El teu amor ja vesteix

EL TEU AMOR JA VESTEIX
(l’amor brolla i no s’exhaureix)


fa anys que el meu cor insisteix
per a quelcom que m’envesteix
si bé no sóc pas el qui decideix
tampoc què al meu cor colpeix
sense dubitació a tu es refereix
si ton amor al meu cos vesteix
ja aquest cor que per tu pateix
entre dies clars i altres de beix
e mentre l’instint es reprimeix
per al cos que encant exhibeix
si bé diria l’espai s’expandeix
brolla d’amor i no s’exhaureix
si per tu ma ànima el reparteix
amb tu tota la pena desapareix
ja la meva felicitat no defalleix
i sé que la perfecció bé existeix
però els dies passen i ni apareix
a pesar de que molt un insisteix
la teva manca ferm m’estordeix
bé sols el teu somni em guareix
i si algú diu el contrari menteix
mentre el bon temps s’estreteix
i fortament cap a tu em dirigeix
si ja amb més estima em farceix
i com la il·lusió més s’espesseix
mentrestant el disgust es dilueix
i si ara el teu amor m’espunyeix
sols diria que per tu s’escandeix 
i malgrat el teu només s’intueix
això el meu afecte no impedeix
i és ben clar que per tu segueix
tant en un dia clar com un beix
i crec a tots dos ens incumbeix
així com a tots dos ens influeix
i que no val més qui s’exhibeix
sinó qui més en l’amor incideix
i qui més temps en l’altri ungeix
com qui més estimació reparteix
i ja bé el cor dels dos es guarneix
si re mai enmig nostre immisceix
i així l’amor en sa plenitud llueix
com un diàleg de cors s’estableix

Enormes afinitats

.........ENORMES AFINITATS
.........(grans amors consolidats)
.
........Visc entre dues realitats
........e entre records amagats
........prò mai més no oblidats
.......si són fermament estimats
.......com dues superbes entitats
........ja amb valors molt apropiats
.........ja per als seus éssers amats
..........si tots per mi ben esperats
........e joia e goig de convidats
.....la por i dubte no comprats
...tots venuts en vells mercats
.pel mal cor massa enverinats
.per això a la fi seran regalats
.i de nosaltres prou allunyats
..per acabar tot entusiasmats
...pels nostres records passats
...i d’aquells encara no arribats
..si els desgrats han sortit barats
.per viure a la pell dues realitats
si ara visc dels records somiats
tot cercant-ne totes les veritats
si no obtinc mai bons resultats
ni comptant els segons aturats
.que amb mi fan els dissimulats
..tot i els errors ésser acomiadats
..cap a mi tots em venen retornats
i no venen sols sinó acompanyats
per rondalles i contes mal contats
e dons gairebé en són endevinats
..perquè tants detalls ben amagats
...si els pecats en seran ben trobats
....a pesar de les costoses dificultats
....els nostres amors són consolidats
....per uns sentiments molt adequats
...pels éssers meticulosament triats
...per viure entre goijos i felicitats
.així per a nosaltres tan desitjats
.no hi hauran amors comparats
.si no hi pot haver-hi rivalitats
.per uns amors tan apreciats
.amb les que ja tinim afinitats
.siguem distants o aproximats
.som de debò grans afortunats

L'essència del nostre amor

L’ESSÈNCIA DEL NOSTRE AMOR

fa temps tinc per resposta la absència
i em veig decantat a gran abstinència
tot va prenent un caire de acescència
i la solitud fent en mi una adherència
tu ets com somni de ma adolescència
així que amb tu, faig una polivalència
car re de semblant a ma antecedència
ton poder es veu en la teva aperiència
ja fent aparèixer tot d'una la apetència
és fet que m’arriba en gran freqüència
hauré de salvar l’enorme concurrència
i per tant tothom pren de tu referència
tot i pensar que som una equivalència
ja que tu em marques tota la cadència
és de ta personalitat una conseqüència
donada ta bellesa fa sempre presència
i molt més que el meu amor evidència
ja fent temps que’t demano clemència
si ton amor fa amb mi la coexistència
demano per fi un xic de ta coherència
així que no penso en una coincidència
si et faig una única i bona confidència
i se m’acaba tota la meva continència
i no voldria fer pas una incongruència
si nös camins han de fer convergència
crec que és més que enorme evidència
en fora per la nostre part una decència
i oblidar-ne qualsevol petita diferència
doncs tens el meu amor i la deferència
o j’acabaré amb una terrible demència
donat que és evident la teva influència
per aquesta gran i maleïda divergència
perquè crec en nostra bona eloqüència
tot i que ja estic fragant a l’emergència
d’ençà que coneguí la teva excel·lència
ton amor j’ha esdevingut ma exigència
puix vaig viure una màgica experiència
i experimentada per a la teva influència
perquè tu ets màgia i alhora una ciència
i que fa esclatar ja la meva impaciència
amb el mal sentir d’enorme impotència
ja que no’t vull borrar de la consciència
i bé com tu estic marcat per la decència
si sols que’m fa mal la teva indiferència
per això ja et demano per fi indulgència
en front de la meva enorme ineficiència
tal com també de la meva inexperiència
així que ja es tal en mi la teva influència
com si el teu amor fos cosa ja d’herència
així jo crec és tanta la teva intel·ligència
com enorme ma dolça i bella innocència
i no ambiciona pas ser-ne cap insolència
ni al nostre amor fer-hi sola interferència
e més quant per tu sento bona reverència
demostrant amor, estimació, i obediència
puix que fa temps que estic en penitència
per això ho faig ara amb tanta insistència
donat que’m manca tant la teva presència
que sols el mal estar és una conseqüència
malgrat és molt clara la meva preferència
i gairebé tant com la meva gran prudència
tu n’ets la meva única dama de referència
malgrat hi oposes una flagrant resistència
hauré d’actuar amb una enorme sapiença
quasibé tanta com necessito de paciència
i doncs tu vas plantar en mi una semença
aquesta és sols d’amor una conseqüència
perxò necessito el teu amb tanta urgència
ja naltres som fets de la mateixa essència

Agrano la meva parcel·la

AGRANO LA MEVA PARCEL.LA
(cerco l’amor perquè em faci de vela)


diuen que sols escombro ma parcel·la
e no veuen que estic dins d’una cel·la
i amb la meva pell, ja com la franel·la
doncs no em moc pas com cap gasela
ja fa temps n’he perdut la bona estela
donat que no vaig a motor sinó a vela
si a més a més se m’ha estripat la tela
no en puc pas sortir de la meva cel·la
per agranar-ne cap més altre parcel·la
i amb la pell, com la més fina franel·la
si la tristor ja m’ha deixat una seqüela
apagant-ne ara del meu cor la candela
cercant l’amor perquè em faci de vela

i sinó sens aquest en perdu tota estela
del camí per eixir-ne de la meva cel·la
llavors n’escombraré un’altra parcel.la

Muñeco entre cuatro paredes

MUÑECO ENTRE CUATRO PAREDES
(soy un muñeco sin su muñeca de bombon)

y me dices que vives en una caja de cartón
por ti yo entre cuatro paredes de hormigón
muy bien sumerguido en la desesperación
todo por seducir esta muñeca y su corazón
aún así ella de seguir viviendo es mi razón
parece hay que tener poder de adivinación
si por ahora ya todo me crea una confusión
así bien quiero amarte es mi una conclusión
y pues ya nada me satisface o me da ilusión
solo la muñeca a palabras rasga mi corazón
luego he perdido ya mis papeles y el guión
de mi vida y por la muñeca que da canción
y que en su silencio me lleva a la decepción
pero ella bien sabe que tiene todo mi perdón
pues muñeca o no, es una hermosa creación
que me hace perder mis sentidos y mi razón
y luego yo deseo ser de tu energia el cordón
para así recargar tu bateria con todo mi don
dado que sueño que tu seas feliz un monton
bien siendo igual que escopeta de repetición
y disparando todo mi amor con un dulce son
pues tu eres mi única batalla y única rebelión
así ataco con poemas y repondes con canción
lo cierto, es que yo todo lo debo, a mi intuición
y es que necessito de esperanzas un gran filón
si estoy perdido en ruta con tanta información
pues el camino es pesado como largo sermon
hallandome solo y sin mi muñeca de bombon
y si ella es una muñeca yo soy un mero ladron
que no sabe adaunque robar su amor o corazón

