Vaixell que al port arribà

VAIXELL QUE A PORT ARRIBÀ
(l’enorme somni de tot gran capità)

Sóc un vaixell que un dia s’enfonsà
i però el teu amor el feu tornar surar
aprés un dia fosc n’hi ha un de clar
amb tu tot més bé ho puc aguantar
doncs tu em fas de vela e de pilar
ets aquella fusta que em fa flotar
el vent que en fa anar més enllà
les onades fent de bon nevegar
el meu port que em veu arribar
tot i que encara es troba llunyà
i la distància no ens pot separar
si ets la bruixula que diu on anar
ets el far que no'm deixa estrellar
i les estrelles que m’ajuden a guiar
una lluna, que no deixa d’il.luminar
i fent que tot és vegi molt més clar
aquell cel que em fa també somiar
doncs el teu amor em fa de capità
fent que el vaixell acabi per surar
també tot el que em fa prosperar
i l’estel polar que sempre és allà
fent que el navegar sigui més plà
i dia rera dia tot acaba per arribar
i és el que fa l’embarcació viatjar
tot e que el viatge em fa suspitar
que encara em falta per navegar
sempre tinc clar on he d’ancorar
sinó segur que el vent ja mi durà
si perquè o tu o ningú m’esperarà
donat si el vaixell està per arreglar
no pot a cap més lloc anar a parar
que no sia amb el seu bon capità
i el port que em va veure marxar

Un meravellós món

UN MERAVELLÓS MÓN
(el cor per conèixa’t galopa)'

voldria viure en joliu entorn
e donat tu n’ets el meu món
veure’n com l’amor ens fon
somio navegar els teus mars
ja que son per a mi ben cars’
i el camí l’il·luminen els fars
si navegar-ne els teu oceans
i descobrir-ne ja els encants
en tens molts i n’hi ha tants
i explorar-ne tes muntanyes
tant properes com llunyanes
i examinar-ne ses entranyes
voldria investigar tes coves
car per mi encara son noves
així deuen ser belles e joves
voldria escodrinyar els prats
i doncs son jolius e estimats
n’hi ha que son ben amagats
voldria entendre cada poble
i donat que tot sembla noble
es cor per coneixa’ls galopa
i com passar per cada ciutat
bé fins això em te enamorat
veure-ho tot per descomptat
i en allà veure’n monuments
tan perdra’m en tu moments
car tinc ferms els sentiments
ja per fruir dels teus estanys
bé en ells fer-ne bons banys
ara ofegar-ne tots els planys
i com també en els teus llacs
si a la que els veig tinc atacs
de joliuesa se n’omplen sacs
i bé tampoc oblidem els rius
i doncs de vida son ben vius
n’hi ha tants de ben atractius
i sense dubte ets bell paradís
doncs ets un planeta d’encís
i amb el que vull compromís

L'amada fotografia

L’AMADA FOTOGRAFIA
(esperant sobri una nova via)
 

I de tu tinc alguna fotografia
sibé a tu et recordo cada dia
malgrat ets tu qui farà la tria
penso el teu cap a qui somia
si ta ànima de mi no es refia
o potser a un altre preferiria
per això la situació no varia
i esperes sobri una nova via
o sols el teu cap adés rumia
si em preguntes jo que faria
bé t’estimaria boig cada dia
puix el teu amor és malaltia
si mirant-ne cada fotografia
faig somiejar-te dia rera dia
puix sens amor ni respiraria
sens ton estimació no viuria
si bé com tu sol molt patiria
bé vols poemes o fotografia
i doncs la teva la visc al dia
e com per tu bé que moriria
sense dir-ne cap burriqueria
ton amor és una perfumeria
i omple d’olor ma melangia
i visc en tu i la teva picardia
perquè em fas patir cada dia
i ja sort tinc, de la fotografia
si confesant serà teva un dia
sols amb això la testa somia
i fer-ne més breu ma agonia
i que bella és aquesta ironia
si tot i així, el meu cor et tria

ja sabent que per tu moriria
en cal ho prengui, a filosofia
i de tu tinc alguna fotografia
sibé a tu et recordo cada dia

Yo paseando por tu universo

YO PASEANDO POR TU UNIVERSO
(te esparces como el humo de incienso)

así yo camino por tu universo immenso
me atrapa un aroma de placidez intenso
y una variedad de deleites muy extenso
pues tu olor me relaxa como el incienso
ya de este modo no me siento indefenso
pues ha enamorarme de ti soy propenso
ya todavia mucho más si bien lo pienso
pues tu cuerpo es como un galán lienzo
aúnque por muchos rasgos jamás venzo
con el miedo ha llevarme gran suspenso
si bien con mucho empeño lo compenso
ya con decision llegamos a un concenso
al querer seguir en tu universo immenso
así enamorarte con un amor mas intenso
y tu índice de cualidades es bien extenso
esparciendose como el humo de incienso
ya tu cuerpo no esta de belleza indefenso
puesto que a conquistar es muy propenso
sintiendome frágil cada vez que lo pienso
expresandolo a palabras escritas en lienzo
pero todavia así en esta cruzada no venzo
ya con aún un enorme miedo al suspenso
si ya he dicho que con amor lo compenso
y aún no ha llegado el esperado concenso
por eso todavia vivo en un gran descenso
si dado tu cantidad de delicias es extenso
tu me haces caso omiso quando lo pienso
aún a pesar de mi amor de lo más intenso
al fin dale amor a este ya pobre indefenso
quien quiere existir en tu universo intenso

Mon somni

.....mon somni...........................................................
...SOMNI DE DÉU.......................................................
Per afinitat m’atreu.....................................................

el cert en sóc tot teu..................................................

no’m diguis, mai adéu.................................................
sinó la pena serà greu.................................................
mon amor és ben seu..................................................
ets un somni de Déu...................................................
vull que sigui, meu......................................................
sens tu sóc ateu.........................................................
ets amor meu?...........................................................
i jo ta sèu?.................................................................
Per Déu.....................................................................
Amor ......................................................................
i teu........................................................................
eu............................................................................
u.............................................................................
..............................................................................

 ......................................................mon somni........
....................................................SOMNI DE DÉU.....

..................................................Per afinitat, m’atreu
................................................el cert en sóc ben teu
................................................no’m diguis mai adéu

...............................................sinó la pena serà greu
................................................mon amor és ben seu
.................................................ets un somni de Déu
.....................................................vull que sigui meu
.......................................................sens tu sóc ateu
.........................................................ets amor meu?
.............................................................i jo, ta sèu?
..................................................................Per Déu
......................................................................Amor
.......................................................................i teu
..........................................................................eu
............................................................................u

Bilieuronari

VULL SER BILIEURONARI

GRAN BILIEURONARI D’AMOR,
EL BILIEURONARI DE TON AMOR
I vull ser-ne d’amor, el major bilieuronari,
doncs ton amor és per mi mon millor salari,
i del teu amor vull tenir, diploma universitari,
i el teu amor és per a mi un enorme honorari,
i el teu amor n’és ara dins del meu calendari,
sense da ta estima sols hi ha amor funerari,
del teu amor vull ser-ne l’únic lehendakari,
el teu amor és per a mi sempre voluntari,
jo vull ésser-ne del teu amor propietari,
doncs el teu amor és itant necessari,
de ton amor gran i extraplanetari'
jo vull ésser-ne, el bilieuronari,
el teu amor és extraordinari,
sens ton amor antiquari,
amb ell, bilieuronari,
em dónes salari?
o és el calvari,
i és solitari,
és diari
i ari,
ari,
i,

Sí tots plegats menjant

...

..............SÍ TOTS PLEGATS MENJANT
.....................(de tots els millors plats)


..................avui em fico en un restaurant
.....................però com a un bon galant
...............en deixo passar a la dama davant
.......................si raonant mentrestant
.............ja en contemplo cada corba sinuant'
........................tan l’instint va jugant
.............si considerant el seu enorme encant
.......................com n’és tan constant
..............donat que el manté a cada instant
.....................si de somnis vaig dinant
.................ja mentre ens porten l’entrant
..................i amb desitjos vaig menjant
..................si les postres estic esperant
.................més d’ella m’estic enamorant
.....................i bé cada plat va passant
..............malgrat la gana no acaba marxant
......................e el desig és més gran
............en la mesura que el temps va passant
.......................i el segon va arribant
............i somio amb els cossos estar brindant
.......................i com a copes fregant
............doncs com no de plaer anar dringant
......................els postres van arribant
.............si bé tot això ens ho anem acabant
....................bé jo només estic somiant
...............amb el que aquí no esta passant
.................així no n’hi ha dona ni amant

Teva estimació com a cura

TEVA ESTIMACIÓ COM A CURA
(el meu cervell massa bé no carbura)

em pareix que el temps és una tortuga
tan al cor hi ha un trau que no es cura
i dat els dies passen i re no es belluga
mentre dels dies en prenc tota mesura
amb això semblo tanmateix una eruga
que com desastrós ben re no li carbura
i això no m’agrada i em fa malastruga
sort que hi ha quelcò que em murmura
traient-me del cor tot plec i tota arruga
tot i així la vida encara em pareix dura
tal com la clofolla d’una ferma tortuga
mentre a l’estima m’hi manca una cura
tanmateix ara és estable i no es belluga
bé tot i així la cosa es presenta madura
dat m’arrossego com a una xica eruga
que es troba a mal lloc i àvola postura
i si molt depèn, de tu la meva astruga
ja el meu cervell massa bé no carbura
si tant com el meu cor sens tu fa ruga
em sort ja tan sols el teu amor ho cura

La benaurada eternitat

LA BENAURADA ETERNITAT
(dono així ja gràcies a la eternitat)

ja sense algú no passa l’eternitat
sí amb tu un temps mai inventat
així que un instant indeterminat
entregant-te un amor desbordat
i donant a la teva ànima fidelitat
si bé res és el que ens em donat
car tenim molt encara ben desat
somnis, poemes, cançons em dat
i però encara hi molt més amagat
per tu un cor amb set vides de gat
així com tot un mar jamai navegat
si un cos que necessita ser estimat
un cel de somnis, per tu il·luminat
i xí com un univers per a tu creat
com les alegries de colors al prat
i mateix que el pit a un nadó dat
bé el més valorós perfum olorat
o aquell sentiment mai comprat
i si el somriure d’aquell nen nat
i bé aquell riure jamai disfressat
o bé llàgrimes d’estar emocionat
bé la meva cara plena de felicitat
al haver-te ja a la fi al meu costat
i dono així ja gràcies a la eternitat
per tal cosa sorprenent haver creat

De somni

DE SOMNI
(una realitat)

un sol somni
i és ta figura
i una realitat
és armadura
un alt desig
és ton amor
i una veritat
no tinc valor
el sol caprici
fa evidència
ton cos vici
una fantasia
l’autenticitat
no a ta apatia
és ma il·lusió
gran certesa
és ta passió
l’únic somni
i és ta silueta
i una realitat
ets una meta
un bon desig
e una veritat
tu ets capritx
si ta fidelitat
és entre mig
el bon somni
teva persona
i una realitat
qui’n té dona
si no pregona
és tal idealitat
un únic somni
bé tu al costat

Tu amor no se vende en tienda

TU AMOR NO SE VENDE EN TIENDA
(bien dejaré que tu amor me sorprenda)

se dice que nuestro amor será leyenda
bien el benefició lo cobrará hacienda
y incluso así, yo aún seguiré tu senda
no dejando la desgana me sorprenda
así quitándome de los ojos mi venda
luego de mi afecto llevas toda rienda
y así tu amor ni se vende en la tienda
así ni pagando con años como prenda
como alcanzar a tal apreciada leyenda
pidiéndole al destino que recomienda
buscando alguien que me comprenda

ni tal camino, me lleva a la estupenda
esperando por lo dicho no se ofenda
pues ella es comida, cena y merienda
o su amor para que mejor se entienda
pues la mujer tiene querer de leyenda
bien dejaré que su amor me sorprenda
así pues bien iré soltando cada prenda
de ese modo asedie también mi senda
luego debe quitarse como yo la venda
ya tomarme como comida y merienda
así también, como una cena estupenda
ya lo nuestro, ni se lo llevará hacienda
ni nadie que le hayan dejado la rienda

pues lo nuestro no se compra en tienda
pues lo nuestro será el amor de leyenda

Aucell sens ales

AUCELL SENS ALES
(viure el conte de fades)


Sóc un aucell sens ales
que intenta dar volades
en llunyanes contrades
si els dies són les bales
que fan males passades
i de faiçons deliberades
deixant-me sense gales
ni grans hores trobades
e ni estones alliberades
e sóc torre sens escales
difícil de pujar si bades
bé amb llums apagades
i a persianes abaixades
o n’ets aucell sens ales
bé les hores comptades
totes en semblen males
amb ocasions limitades
per conclusions errades
un ocell tancat en sales
és un vol sense parades
on bé no sonen balades
només la fressa a bales
boixa les hores amades
com aquelles somiades

ja per tant posa'm ales
i m’alçaré fent volades
i arreu de les contrades
o posa’m unes escales
i muntaré a les alçades
per mirar a les amades
tot dant-ne bones gales
junt amb les estimades
de llunyanes contrades
si emmudi’m les bales
tindrem conte de fades
per les hores esperades

El sueño como abrigo

EL SUEÑO COMO ABRIGO
(soy el enemigo de tu castigo)

Solo soy de tu amor el testigo
y me duele solo ser tu amigo
tanto como no estar contigo
y esperar a ver si te consigo
así es para mi grave castigo
el sueño como único abrigo
y aún así bien tus pasos sigo
si eres mi centro mi ombligo
un corazón tierno como higo
y no quiero ser mal enemigo
solo quiero ya estar contigo
y esperar a ver si te consigo
este es para mi duro castigo
un sueño es mi único abrigo
y como debo tu marcha sigo
si eres mi pilar y mi ombligo
suave alma tierna como higo
y me duele solo ser tu amigo
tanto como no estar contigo
y esperar a ver si te consigo
así es para mi grave castigo
el sueño como único abrigo
y aún así bien tus pasos sigo
si eres mi centro mi ombligo
un corazón tierno como higo
y por eso deseo estar contigo
así una y otra vez yo me digo
y quiero ser de tu amor testigo
antes que vivir en eterno olvido

Ets i sóc

Ets i sóc

sóc ton lloar
o el teu eixir
el teu pensar
i el teu sentir
i ton respirar
o el teu ferir
el conversar
i el teu fruir
o ton lluitar
i el teu venir
o el teu anar
el teu dubtar
o ton decidir
i ton paladar
i el teu sofrir
i ton estimar
o el teu lluir
el teu ballar
el teu guarir
o ton cantar
el teu agrair
i el teu voler
el teu gaudir
i el teu saber
i el teu morir
o el teu plaer
i el teu fingir
i el teu haver
o el teu fugir
i el teu poder
el bon avenir
el teu perquè
però sense tu
no sóc ben re

En llàgrimes de silenci

EN LLÀGRIMES DE SILENCI
(cercant amor que em compensi)

I tu tan sols vas pintant un silenci
mentre cerco amor que compensi
i sols veig un mur de gran silenci
si bé ara hi ha res que em defensi
i que minvi el teu profund silenci
ja el millor és que ara no hi pensi
sinó en pinto, llàgrimes de silenci
i n’és òptim que al buit em llenci
si ton afecte n’és pintat de silenci
i seria millor ben sol em dispensi
doncs fa massa estrall ton silenci

i necessito que tot acabi en un sí

i ja tot el teu afecte en sia per mi
àdhuc ton bon projecte de silenci
i tenir-te farà que em recompensi
oblidant mes llàgrimes, en silenci
i si fent més encara amb tu pensi
espero emmudir-ne el teu silenci
fent que a la gaubança em llenci
i perdonant tant temps de silenci
per tant espero que tot torni en si
bé acabem jo amb tu i tu amb mi
i bo seria que nostre estima venci
per trencar per fi el maleït silenci

Tu ets un dia clar

TU ETS UN DIA CLAR
(si algú el temps va parar)

Avui el dia es mostra clar
i amb tu ja torno a pensar
i tan veig el temps passar
sols de tu en sé expressar
tal com si fora un dia clar
ja sense tu no se imaginar
ni en els jorns contemplar
ara sens tu no sé disfrutar'
mirant el que cal comptar
això tornar-nos a retrobar
adés ni sé si fa un dia clar
i amb tu ja torno a pensar
el càlcul en rere va iniciar
però no s’arriba a acabar
sí sembla on va començar
i si algú el temps va parar
ja sols queda de tu somiar
e tan si fa o no un dia clar
e amb tu ja torno a pensar
ni sé pas res més imaginar
tal no sia el teu cos de llar
i només em queda esperar
que dia a dia arribi al mar
i aquell que somio banyar
igual tant com contemplar
així compartir e enamorar
avui el jorn es mostra clar
i per sort en tu puc somiar
sinó fora ja n’el més enllà
des d’on podria esguardar
a ton cos com un jorn clar

Compartint obligacions

COMPARTINT OBLIGACIONS
(fer-ho plegats la més bona de les resolucions)

i bé tu no saps fer ni uns canelons
si en canvi per mi et faries reina dels fogons
jo per tu perdria fins els pantalons
obrint portes e finestres inclosos porticons
ja convertir-me en rei dels sabons
si endinsant-me a fer neteja a capbussons
per no oblidar-ne cap dels racons
d’ençà el bany fins a totes les habitacions
així del dormitori fins als balcons
i així deixar-los si és possible més bufons
malgrat pel mal d’amor tinc raons
per això em prendria ta recepta a collerons'
puix cada dia és com pujar graons
donat que tu sempre quedes allí d’alt al fons
tot i que els sentiments son pregons
si per això tan se me’n donen les condicions
ja sé em farciràs de bones il·lusions
tant com que viurem de menjar-ne passions
seguides de somnis com bombons
i com tindràs un pot de sort entre infusions
bé jamai ens mancaran provisions
i sé serà ja inevitable caure en temptacions
si tenint-ne les nostres obligacions
no hi ha dificultats, d’amor hem pres pocions
i si de respostes sorgeixen qüestions
ben aviat tu i jo trobarem unes bones solucions
i sia dins a la cuina o entre els fogons
tostemps trobarem càlids mots com expressions
e per arribar a les millors conclusions
fer-ho plegats és la més bona de les resolucions
així per tal d’evitar-ne complicacions
tu n’esdevens reina i jo em faig rei dels fogons
tant que un a l’altre es renta a petons
per deixar pel final les més bones guarnicions

Per al cor de pergamí

PER AL COR DE PERGAMÍ
(fregant una làmpada d’Aladí)

tot fregant la làmpada d’Aladí
eixeix un mag de gran saviesa
li demano on s’amaga el destí
doncs amb una enorme aptesa
em diu que bé és a prop de mi
que és tan mateix una tigressa
n’el meu cor però llunyà camí
em tranquil·litza amb destresa
i doncs el millor n’és per venir
si bé em diu amb alta subtilesa
és comú que l’espera faci patir
doncs l’amor és com la bellesa
que de tant en tant ens fa sofrir
bé vols deixar-la molt corpresa
do-li uns mots tendres de llamí
demostra-li d’esperit la riquesa
i del seu amor et deixarà gaudir
si sé que al cor i sents la cruesa
d’aquest amor que et fa munyir
mostra-li ton amor amb certesa
e així el teus mals podrà guarir
zela que dius o és sentirà ofesa
ço és mal per al cor de pergamí
així demostra-li la teva avidesa
i tot i així hauràs de ser molt fi
si emprar paraules amb bellesa
com hauràs d’aprendre a seduir
amb gestos i ullades d’agudesa
fins i tot quan hagis d’emmudir
ta intenció has de deixar palesa
e la teva persona la d’enllepolir
la decisió és pas teva en certesa
bé l’has d’arribar a fer embogir
o si cal arribar a una benentesa
bé sols seràs feliç amb el seu sí

Bien lo lamento

BIEN LO LAMENTO
(triste conmigo estoy)

no me gusta lo que soy
ya bien que lo lamento
ni tampoco lo que doy
y no es buen momento
luego no se donde voy
si soy un experimento
y triste conmigo estoy
me he creído el cuento
y sí era mejor que hoy
quitando, el descuento
fíjate que estúpido soy
yo nazco, del tormento
y así dicen que no doy
igual si todo es cuento
ni me sigas donde voy
si soporto sufrimiento
así olvida donde estoy
pues doy, aburrimiento
no me gusta lo que soy
ya bien que lo lamento
ni si quiera lo que doy
no es pa estar contento
y di que hago aquí hoy
si ni me va este cuento
pues ya quizás, me voy
sin tener un descuento
con el especial convoy
si donde tengo asiento
ya cada ayer es un hoy 

y bien ya no lo intento
así los días son un hoy
ya bien que lo lamento

Pidiéndole a cupido

PIDIÉNDOLE A CUPIDO
(en tu penso, per tu suspiro)

fa molt de temps que deliro

a tu penso, per tu suspiro
i tan sols en tu sumio
ets a qui més admiro
ja li damano al cupido
luego te murmure al oido
pues eres el ser más querido
y el tiempo me tiene aburrido
de no ser contigo compartido
ya que es bastante lo sufrido
y como ignorado lo vivido
y a secas amor yo te pido
si mi corazón es en hilo
y no obstante mi sigilo
indirectamente te vigilo
pues mi amor es cumplido
dado llegaste como soplido
naciendo en alma, el aullido
sí de tu amor aún no tenido
con mi corazón ya partido
pues yo le pido a cupido
a tu cariño convencido
así yo allaré lo perdido
y tu allarás mi amor ido
y el dolor será guarecido
solo si por ti es permitido
todo sueño será adquirido
sí eres sueño y lo has sido
más lo serás por lo vivido
si nuestro carma va unido
te querré con amor fluido
sí sin darme por vencido
por amor ya prometido
como bien ofrecido
lo más querido
tú

S'apropa el gran dia

S’APROPA EL GRAN DIA
(en serà la fita aconseguida)

adés a la fi s’acosta el gran dia
de viure dignament aquesta vida
si trencar-ne d’arrel la monotonia
per fer de ma ànima compartida
de cert fugint de tota melangia
i així la bellesa fa temps partida
quan esdevé real la meva fantasia
així finalment se’m curarà la ferida
per aquest desenllaç bé hi tornaria
i la coïssor amb tu queda reduïda
doncs amb tu ma vida serà lluïda
i el cor feia temps que per tu corria
esperò no has pas caigut de seguida
bé tot exercint en l’amor dura tirania
has eixit deixar-me l’ànima seduïda
si ja pensava que em tenies mania
si bé en fi serà la fita aconseguida
ans sens el teu amor no sé que faria
així tu tens un amor de paraula fluida
com desitjo siguem totdia en sincronia
esper amb mi no et sentis mai avorrida
tot trencant amb amor tota monotonia
així l’exam de no amar-te suspendria
doncs com treu-me ja aquesta agonia
e perquè el meu cor sense tu embogia
i com amb tu es sent en plena harmonia
així és que tota la teva joia se’m contagia
si feia temps que els meus braços t’estenia
però tot allò que més estimo tostemps fugia
i adés al final aconsegueixo el que pretenia
bé queden menys de cent dies pel gran dia

Fent nyogui i nyigui nyogui

FENT NYOGUI I NYIGUI NYOGUI
(nyigui i nyogui fins que allò et cogui)

nyigui nyogui causarà ja quan es mogui
i nyigui i nyigui nyogui allà on ens trobi
nyigui nyogui quan ella amb jo el provi
i nyigui i nyigui nyogui així que s’obri
nyigui nyogui quan el teu cor jo’t robi
i nyigui i nyigui nyogui serà el desori 
nyigui nyogui ferà ja faci sol o plogui
i nyigui i nyigui nyogui quan ni l’obri
nyigui nyogui així que tot ho descordi
i nyigui i nyigui nyogui quan ens rogui*
nyigui nyogui i serà allò que ens drogui
i nyigui i nyigui nyogui així quan vogui
nyigui nyogui i tant fins que et comogui
i nyigui i nyigui nyogui fins que’t cogui
nyigui nyogui tant que visqui com mori

ja a totes hores i nyigui i nyigui nyogui
e per a tu el meu cor i el nyigui nyogui
faci calor o no i nyigui i nyigui nyogui
acabaràs somiant amb el nyigui nyogui
i el sindroma del nyigui i nyigui nyogui
i els veins atents al nostre nyigui nyogui
fent els comogui el nyigui nyigui nyogui
i trist serà quan no hi hagi nyigui nyogui
doncs el ritme és i nyigui nyigui nyogui
donant-te amor amb gran nyigui nyogui
fent-ho suau així i nyigui nyigui nyogui
al final en voldràs més de nyigui nyogui
tindrem temps del i nyigui nyigui nyogui
i altres, a més d’excel·lents nyigui nyogui
així poguem farem i nyigui nyigui nyogui
i el nostre amor mai serà de nyigui nyogui
e farem la música de nyigui nyigui nyogui
i nyogui i nyogui i nyogui i nyigui nyogui

Tot fent-ne safareig

TOT FENT-NE SAFAREIG
(i amb pedra he ensopegat)

e de seguida que no et veig
mes neurones ja fan safreig'
e mon cor pateix el colpeig
mentre esper de tu el bateig

si això em durà fins al goig
e fent el rostre es torni roig
si fa temps el duc a l’estoig
e fent mala cara com a boig

i així sense tu ja no se viure
sols a ton cor i vull escriure
s’ha d’amar-te per ser lliure
i per al final arribar-ne riure

com am tu necessito creure
si tant com t’exigeixo veure
com bé en el teu amor jeure
si en ta afecció jo vull seure
com el teu amor es fa heura
si obligant-me de tu a beure

ja a adorar-te no puc resistir
si el temps sense tu fa sofrir
ja tan sols tu em pots guarir
si per tal fet hauràs de venir

e ni crec al d’ací ni el d’allà
doncs no sé on aniré a parar
e si amb la pedra vaig topar
dic tant com ho vaig provar
 

puix ets tu qui ha dissimulat
i no deixant cap oportunitat
al meu cor del tot enamorat
i que per tu fon com a gelat

Llum eterna

LLUM ETERNA
ets una llum eterna,
que la pena enlluerna,
que la lletjor l’esmuny,
ets enorme llum eterna,
que dona calma interna,
que de la fosca fas llum,
ets enorme llum eterna,
que jamai no hiverna,
que d’un dos fas un,
ets gran llum eterna,
que mon cor enferma,
que tens l’amor perfum,
ets profunda llum eterna,
que ma solitud enlluerna,
que lo dolent tens difunt,
ets enorme llum eterna,
que mai no es merma,
que sempre és apunt,
ets meva llum eterna,
que es demostra ferma,
que arribaràs molt lluny,
ets profunda llum eterna,
que dones calma interna,
que tostemps tira amunt
ets enorme llum eterna,
que mon cor enferma,
que de penes fa fum
ets ma llum eterna,
ETERNA LLUM

Sí estoy excesivamente loco

SÍ ESTOY EXCESIVAMENTE LOCO
(sin duda me pegaré a ti como un moco)

Sin duda, entre el tiempo ando muy loco
y aún lo de ser amado lo tengo algo roto
como te voy queriendo más poco a poco
si tu eres sol y yo me derrito como copo
cuando sueño que con el corazón te toco
si en el tuyo quiero entrar como un topo
con certeza que contigo no me equivoco
así hace tiempo de tu cuerpo soy devoto
tanto que si no lo puedo tener soy moco
así si alguien me mata, seguro ni lo noto
pues no vas mal si crees que estoy loco
si con el sueño de tenerte ya me arropo
así de mi cabeza y corazón eres el foco
si la incertidumbre, me tiene ya tan roto
pues a veces creo que me quieres poco
de verdad yo no soy frio como un copo
y aún menos soñando que al fin te toco
así que en tu vida entraré como un topo
y con amarte es seguro no me equivoco
sin duda de tu persona soy buen devoto
tanto que si no te tengo cuesto un moco
por tanto, si me anulas la vida ni lo noto
pues no vas mal si crees que estoy loco
si con el sueño de tenerte ya me arropo
así con tu cuerpo estoy como una moto
por tanto disfrutarte no me sabe a poco
ya pensar en ti, yo fundo como un copo
más si sueño, que con los labios te toco
y explorar cada poro, igual que un topo
a pesar de que a veces yo me equivoco
no hay duda de que de ti soy un devoto
tanto que me pegaré a ti como un moco
pues si no es contigo, la vida no la noto
porque por ti estoy excesivamente loco
si con el sueño de tenerte ya me arropo
así de mi cabeza y corazón eres el foco

Moltíssims dies i dies

MOLTÍSSIMS DIES I DIES

(xiuxiuejant-t’ho a la orella)

molts dies e dies veig passar
sense que et pugui enamorar
tampoc a la teva veu escoltar
ni a ton meravellós cos tocar


molts dies e dies veig passar
sense que et pugui ja estimar
tampoc al teu cos ben flairar
ni xí al teu rostre contemplar


molts dies e dies veig passar
sense que jo et pugui valorar
tampoc la teva riota apreciar
ni ja el teu caminar observar


molts dies e dies veig passar
sens poder deixar de somiar
tampoc el teu record oblidar
ja ni a les teves tortes adorar


molts dies e dies veig passar
sense que em pugui apropar
tampoc a ta orella xiuxiuejar
ni ja als teus llavis petonejar


molts dies e dies veig passar
o sens poder-me deixar anar
tampoc la teva pell acaronar
ni bé ta intel·ligència provar


molts dies e dies veig passar
sense que em puguis estimar
però si al meu cor tot regirar
i ni ja al meu cos escorcollar


molts dies e dies veig passar
sens poder-ne anar cap enllà
sols vull arribar-te enamorar
també per compartir i estimar

Ben esberlat al primer toc

EL MEU COR ESBERLAT AL PRIMER TOC
(somio estimar-te eternament, i no pas poc)

i rumio, que vol dir ser el top
tot i veure que la vida és joc
i sí penso en tu un i altre cop
ja d’aquesta ideia no’m moc
i el temps és la gota que fa vessar el got
si el meu cap és un enderroc
i fet amb vidre e dins un pot
que s’esberlarà al primer toc
i anirà a parar dins d’un clot
per voler-te amar eternament i no poc
i adorar com no el teu escot
pujant la passió, a intens foc
i desprès ja no tinc cap stop
emperò per ara visc cap cot
i sentint-me menys que un pobre coc
tot vivint immers dins un illot
i si comptant el temps a cloc
o en sóc un cotxe sense pilot
i un present ja defora d’estoc
per tant per mi ara la vida és un garrot
i sense tu d’aquí no em moc
penso lluir de cua tal un titot
i és clar que ton amor és soc
em portaré com un bon xicot
i malgrat hagi d’anar calçat amb un esclop
esdevenint sols un petit ninot
i t’amaré tant que no n’és poc
tant emperò tant com un pilot
i si dius on ets potser em moc
a fi de deixar d’ésser tan sols un simple gargot
i oferir-te cor ferm com un roc
tot reblint amb amor el teu got
i ja com tu, hi ha ningú a enlloc
doncs deliro per ser el teu xicot

Somnis varis

SOMNIS VARIS
(descobrint somnis)

Somnis ben àcids
sense els paràsits
somnis sinuosos
fent dos esboços
somnis abruptes
sense els dubtes
somnis d’escuma
on tot i cap o suma
somnis ben comuns
de desitjos nocturns
somnis ja profunds
farcits de perfums
somnis del tot fins
tot ficat cap a dins
somnis ben diürns
i no gaire costums
somnis dels dilluns
en festes de patums
somnis molt calents
nats dels sentiments
somnis a flor de pell
de sota fins al clatell
somnis només d’uns
malsons amb ferums
somnis sota les llums
és sexe sens els fums
somnis a pila i munts
feliços més d’alguns
somnis dels volums
així sense tendrums
somnis sense apunts
tu i tu els ja oportuns
somnis dintre somnis
e elevats com a ovnis
somnis entre els llavis
estimulats com a savis
somnis de llençol e llit
fent-ne massatges al pit
somnis a coixi i matalàs
i en altres en cel ben ras
somnis entre els somnis
somnis de mons somnis

Petons plens de picardia

PETONS PLENS DE PICARDIA
(somiar guanyar per gran majoria)

Per tu mil petons plens de picardia
i no els penso donar farcits de vent
més aviat amb fantasia i fort talent
i donats per tota ta bella harmonia
no voldria semblar pas un insolent
i si te’ls vull dar a arreu e cada dia
per deixar per fi de ser un innocent
i capir d’on s’acut la teva harmonia
així com el teu esguard resplendent
i creant-ne una delectable simfonia
ja tot pertorbant al meu pensament
i perquè adés només amb tu somia
hauré de consultar-ho al parlament
i esperar guanyar per gran majoria
mentre desitjo fort sia el sentiment
i sí com òrgan meu a arreu et duria
donat que el que tu vols acabo fent
i mai d’empaitar ton perfum finiria
per a la fi el teu consort acabar sent
i no finir mort d’afecte per malaltia
doncs el meu amor per tu és fervent
i fent-me caure en una gran bogeria
amb raó requereixo ton recolzament
i així molt bo acabar amb tu en seria
doncs estimar-nos és el més coherent
i bé que el destí ens marca la dinastia
doncs jo en seria l’home més content
i és per a tu que jo moro i em moriria
doncs no és pas que sigui molt valent
i és tan sols que t’amo amb galanteria
perquè per a mi en tens un gran talent
i si no fos evidència jamai no ho diria
tot i que adés fuges dels dits com vent
i haig de dir que t’estimo amb bogeria
ja així com si en fos del tot un dement

Llum a la finestra

LLUM A LA FINESTRA
(somiar-ne de tu es presta)


vaig mirant per la finestra
i ja somiar de tu es presta
si un raig de llum fa festa
si així que tu es manifesta
entrant-ne a la meva testa
car no és pas com la resta
i bé ja ha fet la conquesta
tal raig entrant en finestra
doncs el meu cor protesta
per amb tu no fer-ne festa
i el teu amor com ballesta
al cor hi ha badat finestra
i bé ta llum no’m molesta
sinó un tret com d’abespa
bé que fa mal a la palestra
esper ta llum a la finestra
i tan somio a la conquesta
si a més he d’usar la testa
i els poemes faran la resta
on mon amor si manifesta
sinó no hi haurà cap festa
i si tampoc cap conquesta
estic mirant per la finestra
i ja somiar de tu es presta
amb teva olor com ginesta
puix tu ets una dona llesta
i també seràs molt honesta
i dius si vols amb mi festa
ja fent de raig a la finestra

T'estimo sense frontera

T’ESTIMO SENSE FRONTERA
(per tu faig un pas cap endarrere)

sí cada pas que faig torno enrere

bé així recordar-te és la manera
car així, no sembla una quimera
i seguir enamorat a faisó sincera
esperant la vida es mostri riallera
tant com de mi ja et faci propera
sinó cada moment em desespera
i tanmateix bé et vaig al darrera
i la donzella, l’amor no allibera
fent-ne ma vida més punyetera
doncs el meu cor a tu et venera
i ta indiferència és tal fil·loxera
i fa malbé a tota il·lusió sincera
i ja fa tenir la tristor a la vorera
si sols esper arribi una nova Era
per no llençar hores a la paperera
aprofitant tot instant tal primavera
si bé sembla sóc l’últim de la filera
què fer per ser a la posició primera
algú com jo que ton record venera
emperò que la teva falta no tolera
e es sent com malalt a una llitera
sense tenir a prop a sa infermera
que em controli com una portera
i a tot moment em vagi al darrera
això sí sempre d’una faisó sincera
e no pot ésser de cap altre manera
perquè l’unió sia del tot vertadera
així nostre amor no haurà frontera
i en gaudirem d’una manera entera
t’estimo i t’estimaré a tu la primera

Cor d'amor cobert

COR D’AMOR COBERT
(el meu futur del tot incert)

adés sóc un animal esquerp
bé quan és sense tu es perd
no sap on es troba l’ho cert
e tu fas de nom i jo de verb
en un temps per a mi incert
si bé vull ser a un prat verd
de fems ho porto tot cobert
si no pas del teu amor ofert
ni sembla hagis el cor obert
per ara sols ma ànima perd
al no saber trobar re de cert
i digues del teu nom el verb
ja el meu cor d’amor cobert
car tost o tard em serà ofert
tot e tenir el meu cap incert
vull siguis, el meu prat verd

i haver-te amb amor cobert
on cap brisall de tu es perd
i el desig queda clar i obert
deixant d’ésser tan esquerp
així viure, d’amor molt cert
el meu cor en fa un concert
per celebrar el somni obert
i que fins ara sols era incert
saps del cor quin es el verb
que t’estimo amb cor obert
sols tu em treuràs l’esquerp

L'ocasió d'estimar-te

L’OCASIÓ D’ESTIMAR-TE
(tan feble i tou com un cartró)

us cerco a tu i a ma inspiració
ni una ni altra veig a cap racó
ni en sento de ta veu la cançó
sens les dues he ficat el baldó
la vida és com un llarg sarmó
si sóc com un tros de formigó
que ara ja no sent cap emoció
si tampoc sent ni fred ni calor
ni com gens ni mica de passió
m’he fet dur com negre carbó
i tan feble i bla com un cartró
si ni tinc el que dóna escalfor
ni menys el que em fa il·lusió
ja m’estreny massa el cinturó
bé em falta la bona respiració
tu em faries als llavis un petó
si significa bé ma resurrecció
doncs visc en la desesperació
ni et tinc a tu ni cap aspiració
i sols el cor pareix un acordió
i anant e venint sense cap raó
sens produir cap joliua cançó
em manca el que em fa dolor
i bé la que escriu el meu guió
sens dar-me’n cap explicació
no repartint la teva estimació
ni pensar al meu cor pobrissó
e tot i així et dono mon perdó
doncs et tinc ja tanta devoció
e per dir t’estim vull l’ocasió
ara ho faig ençà l’imaginació
e amb un poema com tu bufó
que m’arrenqui el meu dolor
si per adés no hi veig solució

On és el firmament

A ON ÉS EL FIRMAMENT
(fa temps li prego al vent)


no és pas que sia un repent
quelcó es mou sinuosament'''
tal com en si fos una serpent
es belluga per la meva ment
fa temps li demano al vent
a on s’oculta el firmament
ja que n’és el meu present.....................bon sol
i el que em pot fer content…….…..sí a tu ben lluent
si bé el cerco contínuament…......si a tu sent tan lluent
però allunyat segueix essent.…...i també així intel·ligent
i sembla ho fa expressament..…..on és mon firmament
per tal de donar-me turment…......si tu, l’estàs veient                          
però voldria ser-ne coherent…..........on està sent?
ja amb tot el meu sentiment
i dir-li que el vull fonsament'
doncs me l’estimo de valent   
bé fart de restar amb l’intent
si de veure’l sols un moment
i voldria gaudir-ne plenament
però sé que jo ja puc anar dient
perquè se m’ocultarà fermament
tot amagant-ne la gràcia i talent
i amb el teu perfil tant fervent
en tu el sol es tapa totalment
puc anar somiant i no veient
com els mesos ja van caient
sense veure’n el firmament
i bé em vaig fent l’insistent
si com mostrant-me atraient
per seduir el gran firmament
que du el meu cor en pendent
si fent-m’ho passar malament
i fa temps que demano al vent
a on s’amaga el bell firmament
la resposta encara és pendent
i si ho demanés al sol lluent...

Ma donzella, ella e jo

MA DONZELLA, ELLA E JO
(no hi ha re com el vostre amor)


sembla que el temps s’ha aturat
puix és el que te estar enamorat
e no en tens l’amor al teu costat
si bé el compte enrera ha iniciat
e fa temps computo mil·lèsimes
que passen a ser-ne centessimes
e aquestes arriben a les dècimes
tot e ser només uns pocs segons
tan somio en tots els teus recons

i adés són vils en altres minyons
per convertir-se n’eterns minuts
e esdevenint els més durs escuts
per fer-se sempre tots els tossuts
per no arribar-ne mai a les hores
e així bé fer-me veure-les mores
esperant el vent porti les espores
e així les hores esdevinguin dies
si tan sols pensant amb dues ties
que m’estreguin les malenconies
e ja així atrapem un munt d’anys
que només em duen massa danys
e per tant caic en tots els paranys
pas somio haver d’esperar segles
e si cal toco sobre totes les tecles
potser podré tapar alguns cercles
e tot i qu’a la fi arribat la revetlla
a on gaudirem ella, jo e donzella
e cert les dues sou una meravella
vull viure-us, la meva vida entera'
e ara de primera hora a la darrera
a pena això perdut no es recupera
e és millor el que ens vindrà après
si com el vostre amor no hi ha res
bé així sempre em tindreu corprès

Ficat en closca de cargol

FICAT A LA CLOSCA DEL CARGOL

(i somio tot això es passi molt aviat)

Estic amagat a la closca com cargol
car desitjo s’acabi aquesta tempesta
i tot esperant tost en fagi un bon sol
i fruir-ne de la teva pell com a festa
per eixir amb tu a fer-ne un bell vol
puix de segur tu no ets com la resta
i em donis d’afecte un enorme estol

estic a la closca d’un cargol amagat
i amb l’ànim, molt lluny, fent un vol
tanmateix com si en fos un jove gat
car em sento tan sol com un mússol
dins un bosc perdut i del tot atrapat
per una llòbrega ombre i no pel sol

ja somio tot això es passi ben aviat

estic amagat a la closca com cargol
esperant la vida en sia més honesta
si deixant de convidar-me a formol
per fer entrar alegria per la finestra
doncs sense tu em sento com al pol
si amb tu no em sento un maldestre
doncs del teu cor sempre seré fillol

estic a la closca d’un cargol amagat
i amb l’alegria, tan lluny, fent un vol
així mateix, que fos, un gos malcriat
i que vol tons braços com a bressol
sinó ja sento el cor, del tot engoixat
i cuit en dubtes i ficat dins un perol

ja somio tot això es passi ben aviat

estic amagat a la closca com cargol
però et porto al cor i dins de la testa
mentre hi ha coses que son al parol
amb altres bé n’he fet una menestra
car m’arrossego com un cuc pel sòl
ans pensar amb tu sempre es presta

ja puc dir, els jorns m’han fet un gol

Aún entre mentiras y grandes verdades

AÚN ENTRE MENTIRAS Y GRANDES VERDADES
(grandes efectos visuales)


de mi solo se ven retales
pues me faltan, la mano y un corazón excepcionales
así como lindas postales
que me sacaran los males
si hoy son, mis dos puñales
ya apaciguado por sus sales
pues no son nada normales
son para mi tan especiales
ya faltando tanto palabras y letras, como vocales
en beldad son originales
personalidad sin iguales
ya ellas son mis ideales
interesa qué sino cuales
y las dos son intelectuales
con fuertes, efectos visuales
luego pacifican, a los hombres, y hasta a los animales
ya dado que son, del todo vitales
aún más para mis heridas, y males
estas vueltas simples antigüedades
sin duda ellas son todo cualidades
pues la vida y yo sus propiedades
y espero seamos sus prioridades
a pesar de estar, entre mentiras y grandes verdades

Una dona com l'aire

UNA DONA COM L’AIRE
(i feinant com a un pencaire)

el teu amor flueix com l’aire

i així com bona veu cantaire
alhora que de forma menaire
fa temps vaig alenar ta flaire
fent-me ballar igual dansaire
somio ma pena no duri gaire
i vivint aital que un drapaire
demano amor com pidolaire
si el teu s’escapa com l’aire
fent-me pareixer rondinaire
car per tu duc mans enlaire
per atrapar no sols ta flaire
i tu fuigint-ne per l’escaire
i deixant-me a mi sens aire
el meu cor fet un trinxeraire
demano ton cor com captaire
bé d’efecte no en fa pas gaire
si la cosa porta el mateix aire
que el jorn que sentí ta flaire
hauré de fer que de pensaire
i feinejar com a un pencaire
vòre si obtinc amor i no aire
deixant de fer-ne el pidolaire
viam quin dia, pren bon caire
pescant com un bon pescaire
alçant-ho de plaer tot enlaire
si fer-me feliç no costa gaire
sols aconsegir la dona d’aire

Un amor com la neu

UN AMOR COM LA NEU
(el meu cor fon junt el teu)
blanc i pur com la fe de déu
el meu amor n’és com la neu
el meu cor fon sols junt el teu

i sens dubte tot de tu m’atreu
i així, del profund al més lleu
bé del més agut al més greu
emperò sense mi a on aneu
si tot l’ho meu és ja ben teu
ton amor no es posa i es treu
puix el meu cor fon com neu
sempre quan és a la vora teu
malgrat ton cor, és molt seu
si quan tu ets al costat meu
de debó tot esdevé més lleu
de l’ho simple a lo més greu
i tot problema fon com la neu
tot l’ho complicat esdevé breu
però sense mi per què hi aneu
si per vos jo fonc com la neu
per una carícia o un petó teu
fins i tot per el teu amor lleu
si crec que acabaré ben greu
bé desfent per tu com la neu
jo vull ésser-ne solament teu
i per tu acabar fonent tal neu
si doncs tu ets ja el meu Déu
així sense mi a on carall aneu
doncs l’amor per tu no és treu

Somnis amb sucre

SOMNIS AMB SUCRE
(els ulls sota d’un burca)

tot com somnis de sucre
es fonen de faisó pulcre
adés ja res mi involucra
e des dins mon sepulcre
i bé en tinc tota la culpa
ja’n pago la meva multa
per rendir-te’n a tu culte
i doncs l’atzar m’insulta
bé per la meva conducta
indecisa i massa abrupte
si d’això no queda dubte
fonc arena en aqüeducte
ja somnis mon producte
mon fat amor m’inculca
puix tinc ulls sota burca
e la meva visió s’ofusca
i sí a tu sempre et busca
si no’t troba es disgusta
tot com somnis de fusta
i entrats a marea brusca
tot a mon cap s’incrusta
e sols ta cara m’il·lustra
malgrat tot fat es frustra
i per ser somnis en fusta
un tros de terra en busca
e amb ulls sota un burca
mentre arreu el cor sölca
malgrat la sort m’insulta
per si ton cor s’involucra
e tot son somnis de sucre
i es fonen de faisó pulcre

Cap tren a l'andana

CAP TREN A L’ANDANA
(sí, ara ja visc de mala gana)

duc massa temps a l’andana
i el bon tren es com tartrana
a demés sembla fa campana
bé aquests son dies de gana
e deixar-se prendre la llana
si també posar-se la sotana
i d’emprar-ne la palangana
o així no soni cap campana
que em toquin la membrana
i com morir de manera sana
avançar de faisó gens plana
si la vida m’ha posat brana
per existir de manera vana
trist e sense no massa gana
esperant sortir ja de la pana
si algú m’ha plantat la grana
de melangia e de tarambana
sols toca esperar-ne l’ofana
d’una reina no gens pagana
per fi n’hauré fet una diana
si la joliua no’n fa campana
si passa el tren per l’andana
ple de bons disitjos en gana
i no pas de manera llunyana
de faisó rara i de mala gana
i així, com ho ha fet fins ara
a fi ens veure’m cara a cara
espero sigui l’última parada
i ja en mi quedi estacionada
fent millor, cada temporada
bitllet d’anada sens tornada
doncs ella és ma enamorada

La teva il·lustre bellesa

LA TEVA IL·LUSTRE BELLESA
(un amor amb fidedigna pregonesa)

Així com et mous com una princesa
i amb convicció i una gran destresa
es fa evident la teva il·lustre bellesa
fins i tot per a una ullada poc entesa
si perquè brolla de tu per naturalesa
i on jo m’hi perdria amb delicadesa
pel cos ple de detalls amb subtilesa

i on tot racó esdevé plaent sorpresa
amb el que feria més d’una bestiesa
puix els cossos establissin conversa
i ni puc dir-ho clar hi ha roba estesa
car el meu amor ja s’ha fet promesa
bé amb silenci l’ànima es sent ofesa
donat la meva follia per tu es palesa
el meu cor sens tu cau en la pobresa
potser si aquest fa bullanga o fressa
t’adonaràs no parlo llengua anglesa
i ni l’idioma de l’amor amb saviesa
emperò sí amb fidedigne pregonesa
com també amb una lúcida fermesa
ja ni així arribo a deixar-te corpresa
si deixant molt palpable ma feblesa
esdevenint així, una dura escomesa
és feixuc per ma ànima incompresa
puix és fa dur viure sense la certesa
sols vivint de detalls entre subtilesa
parla clar si vols ser-ne ma promesa
i si bé aquesta serà la major riquesa
per arribar a la fi a una bona entesa
puix per tu tinc l’amor en una presa
somio desmostrar-te’l amb destresa

El teu amor ja vesteix

EL TEU AMOR JA VESTEIX
(l’amor brolla i no s’exhaureix)


fa anys que el meu cor insisteix
per a quelcom que m’envesteix
si bé no sóc pas el qui decideix
tampoc què al meu cor colpeix
sense dubitació a tu es refereix
si ton amor al meu cos vesteix
ja aquest cor que per tu pateix
entre dies clars i altres de beix
e mentre l’instint es reprimeix
per al cos que encant exhibeix
si bé diria l’espai s’expandeix
brolla d’amor i no s’exhaureix
si per tu ma ànima el reparteix
amb tu tota la pena desapareix
ja la meva felicitat no defalleix
i sé que la perfecció bé existeix
però els dies passen i ni apareix
a pesar de que molt un insisteix
la teva manca ferm m’estordeix
bé sols el teu somni em guareix
i si algú diu el contrari menteix
mentre el bon temps s’estreteix
i fortament cap a tu em dirigeix
si ja amb més estima em farceix
i com la il·lusió més s’espesseix
mentrestant el disgust es dilueix
i si ara el teu amor m’espunyeix
sols diria que per tu s’escandeix 
i malgrat el teu només s’intueix
això el meu afecte no impedeix
i és ben clar que per tu segueix
tant en un dia clar com un beix
i crec a tots dos ens incumbeix
així com a tots dos ens influeix
i que no val més qui s’exhibeix
sinó qui més en l’amor incideix
i qui més temps en l’altri ungeix
com qui més estimació reparteix
i ja bé el cor dels dos es guarneix
si re mai enmig nostre immisceix
i així l’amor en sa plenitud llueix
com un diàleg de cors s’estableix

Enormes afinitats

.........ENORMES AFINITATS
.........(grans amors consolidats)
.
........Visc entre dues realitats
........e entre records amagats
........prò mai més no oblidats
.......si són fermament estimats
.......com dues superbes entitats
........ja amb valors molt apropiats
.........ja per als seus éssers amats
..........si tots per mi ben esperats
........e joia e goig de convidats
.....la por i dubte no comprats
...tots venuts en vells mercats
.pel mal cor massa enverinats
.per això a la fi seran regalats
.i de nosaltres prou allunyats
..per acabar tot entusiasmats
...pels nostres records passats
...i d’aquells encara no arribats
..si els desgrats han sortit barats
.per viure a la pell dues realitats
si ara visc dels records somiats
tot cercant-ne totes les veritats
si no obtinc mai bons resultats
ni comptant els segons aturats
.que amb mi fan els dissimulats
..tot i els errors ésser acomiadats
..cap a mi tots em venen retornats
i no venen sols sinó acompanyats
per rondalles i contes mal contats
e dons gairebé en són endevinats
..perquè tants detalls ben amagats
...si els pecats en seran ben trobats
....a pesar de les costoses dificultats
....els nostres amors són consolidats
....per uns sentiments molt adequats
...pels éssers meticulosament triats
...per viure entre goijos i felicitats
.així per a nosaltres tan desitjats
.no hi hauran amors comparats
.si no hi pot haver-hi rivalitats
.per uns amors tan apreciats
.amb les que ja tinim afinitats
.siguem distants o aproximats
.som de debò grans afortunats

L'essència del nostre amor

L’ESSÈNCIA DEL NOSTRE AMOR

fa temps tinc per resposta la absència
i em veig decantat a gran abstinència
tot va prenent un caire de acescència
i la solitud fent en mi una adherència
tu ets com somni de ma adolescència
així que amb tu, faig una polivalència
car re de semblant a ma antecedència
ton poder es veu en la teva aperiència
ja fent aparèixer tot d'una la apetència
és fet que m’arriba en gran freqüència
hauré de salvar l’enorme concurrència
i per tant tothom pren de tu referència
tot i pensar que som una equivalència
ja que tu em marques tota la cadència
és de ta personalitat una conseqüència
donada ta bellesa fa sempre presència
i molt més que el meu amor evidència
ja fent temps que’t demano clemència
si ton amor fa amb mi la coexistència
demano per fi un xic de ta coherència
així que no penso en una coincidència
si et faig una única i bona confidència
i se m’acaba tota la meva continència
i no voldria fer pas una incongruència
si nös camins han de fer convergència
crec que és més que enorme evidència
en fora per la nostre part una decència
i oblidar-ne qualsevol petita diferència
doncs tens el meu amor i la deferència
o j’acabaré amb una terrible demència
donat que és evident la teva influència
per aquesta gran i maleïda divergència
perquè crec en nostra bona eloqüència
tot i que ja estic fragant a l’emergència
d’ençà que coneguí la teva excel·lència
ton amor j’ha esdevingut ma exigència
puix vaig viure una màgica experiència
i experimentada per a la teva influència
perquè tu ets màgia i alhora una ciència
i que fa esclatar ja la meva impaciència
amb el mal sentir d’enorme impotència
ja que no’t vull borrar de la consciència
i bé com tu estic marcat per la decència
si sols que’m fa mal la teva indiferència
per això ja et demano per fi indulgència
en front de la meva enorme ineficiència
tal com també de la meva inexperiència
així que ja es tal en mi la teva influència
com si el teu amor fos cosa ja d’herència
així jo crec és tanta la teva intel·ligència
com enorme ma dolça i bella innocència
i no ambiciona pas ser-ne cap insolència
ni al nostre amor fer-hi sola interferència
e més quant per tu sento bona reverència
demostrant amor, estimació, i obediència
puix que fa temps que estic en penitència
per això ho faig ara amb tanta insistència
donat que’m manca tant la teva presència
que sols el mal estar és una conseqüència
malgrat és molt clara la meva preferència
i gairebé tant com la meva gran prudència
tu n’ets la meva única dama de referència
malgrat hi oposes una flagrant resistència
hauré d’actuar amb una enorme sapiença
quasibé tanta com necessito de paciència
i doncs tu vas plantar en mi una semença
aquesta és sols d’amor una conseqüència
perxò necessito el teu amb tanta urgència
ja naltres som fets de la mateixa essència

Agrano la meva parcel·la

AGRANO LA MEVA PARCEL.LA
(cerco l’amor perquè em faci de vela)


diuen que sols escombro ma parcel·la
e no veuen que estic dins d’una cel·la
i amb la meva pell, ja com la franel·la
doncs no em moc pas com cap gasela
ja fa temps n’he perdut la bona estela
donat que no vaig a motor sinó a vela
si a més a més se m’ha estripat la tela
no en puc pas sortir de la meva cel·la
per agranar-ne cap més altre parcel·la
i amb la pell, com la més fina franel·la
si la tristor ja m’ha deixat una seqüela
apagant-ne ara del meu cor la candela
cercant l’amor perquè em faci de vela

i sinó sens aquest en perdu tota estela
del camí per eixir-ne de la meva cel·la
llavors n’escombraré un’altra parcel.la

Muñeco entre cuatro paredes

MUÑECO ENTRE CUATRO PAREDES
(soy un muñeco sin su muñeca de bombon)

y me dices que vives en una caja de cartón
por ti yo entre cuatro paredes de hormigón
muy bien sumerguido en la desesperación
todo por seducir esta muñeca y su corazón
aún así ella de seguir viviendo es mi razón
parece hay que tener poder de adivinación
si por ahora ya todo me crea una confusión
así bien quiero amarte es mi una conclusión
y pues ya nada me satisface o me da ilusión
solo la muñeca a palabras rasga mi corazón
luego he perdido ya mis papeles y el guión
de mi vida y por la muñeca que da canción
y que en su silencio me lleva a la decepción
pero ella bien sabe que tiene todo mi perdón
pues muñeca o no, es una hermosa creación
que me hace perder mis sentidos y mi razón
y luego yo deseo ser de tu energia el cordón
para así recargar tu bateria con todo mi don
dado que sueño que tu seas feliz un monton
bien siendo igual que escopeta de repetición
y disparando todo mi amor con un dulce son
pues tu eres mi única batalla y única rebelión
así ataco con poemas y repondes con canción
lo cierto, es que yo todo lo debo, a mi intuición
y es que necessito de esperanzas un gran filón
si estoy perdido en ruta con tanta información
pues el camino es pesado como largo sermon
hallandome solo y sin mi muñeca de bombon
y si ella es una muñeca yo soy un mero ladron
que no sabe adaunque robar su amor o corazón

L'hamaca de ton record

La-MACA de TON RECORD
(per tu porto molt d’amor en estoc)

Dormo en l’hamaca del teu record
en la que descanso i ja no em moc
si n’és per mi el més valorós tresor
i on sembla tot va més a poc a poc
esdevenint tot més dur pel meu cor
n’el que ja has encès un intens foc
és per tu que aquest fa temps mort
i n’el que t’hi he reservat bon lloc
bé ajuda’m que no vull anar ja tort
així que sense tu no sé anar enlloc
si necessito ja canviïs la meva sort
i ja sols amb tu puc donar-li el toc
per eixir-ne d’un cop d’aquest clot
en el que dormo fa temps com soc
si dormo a l’hamaca del teu record
en la que descanso i ja no em moc
si n’és per mi el més valorós tresor
i on sembla tot va més a poc a poc
esdevenint tot més dur pel meu cor
n’el que ja has encès un intens foc
és per tu que aquest fa temps mort
i n’el que t’hi he reservat bon lloc
bé ajuda’m que no vull anar ja tort
ja que sens tu ja no sé anar enlloc
si necessito ja canviïs la meva sort
i ja sols amb tu puc donar-li el toc
per eixir-ne d’un cop d’aquest clot
en el que dormo fa temps com soc
per arribar-ne a la fi a un dolç port
i és que haig molt d’amor en estoc
per entregar-li a la dona del record

T'abraço amb petons

T’ABRAÇO AMB PETONS
(somio enverinar-te d’amor)

amb la meva veu et vull tocar

bé amb els meus ulls acariciar
et voldria amb petons abraçar
amb mon cos poder-te olorar
de veritat per sempre estimar
i a poemes arribar-te afalagar
amb l’elixir d’amor enverinar
i així amb mots ton cor frapar
ja un riure constant esquinçar
i el teu cos a petons estimular
tal com reixir-lo a sons pintar
amb els dits poder-lo fer volar
ja per les orelles fer-te somiar
i viure sens el temps comptar
o tes llavis poder-los devorar
així dies i dies ensems passar
o sense que re pugui importar
si només nostres cors escalfar
ja fent que la passió sia l’altar
que re i ningú ens pot separar
car nostre amor ho fa desitjar
e amb el guaitar no veig enllà
que no’n sia el de a tu estimar
amb la remor et voldria olorar
tant com amb uns crits relaxar
bé millor amb raó amanyagar
que sempre en pau i no lluitar
és l’amor el més bo que hi ha
com a ma veu vulguis escoltar
així als ulls, desitgis esguardar
amb petons em vulguis regalar
i com també mon cos explorar
tant un dia fosc que un de clar
i els nostres cossos entrellaçar
no tal com ara jo aquí e tu allà

