Amors, petons i carícies

AMORS, BESOS I CARÍCIES
(augmenten les meves passions)

i quan penso amb els teus amors
veig camps plens de joliues flors
i quadres farcits de bonics colors
com observar un meravellós tors
o m’imagino paratges amb olors
testant pastissos de molts sabors
i tal posar en borsa i pujar valors
o estar en una festa amb tambors

ja estic pensant tostemps amb tu
em sento com un bosc de bambú
així com si no necessites a ningú
com un jorn que la joia se t’endú
o m’imagino curat pel gran Guru
i també em trobo molt més segur
si per l’imaginació deixar-se dur
igual tal com el jorn on el sol llu

i quan penso amb els teus petons
ja augmenten les meves passions
bé així fer-ne l’amor dins avions
i ullar-ne films amb bons guions
o m’imagino degustant bombons
ja tal menjucar cava amb fresons
és com orellar-ne bones cançons
trobar-se totdia bones situacions

e quan penso a les teves carícies
ja tot n’esdevenen grans delícies
bé com planant sobre superfícies
i és com donar-ne bones noticies
o m’imagino alimentar avarícies
i ja mes malalties es fan fictícies
si ton cos ple desitjos i cobdícies
i m’arriben amb tu totes perícies

si penso amb les teves abraçades
és com escoltar-ne grans balades
així com fer llongues passejades
i veig platges amb dolces onades
o m’imagino conteses guanyades
bé em sento en un conte de fades
fer un viatge coneixent contrades
és tenir coses de valor guardades
bé estar amb persones estimades
i nostre amor son faves contades

Demanant-ho al coixí

DEMANANT-HO AL COIXÍ
(adés sóc com tren a mig camí)

ara sóc com un tren a mig camí
si entre capvespre i la matinada
he posat la qüestió al meu coixí
mentre feia una bona capcinada
ja del tot m’ha confirmat que sí
adés és la resposta més preada
de segur sols m’estimaries a mi
i de sobte m’ha canviat l’ullada
a fi seria amb el més dolç llamí
era viaró d’anada sense tornada
però seria un joiós i gojós camí
tan tenia l’ànima endormiscada
li he fet aquesta qüestió al coixí
si tenia ma persona preocupada
ja del tot m’ha confirmat que sí
ja en tenia la cara entusiasmada
i que l’amor seria el nostre verí
tant que feia una bona cabotada
si n’he fet una pregunta al coixí
si tindria la dona més ansiejada
ja del tot m’ha confirmat que sí
de felicitat m’ha arribat l’onada
així a la fi ensems podríem lluir
mentre feia una llarga migdiada
he posat la qüestió al meu coixí
la rèplica tenia l’ànima torbada
ja del tot m’ha confirmat que sí
que seriem junts sols per gaudir
tot seguit n’he alterat la mirada
a fi seria amb el meu dolç destí

Una finestra al cor

UNA FINESTRA AL COR
(lluitant-ne contra els vents)

visc en el teu mar de tenebres
amb un sac carregat de pedres
en una terra ja plena d’uracans'
i massa lluny de les teves mans
visc en les esplanades de calitja
i a tothora la buidor em trepitja
per uns corriols plens de fosses
mentre l’amor em fot ja cosses
visc en l’oceà de forts corrents
i on tot esdevenen ja oponents
lluito amb punys com valents
però és com lluitar amb vents
visc en els teus dies de tardor
on sols hi trobo el meu dolor
i ja tot se’m fa tan desolador
que només busco ta escalfor
visc a ton poble a les fosques
i tot esdevenen trencaclosques
mentre pareix ja caço mosques
tot ara es tornen pedres tosques
visc en la teva, muntanya volcà
on res no hi dura gaire per allà
tot ho vols menys la meva mà
i allà on tot sempre igual està
visc en el teu bosc ja calcinat
i on no em puc sentir estimat
doncs el meu cor rau cremat
per ton amor em te despistat
visc en el teu cel de tempesta
i per mi mai no és fa pas festa
pòs just penso, a ta conquesta
i si bé sols el temps em molesta
visc a ton paradís sense finestra
i aquest poema és com protesta
per veure’n si et tornes honesta
i m’obres al teu cor tal finestra