L'hamaca de ton record

La-MACA de TON RECORD
(per tu porto molt d’amor en estoc)

Dormo en l’hamaca del teu record
en la que descanso i ja no em moc
si n’és per mi el més valorós tresor
i on sembla tot va més a poc a poc
esdevenint tot més dur pel meu cor
n’el que ja has encès un intens foc
és per tu que aquest fa temps mort
i n’el que t’hi he reservat bon lloc
bé ajuda’m que no vull anar ja tort
així que sense tu no sé anar enlloc
si necessito ja canviïs la meva sort
i ja sols amb tu puc donar-li el toc
per eixir-ne d’un cop d’aquest clot
en el que dormo fa temps com soc
si dormo a l’hamaca del teu record
en la que descanso i ja no em moc
si n’és per mi el més valorós tresor
i on sembla tot va més a poc a poc
esdevenint tot més dur pel meu cor
n’el que ja has encès un intens foc
és per tu que aquest fa temps mort
i n’el que t’hi he reservat bon lloc
bé ajuda’m que no vull anar ja tort
ja que sens tu ja no sé anar enlloc
si necessito ja canviïs la meva sort
i ja sols amb tu puc donar-li el toc
per eixir-ne d’un cop d’aquest clot
en el que dormo fa temps com soc
per arribar-ne a la fi a un dolç port
i és que haig molt d’amor en estoc
per entregar-li a la dona del record

T'abraço amb petons

T’ABRAÇO AMB PETONS
(somio enverinar-te d’amor)

amb la meva veu et vull tocar

bé amb els meus ulls acariciar
et voldria amb petons abraçar
amb mon cos poder-te olorar
de veritat per sempre estimar
i a poemes arribar-te afalagar
amb l’elixir d’amor enverinar
i així amb mots ton cor frapar
ja un riure constant esquinçar
i el teu cos a petons estimular
tal com reixir-lo a sons pintar
amb els dits poder-lo fer volar
ja per les orelles fer-te somiar
i viure sens el temps comptar
o tes llavis poder-los devorar
així dies i dies ensems passar
o sense que re pugui importar
si només nostres cors escalfar
ja fent que la passió sia l’altar
que re i ningú ens pot separar
car nostre amor ho fa desitjar
e amb el guaitar no veig enllà
que no’n sia el de a tu estimar
amb la remor et voldria olorar
tant com amb uns crits relaxar
bé millor amb raó amanyagar
que sempre en pau i no lluitar
és l’amor el més bo que hi ha
com a ma veu vulguis escoltar
així als ulls, desitgis esguardar
amb petons em vulguis regalar
i com també mon cos explorar
tant un dia fosc que un de clar
i els nostres cossos entrellaçar
no tal com ara jo aquí e tu allà

Talment com animals

TALMENT COM ANIMALS
(fitant si alguna cosa belluga)

amagues el cap així un estruç
mentre em tens del tot confús
semblant tan sols un gamarús
tant que t’insinues així lleona
doncs el teu amor no perdona
talment que ho faria una fona
o urpant mon cor tal una gata
bé el teu com un gat s’escapa
i això és el què a mi em mata
essent encara menys que rata
mentre tu ets com una perdiu
que va fent però re no em diu
mentre jo faig fent; la viu, viu
bé ma vida a poemes s’escriu
tant que de tristesa en faig riu
i a raó llisques com una truita
per això n’atrapo la teva fuita
bé així, n’he fet la meva lluita
si bé la meva truita n’és cuita
per anar pesat com tot cargol
o ser cec de dies com mussol
i potser per això em trobo sol
la vida m’ha crospit tal fessol
i vaig pausat com una tortuga
en fitar si alguna cosa belluga
doncs la paciència ja s’aixuga
i bé el meu cor per tu remuga
si tot abraça un caire a tortura
se’m fa difícil la teva captura
si et veig com a grata criatura
mentre estiro el coll tal girafa
cercant-te igual que bon cafre
si tot plegat pareix una estafa
si ton amor ni se com s’agafa
e això em produeix una nafra
e com ta personalitat elefanta
tan obliga i respecta implanta
emperò ma estimació és tanta
que puja igual que una planta
i mon cor penca com formiga
i així deixis de ser una amiga
perquè això massa em castiga
res vull si ton cor no m’abriga
potser essent com una aranya
aviant-te a la tela amb manya
car amb el temps e una canya
s’aplega un peix si s’enganya
si bé et mous com una gasela
fent que’n perdi de tu l’estela
tant que semblo una marmota
dormint i sens saber que toca
esdevenint ja la teva mascota

