DINS ARENES MOVEDIÇES'
(tes carícies i tes mirades felices)
i em trobo en arenes movedisses
com entre un munt de bardisses
i ple de preguntes poc concises
també amb munt d’idees grises
i amb dubtances gens submises
també en hores ben malaltisses
a punt de caure d’unes cornises
amb unes qüestions enfiladisses
com en situacions espantadisses
no'n sóc pas com el Déu Ulisses
jo'n necessito respostes precises
requereixo de tu i les teves brises
demano carícies, i mirades felices
doncs em trobo només fet a triçes’
com agafat entre les teves drisses
tan sols em venen paraules tristes
car de tu voldria prendre’n vistes
ni puc espiar traços minimalistes
i si tot semblen idees surrealistes
on dels meus desgrats faig llistes
seguiré per tant seguint les pistes
doncs no vull perdre’m tes vistes
i així fer amb tu a la fi conquistes
per haver-ne uns temps intimistes
on els dos en fem de malabaristes
i entre les boles i uns trompetistes
en farem sorgir les millors coristes
per haver uns temps ben coloristes
sent en ones d’alegria uns surfistes
que seria aquest món sense artistes
i sens les teves corbes tan altruistes
i jo sens ton plaer i tes belles vistes
i seriem un cos i un cor pessimistes
necessito els teus mots evangelistes
quantes hores de patiment previstes
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada