altri colpeix
si bé en aquests instants no t’ho pareix
no és humà el que amb cor no insisteix
doncs viure tot ésser molt bé és mereix
e tothom el seu cos i ànima comparteix
si estàs malament l’altri se’n ressenteix’
puix el teu mal no només no es guareix
i sinó que més aviat aquest s’espargeix
si has oblidat en que la vida consisteix
torna a recordar a ta infància s’exigeix
voràs lo simple el poder que posseeix
ja sigui un gest, un somriure, un no-res
i veuràs que un món nou es descobreix
tan sols això et fa feliç i la vida enalteix
i així la teva vida un altre caire assoleix
si ja tant tu com el teu entorn ho mereix
i potser una rialla la teva cara imprimeix
a poc a poc la teva condemna s’esvaeix
ja estimant-te al teu ego com es mereix
algú que ho ha petit molt dur t’insisteix
lluita car d’estimar-te has perdut el deix
només cerca allò que per estimar serveix
si doncs no només el teu cor s’estremeix
per això el teu entorn sembla ja no llueix
emperò al capdavall n’ets tu qui decideix
                                                         si malgrat pensa que la vida es comparteix

Me'n-rics (els diners)

MEN-RI’X’

que son els calers,
si no tens ni ningú qui amar,
que son els diners,
si no tens a qui saps valorar,
que son els calers,
si no tens qui et vols estimar,
que son els diners,
si no tens amb qui amitjanar,
que son els calers,
si no tens ni ningú qui besar,
que son els diners,
si no tens qui pots enamorar,
que son els calers,
si no tens amics per acordar,
que son els diners,
si no tens només peles a mà,
que fan perdre més,
sí, que el què et fan guanyar.

Mieria infermera

MIREIA LA INFERMERA

a Mireia una bona infermera
que a més n’és dona riallera
sent maca no pot ser soltera
i per quasi re no s’accelera
si tot ho fa de bona manera
fent-se plaent i ben propera
els homes en barba ni tolera
i doncs si cal esdevé barbera
i els puzles resol a la primera
sempre du la gana a la cartera
puix el Déu pencaire la venera
si per treballar ves-li al darrera
pencant dur com a una pedrera
car a la família molt considerar
doncs no és vaga i traicionera’
sinó bé una ferma consellera
emperò si cal et fot a la riera
puix mala conducta no tolera
malgrat n’és llesta i punyetera
és cert de cor és mostra sincera
a més te clar que vol fer carrera
ja sap que pencant és la manera
així qui la coneix bé la pondera

Mes a mes si m'es permès

MES A MES SI M’ÉS PERMÈS
(al meu cos li manca un membre)

és setembre i continua com sempre
és octubre i ets una obra al Louvre
és novembre i mon dolor es sembra
és desembre i essent un sol membre
és gener i encara queda molt per fer
és febrer i sóc casa sense l’estatger
és març i els mesos en son ja farts
és abril i el teu amor és ben febril
és maig i ja no se ja el que em faig
és juny i tot més és un cop de puny
és juliol i jo em sento ampliament sol
és agost e res em sembla massa tost
i setembre tot continua com sempre
és octubre i ets una obra al Louvre
és novembre i ma pena es sembra
és desembre i sóc fora del temple
és gener i encara queda molt a fer
és febrer i manca per sentir-me bé
és març i a cops els amors son cars
és abril i només veig de tu un trist fil
és maig i de tu, ja m’arriba un raig
és juny i de tu em sento ben lluny
és juliol i la teva distància em dol
és agost i la teva arribada n’és tost
i setembre i ja som un sol membre

Un cos farcit d'amor

UN COS FARCIT D’AMOR
(l’estima val més que un cos)

ta imatge val més que paraules
amb la que tinc somnis i faules
entre llençols i a damunt taules
i tenint-ne diàlegs de barjaules
emprant el cos com a paraules
si les nostres fantasies maules

ton riure val més que imatges
més après de fer de salvatges
si desar l’honta en prestatges
i fer-ne dels temors coratges
i fruint-ne dels teus paratges
dins aeròdroms o de gratges'

el teu cos val més que un riure
car si en ell bé s’hi pot escriure
si tant les paraules i el somriure
i l’alegria com el plaer de viure
així com poder-me sentir lliure
doncs tu n’ets el meu queviure

i ta estima val més que el cos
doncs sinó de carn és un tros
i si desat en un bonic rebost
ja l’amor engrandeix el cost
si se’m dispara el pressupost
car a més no sé on és ton post

