ARRENCANT LA CUIRASSA
(ma imaginació sembla la Nassa)
en provo d’arrecar-te la cuirassa
i cada dia que tot sol he avançat
n’és així fer vers tu ferma passa
amb la melangia se m’ha cobrat
puix diria que em dones carbaça'
amb bon estil i encara més traça
tot i de tu estar-ne ben enamorat
bé adés la solitud molt m’abraça
així en necessito ser al teu costat
bé sinó la tristesa es torna grassa
ja sense tu tot això m’ultrapassa
i dat amb tu sempre me imaginat
un segon molt a poc a poc passa
visc immers en un profund forat
però plorant faria una gran bassa
i ma imaginació sembla la Nassa
així evocar quan amb tu ha estat
doncs ser amb tu és ésser a casa
i així en primavera un florit prat
com la xocolata calenta en tassa
o també com una dolça marassa
estaré a ton costat sempre a grat
tot e si mal instant ens traspassa
t’estimaré per vida i descomptat
i donat sento que t’estimo massa
tot i donar-me dia en dia carbaça'
puix si ames lo nociu passa aviat
espero trobar a ton cor una plaça
i has absorbit tal paper d’estraça
mon cor arrencant-li ma cuirassa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada