Les boques llamineres

LES BOQUES LLAMINERES
(tots els plats seran primaveres)

jo que cuino de males maneres
si bé per a la dona que veneres
n’esdevindria xef d’encimeres
i les nostres boques llamineres
tots els plats serien primaveres
i pastissos d’il·lusions, i cireres
tots farcits de passions sinceres
i bé tu el meu pols m’acceleres
de somnis n’esdevindrem feres
deixant a dins els cors passeres
si per de vells fer les memòries
de les nostres fervents històries
car tant menjucarem bons plats
del tot exultants i molt animats
a fantasies i en plats combinats
car repetir dels desitjos delicats
si compartir-los ben enamorats
de menjar petons ni serem farts
i això ho farem a totes les parts
i doncs per això no hi ha quarts
si encara molt més falten hores
per anar a endrapar a les afores
omplim-ne d’amor les cassoles
bé encara estic a les besseroles'
car amb tu no em sento a soles
ja sinó més aviat el rei del fogó
bé farcir-ne plats d’imaginació
i de maleses omplir-ne el cassó
i quant et tinc a prop Déu ni do
com s’alça a la cuina l’escalfor
si cal rento plats fins la lluïssor
puix l’aigua en rebaixa la calor
donat en sóc un bon treballador
i si bé de premi sóc mereixedor
per cada tast vull una retribució
si sols somriure ja ple d’il·lusió
espero no sols faci de guarnició
sinó que m’ho facis amb passió

Ma vida sense tu no és vida

MA VIDA SENSE TU NO ÉS VIDA
(la teva misèria per tots compartida)

Diria fa dies que per tu el sol no llueix
crec bé que quelcom el teu cor parteix
o que la teva ment massa dur ja pateix
els dies passen i la tristor no s’esvaeix
e ja només lluitant això s’aconsegueix
i estimant-te al teu ego com es mereix
valorant el qui t’envolta també existeix
i així, el qui t’estima encara més pateix
i si el que a tu t’afecta, als altri colpeix
si bé en aquests instants no t’ho pareix
no és humà el que amb cor no insisteix
doncs viure tot ésser molt bé és mereix
e tothom el seu cos i ànima comparteix
si estàs malament l’altri se’n ressenteix’
puix el teu mal no només no es guareix
i sinó que més aviat aquest s’espargeix
si has oblidat en que la vida consisteix
torna a recordar a ta infància s’exigeix
voràs lo simple el poder que posseeix
ja sigui un gest, un somriure, un no-res
i veuràs que un món nou es descobreix
tan sols això et fa feliç i la vida enalteix
i així la teva vida un altre caire assoleix
si ja tant tu com el teu entorn ho mereix
i potser una rialla la teva cara imprimeix
a poc a poc la teva condemna s’esvaeix
ja estimant-te al teu ego com es mereix
algú que ho ha petit molt dur t’insisteix
lluita car d’estimar-te has perdut el deix
només cerca allò que per estimar serveix
si doncs no només el teu cor s’estremeix
per això el teu entorn sembla ja no llueix
emperò al capdavall n’ets tu qui decideix
                                                         si malgrat pensa que la vida es comparteix

Me'n-rics (els diners)

MEN-RI’X’

que son els calers,
si no tens ni ningú qui amar,
que son els diners,
si no tens a qui saps valorar,
que son els calers,
si no tens qui et vols estimar,
que son els diners,
si no tens amb qui amitjanar,
que son els calers,
si no tens ni ningú qui besar,
que son els diners,
si no tens qui pots enamorar,
que son els calers,
si no tens amics per acordar,
que son els diners,
si no tens només peles a mà,
que fan perdre més,
sí, que el què et fan guanyar.

Mieria infermera

MIREIA LA INFERMERA

a Mireia una bona infermera
que a més n’és dona riallera
sent maca no pot ser soltera
i per quasi re no s’accelera
si tot ho fa de bona manera
fent-se plaent i ben propera
els homes en barba ni tolera
i doncs si cal esdevé barbera
i els puzles resol a la primera
sempre du la gana a la cartera
puix el Déu pencaire la venera
si per treballar ves-li al darrera
pencant dur com a una pedrera
car a la família molt considerar
doncs no és vaga i traicionera’
sinó bé una ferma consellera
emperò si cal et fot a la riera
puix mala conducta no tolera
malgrat n’és llesta i punyetera
és cert de cor és mostra sincera
a més te clar que vol fer carrera
ja sap que pencant és la manera
així qui la coneix bé la pondera

Mes a mes si m'es permès

MES A MES SI M’ÉS PERMÈS
(al meu cos li manca un membre)

és setembre i continua com sempre
és octubre i ets una obra al Louvre
és novembre i mon dolor es sembra
és desembre i essent un sol membre
és gener i encara queda molt per fer
és febrer i sóc casa sense l’estatger
és març i els mesos en son ja farts
és abril i el teu amor és ben febril
és maig i ja no se ja el que em faig
és juny i tot més és un cop de puny
és juliol i jo em sento ampliament sol
és agost e res em sembla massa tost
i setembre tot continua com sempre
és octubre i ets una obra al Louvre
és novembre i ma pena es sembra
és desembre i sóc fora del temple
és gener i encara queda molt a fer
és febrer i manca per sentir-me bé
és març i a cops els amors son cars
és abril i només veig de tu un trist fil
és maig i de tu, ja m’arriba un raig
és juny i de tu em sento ben lluny
és juliol i la teva distància em dol
és agost i la teva arribada n’és tost
i setembre i ja som un sol membre