TU ETS LA MEVA VIDA
Tu n’estas feta de molècules de somni,
harmonia d’instants en moment idoni,
i d’àtoms curulls d’una joliuor intensa,
doncs sense el tu cap cosa es comença,
i neutrons de cor en simfonia immensa,
l’encís és ta essència i es brolla del mig,
i melodia d’electrons en il·lusió i desig,
no-re més gran i a la vegada tan esquitx,
en quarks empesos per l’enorme capritx,
és pobra partícula de sentiments tan rics,
i amb els protons d’amor cosits a pessics,
en son moguts pel un tal Bossó de Higgs?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada