Cal ser ajuntants

CAL SER AJUNTATS
(uns sentits estimulats)

tinc sentiments oposats
no se si som enamorats
o dos ja molt despistats
si estem a altres costats
és difícil siem retrobats
i sinó fem com els gats
en tenim dies comptats
e cal no ser dissimulats
i ni sentiments amagats
ni tindre ardors apagats
si pels destins obstinats
un a l’altre som lliurats
sinó dos totdia separats
e un per l’altre estimats
a punts massa allunyats
i sent els dos uns amats
no tenir amors guardats
són els valors apropiats
bé em d’estar disposats
haver sentits estimulats
si ja també ben emprats
en mi els teus son grats
si per tenir-nos valorats
de valors anem igualats
i amb cos de bells prats
i dos rostres il·luminats
ja’n som com divinitats
sols ja cal siem ajuntats

Fervent per la bella dama

FERVENT PER LA BELLA DAMA
(a fi assoliré el que el cor em demana)

És fàcil enamorar-se de tu bella dama
e fa temps al cor has encès una flama
tampoc ni sé pas el que el destí trama
puix fa temps que mon cor et reclama
i per això tot instant el meu cor brama
que tu de la meva ànima ets una rama
i sens tu em manca força a cada cama

e quan no hi ets no sona cap campana
i només quan et tingui hauré fet diana
així també a la fi tindré una vida sana
i doncs fa temps que de tu porto gana
si malgrat sembla que ets tu qui mana
el cor la teva boniquesa em recomana
sinó serà una vida completament vana

n’és fàcil enxautar-se de tu bella dama
car ets una dona de la més alta gamma
e malgrat no sé el que el teu cap trama
al meu cor hi has encès una gran flama
si per això aquest amb ànsia et reclama
i més encara a cada moment fort brama
fet que és del teu amor d’allà on mama

i penso en tu tot el dia i tota la setmana
si bé a cops trobo que em prens la llana
intento veure’n que hi ha sota ta sotana
car fa llong temps que de tu porto gana
però amb allò que tenim els de la plana
que tard o d’hora acabem fent-ne diana
e aconseguint el que el cor ens demana

Com a un cor fugisser

COM A UN COR FUGISSER

(fent de les llàgrimes casteller)


jo cerco una agulla en un paller
si fent de les llàgrimes casteller
puix l’esperança se’m fa malbé
i ja el temps és cigar al cendrer
i un bon vi en un enorme celler
emperò tot em diu és a fi de bé
a pena de ser a casa un forester
car ton cor cal sigui ben proper
perquè ja em senti en bon recer
doncs sol em fico en un merder
i de mi no en treuries ni un caler
car no sóc bo per anar al traster
m’agradaria per tu ser lo pioner
ja ficant les meves penes darrer
així tu n’ets mon amor vertader
e per enamorar-te que he de fer
fet sense tu tinc el cor a lloguer
una faç de tristor teixida a teler
del teu cor vull ser un presoner
igual que sense fruita un fruiter
o com sense llenya a un llenyer
sense tu ni puc ser bon estatger
doncs tu ets ma llar e el quarter
e amb qui em sento mar e veler
aucell que vola pel vent lleuger
tal terra descoberta per mariner
tu ets doncs ma llar i mon recer
no em facis més de cor fugisser

L'esncís de tu n'és mirall

L’ENCÍS DE TU N’ÉS MIRALL
(ets el millor rebost pel meu amor)

fa temps que del cel en vull un tros
no hi ha re meravellós com ton cos
així aquest un dia em farà de redòs'
com del meu amor n’és bon rebost
i ni m’importa pas gens el seu cost
ni si em cobraràs llavors un impost

fa temps que del cel vull un brisall
car que la bellesa de tu és el mirall
bé el teu cos en forma de dolç ball
em fa anar el cor amunt i cap avall
doncs de ton cos no vull un sol tall
i vull el que veig i és a l’amagatall

fa temps que del cel en vull el bocí
escrit en un xamós cos de pergamí
e que me’l desitjo tan sols per a mi
bé però que de moment em fa patir
doncs amb mi no vols encara venir
i no se pas a qui m’hauré de dirigir

fa temps que de cel vull una porció
doncs l’admiro amb plena devoció
ja que és de fervor una bona poció
tal com un beuratge de pura passió
un elixir que dona gran satisfacció
a la qual en sento una enorme unió

fa temps que d’un cel vull una part
de la qual el la més bella obra d’art
que es tan filla de Venus e de Mart
així com també l’estel més estimat
com del cel baixat i per Déu portat
e vina, sí vina amb el teu enamorat

Cor descosit i sense pedaç

COR DESCOSIT MEN PEDAÇ
(et lliuraré mon cor en un cabàs)

ja’m sento en una cambra de gas
si a la fi no vens i de mi te’n vas
i em queda el cor tal tros de glaç
ja ben descosit i sense cap pedaç
e tu la meva mà dreta i mon braç
i cal que’t digui el bé que em fas
si tot i que encara no’t conec pas
ja fa temps segueixo ton compàs
si del teu amor adés no vaig gras
i voldria saber com caram ho fas
malgrat ni fer-me ni mica de cas
per tenir-me guillat dins el cabàs
com si m’haguessis posat un llaç
tan al cor hi haguessis fet un traç
i fa temps que t’oloro amb el nas
emperò poc del teu amor em das
si ja sembles lladre com Barrabàs
tot e que esper que me’l tornaràs
e si amb escreix o no el cobraràs
i pel temps que dus sense fer cas
si sóc com en una cambra de gas
o tal si hagués a mon coll un llaç
estrenyent-ne de l’aire el seu pas
puix sento que no vens i te’n vas
si deixant-me fet un bocí de glaç
e si visc sols del somni un pedaç
i no puc viure’l mancant teu traç
què s’ha de fer per que facis cas
ja lliurar-te mon cor en un cabàs
car si et do la mà en vols el braç
i em sento en una cambra de gas
e només cerco un feliç desenllaç
bé en vull posar-me d’amor gras