Cal amor consistent

CAL AMOR CONSISTENT
(que el destí sigui bon parent)

al cap porto un sol pensament
i és que res no vagi malament
ja tant com s’acabi el turment
no viure sens tu cada moment
bé amb tu mon cor serà lluent
e malgrat adés tot és va coent
el cert és que bé tot passa lent
i sense tu no puc estar content
ets l’església i el meu convent
amb el que es viu intensament
tot i fer algun pecat congruent
n’he d’esperar el seu moment
el destí pel camí ens va duent
mentre nosaltres ja anem fent
si cascú amb el seu moviment
com també en son establiment
un destí el que cal fer va dient
i per tant és l’autèntic dirigent
de l’estima nostre inconscient
mentrestant toca ser-ne valent
bé esperar-ne un bon moment
i que el destí sigui bon parent
bé a l’amor acabant-me duent
car no és senzill el monument
per això he de ser-ne insistent
al cap porto un sol pensament
és tenir-ne un amor consistent
amb la dona que duc a la ment

Encanteris amb elixirs

ENCANTAMENTS I ELIXIRS
(la teva posió d’amor fa estralls)

i fas de bruixa de tot el meu ball
bé m’has fet encanteris amb alls
si en fuges com amb escombrall
i la teva poció d’amor fa estralls
i mentre et guaites a cada mirall
si n’ets la més joliua de les valls
tinc la il·lusió tancada en un call
amb tu han marxat son e badalls
si els somnis lluiten com un gall
ara el meu cap va fent capficalls
a fi per tenir-ne a prop el teu tall
cal tenir les idees com esmolalls
esperant siguis fada al capdevall'
així agafar-me als teus brancalls
puix enamorar-te costa un carall
potser som a diferents enforcalls
esperant l’amor no vagi en avall
i no tot en siguin penes i treballs
i fas de bruixa de tot el meu ball
bé m’has fet encanteris amb alls
ja en fuges com amb escombrall
i la teva poció d’amor fa estralls
i mentre et guaites a cada mirall
si n’ets la més joliua de les valls
tinc la il·lusió tancada en un call
amb tu han marxat son e badalls
si els somnis lluiten com un gall
ara el meu cap va fent capficalls
a fi per tenir-ne a prop el teu tall
cal tenir les idees com esmolalls
esperant siguis fada al capdevall'
doncs convidar-te a tots els balls
si sense rebre cops d’escombrall
i viatjar per totes les belles valls
doncs nostres ànimes son mirall

Els diners

ELS CAL'ÉS

.............o
.....i dels diners,
..amics traicioners,
sempre en vols més,
per ser dels primers,
.n'oblides el demés,
..esson mals afers,
....l’amor és més,
.....qu'els calers,
...així en vols més?

La meva galàxia

LA MEVA GALÀXIA
(cercant l’acostament)

Sí ella n’és el meu Sol
i amb mi fa el que vol
mentre si estic ben sol

ella és com el Mercuri
i vull nostre amor duri
com la felicitat perduri

amb un amor de Venus
i sense ella valc menus’
com acabo sent-ne nus

sí ella n’és ja ma Terra
i no ser junts gran erra
així comença la guerra

fascinadora com Lluna
i d’ella just n’hi ha una
sense ella la vida bruna

n’és tan gran com Mart
i n’és un univers a part
doncs ella és obra d’art

una silueta com Júpiter
i amb tortes com al Ter
tan dura com un berber

és tan bella com Saturn
i per mi és somni diürn
tal també com nocturn

així particular com Urà
i el seu amor és huracà
tal estrella mai hi haurà

tan especial com Neptú
i el meu amor es per tu
com ella no hi ha ningú

tan llunyana com Plutó
i son afecte és bon petó
en cerco l’aproximació

Entre somnis i deliris

ENTRE SOMNIS I DELIRIS
(les esperances no trobades)

i visc entre mots e paraules
entre de rondalles i faules
malsons e raons maules
i sí em manquen taules
caldrà torni a les aules