Meravellós país

MERAVELLÓS PAÍS
(n’ets la meva senyera)

ara dins de la banyera
penso en ma senyera
i amb l’enorme encís
del meu formós país
i amb ses belles valls
que fan grans estralls
i amb els seus turons
que’n són tan bufons
i amb els seus pobles
que es fan tan nobles
i amb totes ses ciutats
si deixen ulls encisats
i penso amb ses coves
que’s tapen i no trobes
i amb totes, seues lleis
doncs no hi ha parells
i amb els seus paratges
on vull fer llargs viatges
i en les seves muntanyes
brollant de ses entranyes
i penso amb ses botigues
a voler efectes no trigues
i m’estimo força la gent
amb el cor i pensament
i vull ser d’aquest pais
en dia clar i en dia gris

Un simple jardinero

UN SIMPLE JARDINERO

(quiero colmar mi billetero)

Yo soy un simple jardinero

que es feliz con tu te quiero

y así con el amor verdadero

que nos dure tiempo entero

si de mi corazón pregonero

por tu gran amor fogonero

esto es para mi lo primero

sacudir el lado aventurero

para sobrevivir mi crucero

viajando solo con un velero

y enteramente a piel y cuero

pues te espera con desespero

pasando de listo a embustero

y llegando siempre el tercero

enterrándose en un vertedero

donde no hay simple agujero

y que me lleve a tu te quiero

pues deseo ser tu enfermero

si de tu corazón tan usurero

y acaso si hago de cerrajero

y abro la puerta de tu cajero

y sacando tu amor en dinero

para colmar bien mi billetero

de tu rico amor tan embustero

que me tiene como un callejero

viviendo siempre en tu trastero

dime ya tu un simple te quiero

y te daré mi amor como dinero

Com vull fer-te l'amor

 

VULL FER-TE L’AMOR
(jo’t regaré la gespa i les flors)

Vull fer-te l’amor de visionari
en bon moment i com t’agradi
vull fer-te l’amor com poemes
on tot rimi i amb ganes plenes
vull fer-te’n l’amor, de cinema
si durar-ne molt a cada escena
vull fer-te un amor com poesia
i cada dia, i farcit amb cortesia
vull fer-te l’amor de ric quadre
i robar-te l’amor com un lladre
vull fer-te’n l’amor com teatre
on cada acte sia dificil de batre
vull fer-te l’amor més profund
tinint cura al detall d’un en un
vull fer-te’n l’amor de mariner
a cada port e intentar fer-ho bé
vull fer-te l’amor de bon pintor
estovar-ne tela e posar-hi color
vull fer-te’n l’amor de banquer
per ficar il·lusió i treure’n caler
vull fer-te un amor de pescador
i endur-me ton peix cap al sarró
vull fer-te l’amor del beterinari
cuidant-ne el teu animal a diari
vull fer-te l’amor de l’escriptor
escribint a ta pàg el millor guió
vull exeutar-te l’amor de fuster
i ficar el clau al lloc més certer
vull fer-te l’amor com pianista
i tocar la tecla més oportunista
vull fer-te l’amor com botiguer
oferint el millor a comprar i fer
vull fer-te’n l’amor del cantant
sens desafinar er sent constant
vull fer-te’n l’amor, del jardiner
regant la gespa i les flors també

