N'ets un preciós jardí

ETS UN PRECIÓS JARDÍ
(sols manca que et pugui fruir)


sí el teu cos és el preciós jardí
el que em plauria cuidar a mi
és ple de plantes ornamentals
i ben farcit de racons genials
a on hi voldria plantar bon pi
perquè tu en poguessis gaudir
ja a hores nocturnes i matinals
en diades d’estiu i primaverals
doncs el teu jardí n’és per lluir
i és que l’indret és delicat i fi
on hi ha caus enmig de fanals
i si veuen flors i canten pardals
de bo és que tots hi volen venir

i contemplar-l’ho per tal de fruir
si de fantasia són els tes verals
i així, veure’t i sentir-te; regals
si bé jo no’t voldria compartir
i és que ets massa dolç llamí
si tu no tens parts artificials
i totes les parts fonamentals
sens oblidar l’olor a gessamí
amb una suau musica de violí
és el que sento si ets als vorals
ja els ulls es posen sentimentals
pensant sols, amb el teu romaní
i perquè sempre segueixis a així
amb les teves fonts tot originals

els teus parterres tan especials
on mon amor s’ha d’obrir camí
per tot mon cor poder-te oferir