Entre dilemes i poemes

ENTRE DILEMES I POEMES
(voldria ésser-ne el teu mecenes)

em trobo a casa escrivint poemes
entre una pila dels meus dilemes
que ja han esdevingut problemes
i de la més elegant de les sirenes
com la més formosa de les nenes
i embolicant-me sol com a trenes
veient les coses buides no plenes
i morint de totes les meves penes
corrent amor per les meves venes
i somiant ja de tu coses obscenes
imaginant-me a tu de totes menes
en sonen tan alarmes com sirenes
i esperant-ne quin dia m’estrenes
ja per a tu paro tan bé les antenes
si cal pujo a muntanyes o carenes
i oblido les rosses i a les morenes
al introduir ton amor a mes venes
les alegries en seran com balenes
tal com desitjo fer-te de mecenes
i així com d’heroi de totes menes
i tan com d’amor fer-te’n ofrenes
per ja viure de les alegries plenes
i així alliberar-me d’unes cadenes
i convertir el teu amor en poemes