De línies proporcionades

DE LÍNIES PROPORCIONADES
(unes figures i formes desitjades)

joliu cos de formes mai imaginades
i de tons i de figures ben perfilades
ni línies rectes ni formes quadrades
i totes immensament ben formades
donen cos a tes línies ben corbades
i totes tan perfectes com estudiades
ni per cap Déu poden ser somiades
i desmesuradament proporcionades
ja sols per tu poden ésser recreades
i només per mi les teves són triades

fines veus e les més dolces tonades
i per mes orelles tan poc escoltades
ja’t cerco a les valls i les contrades
i per adés en són tan ben amagades
que per mi són pas encara trobades
i bé mai podran ésser pas oblidades
per sempre seran les més desitjades
i pel meu cor i per ànima elogiades
així que son per mi les més preades
i senzilles e alhora molt rebuscades

esvelt cos de formes ben unificades
i on no hi ha mai pas parts sobrades
si bé ansiejo a totes haver provades
i com també recurregudes i besades
bé desitjo fer-te un mos a abraçades
i tan lliurar-te’n coses mai trobades
es que les porto en el cor amagades
i com els meus pensaments lligades
ans no hi ha línies més ben traçades
i que entre dues ànimes enamorades

Les bones circumtàncies

LES BONES CIRCUMSTÀNCIES
(navegant entre les dubtances)

si bé de tu oloro les fragàncies
pensar amb tu fa esgarrifances
doncs ja sols hi veig distancies
mentre navego entre dubtances
ja sens tu no’n tinc substàncies
n’espero bones circumstàncies
tan rumio a veure si et llances

i com equilibrades les balances
no’m serveixen mes elegàncies
i per a veure si per fi t’amanses
i hauré de posar-hi forces ansies
o comptar si d’esperar et canses
emprant com ara les constàncies
i a la fi a meus braços et llances

si bé de tu flairo les fragàncies
pensar a tu dona esgarrifances
si bé només hi veig distancies
mentre en sóc entre dubtances
ja sense tu no tinc substàncies
n’espero bones circumstàncies
tan rumio a veure si et llances

i com equilibrades les balances
ni'n valen les meves elegàncies
i per a veure si a la fi t’amanses
i hauré de posar-hi moltes ansies
o comptar si d’esperar et canses
enprant com ara les constàncies
i per fi a mons braços et llances

Ets el meu Nadal

ETS EL MEU NADAL
(de reis el millor regal)

n’ets mon jorn de Nadal
i dels reis el millor regal
una figureta del pessebre
i entre elles la més alegre
jo vull ésser el teu pastor
i fer cagar ton amor al tió
mantenir-me ben inocent'
i haver-te immediatament
com a bon obsequi de reis
ben ple de somnis novells
i un bon àngel a l’establia
dient ja l’hauràs algun dia
perseguint-ne el bell estel
i em porti a veure’t el pèl
allà on es troba la bellesa
doncs és per mi promesa
i vull acariciar-ne ton cel
cobrir-te d’amor com bel
venerar el teu naixement
i fruir d’aquest sentiment
aprofitar-ne la ben entesa
i dir-te que ets una proesa
regalar-te tot bon moment
i protegir ton somrís lluent
preservant-te de tot dimoni
i fer que l’amor a tu ressoni
trobant el segon més idoni
per arribar-ne a bon casori
sí cal que la llunyania mori