T'estimo sense frontera

T’ESTIMO SENSE FRONTERA
(per tu faig un pas cap endarrere)

sí cada pas que faig torno enrere

bé així recordar-te és la manera
car així, no sembla una quimera
i seguir enamorat a faisó sincera
esperant la vida es mostri riallera
tant com de mi ja et faci propera
sinó cada moment em desespera
i tanmateix bé et vaig al darrera
i la donzella, l’amor no allibera
fent-ne ma vida més punyetera
doncs el meu cor a tu et venera
i ta indiferència és tal fil·loxera
i fa malbé a tota il·lusió sincera
i ja fa tenir la tristor a la vorera
si sols esper arribi una nova Era
per no llençar hores a la paperera
aprofitant tot instant tal primavera
si bé sembla sóc l’últim de la filera
què fer per ser a la posició primera
algú com jo que ton record venera
emperò que la teva falta no tolera
e es sent com malalt a una llitera
sense tenir a prop a sa infermera
que em controli com una portera
i a tot moment em vagi al darrera
això sí sempre d’una faisó sincera
e no pot ésser de cap altre manera
perquè l’unió sia del tot vertadera
així nostre amor no haurà frontera
i en gaudirem d’una manera entera
t’estimo i t’estimaré a tu la primera

Cor d'amor cobert

COR D’AMOR COBERT
(el meu futur del tot incert)

adés sóc un animal esquerp
bé quan és sense tu es perd
no sap on es troba l’ho cert
e tu fas de nom i jo de verb
en un temps per a mi incert
si bé vull ser a un prat verd
de fems ho porto tot cobert
si no pas del teu amor ofert
ni sembla hagis el cor obert
per ara sols ma ànima perd
al no saber trobar re de cert
i digues del teu nom el verb
ja el meu cor d’amor cobert
car tost o tard em serà ofert
tot e tenir el meu cap incert
vull siguis, el meu prat verd

i haver-te amb amor cobert
on cap brisall de tu es perd
i el desig queda clar i obert
deixant d’ésser tan esquerp
així viure, d’amor molt cert
el meu cor en fa un concert
per celebrar el somni obert
i que fins ara sols era incert
saps del cor quin es el verb
que t’estimo amb cor obert
sols tu em treuràs l’esquerp

L'ocasió d'estimar-te

L’OCASIÓ D’ESTIMAR-TE
(tan feble i tou com un cartró)

us cerco a tu i a ma inspiració
ni una ni altra veig a cap racó
ni en sento de ta veu la cançó
sens les dues he ficat el baldó
la vida és com un llarg sarmó
si sóc com un tros de formigó
que ara ja no sent cap emoció
si tampoc sent ni fred ni calor
ni com gens ni mica de passió
m’he fet dur com negre carbó
i tan feble i bla com un cartró
si ni tinc el que dóna escalfor
ni menys el que em fa il·lusió
ja m’estreny massa el cinturó
bé em falta la bona respiració
tu em faries als llavis un petó
si significa bé ma resurrecció
doncs visc en la desesperació
ni et tinc a tu ni cap aspiració
i sols el cor pareix un acordió
i anant e venint sense cap raó
sens produir cap joliua cançó
em manca el que em fa dolor
i bé la que escriu el meu guió
sens dar-me’n cap explicació
no repartint la teva estimació
ni pensar al meu cor pobrissó
e tot i així et dono mon perdó
doncs et tinc ja tanta devoció
e per dir t’estim vull l’ocasió
ara ho faig ençà l’imaginació
e amb un poema com tu bufó
que m’arrenqui el meu dolor
si per adés no hi veig solució

On és el firmament

A ON ÉS EL FIRMAMENT
(fa temps li prego al vent)


no és pas que sia un repent
quelcó es mou sinuosament'''
tal com en si fos una serpent
es belluga per la meva ment
fa temps li demano al vent
a on s’oculta el firmament
ja que n’és el meu present.....................bon sol
i el que em pot fer content…….…..sí a tu ben lluent
si bé el cerco contínuament…......si a tu sent tan lluent
però allunyat segueix essent.…...i també així intel·ligent
i sembla ho fa expressament..…..on és mon firmament
per tal de donar-me turment…......si tu, l’estàs veient                          
però voldria ser-ne coherent…..........on està sent?
ja amb tot el meu sentiment
i dir-li que el vull fonsament'
doncs me l’estimo de valent   
bé fart de restar amb l’intent
si de veure’l sols un moment
i voldria gaudir-ne plenament
però sé que jo ja puc anar dient
perquè se m’ocultarà fermament
tot amagant-ne la gràcia i talent
i amb el teu perfil tant fervent
en tu el sol es tapa totalment
puc anar somiant i no veient
com els mesos ja van caient
sense veure’n el firmament
i bé em vaig fent l’insistent
si com mostrant-me atraient
per seduir el gran firmament
que du el meu cor en pendent
si fent-m’ho passar malament
i fa temps que demano al vent
a on s’amaga el bell firmament
la resposta encara és pendent
i si ho demanés al sol lluent...