Vagó sens estimació

VAGÓ SENSE ESTACIÓ
(l’amor fent-me de revisor)

sóc un tren sense estació
tot i fer xiulet, d’insinuació
i que sols és, un sol vagó
que coneix la seva direcció
si bé no arriba a destinació
i sóc tren per vies de cartó
passant el temps sens raó
que l’amor li fa de revisor
i amb bitllet sols d’il·lusió
on res no te cap explicació
que va amb ànsia de carbó
i doncs en sóc pura passió
sóc el comboi sens estació
guiat per un enorme dolor
i n’ha perdut el conductor
ben dirigit per l’imaginació
esperant trobar-ne l’ocasió
i arribar per fi a bon cantó
amb semàfor roig de color
tot és fa extens comptador
i si bé tot arriba però tu no
com atrapar una estimació
si en sóc ja tren sens patró
de cap locomotora portador
remolcant aquest trist vagó
que just prega comprensió
i sóc comboi sense estació
el meu viatge és fa traïdor
si l’arribada no fa aparició
i ja vull ser, tot un senyor
bé tinc clar ser un servidor
en sóc el tren sense estació
i si de tu no n’he fet menció
és donat que ets imaginació
ja sols de tu, he flairat l’olor
sóc un vagó sens destinació