Feta de bocins de cel

FETA DE BOCINS DE CEL
(llavis i boca de mel)

Tal com feta de bocins de cel
amb suau boca i llavis de mel
i si fugissera tal qualcun estel
sempre a la formosor tan fidel
però alhora amb l’afecte cruel
i el seny et vesteix com un bel
tal neix un arbre des de l’arrel
fa temps m’has desafiat a duel
i aquest s’ha tornat dur coronel
que no’m deixa acaronar el cel
i ni una cara i un cos fet de mel
de la dama formosa tal un estel
a l’enteniment sempre tan fidel
si bé el teu amor es revela cruel
mentre la bellesa va fent de bel
i el teu saber puja des de l’arrel
per desafiar al meu amor a duel
mentre lluito per fer de coronel
del que és per mi un tros de cel
però em guanya una veu de mel
dient que algun dia caure l’estel
per mostrar-se amb mi ben fidel
i deixar a la fi de ser-ne si cruel
per cobrir-me d’amor tal un bel
i compartir una vida des d’arrel

O tu o ningú,

O TU O NINGÚ
Un jorn mentre era a un festival a França,
fet sense massa rellevància,
vaig conèixer una noia d’una gran elegància,
i és que de debò era una princesa,
ni més ni menys, que romanesa,
i donat el ben entès,
amb ella em vaig fer el cortès.
I sens voler en vaig quedar corprès,
i és que n’era per descomptat,
una autèntica i bella divinitat.
En vaig quedar però tan penjat,
que volia esdevenir de sa propietat
M’ho vaig imaginar de tal manera,
que ja sabia lo llarga qu’es feria l’espera.
Però n’era massa tard per tirar-me enrere,
ja no podia deixar de pensar en lo bonica qu’era,
perquè un esguard seu valia una dolça primavera.
Per tant, et dic que em sentiria molt cofoi
si algun dia em considerés el teu heroi.
Doncs que millor que ser l’estrella
per a la que és la teva donzella.
I és que ha encès ja una flama d’amor
en el més profund del meu interior.
Fins i tot n’ha esdevingut un mite,
i més, si assoleixo amb ella una cita.
Doncs em sentiria la persona més rica.
i es que el seu amor n’és la meva fita.
M’ha donat una enorme esperança
i per mi és una cosa de gran importància.
Tot i saber que n’és només una noia
la lluiria amb orgull com la més preuada joia.
Sé que per això vaig endarrerit,
però es que sense tu aquesta vida no té sentit,
i és que tal com abans ja he dit,
el dia que la conegué vaig quedar embadalit.
Obtenir-ne algun dia el seu amor
significaria obtenir el tresor de més gran valor,
i res ni ningú no em faria mai més por,
doncs estaria al costat de la mes joliua flor,
i desapareixeria del cor aquest gran dolor.
He après que la vida pot tenir un color bru
i que potser mai amb mi se’t podré endur,
per estar algun dia i finalment amb tu,
però quelcom em diu que has de ser, o tu o ningú.

Amor justificat

AMOR JUSTIFICAT
(no m’oblidis, et prego)

que no m’oblidis et prego,
com t’amo i a tu m’entrego,
doncs que em faltes no nego,
perquè jo sol sens tu afamego,
i de les dubtances no em llevo,
sense tu cap vida no n’és lluïda,
i una safata de paors es servida,
treu-me ja d’existència avorrida,
i allà on et porti aquesta vida,
si, amb d’altres compartida,
i lluny da meva companyia,
sols pensa amb jo algun dia,
i per descomptat t’ho agrairia,
doncs tu n’ets la meva filosofia,
que pensis amb mi amb l’alegria,
que potser estarem junts algun dia,
per tant que em recordis et suplico,
i que amb el cor, amb tu m’implico,
sen tu perdo el nord et comunico,
e amb que t’estimo, ho simplifico,
sí, amb el meu amor ho justifico,
per tant ton naixement glorifico,

