I T’ESTIMO DE VALENT (contemplant-ne les hores) ensenyant-me del tot absent, m’esforço a ser-ne coherent, com intento fer-me el valent, emperò sens tu sols vaig fent, entre la lleugeresa de la gent, espero que et facis indulgent, mentre no’m noto prou atent, per viure’n forani i indiferent, davant d’aquest tal sentiment, doncs com t’estimo de valent, ja que’l teu amor es l’aliment, no cal de l’afecció fer esment, perquè pas sols la meva ment, amb tu hi pensa a tot moment, també el cor per a tu va batent, i mirant les hores si van caient, sols amb tu estaré ben content, i no vull ficar-me amb l’intent, sinó el vencedor acabar essent, de la teva bellesa tan imponent, i ensems n’ets dona intel·ligent, si fem per tant bon experiment, i ens estimem molt eternament, amb un amor ferm i ben potent, i situant en el respecte l’accent, variejo que acabés en casament, ja qu’estimar-nos és l’ho adient, en friso per un tal esdeveniment, només vull acabi tot alegrement, doncs plaus i t’estimo de valent,