Arrencant la cuirassa

ARRENCANT LA CUIRASSA
(ma imaginació sembla la Nassa)


en provo d’arrecar-te la cuirassa
i cada dia que tot sol he avançat
n’és així fer vers tu ferma passa
amb la melangia se m’ha cobrat
puix diria que em dones carbaça'
amb bon estil i encara més traça
tot i de tu estar-ne ben enamorat
bé adés la solitud molt m’abraça
així en necessito ser al teu costat
bé sinó la tristesa es torna grassa
ja sense tu tot això m’ultrapassa
i dat amb tu sempre me imaginat
un segon molt a poc a poc passa
visc immers en un profund forat
però plorant faria una gran bassa
i ma imaginació sembla la Nassa
així evocar quan amb tu ha estat
doncs ser amb tu és ésser a casa
i així en primavera un florit prat
com la xocolata calenta en tassa
o també com una dolça marassa
estaré a ton costat sempre a grat
tot e si mal instant ens traspassa
t’estimaré per vida i descomptat
i donat sento que t’estimo massa
tot i donar-me dia en dia carbaça'
puix si ames lo nociu passa aviat
espero trobar a ton cor una plaça
i has absorbit tal paper d’estraça
mon cor arrencant-li ma cuirassa

Viaró de sondrolls

VIARÓ DE SONDROLLS
(visquem d’amor ben folls)

n’estic ple de puces i polls
com enfonsat a sorramolls
i així caminant de genolls
com ofegat en aiguamolls
enmig de dubtes ben folls
i enrotllats com a penjolls
embolicat per trencacolls
ficat en bardisses i matolls
tot son sacsejades i trontolls
i he posat els dits als endolls
estic en un camí de sondrolls
tot son pudors i bruts sorolls
com si fos entre mig de solls
i com sortir de tals rombolls
o de les brases dels rostolls
fent anar mon cor a corcolls
ja en tinc els germans xolls
i t’estim però no de genolls
si bé cuidem-nos com polls
estant d’estimació ben tolls
també amb afecte a manolls
com d’estima en surtin rolls
i visquem d’amor com folls
no en un callís de sondrolls

Pinto ton traç

PINTO TON TRAÇ
(les corbes de poeta)

pinto traços de verd
així de tu re es perd
i res es torna incert
pinto traços de groc
ve boig a poc a poc
ja del costat ni moc
pinto traços del gris
i t’amo sens permís
per bell és ton encís
pinto línia de negre
e et pico com pebre
bé amor de tu rebre
pinto traços de roig
i tu sempre fas goig
et vull dins d’estoig
pinto també vermell
e espero ton consell
i re de tu és pleixell
pinto traços de blau
e a tu tot bé t’escau
ja vull entrar al cau
pinto tot amb blanc
vull passis per banc
o camines tal cranc
pinto ratlles violeta
i de corbes de poeta
vull arribar en meta
pinto traços a morat
doncs sóc enamorat
i esperant ton costat

Un amor amb bogeria i seny

UN AMOR AMB BOGERIA I SENY
(n’estàs coberta per un tortuós terreny)

diuen que qui dies passa anys empeny
fa dies per una dona he perdut el seny
i sí tinc l’efecte que el camí s’estreny
bé tot sentint-me en un sinuós terreny
i tampoc trobant-me suficient ferreny
bé hi ha quelcom vers ella m’empeny
és una dona plena de disbauxa i seny
de cos coberta per un ondulat terreny
i que en evidència del tot em corprèn
tant com que a tothora a tots sorprèn
amb un amor que no es esdevé altern
i si bé tothom sap que sense és infern
sembla que mon amor ni ho compren
doncs ho dissimula amb molt de seny
i això fa que em senti com en un peny
ara el meu cor per ella dono i no venc
i doncs el meu del seu és ben riberenc
si em nega es ben clar que jo m’ofenc
així que em sentiré com solitari illenc
diuen que qui dies passa anys empeny
però esperar tant em fa perdre el seny
tinc la sensació que el viaró s’estreny
per guanyar-ne al combat poc terreny
potser en té un caràcter massa ferreny
si bé el cor vers ella ja fort m’empeny
si l’estimo tant amb bogeria com seny

Llavis com fresons

LLAVIS COM FRESONS'
(entrant-ne al teu univers)

escolto una veu de cançons
i em fa caure a tes contorns
escalfem-nos com als forns
amb afalagaments a petons

somio banyar-me al teu cos
tan menjar-ne de ton rebost
vull endinsar-me a ton bosc
o restar a tocar del teu post

friso per pujar-ne tes turons
i ser com si fóssim bessons
embolicar-nos tan canelons
i llepar tes llavis tal fresons

trino per explorar cada clot
si veure’m de festes un got
enterrar les penes en un sot
i reblir de moixaines el pot

mantenir-ne unes il·lusions
es com ser-n a tes bordons
dels teus somnis fer avions
de regals portar-te camions

i als mals passar-hi el ribot
ja no anar més amb cap cot
ni viure més en aquest illot
doncs t’estimo un bon pilot

ficar-me en el teu l’univers
i escriure-te’n mil i un vers
i mirar a tothora ton revers
doncs en ton cos t’hi perds

Jo vull veritats e mitges

JO VULL VERITATS E MITGES
(espero si amb estima m’esquitxes)

No m’agraden les veritats a mitges
si bé encara no se si tu em desitges

en cerco parts senceres i no mitges
i encara ni se com moure les fitxes

on tots dos bé ens movem a mitges
semblo un bosc immers en calitges

doncs ni et puc veure ni les mitges
bé sense parar ma il·lusió trepitges

m’agrada de tu tot i no és a mitges
i no sabent qui belluga les politges

trino per treure-te’n fins les mitges
i per si amb l’alegria m’escarritxes

estic fart d’anar-ne en tintes mitges
espero si amb l’estima m’esquitxes

no vull pas les evidències a mitges
i ja les condicions es tornen bitxes

jo en voldria la veritat e les mitges
si bé encara no se si tu em desitges