De massa mala manera

...De massa mala manera,
perseguint la felicitat sincera,
crec que me l’he deixat enrere,
potser demà la trobi allà on era,
voldria que totdia fos, a ma bera,      
avejam si amb mi vides es queda,
e em fa de mestressa, i masovera,
així fa que em senti, en primavera,
quan en serà ja ma vida riallera...?

Vida culó foscosa

VIDA CULÓ FOSCOSA

.

.
Vida estranya e formosa,
sempre plena de sorpresa,
i de records omplo bossa,
entre somnis ets impresa,
i em trobo en fonda fossa,
cerco la joia amb avidesa,
i feixuga l’estona penosa,
gran vivència misteriosa,
i llàgrimes blau turquesa,
en dies de sort tremolosa,
i fortes onades de tristesa,
en pensars d’idea plorosa,
i esbós d’ànima corpresa,
l’època de rialla envejosa,
i estones d’ombra xinesa,
hores d’obagor espantosa,
i amb una i altre subtilesa,
a batzegades meravellosa,
i en cops tapes ta joliuesa,
per mostrar-te desastrosa,
i que n’ets vida tramposa,
no es passa amb rapidesa,
i demostra al final bellesa,
i avenir de mirada curiosa,

Ma vida frumoasă

MA VIDA FRUMOASA

Ets vida meva frumoasă,
de joliuesa n’ets l’esposa,
i també hi estàs promesa,
del teu amor en faig rosa,
prò més encara promesa,
el teu rostre n’és de prosa,
i el teu cos és pura bellesa,
la distancia em fa de nosa,
ton cariny esdevé proesa,
sense tu el cor no em reposa,
al cor porto t’anima impresa
ta manca n’és feixuga llosa,
doncs ton amor és riquesa,
si hi ets no falta altra cosa,
fem-ne d’estimar benentesa'?

Tu ets la meva vida

TU ETS LA MEVA VIDA

Tu n’estas feta de molècules de somni,
harmonia d’instants en moment idoni,
i d’àtoms curulls d’una joliuor intensa,
doncs sense el tu cap cosa es comença,
i neutrons de cor en simfonia immensa,
l’encís és ta essència i es brolla del mig,
i melodia d’electrons en il·lusió i desig,
no-re més gran i a la vegada tan esquitx,
en quarks empesos per l’enorme capritx,
és pobra partícula de sentiments tan rics,
i amb els protons d’amor cosits a pessics,
en son moguts pel un tal Bossó de Higgs?

El bell dorment

EL BELL DORMENT
(l’home del tot pacient)

en sóc un bell dorment
que per tu n’és fervent
sols tu m’omples ment
amb la resta indiferent
però amb tu cor ardent
viu somiant eternament
just en ton cos refulgent
i ta ànima poc indulgent
amb un home si pacient
i podent acabar dement
per ton amor indiferent
sols espera un moment
el de ser amb tu content
sinó en segueix dorment
i un estúpid segueix sent
e quan serà l’últim intent
per despertar del turment
ja si per mi va malament
i ni puc pas ser coherent
tampoc viure feliçment
dóna amor simplement
a aquest cor vehement
que’t vol a tu solament
tu ets el meu firmament
i la meva boca somrient
sinó sóc un bell dorment
que somia constantment
en una dona ben ardent
que li extirpi el sofriment
per donar-li amor atent
cada dia i a tot moment
doncs sóc home exigent
tot i que ara sia dorment
fem de nosaltres portent