Entre dilemes i poemes

ENTRE DILEMES I POEMES
(voldria ésser-ne el teu mecenes)

em trobo a casa escrivint poemes
entre una pila dels meus dilemes
que ja han esdevingut problemes
i de la més elegant de les sirenes
com la més formosa de les nenes
i embolicant-me sol com a trenes
veient les coses buides no plenes
i morint de totes les meves penes
corrent amor per les meves venes
i somiant ja de tu coses obscenes
imaginant-me a tu de totes menes
en sonen tan alarmes com sirenes
i esperant-ne quin dia m’estrenes
ja per a tu paro tan bé les antenes
si cal pujo a muntanyes o carenes
i oblido les rosses i a les morenes
al introduir ton amor a mes venes
les alegries en seran com balenes
tal com desitjo fer-te de mecenes
i així com d’heroi de totes menes
i tan com d’amor fer-te’n ofrenes
per ja viure de les alegries plenes
i així alliberar-me d’unes cadenes
i convertir el teu amor en poemes

El teu cos com a poble

ENTRE MONS POBLES
(en són més que un poble)

quan passejo pels teus carrers
ja els teus encants son propers
caminant per les teves voreres
les seduccions en son properes
tant que rondejo pels teus parcs
tot semblen quadres amb marcs
quan puc i miro per les finestres
amb ton encís fas les conquestes
tant que passejo pels teus camins
tots els teus paratges em son fins
i deambulant-ne entre els corriols
tot son racons amb bonics revolts
esguardant els jardins e jardineres
tot en son colors e bones maneres
quan veig tants agraciats paratges
sols venen de tu records i imatges
i mentre n’estic a les teves places
en trobo de belles i varies classes
tant que en bec de les teves fonts
sols hi ha fins sons i sabors bons
i quan en miro vers als teus prats
tot son complaences i bons grats
mentre estic entre els teus turons
només hi veig en tu bones raons
quan observo com baixa la riera
la seva enorme bellesa m’altera
és quan m’endinso en la foresta
que ton encís, més es manifesta
ja fer-ne l’amor amb tu es presta

Personalitat destacada

PERSONALITAT DESTACADA
(atrapat per una malenconia)

tens un cos i una cara tan maca
que si no’t tinc la malenconia m’atrapa
la teva bellesa es del tot innata
i si no’t veig a prop el temps em mata
tens la personalitat que destaca
i si no’t tinc la desesperació ja’m tapa
la teva sapiència és d’or i plata
i si no’t veig només sóc una mera taca
tens l’atractiu a la teva barraca
i si no’t tinc només sóc una copia barata
la teva companyia es tan grata
que si no’t veig sóc com al desert la carpa
el teu record és com la ressaca’
i si no’t tinc represento sols una pobre rata
tens tot el que somies a la carta
i si no’t veig n’esdevinc una desatesa gata
diria que donar-me amor et raca
i si no’t tinc mai hi hauré fomut la grapa
tens un amor com el d’un pirata
i si no’t veig m’enfonso com una fragata
la teva falta em clava una estaca
i si no’t tinc la meva il-lusio se m’escata
tens la meva estima en una safata
i si no’t tinc mai és perquè la sort s’escapa

Raons somiades

RAONS SOMIADES
(entre petons i mugrons)

et vull veure amb ullades
voldria beure’t a bocades
menjar-te a mossegades
mossegar-te amb petons
i recorre’t tots els racons
palpar sostenidors rodons
manllevar no sols mitjons
pujar de tu tots els graons
sentir com amb mi fonds'
conèixer les teves raons
llepar els teus mugrons
fruir amb revolts bufons
endinsar-me en pantalons
menjar-te com a bombons
resseguir tots els contorns
i olorar-te a tu ben a fons
amb tu fer-ne tirabuixons
indagar en tots els cantons
recrear-me en bells entorns
esseguir les meves intuïcions
i no perdre’t ni mili-segons
dels grinyols, fer cançons
deixar de viure il·lusions
utilitzar totes les ocasions
per gaudir com a uns lleons
de totes nostres temptacions
poder-me’n posar uns galons
t’estim per les millors raons

