És la enrevessada

ÉS L'ENREVESSADA
ànima impressionada

amb la teva mar blava,
tan apreciada ta ullada,
tot mon desig s’acaba,
per ser noia apreciada,
e feia temps esperava,
de ta ànima l’aferrada,
si ta pell m’acariciava,
tot fer llarga l’estrada,
i de tu tot ho somiava,
tant d’anada i tornada,
si ben bé em confiava,
i ma vida ben portada,
que’l camí a tu anava,
tot e que no superada,
ja com somni et dava,
lluny de ma contrada,
i doncs sols t’olorava,
si tan sols de passada,
així i tot m’agradava,
i com serà la trobada,
la dona que desitjava,
si li dono ja abraçada,
no sols si ho aspirava,
quan la vegi a vorada,
li faré besos a la fava,
i tot encara m’agrada,
i re d’ella n’oblidava,
així tan ben perfilada,
e com t’ambicionava,

et tinc al cor gravada,

Univers d'incomprenció

UNIVERS D’INCOMPRENCIÓ
(tot i dur un xec al portador)

i no és per carència d’aflicció,
si visc únicament n’el meu jo,
n’un món de somnis i il·lusió,
on tu esdevens l’única passió,
per la qual tinc pura devoció,
emperò mai n’arriba l’ocasió,
de que em donis el teu perdó,
mostrant-ne a la fi compassió,
si no sembla tinguis l’intenció,
d’arrencar-me’n aquest dolor,
i diuen l’amor és comprensió,
però no pas si't manca la raó,
tot es fa gran abís, dalt balcó,
i ja pots ser-ne un bon minyó,
si el temps esdevé un alt graó,
i que se’t menja com el corcó,
e mentre la pena fa de senyor,
si bé porto un xec al portador,
puix el teu amor és temptació,
i jo’n vull ser l’únic cobrador,
si tot i el meu cor és trobador,
i amunt, i avall sense direcció,
esperant a fi cobrar-ne el taló,
de la teva valorosa estimació,
i no restar-ne en la tribulació,
en universos d’incomprensió,
els dies passen i no arriba no,
el teu tan adorat cos tan bufó,
digues-me no ser-ne lluitador,
doncs no és veu la meva suor,
aperò l’ànima, sent la cuissor’
si de tu no en sento l’escalfor,
i sols vull, siguis al meu cantó,
a fi d’acabar amb tal corredor,

Erro el dia de naixença

ERRO EL DIA DE NAIXENÇA

(més bona serà meva recompensa)

n’he errat el jorn de ma naixença,

així més gran serà la recompensa,

potser així naixerà la joia intensa,

per dues que fan caure la defensa,

si mon error ha sigut gran ofensa,

,

he errat el vostre jorn de criància,

fent més gran la nostre distancia,

i desfent tota la mera arrogància,

més encara em cal la constància,

per suportar-ne la circumstancia,

,

n’he errat el meu jorn de creació,

fent molt gran la meva decepció,

doncs us esperava com bon cadó,

i tot fent créixer tal desesperació,

doncs havia crescut l’expectació,

,

n’he errat els jorns de naixement,

i això em fa sentir ben malament,

si dons esperava l’aconteixement,

i puc i no vull esperar eternament,

perquè us estimo tant simplement,

,

n’he errat per mi el dia més ansiat,

el que durà un més un ser tan amat,

mentre visc dels records del passat,

i tot esperant un futur millor portat,

el que tothom ja espera i ha somiat,

Millor el mot que l'orador

ÉS MILLOR EL MOT QUE L’ORADOR

(potser l’amor serà el meu guaridor)

almenys tothom creu qu’anirà millor,

però a mi res m’extirpa el meu dolor,

ni tanmateix la meva escassa il·lusió,

sols esper que l’amor sia el guaridor,

d’aquest que espera ésser un senyor,

i que frisa, per a una bona estimació,

de dues joies ben plenes de lluentor,

fent més bona la frase que l’orador,

així, no cal esperar-ne cap guardó,

sols ser l’acompanyant, del millor,

d’una bella rosa e una bonica flor,

reblint els camps amb la seva olor,

així encisant amb tota sa formosor,

i no puc resistir-me a tal temptació,

doncs,deixa d’existir la paraula, no,

per dues papallones plenes de color,

malgrat que res no’m fan entenedor,

de mes mudes llàgrimes en fan sabó,

i així netejar-ne ben net el meu dolor,

si amb mon cor fred produeixen calor,

fan més important el mot que l’orador,

elles en són font de la meva inspiració,

així de mon profund desig l’instigador,

si és més preat el discurs que l’orador,

Molt i molt abans

MOLT I MOLT ABANS
(abans que’ls Déus ja t’adorava)

abans que existissin els somnis,
jo ja aitant t’estimava,
abans que tu vulguis i tornis,
jo ja et sol-licitava,
abans que n’hagués manies,
jo et menestava'
abans que en fessin les vies,
jo et carregava,
abans que existissin els dies,
jo ja t’esperava,
abans que existissin els Déus,
jo ja t’adorava,
abans que els mals fossin meus,
jo ja’t desitjava,
abans que mes òrguans fossin teus,
jo ja te’ls donava,
abans que l’amor em posés malalties,
jo no m’enfebrava,
abans que m’imaginés que em faries,
jo, ja ho anhelava,
abans que el destí fins tu’m dugués,
jo ja’t recercava,
abans que el teu cor i cos veigués'
jo ja’t somiava,
abans que’l teu cor a mi arribés,
jo ja l’ansiava,
abans que tu i jo ens separéssim,
jo ja t’anyorava,
abans que tu i jo junts acabéssim,
jo ja m'al·lucinava,
abans que algun dia ens oblidéssim,
que t’amo et recordava,
abans que algun jorn ens oblidéssim,
hi ha d’haver la trobada,
abans que algun dia ens oblidéssim,
una cosa mai provada,

abans de re, hi haurà la trobada,