Una finestra al cor

UNA FINESTRA AL COR
(lluitant-ne contra els vents)

visc en el teu mar de tenebres
amb un sac carregat de pedres
en una terra ja plena d’uracans'
i massa lluny de les teves mans
visc en les esplanades de calitja
i a tothora la buidor em trepitja
per uns corriols plens de fosses
mentre l’amor em fot ja cosses
visc en l’oceà de forts corrents
i on tot esdevenen ja oponents
lluito amb punys com valents
però és com lluitar amb vents
visc en els teus dies de tardor
on sols hi trobo el meu dolor
i ja tot se’m fa tan desolador
que només busco ta escalfor
visc a ton poble a les fosques
i tot esdevenen trencaclosques
mentre pareix ja caço mosques
tot ara es tornen pedres tosques
visc en la teva, muntanya volcà
on res no hi dura gaire per allà
tot ho vols menys la meva mà
i allà on tot sempre igual està
visc en el teu bosc ja calcinat
i on no em puc sentir estimat
doncs el meu cor rau cremat
per ton amor em te despistat
visc en el teu cel de tempesta
i per mi mai no és fa pas festa
pòs just penso, a ta conquesta
i si bé sols el temps em molesta
visc a ton paradís sense finestra
i aquest poema és com protesta
per veure’n si et tornes honesta
i m’obres al teu cor tal finestra