Persiguiendo sueños

PERSIGUIENDO SUEÑOS
(ni monumento ni argumento)

y debes de perseguir tu sueño
para al fin de el hacerte dueño
y así creerte como nunca lleno
sino se convierte en tu veneno
y se vuelve tu trágico infierno
siempre con mal dolor interno
y arder tu alma a fuego eterno
para resistir como un enfermo
y pareciendo siempre invierno
ni te quedes tal con un intento
y sirvete siempre del momento
sino más grande es tu lamento
y ni habrá buen final tu cuento
pues ni te traen tu monumento
y ni te sacaran del sufrimiento
sino pones a práctica el talento
y todo marchará aún más lento
sin que quizas llegue tu evento
y asi ya es como hoy me siento
con ansiedad y sin monumento
y cierto es no tengo argumento
ni agallas de salir del tormento
y debo del milagro estar atento
para estar ya algun dia contento

Un cor trencat

MON COR TRENCAT
(com fer florir una flor)

com m’has trencat el cor
i sense tu no puc ser fort
doncs visc ja en la foscor
ja espero em donis claror
i com em confio a la sort
per accedir-ne al teu port
com enfonsar-ne el dolor
i donar la guerra a la por
així deixar de ser-ne tort
com riurem ja de la mort
i al final tenir-ne el valor
de declar-te el meu amor
per tal de fer florir ta flor
i del nostre brillant ardor
ja fent-l’ho lluir com l’or
com brillar com un tresor
i farem tot sigui el millor
si en som al mateix cantó
tot prendria al final color
si n’asoleixo ta estimació

Com a obra d'art

COM A OBRA D’ART
(esperant el teu costat)

la més bella del firmanent
i somio arribi com el vent
i s’acabi j’aquest torment
com sols per tu acabi sent
i del teu amor finir bebent
i per fi viure j’alegrement
d’aquest xamós sentiment

doncs ets la dona somiada
tan també la més esperada
ja de bellesa ets agraciada
si ets obra d’art realitzada
i doncs tot de tu m’agrada
i et somio com enamorada
si també d’anada i tornada

tan sols puc anar esperant
qu’un amor acabi arribant
amb el teu ja estic pensant
fa temps que vaig somiant
i per tu el cor ja va cantant
i doncs per tu amor gegant
així també el més constant

ja que ho faig de bon grat
jo vull ésser el teu estimat
tan pels teus dits acariciat
com pels teus llavis besat
i com per tu molt apreciat
i em tens del tot enamorat
sols vull estar al teu costat

Seguint-ne passos

SEGUINT-NE PASSOS
(estrenyent nostres llaços)

somio estar als teus braços
i seguir tots els teus passos
desitjo saber el que penses
i no obtenir sols absències 
vull entendre que t’agrada
i tenir-te com ma estimada
anhelo conèixer el que vols
i trobar-nos ja a l’edèn sols
friso per a tes dolços petons
i fer-ne de tu belles cançons
somnio per oir els teus mots
i ja tes revolts recorre’ls tots
trino per saber en que somies
i utilitzar amb tu tots els dies
somio saber-ne el que menges
i passar amb tu els diumenges
glato d’amitjanar-ne els dilluns
i estar-ne a tota hora molt junts
anhelo de compartir els dimarts
i reconèixer de tu totes les parts
somio per amitjanar el dimecres
i residir-ne amb tu durant segles
friso per compartir-ne els dijous
i sentir-nos tostemps com a nous
en vull compartir cada divendres
i supeditar-me a tes llavis tendres
angunio per amitjanar el dissabte
i ser-ne a la fi per a tu el més apte

Ningú més que tu

NINGÚ MÉS QUE TU
(com (m)’és-cita)

i vull una primera cita
amb la dama que es un mite
i anhelo un reencontre
amb la dona que es un conte
i somio un’altra trobada
amb la senyora més desitjada
i ansiejo un ‘rendez-vous’
amb ningú més que no sias tu