Ma vida sense tu no és vida

MA VIDA SENSE TU NO ÉS VIDA
(la teva misèria per tots compartida)

Diria fa dies que per tu el sol no llueix
crec bé que quelcom el teu cor parteix
o que la teva ment massa dur ja pateix
els dies passen i la tristor no s’esvaeix
e ja només lluitant això s’aconsegueix
i estimant-te al teu ego com es mereix
valorant el qui t’envolta també existeix
i així, el qui t’estima encara més pateix
i si el que a tu t’afecta, als altri colpeix
si bé en aquests instants no t’ho pareix
no és humà el que amb cor no insisteix
doncs viure tot ésser molt bé és mereix
e tothom el seu cos i ànima comparteix
si estàs malament l’altri se’n ressenteix’
puix el teu mal no només no es guareix
i sinó que més aviat aquest s’espargeix
si has oblidat en que la vida consisteix
torna a recordar a ta infància s’exigeix
voràs lo simple el poder que posseeix
ja sigui un gest, un somriure, un no-res
i veuràs que un món nou es descobreix
tan sols això et fa feliç i la vida enalteix
i així la teva vida un altre caire assoleix
si ja tant tu com el teu entorn ho mereix
i potser una rialla la teva cara imprimeix
a poc a poc la teva condemna s’esvaeix
ja estimant-te al teu ego com es mereix
algú que ho ha petit molt dur t’insisteix
lluita car d’estimar-te has perdut el deix
només cerca allò que per estimar serveix
si doncs no només el teu cor s’estremeix
per això el teu entorn sembla ja no llueix
emperò al capdavall n’ets tu qui decideix
                                                         si malgrat pensa que la vida es comparteix