A la más divina proporción

A LA MÁS DIVINA PROPORCIÓN

A TI, que más da linar si coordina,
A TI, con la maravillosa disciplina,
y extrema razón de la hermosura,
que claramente acata la clausura,
viva en esqueleto de tu ley divina.
A TI, cárcel alegre de toda retina,
A TI, semejante a Dios y heroína,
áurea sección, celeste cuadratura,
una misteriosa fontana de mesura
y que el Universo armónico origina.
De paz y bienestar eres gran mina.
A TI, mar de los sueños angulares,
flor de las cinco formas regulares,
eres dodecaedro azul, arco sonoro.
Luces por alas un compás ardiente.
Tu encanto de esfera transparente.
A TI, más divina proporción de oro.
A TI, te amo con semejante decoro,
eres mi luz ejemplar enorme tesoro,
de magia inagotable y voz profunda,
armonía numérica que a todo inunda,
De algún modo por tu ausencia lloro.
A TI, ente de más divina proporción,
quien amo con toda el alma y pasión,
incluso depasa la autentica devoción,
te amo y quiero con todo mi corazón.
En grado mi hermana y alma vecina.
A TI, en todo instante estas presente.
A TI, que estas anclada en mi mente.
Dame de amor devoto toda vitamina.
La belleza es más que fiel concubina,
de la realidad su triangulo equilátero.
A TI, en ti todo gran trabajo culmina.
A TI, mi gran mitad del valor entero,
al revés sigue siendo afín verdadero,
De mí, y en mí pensar lo más sincero.
Pues tú vas a ser siempre lo primero
tú en el cielo y mi yo rozando el suelo.
SIN TI, mi corazón se siente en duelo.
A TI, EN TI, DE TI, POR TI Y PARA TI...

Ànima agraïda

ÀNIMA AGRAÏDA

a mon pare Josep, 
clau, pany obert i el punt de sortida,
n’ets el que em fa de mostra i guia,
a ma mara Maria,
la lluada porta d’entrada a ma vida,
n’ets la que em cuida rebé cada dia,
a mon gare Albert,
tostemps esdevingut casa d’acollida,
n’ets el que’m fa costat i companyia,
Albert, Josep i Maria,
el meu amor per valtres no te mida,
així ara, adés i sempre us escolliria,
a la meva família,
de segur us tinc dins ànima agraïda,
i plegats en sou de ma vida melodia
Albert, Josep i Maria,
feu que l’existència sia més florida,
i sense valtres la vida igual no seria,
a la meva família,
de les meves penes en sou la fugida,
i bé sense valtres d’hora em moriria,
Albert, Josep i Maria,
perquè la vida no sigui tan avorrida,
i si sempre ens encomanem l’alegria,
a la meva família,
continuem com ara de manera unida,
i viurem sempre en plena harmonia,

Aquests meus llavis de sed

AQUESTS MEUS LLAVIS DE SED
(enorme sed dels teus llavis)

Quan jo en tinc la més profunda sed,
i puc, és dels teus llavis d'allà on bec,
Quan m’arriba caprici de fer un rosec,
del teu cos a petons faig el millor tec.

Si per a estimar el meu cor se’m fon,
no et puc perdre ni tan sols un segon,
Quan m’arriba la son e el sol es pon,
amb tu de somni el meu cor s’adorm,

Quan d’explorar m’arriba joliu capritx,
el món al teu costat esdevé un esquitx,
però si de menjar en tinc un bon desig,
se’t menjo a tu a besades de mig a mig,

Si d’apreciar l’únic art tinc gran antull,
només cal que et faci un breu cop d'ull,
Quan fent l'amor grata sentir-me curull'
de debò n'és a tu qui el meu cor escull,

Quan de passejar en sento pessigades,
pel teu cos en faig llongues passejades,
si de caminar m’arriben ganes preades,
tes belles corbes ni puc tenir allunyades,

Si de viatjar en sento un desig imperiós,
ton cos n’esdevé el paratge més formós,
Quan friso per flairar de les millors flors,
n'he de tenir al teu perfum com a olors,

Si de navegar una necessitat és arribada,
navego per la teva mar e la seva vorada,
Sí, voldria portar-ne ma vida navegada,
emprant-ne cada corba teva com onada,