TREN CAP A BETLEM
(barreres n’enfonsarem)
tinc un bon factor extern
que’m du a dies d’hivern
com si fos, un gran infern
i fet cada dia esdevé etern
ja res el meu cor compren
sols es sent si trist i s’ofèn
si sols del teu amor depèn
i el meu cor per tu es ven
per què descarrila el tren
si ni arribat al seu Betlem
a veure que carai ho fem
si bé cal d’amor tombem
i les barreres n’enfonsem
si crec un de l’altre bevem
i ni un ni l’altre no eprenem
digues-me ara a qui ho diem
si'n pareix que bojos n’estem
per què tants dies sols passem
jo no vull pas que ho refredem
i per contra somio ho escalfem
ja sembla que d’amor cremem
però tot i així massa re no fem
si cadascú al seu càlid Betlem
però ni persona agafa el tren
no sé si ningú això compren
però és clar que visc l’infern
i tan com vull ton amor etern
i a la fi, treure’m el dol intern
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada