Bien lo lamento

BIEN LO LAMENTO
(triste conmigo estoy)

no me gusta lo que soy
ya bien que lo lamento
ni tampoco lo que doy
y no es buen momento
luego no se donde voy
si soy un experimento
y triste conmigo estoy
me he creído el cuento
y sí era mejor que hoy
quitando, el descuento
fíjate que estúpido soy
yo nazco, del tormento
y así dicen que no doy
igual si todo es cuento
ni me sigas donde voy
si soporto sufrimiento
así olvida donde estoy
pues doy, aburrimiento
no me gusta lo que soy
ya bien que lo lamento
ni si quiera lo que doy
no es pa estar contento
y di que hago aquí hoy
si ni me va este cuento
pues ya quizás, me voy
sin tener un descuento
con el especial convoy
si donde tengo asiento
ya cada ayer es un hoy 

y bien ya no lo intento
así los días son un hoy
ya bien que lo lamento

Pidiéndole a cupido

PIDIÉNDOLE A CUPIDO
(en tu penso, per tu suspiro)

fa molt de temps que deliro

a tu penso, per tu suspiro
i tan sols en tu sumio
ets a qui més admiro
ja li damano al cupido
luego te murmure al oido
pues eres el ser más querido
y el tiempo me tiene aburrido
de no ser contigo compartido
ya que es bastante lo sufrido
y como ignorado lo vivido
y a secas amor yo te pido
si mi corazón es en hilo
y no obstante mi sigilo
indirectamente te vigilo
pues mi amor es cumplido
dado llegaste como soplido
naciendo en alma, el aullido
sí de tu amor aún no tenido
con mi corazón ya partido
pues yo le pido a cupido
a tu cariño convencido
así yo allaré lo perdido
y tu allarás mi amor ido
y el dolor será guarecido
solo si por ti es permitido
todo sueño será adquirido
sí eres sueño y lo has sido
más lo serás por lo vivido
si nuestro carma va unido
te querré con amor fluido
sí sin darme por vencido
por amor ya prometido
como bien ofrecido
lo más querido
tú

S'apropa el gran dia

S’APROPA EL GRAN DIA
(en serà la fita aconseguida)

adés a la fi s’acosta el gran dia
de viure dignament aquesta vida
si trencar-ne d’arrel la monotonia
per fer de ma ànima compartida
de cert fugint de tota melangia
i així la bellesa fa temps partida
quan esdevé real la meva fantasia
així finalment se’m curarà la ferida
per aquest desenllaç bé hi tornaria
i la coïssor amb tu queda reduïda
doncs amb tu ma vida serà lluïda
i el cor feia temps que per tu corria
esperò no has pas caigut de seguida
bé tot exercint en l’amor dura tirania
has eixit deixar-me l’ànima seduïda
si ja pensava que em tenies mania
si bé en fi serà la fita aconseguida
ans sens el teu amor no sé que faria
així tu tens un amor de paraula fluida
com desitjo siguem totdia en sincronia
esper amb mi no et sentis mai avorrida
tot trencant amb amor tota monotonia
així l’exam de no amar-te suspendria
doncs com treu-me ja aquesta agonia
e perquè el meu cor sense tu embogia
i com amb tu es sent en plena harmonia
així és que tota la teva joia se’m contagia
si feia temps que els meus braços t’estenia
però tot allò que més estimo tostemps fugia
i adés al final aconsegueixo el que pretenia
bé queden menys de cent dies pel gran dia

Fent nyogui i nyigui nyogui

FENT NYOGUI I NYIGUI NYOGUI
(nyigui i nyogui fins que allò et cogui)

nyigui nyogui causarà ja quan es mogui
i nyigui i nyigui nyogui allà on ens trobi
nyigui nyogui quan ella amb jo el provi
i nyigui i nyigui nyogui així que s’obri
nyigui nyogui quan el teu cor jo’t robi
i nyigui i nyigui nyogui serà el desori 
nyigui nyogui ferà ja faci sol o plogui
i nyigui i nyigui nyogui quan ni l’obri
nyigui nyogui així que tot ho descordi
i nyigui i nyigui nyogui quan ens rogui*
nyigui nyogui i serà allò que ens drogui
i nyigui i nyigui nyogui així quan vogui
nyigui nyogui i tant fins que et comogui
i nyigui i nyigui nyogui fins que’t cogui
nyigui nyogui tant que visqui com mori

ja a totes hores i nyigui i nyigui nyogui
e per a tu el meu cor i el nyigui nyogui
faci calor o no i nyigui i nyigui nyogui
acabaràs somiant amb el nyigui nyogui
i el sindroma del nyigui i nyigui nyogui
i els veins atents al nostre nyigui nyogui
fent els comogui el nyigui nyigui nyogui
i trist serà quan no hi hagi nyigui nyogui
doncs el ritme és i nyigui nyigui nyogui
donant-te amor amb gran nyigui nyogui
fent-ho suau així i nyigui nyigui nyogui
al final en voldràs més de nyigui nyogui
tindrem temps del i nyigui nyigui nyogui
i altres, a més d’excel·lents nyigui nyogui
així poguem farem i nyigui nyigui nyogui
i el nostre amor mai serà de nyigui nyogui
e farem la música de nyigui nyigui nyogui
i nyogui i nyogui i nyogui i nyigui nyogui

Tot fent-ne safareig

TOT FENT-NE SAFAREIG
(i amb pedra he ensopegat)

e de seguida que no et veig
mes neurones ja fan safreig'
e mon cor pateix el colpeig
mentre esper de tu el bateig

si això em durà fins al goig
e fent el rostre es torni roig
si fa temps el duc a l’estoig
e fent mala cara com a boig

i així sense tu ja no se viure
sols a ton cor i vull escriure
s’ha d’amar-te per ser lliure
i per al final arribar-ne riure

com am tu necessito creure
si tant com t’exigeixo veure
com bé en el teu amor jeure
si en ta afecció jo vull seure
com el teu amor es fa heura
si obligant-me de tu a beure

ja a adorar-te no puc resistir
si el temps sense tu fa sofrir
ja tan sols tu em pots guarir
si per tal fet hauràs de venir

e ni crec al d’ací ni el d’allà
doncs no sé on aniré a parar
e si amb la pedra vaig topar
dic tant com ho vaig provar
 

puix ets tu qui ha dissimulat
i no deixant cap oportunitat
al meu cor del tot enamorat
i que per tu fon com a gelat

Llum eterna

LLUM ETERNA
ets una llum eterna,
que la pena enlluerna,
que la lletjor l’esmuny,
ets enorme llum eterna,
que dona calma interna,
que de la fosca fas llum,
ets enorme llum eterna,
que jamai no hiverna,
que d’un dos fas un,
ets gran llum eterna,
que mon cor enferma,
que tens l’amor perfum,
ets profunda llum eterna,
que ma solitud enlluerna,
que lo dolent tens difunt,
ets enorme llum eterna,
que mai no es merma,
que sempre és apunt,
ets meva llum eterna,
que es demostra ferma,
que arribaràs molt lluny,
ets profunda llum eterna,
que dones calma interna,
que tostemps tira amunt
ets enorme llum eterna,
que mon cor enferma,
que de penes fa fum
ets ma llum eterna,
ETERNA LLUM