L’ESPELMA SENSE FLAMA (personalitat embolcallada) jo sens tu sóc espelma sens flama ja el meu cor el teu amor reclama i sinó ja’s sent de seguida en pana donat que ta ànima és ma germana amb tu tot com somni es desgrana emperò sens la vida es fa estranya cada segon mossega com piranya mon cap a pensar amb tu s’afanya o sinó és així ja sé que m’enganya dins el teu amor mon cor es banya però és totdia ton amor qui guanya o com una llegenda m’acompanya per ara, en una vida no massa sana doncs sense tu només és molt vana és que de tu sempre tinc bona gana doncs ta formosor brilla amb ufana i m’embolcalla com amb una liana o tapant ta personalitat com sotana i per tant del teu talent en fas grana però si la sort és bona e no tardana em queda veure si el camí s’aplana i et tinc, el cor repicarà la campana doncs ton amor m’abriga com llana malgrat sia en la distància llunyana