Aquests meus llavis de sed

AQUESTS MEUS LLAVIS DE SED
(enorme sed dels teus llavis)

Quan jo en tinc la més profunda sed,
i puc, és dels teus llavis d'allà on bec,
Quan m’arriba caprici de fer un rosec,
del teu cos a petons faig el millor tec.

Si per a estimar el meu cor se’m fon,
no et puc perdre ni tan sols un segon,
Quan m’arriba la son e el sol es pon,
amb tu de somni el meu cor s’adorm,

Quan d’explorar m’arriba joliu capritx,
el món al teu costat esdevé un esquitx,
però si de menjar en tinc un bon desig,
se’t menjo a tu a besades de mig a mig,

Si d’apreciar l’únic art tinc gran antull,
només cal que et faci un breu cop d'ull,
Quan fent l'amor grata sentir-me curull'
de debò n'és a tu qui el meu cor escull,

Quan de passejar en sento pessigades,
pel teu cos en faig llongues passejades,
si de caminar m’arriben ganes preades,
tes belles corbes ni puc tenir allunyades,

Si de viatjar en sento un desig imperiós,
ton cos n’esdevé el paratge més formós,
Quan friso per flairar de les millors flors,
n'he de tenir al teu perfum com a olors,

Si de navegar una necessitat és arribada,
navego per la teva mar e la seva vorada,
Sí, voldria portar-ne ma vida navegada,
emprant-ne cada corba teva com onada,