La teva il·lustre bellesa

LA TEVA IL·LUSTRE BELLESA
(un amor amb fidedigna pregonesa)

Així com et mous com una princesa
i amb convicció i una gran destresa
es fa evident la teva il·lustre bellesa
fins i tot per a una ullada poc entesa
si perquè brolla de tu per naturalesa
i on jo m’hi perdria amb delicadesa
pel cos ple de detalls amb subtilesa

i on tot racó esdevé plaent sorpresa
amb el que feria més d’una bestiesa
puix els cossos establissin conversa
i ni puc dir-ho clar hi ha roba estesa
car el meu amor ja s’ha fet promesa
bé amb silenci l’ànima es sent ofesa
donat la meva follia per tu es palesa
el meu cor sens tu cau en la pobresa
potser si aquest fa bullanga o fressa
t’adonaràs no parlo llengua anglesa
i ni l’idioma de l’amor amb saviesa
emperò sí amb fidedigne pregonesa
com també amb una lúcida fermesa
ja ni així arribo a deixar-te corpresa
si deixant molt palpable ma feblesa
esdevenint així, una dura escomesa
és feixuc per ma ànima incompresa
puix és fa dur viure sense la certesa
sols vivint de detalls entre subtilesa
parla clar si vols ser-ne ma promesa
i si bé aquesta serà la major riquesa
per arribar a la fi a una bona entesa
puix per tu tinc l’amor en una presa
somio desmostrar-te’l amb destresa