Turmentat com un pobre solter

TURMENTAT COM UN POBRE SOLTER
(subratllant poemes com dies d’un presoner)

adés sóc com un guerrer tancat en un quarter
bé em sento amargat com tot un pobre solter
subratllo els poemes com dies d’un presoner
ja cada un que marco em fa de tu més proper
emperò el cert és que jamai n’arriba el darrer
per a la fi sentir-me e trobar-me molt més bé
amb tu els dies passaran ràpid com a pistoler
i si bé sens tu van lents tal sens vent un veler
doncs quan tu no hi ets no sé que toca primer
i perquè els dies ràpids passin no sóc matiner
car imaginant-me que així abans a tu arribaré
i dormo menys per saber al ser junts que faré
per fer-te feliç i ni regalar-te cap dia ploraner
i just penso si amb tu prou bé em comportaré
tal com si prou bé el meu amor et demostraré
tant com vull que res e ni ningú el faci malbé
i ara em sento com un nen en un gros merder
així volent el millor per tu com per mi també
per això t’envio poemes tot sovint com carter
bé per tal arribar-ne dins del teu cor jo primer
i per restar-hi per totdia com al millor i pioner
vull ser de ton cor molt més que cap masover
e per tant d’ell l’únic propietari en voldria ser
doncs en sóc massa senyor per fer-me guerrer
ara voldria fossis tu que t’entreguis amb deler
si a despit diria de tu no en seré pas el teloner
a raó crec ha passat més d’un pel bon braguer
si adés però amb tot això jo ben res hi puc fer
només intentar treure la petja com un pistoler
estimant-la molt del primer jorn fins al darrer                      
bé comportant-me amb ella com a un caballer'

Pampallugues d'ulls

PAMPALLUGUES D’ULLS
(somí de tu tots els indrets)

pensant en tu en tinc calfreds
ja cada dia els llençols son nets
que els cobrellits es tornen freds
i el meu cor en fa molts espetecs
el cap em fa ficar en posts estrets
des de fa temps visc en llocs secs
i en somio de tu ja tots els indrets
somio fer-ne de tu els millors tecs
i en el meu cor se m’han fet sets
doncs de tu no tinc ni els ròssecs
i per tu els homes es fiquen drets
ja vull mossegar els teus bistecs
i per tu tothom s’alça els barrets
jo vull del teu cor tots els batecs
per tu fan llampurnetes els ullets
pensant en tu em venen calfreds
i car tots els bucs del llit son freds
e el meu cos en fa molts espetecs
el cap em fa ficar en punts estrets
ja fa temps tinc pensaments secs
si somio de tu ja a tots els indrets
vull fer de tu uns molts bons tecs
i en el meu cor se m’han fet sets
doncs de tu no tinc ni els ròssecs
per tu els senyors es fiquen drets
i s'enamoren de tu tots els vailets
si vull mossegar els teus bistecs
e per tu tothom alça els barrets
ja vull del teu cor tots els batecs
per tu fan pampallugues els ullets
i els sentiments ja en son complets

La enorme verdad

LA ENORME VERDAD
(un hombre sin su ilusión)

y me enseñaste a olvidarte
y al final olvide de soñarte
también como a no amarte
y así a dejar de imaginarte
así igual que a no quererte
y se me adiestro a ni verte
así como para ni abrazarte
y ya me habitué a perderte
no echar en falta mi suerte
y dejar de soñar en besarte
se fue el apetito de tacarte
ya las ganas de escucharte
tanto como las de hablarte
y también de sorprenderte
me dijiste de no esperarte
y si tú con otros distraerte
tú optas por ir a otra parte
así de mí quieres liberarte
aunque no puedo culparte
y ya ni tengo amor a darte
luego me dijiste de dejarte
antes de poder enamorarte
y con ansias para llamarte
en cuentos y giros a marte
ya me las quitaste con arte
me enseñaron a suplicarte
así lo dejé por no cansarte
al final acabé por descarte
pues eres tu quien imparte
el como yo debo olvidarte
aunque no puedo culparte
así por no dejar de amarte”

Carta blanca

CARTA BLANCA

(un cor fent palanca)

de debò res et manca
i tot de tu m’encanta
i sinó sóc pota ranca
per tu mon cos canta
tal flor s’obra i tanca
i ta gràcia s’implanta
estenent cada branca
pel cor òptima manta
tota la pena s’estanca
és ta pell per mi santa
bé tu ets com la banca
ja qui et veu s’espanta
car el cor li fa palanca
doncs ta finor encanta
i un somriure arranca
ta saviesa s’implanta
si mai queda estanca
i sinó creix tal planta
de debò re et manca
i tot de tu m’encanta
e sense tu pota ranca
e amb tu el cor canta
si per tu mai es tanca
aquest ja fa de manta
si ta véu és com santa
bé tu ets com la banca
ja qui et veu s’espanta
de tanta puresa blanca
puix ta figura encanta
i ja una rialla arranca
sense tu re s’aguanta
lliura’m carta blanca
que la joia serà tanta
que el cor serà banca
i protegint-te a manta
ja ta celebritat blanca
car ta bellesa és tanta
si fins i tot m’espanta