TITELLA DE L’IL.LUSIÓ
(llàgrimes al meu mocador)
en sóc un titella de l’il·lusió
i mogut pels fils de la passió
amb somnis de fusta i cartró
i corro en temps sense perdó
perdent sentit, i comprensió
i és l’argument l’imaginació'
sent guinyol de l’espectador
i picant l’ullet a cada funció
visc en cordills a desil·lusió
i esperant trobar-ne un guió
que em condueixi a bon filó
i sóc putxinel·li de l’il·lusió
de l’amor en faig ja al·lusió
i tan en cada meva actuació
acabant sempre al penjador
i amb el cor com d’acordió
en du temps aquesta funció
i segueixo sent el somiador
amb forats al cor és colador
i amb llàgrimes al mocador
m’he convertit en ninot peó
i sent joguina d’una il·lusió
bellugada per mala intuïció
i marioneta sense inspiració
tan que em veuen del balcó
i en sóc figura com ballador
si acabi tot com bona cançó
i on els dits de manipulació
l’ànima serà plena d’il.lusió
i si en veig a la fi el director
en sóc un titella de l’il.lusió
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada