La meva altra costella

LA MEVA ALTRA COSTELLA

(m’imagino fent el trapella)

Si amb ella penso mon cor esquella
doncs n’és la més valuosa donsella
de cada primavera la flor més bella
com del èter la més brillant estrella
alhora un’agradable i dolça femella
però si un mal moment m’atropella
m’imagino amb ella fent el trapella
i ja dels problemes em fa de fanella
així que no en va és gran meravella
creient amb mi florirà com ponsella
el meu cor ja en sona la campanella
ja que la costidio com un centinella
perquè ella és la meva altre costella
somio amb ella ma vida es faci vella
donat que el seu amor em fa de sella
i tot just adés al cor i tinc una estella
i aquesta vida meva dura em flagella
i que fa que tot em sembli capgirella
mentre imagino ficar-la a ma cistella
sols vull algún dia casar-me amb ella
doncs amaneix la vida com canadella
a més el seu amor em fa de ciutadella
doncs ja al cor mi ha posat una anella

COM EM DOL LA VIDA (com a poma podrida) a la gran intriga induida i la pena punt de partida la dubtança esta servida ma convicció entendrida una valentia tan afligida i ma l’alegria encongida la confiança ja arraulida ma autoestima resentida e ton amor l’única fugida sentia l’estima protegida sens tu em dol ma vida i tinc ja ma ànima ferida la desesperació apeixida la por n'és ara absorbida sóc ja una poma podrida i tot fa pujada aguerrida e no hi trobo cap sortida amb mon càstig d’eixida e gran plany a la seguida sens tu poma consumida i amb l’illusió exhaurida l’esperança es veu fallida i ma fe ara molt punyida j’amb tu anava tan unida i tu ets la més consentida ja sense tu em dol la vida i la meva passió reprimida l’estima per tu no té mida doncs tu ets la meva vida amb tu pot ser compartida?

L’ESPELMA SENSE FLAMA (personalitat embolcallada) jo sens tu sóc espelma sens flama ja el meu cor el teu amor reclama i sinó ja’s sent de seguida en pana donat que ta ànima és ma germana amb tu tot com somni es desgrana emperò sens la vida es fa estranya cada segon mossega com piranya mon cap a pensar amb tu s’afanya o sinó és així ja sé que m’enganya dins el teu amor mon cor es banya però és totdia ton amor qui guanya o com una llegenda m’acompanya per ara, en una vida no massa sana doncs sense tu només és molt vana és que de tu sempre tinc bona gana doncs ta formosor brilla amb ufana i m’embolcalla com amb una liana o tapant ta personalitat com sotana i per tant del teu talent en fas grana però si la sort és bona e no tardana em queda veure si el camí s’aplana i et tinc, el cor repicarà la campana doncs ton amor m’abriga com llana malgrat sia en la distància llunyana

EL TRESOR MAI TROBAT (brúixola amb el nord desviat) Sens tu sóc lleig i desafortunat o només com un mirall trencat com un pobre vaixell enfonsat o igual que un trist pany forçat tan marrit com un bosc cremat o poc útil com un caixer tancat o així com un rellotge espatllat i un necessitat nen desconsolat sóc parell com un lleó espantat un tresor que mai no han trobat i així aquell pobre amic oblidat tal com un senzill home ofegat i tan sols un mer ocell engabiat em sento com un amarg comiat o com aquell mort jamai plorat que un lloc après d’un atemptat així com una fal·laç oportunitat o tal après d’un intent malaurat tan difícil com un dia emboirat i que aquell simple to desafinat en sóc un moment mal aprofitat tal com el previst partit empatat o així un simple vailet despistat i tal que en un favor mai cobrat o així com un fruit en mal estat com aquell ric que s’ha arruïnat o així com un planer fuet penjat i una brúixola amb nord desviat tal que es sent un mort i enterrat hi veig com amb el llum apagat o així com aqueix gos atropellat així mateix que un boig internat i com un pobre conte mai contat que un meravellós regal rebutjat o com després d’un escacs i mat o poc útil tal ganivet desesmolat tal parallamps a un dia assolellat com aquell rei que han destronat em sento com un tren descarrilat i poc vàlid com un bitllet estripat tal com un planer viatger marejat com aquell esportista molt cansat o que un mer pneumàtic rebentat com un amor que ha acabat aviat que un majestuós edifici ensorrat tan inusable com un vidre entelat i així tal un pallasso mal humorat tal que aquell pecat mai perdonat així que un decrèpit savi trastocat poc utilós que un guia desorientat o tal que aquell tall mai ben curat com un fill que jamai han desitjat tal inútil que medicament caducat i com un veí que sempre has odiat i pràctic que un armari desordenat o com aquell vehicle immobilitzat i tan poc útil com un avió estrellat o tan trist com un poble deshabitat tal ineficaç que un pont derrumbat i em sento un personatge marginat i així com un clau tort i mal clavat tan malament que amb mal de cap i que un jorn després d’un bon gat o com un lladre que han enxampat i tal que estar al pol nord despullat o que aquell desig que han frustrat em noto com treballador despatxat tal mateix que un estri mai emprat com aquell pobre innocent torturat i que un trencaclosques desmuntat o tal com trist un equilibrista torrat i que aquell cigar que ja han apagat tal que un aniversari jamai celebrat adés sóc tan sols un home imaginat que es troba lluny de la teva realitat

