Ni soldat ni cavaller

JO, NI SOLDAT NI CAVALLER
(per ara no fa fruita aquest fruiter)

No sóc ni un soldat ni un cavaller
doncs la meva dama em te solter
dia rera dia i així dia sí dia també
i mesuro el temps com a rellotger
tot i així me l’estimo amb tot deler
doncs del seu desig sóc presoner

i pensar amb ella em fa tant de bé
igual que em trenca i em fa malbé
us ho dic essent del tot ben sincer
doncs el temps va a ritme de veler
i bé m’ataca com un valent guerrer

no sóc ni un soldat, ni un cavaller
sinó més aviat tan sols, un viatger
que sols porta amor dins el maleter
per les dones amb corona de llorer
potser s’estimen més a un foraster
llavors el cor serà enorme ploraner

però si per contre jo ja els estic bé
només llavors n’esdevindré rialler
tornant-me capità i no pas mariner
de l’afecte que porta, el meu veler
sent l’amor la clau i elles el clauer

no sóc pas soldat, però si caballer
ben amant de tot el que és vertader
i és que elles són joies, i jo el joier
que porta molta tendresa al bitlleter
prò que vol ser ell mateix el carter
i entregar el seu amor és el primer

si per ara no fa fruita aquest fruiter
en produirà de dolça per al llaminer
si amb la millor tela treballa el teler
n’eixirà un vestit perfecte que lluiré
sí vull siguis la meva amant i muller

Ets tota poesia

N'ETS TOTA POESIA

(una espina clavada)

poemes haig de crear

si jo et vull conquistar

i donat ets tota poesia

que em regala alegria

i fa patir i emocionar

al teu cor cal arribar

i fixat amb tal ironia

jo bé m’hi prometria

si és dificil a realitzar

i destresa s’ha d’usar

per suscitar-li simpatia

perquè ella em guariria

el patir que’m fa passar

si jo, bé la vull honorar

amb segles de fantasia

per a tornar-hi cada dia

si deixant-li mai, oblidar

qui és qui la vol estimar

si el que tot ho donaria

i que lo impossible faria

per poder-la, enamorar

més si m’arribés a amar

així major el regal seria

i l’espina del cor treuria

la que ella m’hi va posar

i que em fa tant suspirar

Mon vaixell afonat

MON VAIXELL AFONAT
(tan la brúixola es gradua)

Ja’l meu vaixell s’enfonsa
bavejant per la seva llonza
i deliro per cada giragonsa

tot el meu vaixell fa aigües
tant amb o sense paraigües’
en terra, al mar i pels aires

ja el em meu vaixell fa figa
i doncs el regal massa triga
i ni la meva amarra la lliga

així el meu vaixell grinyola
si ma anima es troba ja sola
i la meva vela se’m cargola

ja el meu vaixell està aturat
doncs el vent, ja m’ha deixat
dins el mar i a port allunyat

tot mon vaixell em trontolla
i sense el peix a dins de l’olla
si roman fora l’aiga la polla

ja’l meu vell vaixell gira cua
si aviat en menestarà la grua
mentre la brúixola es gradua
cercant el far que més la llua’

així el meu vaixell esta perdut
si el mar per mal camí l’ha dut
esperant-ne ja a un port tossut
que s’amaga darrera un escut

Hospital i ambulància

HOSPITAL I AMBULÀNCIA
(en el meu pariode de lactancia)


