L'ocasió d'estimar-te

L’OCASIÓ D’ESTIMAR-TE
(tan feble i tou com un cartró)

us cerco a tu i a ma inspiració
ni una ni altra veig a cap racó
ni en sento de ta veu la cançó
sens les dues he ficat el baldó
la vida és com un llarg sarmó
si sóc com un tros de formigó
que ara ja no sent cap emoció
si tampoc sent ni fred ni calor
ni com gens ni mica de passió
m’he fet dur com negre carbó
i tan feble i bla com un cartró
si ni tinc el que dóna escalfor
ni menys el que em fa il·lusió
ja m’estreny massa el cinturó
bé em falta la bona respiració
tu em faries als llavis un petó
si significa bé ma resurrecció
doncs visc en la desesperació
ni et tinc a tu ni cap aspiració
i sols el cor pareix un acordió
i anant e venint sense cap raó
sens produir cap joliua cançó
em manca el que em fa dolor
i bé la que escriu el meu guió
sens dar-me’n cap explicació
no repartint la teva estimació
ni pensar al meu cor pobrissó
e tot i així et dono mon perdó
doncs et tinc ja tanta devoció
e per dir t’estim vull l’ocasió
ara ho faig ençà l’imaginació
e amb un poema com tu bufó
que m’arrenqui el meu dolor
si per adés no hi veig solució