I T’ESTIMO DE VALENT (contemplant-ne les hores) ensenyant-me del tot absent, m’esforço a ser-ne coherent, com intento fer-me el valent, emperò sens tu sols vaig fent, entre la lleugeresa de la gent, espero que et facis indulgent, mentre no’m noto prou atent, per viure’n forani i indiferent, davant d’aquest tal sentiment, doncs com t’estimo de valent, ja que’l teu amor es l’aliment, no cal de l’afecció fer esment, perquè pas sols la meva ment, amb tu hi pensa a tot moment, també el cor per a tu va batent, i mirant les hores si van caient, sols amb tu estaré ben content, i no vull ficar-me amb l’intent, sinó el vencedor acabar essent, de la teva bellesa tan imponent, i ensems n’ets dona intel·ligent, si fem per tant bon experiment, i ens estimem molt eternament, amb un amor ferm i ben potent, i situant en el respecte l’accent, variejo que acabés en casament, ja qu’estimar-nos és l’ho adient, en friso per un tal esdeveniment, només vull acabi tot alegrement, doncs plaus i t’estimo de valent,

ETS ESTIMAT CADÓ IMMINENT I JARDI FLORIT (ets llum al firmament) Si no ets amb mi la gent es fa ningú, i el meu petit jo n’esdevé un gran tu, tot dia clar es retorna d’un color bru, ets regal inminent que mai no arriba, i per atal jardí florit mon cor sospira, és pels colors de ta llum que tot gira, l’il·lusió de ser amb tu em dona vida, ets gran toia present que massa triga, ara la desesperacíó ma millor amiga, quan tu no ets amb mi l’ànima crida, ton jo com cascada d’amor m’abriga, ets record imponent que tot ho lliga, ets llum al firmament i única fugida, ets joiós regal imminent i jardí florit, que m’omples cada raciocini i el pit, pensant amb tu em faig matalas i llit, sóc un ull que vigila i que res oblida, ets regal inminent que mai no arriba, fa mal idear que ton cor no m’estim, doncs tu ets l’unica muntanya i cim, sens tu cada dia és ben amarg i prim, ets gran toia present que massa triga, tens un amor de joia preuada i antiga, i per atal jardi florit mon cor sospira, pensant amb tu teva màgia m’inspira, ets qui fa que cor i ànima sia unida, sense tu de ben segur que em perdria, sens tu cap ferida mai no es guariria, sense tu aquesta vida no seria florida, ets regal immediat que mai no arriba, ets somni qu’amb l’absencia castiga, com dona radiant has de ésser lluida, ets flama eterna mai més compartida, ets gojós regal imminent i jardi florit, si no ets amb mi la gent no és ningú, i el meu petit jo esdevé un gran tu, tot dia clar es retorna d’un color bru, ets cadó imponent que viu a la ment, ets regal imminent que mai no arriba, i per aital jardi florit mon cor sospira, és pels amors de ta llum que tot gira, l’utopia de ser de tu omple ma vida, ets vast ram present que massa triga, ara la confusió és meva altra amiga, si no ets al meu costat el cor ja crida, si tu no ets amb mi la pena m’abriga, ets ample recordança que tot ho lliga, ets llum al firmament i única fugida, ets l’amat cadó imminent i jardi florit