Cal que vagi de dret a l’hospital
doncs necessito una ambulància
si per amor estic ja ben malalt
esperant-ne la vostre fragància
per dar-vos el meu amor inmortal
així si cal en faré constància
per molt que en sigui ilegal
em saltaré la llei i sa arrogància
dessota aquest temps fractal
si no’s mou sota cap circumstància
i és que no es mostra imparcial
ja d’ençà la nostre infància
donant-nos un tracte marginal
fent major la nostre distancia
doncs el vostre amor total
es d’una vital importància
dat que pel goig és capdal
i no’ns cal fer cap instància
ja que en sóc un home legal
doncs em podeu fer confiança
si el nostre lligam es especial
i ho dic sense gens d’arrogància
doncs estimar-nos és primordial
i segur us donaré bella lloança
doncs sou una part fonamental
si seua falta és una intolerància
ja que el vostre amor és essencial
i del meu cor en serà l’estança
si bé ara ho faig a temps parcial
amb vosaltres ho faré amb ànsia
i sempre a faiçó ben original
us estimaré sota tota circumstancia
així espero que ho feu igual
doncs no és cap extravagància
ja que l’amor ha de ser imparcial
i repartit amb equidistància
si no vull ésser gens inmoral
sou vitals com pels bebès la lactància
ja que alimentar-nos és principal
amb l’amor com a capital substància
ja la nostre vida pot ésser un festival

Dins mes sentiments il·lusos

DINS MES SENTIMENTS  IL·LUSOS
(per expressar com t’amo falten recursos)

fa temps sento tots els sentits convulsos
i vull dir com t’estimo, i no tinc recursos
així per tant al cap ja se m’hi fan abusos
si a cops amago el cap com els estruços

però sempre segueixo els meus impulsos
tot i tindre tots els pensaments confusos
se que ta absència i silenci fan d’obusos
tot esperant em porteu amor amb busos
i no pas com ara per racons ben difusos
si d’algú i el temps pateixo durs abusos
i és que tinc els pensaments tan obtusos
que respostes e resultats es fan reclusos
i encara més aprés ja de masses refusos
dons jo i mon sentir ens sentim intrusos
llavors d’ésser rebutjats acabats els usos
mentre dubte i por els porto de vernusos
així a sota els patiments tan gamarussos
agon igual e podràs trobar alguns nusos
entremig d'uns sentiments plens il·lusos

que’m fan tenir els sentits ben convulsos
per tu i dir com t’amo no tinc ja recursos
perquè al cor d’amor si formen embussos
a altres se’n va volant com grans estruços
tot i així tu i ta estimació sou els impulsos
que m’ajuden a sortir de instants confusos
així ta falta i tons mots xifrats són obusos
que no passen com una línia d’autobusos
sinó més aviat com a uns oasis ja difusos
si de l’amor i el temps pateixo uns abusos
i dons ara sóc jo qui permet aquests usos
si pels teus sentiments d’allò més obtusos
que tenen al meu cor i a mi ja de reclusos
tot i després del que per mi són ja refusos
jo i mon cor ens sentim com mers intrusos
que volem dur ton amor e cor de vernusos
i ni semblar més uns pidolaires i pallussos
sols volem estrènyer fort els nostres nusos
si fent reals els nostres somnis més il·lusos

Sense tu no tinc forces

SENSE TU NO’N TINC FORCES
(pensars que no em deixen respirar)

Fa jorns la felicitat em va abandonar
ara sense tu no tinc forces per lluitar
si tampoc prous energies per estimar
per acuitar al món que vam imaginar
i als meus peus fa tant es va derrocar
si mentre cerco a on em pugui agafar
prò el cert es que re arribo ha trobar
si bé ma tristesa la vull pas contagiar
ni a la família ni pas als de més enllà
si no son ells els que ho han de pagar
sols jo amb gust de solitud al paladar
i un cap que té molt temps per rumiar
ja un cor que li manca molt a estimar
prò que un dia es va pansir e arrugar
i un pap que li falta molt per a buidar
però que un dia va delimitar de callar
per a la fi poder-ne millor reflexionar
i patir en silenci e finalment millorar
abans no em trobi amb qui vull amar
així que el que era abans vull arribar
i finalment a tothom tornar a valorar
prò costerós es fa l’obstacle a saltar
els pensars que no’m deixen respirar
i ni ja a la gent ni a ma vida apreciar
voldria que’ls bons monents focin ja
a fi de poder la satisfacció recuperar
i bé a totes aquestes idees abandonar