O tu o ningú,

O TU O NINGÚ
Un jorn mentre era a un festival a França,
fet sense massa rellevància,
vaig conèixer una noia d’una gran elegància,
i és que de debò era una princesa,
ni més ni menys, que romanesa,
i donat el ben entès,
amb ella em vaig fer el cortès.
I sens voler en vaig quedar corprès,
i és que n’era per descomptat,
una autèntica i bella divinitat.
En vaig quedar però tan penjat,
que volia esdevenir de sa propietat
M’ho vaig imaginar de tal manera,
que ja sabia lo llarga qu’es feria l’espera.
Però n’era massa tard per tirar-me enrere,
ja no podia deixar de pensar en lo bonica qu’era,
perquè un esguard seu valia una dolça primavera.
Per tant, et dic que em sentiria molt cofoi
si algun dia em considerés el teu heroi.
Doncs que millor que ser l’estrella
per a la que és la teva donzella.
I és que ha encès ja una flama d’amor
en el més profund del meu interior.
Fins i tot n’ha esdevingut un mite,
i més, si assoleixo amb ella una cita.
Doncs em sentiria la persona més rica.
i es que el seu amor n’és la meva fita.
M’ha donat una enorme esperança
i per mi és una cosa de gran importància.
Tot i saber que n’és només una noia
la lluiria amb orgull com la més preuada joia.
Sé que per això vaig endarrerit,
però es que sense tu aquesta vida no té sentit,
i és que tal com abans ja he dit,
el dia que la conegué vaig quedar embadalit.
Obtenir-ne algun dia el seu amor
significaria obtenir el tresor de més gran valor,
i res ni ningú no em faria mai més por,
doncs estaria al costat de la mes joliua flor,
i desapareixeria del cor aquest gran dolor.
He après que la vida pot tenir un color bru
i que potser mai amb mi se’t podré endur,
per estar algun dia i finalment amb tu,
però quelcom em diu que has de ser, o tu o ningú.