i visc entre follets i fades
enmig de cases encantades
si d’esperances no trobades
i de malenconies explicades
si que d’hores mal passades

i visc entre ànimes i esprits
enmig de cançons i escrits
si bé sempre creuo els dits
i sí el temps mata a pessics
mentre vull desfer embolics

i visc entre llàgrimes e plors
enmig de condemnes i dolors
bé tot esperant-ne a dues flors
i ben plenes de bonics colors
si també de llamineres olors

i visc entre somnis i idil·lis
enmig dels dubtes i deliris
és rar miris com t’ho miris
i bé hauré de posar-ne ciris
tant per Tutatis i bé a Usiris

i visc entre anys, dies i segons
i escoltant del meu cor sermons
cullo subtileses e uso intuïcions
si tot per assolir els teus petons
i sols esper bones conclusions

Somni de miralls

SÒM DE MIRALLS
(reflex molt complex)

qui et veu es fica perplex
si tot mirall vol ton reflex
no saben que és complex
bé que tu ets massa cara’
i tenir-te cosa molt rara
amb línies tant ondulats
si plenes de bells encants
mai son atrapades a mans
ni espills ni així semblants
per això tots tenen espants
malgrat ser-ne uns galants
mai posseiran tes encants
tots els esforços son vans
si tot i així de tu son fans
i sols ton reflex posseiran
mai del teu calor gaudiran
sols tes corbes fan i desfan
si bé tots per tu boixos van
si menys senten el teu can
fent-ne el càstig més gran
puix saben mai et tindran
sols el reflex n’obtindran
i només així ja en fruiran
car és enorme ton encant
i saben que sols et veuran
o molt més de tant en tant
i emperò que mai t’hauran
malgrat sols amb tu lluiran

Certesa i bellesa

imagino corbes perverses
totes fetes amb delicadesa
i tu n’ets el fi amb certesa
traço línies ben concretes
n’estrec tots els defectes
i si surts tu a tots efectes
faig taques molt diverses
totes plenes d’eloqüència
i tu et tornes conseqüència
calculo amb tot mon afany
tot muntant-ne un bon guió
i de tot plegat tu la solució
dibuixo formes perfectes
farcides amb bells colors
i com a resultat sortiu vos
si n’escric mots indelebles
enquadrats a passepartout'
i de tot plegat en surts tu
de l’encís en faig espill
omplint-lo de tendresa
i de resultat ta bellesa
del somni faig realitat
tot ficant-hi sensibilitat
sí en surts tu de resultat

(ets el somni d’un espill)
CERTESA I BELLESA

De somni

DE SOMNI
(una realitat)

un sol somni
i és ta figura
i una realitat
és armadura
un alt desig
és ton amor
i una veritat
no tinc valor
el sol caprici
fa evidència
ton cos vici
una fantasia
l’autenticitat
no a ta apatia
és ma il·lusió
gran certesa
és ta passió
l’únic somni
i és ta silueta
i una realitat
ets una meta
un bon desig
e una veritat
tu ets capritx
si ta fidelitat
és entre mig
el bon somni
teva persona
i una realitat
qui’n té dona
si no pregona
és tal idealitat
un únic somni
bé tu al costat

En llaços de felicitat

EN LLAÇOS DE FELICITAT
(sortint de mi un cor enamorat)

et llenço uns llaços de felicitat
viam si nostre amor fica lligat
així bé estic del tot desesperat
amb atipament de tanta soletat'

uns llaços de felicitat et llenço
e aviam si ton amor compenso
és segur que sol ni em defenso
bé amb tu a tot moment penso

et llenço uns llaços de felicitat
viam si assoleixo ja ta fidelitat
perquè em manca el teu costat
per escalfar ara el cor amoixat

uns llaços de felicitat et deixo
així mon amor et comparteixo
així és veritat i no et menteixo
i d’amar-te ni me’n penedeixo

et llenço uns llaços de felicitat
i esperant-ne bona prosperitat
tant com per tu ser-ne estimat
i així que el teu cor es desitjat

uns llaços de felicitat t’acosto
així és per a tu ben fort aposto
com en portuguès de tu ‘gosto’
i de galant per a tu em prostro

et llenço uns llaços de felicitat
per dir com sóc de ta propietat
i tant desitjo per tu ésser besat
que he perdut mon cos i el cap