Obsequiant universos

OBSEQUIANT UNIVERSOS
(què donaria per tons paraisos)

i només per poder-te imaginar
l’univers, e tot, t’ho vull regalar
i sols per a un dels teus petons
si cal de patir, jo aguanto jorns
i per a una les teves abraçades
l’aguanto llargues temporades 

o així, per al teu profund amor  
de tot mon patir, en faig fervor
bé així de tota la meva tristesa
en faig la més sòlida fortalesa
i per una de les teves paraules
totes les ferides revinc maules  

e així, si tens un simple caprici
remoc, cel e terra, amb desfici 
i sols per un des teus esguards
bé no hi ha ni temps ni retards
i així per a un dels teus gestos
els pensars rucs els faig llestos
i per una de teues explicacions
de mes penes en faria cançons
i així per a l’amor de tes venes
més tot el meu en faig poemes
i per un de tons bells somrísos
dels embolics en faig paraisos’
i ja només per veure’t caminar 

bé t’ofreno, el meu cor a la mà
i per a un moment al teu costat
bé ofereixo la vida de bon grat
i tant així, per tu ser-ne estimat
encar res prou valuós he trobat

La reina de les mentides

LA REINA DE LES MENTIDES
(amb qui voldria passar set vides)

n’hi havia una vegada un caballer
que vivia en una país molt llunyà
al seu cor molt amor hi contingué
tot i del que després a ell li passà
si sa imaginació era bon esparver
així que li agradava molt de volar
doncs de gustos era gran llaminer
i un dia d’una reina ell s’enamorà
aixin que el caballer la reina veié
tota la seva gran gràcia el captivà
si malgrat ella poca cosa li digué
el record d’ella totjorn era proper
aquesta reina una història li contà
qui sap si potser tot era a fi de bé
o sols una sorpresa li volia donar
o si no l’estimava i si al seu caler
però ella amb destresa l’enganyà
si d’on era en fou mentida també
a la llarga el caballer ho constatà
quan comprovà i no era vertader
això al caballer molt el destrossà
i inclòs ho comentar a un guerrer
però cap bona resposta ni li donà
i es demanà quin és el meu paper
tot i així l’amor per ella raué allà
malgrat ell jamai res no entengué
i del cert que per sempre perdurà
i a pesar del mal que’l cor tingué
si potser era ell qui tot ho planejà
i tot el seu amor, ell bé li dongué
sent la que el seu cor podia curar
bé es preguntà si mai més la voré
doncs és a qui jo vull ben estimar

N'ets un preciós jardí

ETS UN PRECIÓS JARDÍ
(sols manca que et pugui fruir)


sí el teu cos és el preciós jardí
el que em plauria cuidar a mi
és ple de plantes ornamentals
i ben farcit de racons genials
a on hi voldria plantar bon pi
perquè tu en poguessis gaudir
ja a hores nocturnes i matinals
en diades d’estiu i primaverals
doncs el teu jardí n’és per lluir
i és que l’indret és delicat i fi
on hi ha caus enmig de fanals
i si veuen flors i canten pardals
de bo és que tots hi volen venir

i contemplar-l’ho per tal de fruir
si de fantasia són els tes verals
i així, veure’t i sentir-te; regals
si bé jo no’t voldria compartir
i és que ets massa dolç llamí
si tu no tens parts artificials
i totes les parts fonamentals
sens oblidar l’olor a gessamí
amb una suau musica de violí
és el que sento si ets als vorals
ja els ulls es posen sentimentals
pensant sols, amb el teu romaní
i perquè sempre segueixis a així
amb les teves fonts tot originals

els teus parterres tan especials
on mon amor s’ha d’obrir camí
per tot mon cor poder-te oferir

Aucell sens ales

AUCELL SENS ALES
(viure el conte de fades)


Sóc un aucell sens ales
que intenta dar volades
en llunyanes contrades
si els dies són les bales
que fan males passades
i de faiçons deliberades
deixant-me sense gales
ni grans hores trobades
e ni estones alliberades
e sóc torre sens escales
dificil de pujar si bades
bé amb llums apagades
i a persianes abaixades
o n’ets aucell sens ales
bé les hores comptades
totes en semblen males
amb ocasions limitades
per conclusions errades
un ocell tancat en sales
és un vol sense parades
on no hi sonen balades
només la fressa a bales
boixa les hores amades
com aquelles somiades
e per tant possa’m ales
i m’alçaré fent volades
i arreu de les contrades
o possa’m unes escales
i muntaré a les alçades
per mirar a les amades
tot dant-ne bones gales
junt amb les estimades
de llunyanes contrades
i si emmudi’m les bales
tindrem conte de fades
per les hores esperades