COM EM DOL LA VIDA (com a poma podrida) a la gran intriga induida i la pena punt de partida la dubtança esta servida ma convicció entendrida una valentia tan afligida i ma l’alegria encongida la confiança ja arraulida ma autoestima resentida e ton amor l’única fugida sentia l’estima protegida sens tu em dol ma vida i tinc ja ma ànima ferida la desesperació apeixida la por n'és ara absorbida sóc ja una poma podrida i tot fa pujada aguerrida e no hi trobo cap sortida amb mon càstig d’eixida e gran plany a la seguida sens tu poma consumida i amb l’illusió exhaurida l’esperança es veu fallida i ma fe ara molt punyida j’amb tu anava tan unida i tu ets la més consentida ja sense tu em dol la vida i la meva passió reprimida l’estima per tu no té mida doncs tu ets la meva vida amb tu pot ser compartida?