Talment com animals

TALMENT COM ANIMALS
(fitant si alguna cosa belluga)

amagues el cap així un estruç
mentre em tens del tot confús
semblant tan sols un gamarús
tant que t’insinues així lleona
doncs el teu amor no perdona
talment que ho faria una fona
o urpant mon cor tal una gata
bé el teu com un gat s’escapa
i això és el què a mi em mata
essent encara menys que rata
mentre tu ets com una perdiu
que va fent però re no em diu
mentre jo faig fent; la viu, viu
bé ma vida a poemes s’escriu
tant que de tristesa en faig riu
i a raó llisques com una truita
per això n’atrapo la teva fuita
bé així, n’he fet la meva lluita
si bé la meva truita n’és cuita
per anar pesat com tot cargol
o ser cec de dies com mussol
i potser per això em trobo sol
la vida m’ha crospit tal fessol
i vaig pausat com una tortuga
en fitar si alguna cosa belluga
doncs la paciència ja s’aixuga
i bé el meu cor per tu remuga
si tot abraça un caire a tortura
se’m fa difícil la teva captura
si et veig com a grata criatura
mentre estiro el coll tal girafa
cercant-te igual que bon cafre
si tot plegat pareix una estafa
si ton amor ni se com s’agafa
e això em produeix una nafra
e com ta personalitat elefanta
tan obliga i respecta implanta
emperò ma estimació és tanta
que puja igual que una planta
i mon cor penca com formiga
i així deixis de ser una amiga
perquè això massa em castiga
res vull si ton cor no m’abriga
potser essent com una aranya
aviant-te a la tela amb manya
car amb el temps e una canya
s’aplega un peix si s’enganya
si bé et mous com una gasela
fent que’n perdi de tu l’estela
tant que semblo una marmota
dormint i sens saber que toca
esdevenint ja la teva mascota

Meravellós país

MERAVELLÓS PAÍS
(n’ets la meva senyera)

ara dins de la banyera
penso en ma senyera
i amb l’enorme encís
del meu formós país
i amb ses belles valls
que fan grans estralls
i amb els seus turons
que’n són tan bufons
i amb els seus pobles
que es fan tan nobles
i amb totes ses ciutats
si deixen ulls encisats
i penso amb ses coves
que’s tapen i no trobes
i amb totes, seues lleis
doncs no hi ha parells
i amb els seus paratges
on vull fer llargs viatges
i en les seves muntanyes
brollant de ses entranyes
i penso amb ses botigues
a voler efectes no trigues
i m’estimo força la gent
amb el cor i pensament
i vull ser d’aquest pais
en dia clar i en dia gris

Un simple jardinero

UN SIMPLE JARDINERO

(quiero colmar mi billetero)

Yo soy un simple jardinero

que es feliz con tu te quiero

y así con el amor verdadero

que nos dure tiempo entero

si de mi corazón pregonero

por tu gran amor fogonero

esto es para mi lo primero

sacudir el lado aventurero

para sobrevivir mi crucero

viajando solo con un velero

y enteramente a piel y cuero

pues te espera con desespero

pasando de listo a embustero

y llegando siempre el tercero

enterrándose en un vertedero

donde no hay simple agujero

y que me lleve a tu te quiero

pues deseo ser tu enfermero

si de tu corazón tan usurero

y acaso si hago de cerrajero

y abro la puerta de tu cajero

y sacando tu amor en dinero

para colmar bien mi billetero

de tu rico amor tan embustero

que me tiene como un callejero

viviendo siempre en tu trastero

dime ya tu un simple te quiero

y te daré mi amor como dinero

Com vull fer-te l'amor

 

VULL FER-TE L’AMOR
(jo’t regaré la gespa i les flors)

Vull fer-te l’amor de visionari
en bon moment i com t’agradi
vull fer-te l’amor com poemes
on tot rimi i amb ganes plenes
vull fer-te’n l’amor, de cinema
si durar-ne molt a cada escena
vull fer-te un amor com poesia
i cada dia, i farcit amb cortesia
vull fer-te l’amor de ric quadre
i robar-te l’amor com un lladre
vull fer-te’n l’amor com teatre
on cada acte sia dificil de batre
vull fer-te l’amor més profund
tinint cura al detall d’un en un
vull fer-te’n l’amor de mariner
a cada port e intentar fer-ho bé
vull fer-te l’amor de bon pintor
estovar-ne tela e posar-hi color
vull fer-te’n l’amor de banquer
per ficar il·lusió i treure’n caler
vull fer-te un amor de pescador
i endur-me ton peix cap al sarró
vull fer-te l’amor del beterinari
cuidant-ne el teu animal a diari
vull fer-te l’amor de l’escriptor
escribint a ta pàg el millor guió
vull exeutar-te l’amor de fuster
i ficar el clau al lloc més certer
vull fer-te l’amor com pianista
i tocar la tecla més oportunista
vull fer-te l’amor com botiguer
oferint el millor a comprar i fer
vull fer-te’n l’amor del cantant
sens desafinar er sent constant
vull fer-te’n l’amor, del jardiner
regant la gespa i les flors també

Obsequiant universos

OBSEQUIANT UNIVERSOS
(què donaria per tons paraisos)

i només per poder-te imaginar
l’univers, e tot, t’ho vull regalar
i sols per a un dels teus petons
si cal de patir, jo aguanto jorns
i per a una les teves abraçades
l’aguanto llargues temporades 

o així, per al teu profund amor  
de tot mon patir, en faig fervor
bé així de tota la meva tristesa
en faig la més sòlida fortalesa
i per una de les teves paraules
totes les ferides revinc maules  

e així, si tens un simple caprici
remoc, cel e terra, amb desfici 
i sols per un des teus esguards
bé no hi ha ni temps ni retards
i així per a un dels teus gestos
els pensars rucs els faig llestos
i per una de teues explicacions
de mes penes en faria cançons
i així per a l’amor de tes venes
més tot el meu en faig poemes
i per un de tons bells somrísos
dels embolics en faig paraisos’
i ja només per veure’t caminar 

bé t’ofreno, el meu cor a la mà
i per a un moment al teu costat
bé ofereixo la vida de bon grat
i tant així, per tu ser-ne estimat
encar res prou valuós he trobat

La reina de les mentides

LA REINA DE LES MENTIDES
(amb qui voldria passar set vides)

n’hi havia una vegada un caballer
que vivia en una país molt llunyà
al seu cor molt amor hi contingué
tot i del que després a ell li passà
si sa imaginació era bon esparver
així que li agradava molt de volar
doncs de gustos era gran llaminer
i un dia d’una reina ell s’enamorà
aixin que el caballer la reina veié
tota la seva gran gràcia el captivà
si malgrat ella poca cosa li digué
el record d’ella totjorn era proper
aquesta reina una història li contà
qui sap si potser tot era a fi de bé
o sols una sorpresa li volia donar
o si no l’estimava i si al seu caler
però ella amb destresa l’enganyà
si d’on era en fou mentida també
a la llarga el caballer ho constatà
quan comprovà i no era vertader
això al caballer molt el destrossà
i inclòs ho comentar a un guerrer
però cap bona resposta ni li donà
i es demanà quin és el meu paper
tot i així l’amor per ella raué allà
malgrat ell jamai res no entengué
i del cert que per sempre perdurà
i a pesar del mal que’l cor tingué
si potser era ell qui tot ho planejà
i tot el seu amor, ell bé li dongué
sent la que el seu cor podia curar
bé es preguntà si mai més la voré
doncs és a qui jo vull ben estimar

N'ets un preciós jardí

ETS UN PRECIÓS JARDÍ
(sols manca que et pugui fruir)


sí el teu cos és el preciós jardí
el que em plauria cuidar a mi
és ple de plantes ornamentals
i ben farcit de racons genials
a on hi voldria plantar bon pi
perquè tu en poguessis gaudir
ja a hores nocturnes i matinals
en diades d’estiu i primaverals
doncs el teu jardí n’és per lluir
i és que l’indret és delicat i fi
on hi ha caus enmig de fanals
i si veuen flors i canten pardals
de bo és que tots hi volen venir

i contemplar-l’ho per tal de fruir
si de fantasia són els tes verals
i així, veure’t i sentir-te; regals
si bé jo no’t voldria compartir
i és que ets massa dolç llamí
si tu no tens parts artificials
i totes les parts fonamentals
sens oblidar l’olor a gessamí
amb una suau musica de violí
és el que sento si ets als vorals
ja els ulls es posen sentimentals
pensant sols, amb el teu romaní
i perquè sempre segueixis a així
amb les teves fonts tot originals

els teus parterres tan especials
on mon amor s’ha d’obrir camí
per tot mon cor poder-te oferir

Aucell sens ales

AUCELL SENS ALES
(viure el conte de fades)


Sóc un aucell sens ales
que intenta dar volades
en llunyanes contrades
si els dies són les bales
que fan males passades
i de faiçons deliberades
deixant-me sense gales
ni grans hores trobades
e ni estones alliberades
e sóc torre sens escales
dificil de pujar si bades
bé amb llums apagades
i a persianes abaixades
o n’ets aucell sens ales
bé les hores comptades
totes en semblen males
amb ocasions limitades
per conclusions errades
un ocell tancat en sales
és un vol sense parades
on no hi sonen balades
només la fressa a bales
boixa les hores amades
com aquelles somiades
e per tant possa’m ales
i m’alçaré fent volades
i arreu de les contrades
o possa’m unes escales
i muntaré a les alçades
per mirar a les amades
tot dant-ne bones gales
junt amb les estimades
de llunyanes contrades
i si emmudi’m les bales
tindrem conte de fades
per les hores esperades