TALMENT COM ANIMALS
(fitant si alguna cosa belluga)
amagues el cap així un estruç
mentre em tens del tot confús
semblant tan sols un gamarús
tant que t’insinues així lleona
doncs el teu amor no perdona
talment que ho faria una fona
o urpant mon cor tal una gata
bé el teu com un gat s’escapa
i això és el què a mi em mata
essent encara menys que rata
mentre tu ets com una perdiu
que va fent però re no em diu
mentre jo faig fent; la viu, viu
bé ma vida a poemes s’escriu
tant que de tristesa en faig riu
i a raó llisques com una truita
per això n’atrapo la teva fuita
bé així, n’he fet la meva lluita
si bé la meva truita n’és cuita
per anar pesat com tot cargol
o ser cec de dies com mussol
i potser per això em trobo sol
la vida m’ha crospit tal fessol
i vaig pausat com una tortuga
en fitar si alguna cosa belluga
doncs la paciència ja s’aixuga
i bé el meu cor per tu remuga
si tot abraça un caire a tortura
se’m fa difícil la teva captura
si et veig com a grata criatura
mentre estiro el coll tal girafa
cercant-te igual que bon cafre
si tot plegat pareix una estafa
si ton amor ni se com s’agafa
e això em produeix una nafra
e com ta personalitat elefanta
tan obliga i respecta implanta
emperò ma estimació és tanta
que puja igual que una planta
i mon cor penca com formiga
i així deixis de ser una amiga
perquè això massa em castiga
res vull si ton cor no m’abriga
potser essent com una aranya
aviant-te a la tela amb manya
car amb el temps e una canya
s’aplega un peix si s’enganya
si bé et mous com una gasela
fent que’n perdi de tu l’estela
tant que semblo una marmota
dormint i sens saber que toca
esdevenint ja la teva mascota
(fitant si alguna cosa belluga)
amagues el cap així un estruç
mentre em tens del tot confús
semblant tan sols un gamarús
tant que t’insinues així lleona
doncs el teu amor no perdona
talment que ho faria una fona
o urpant mon cor tal una gata
bé el teu com un gat s’escapa
i això és el què a mi em mata
essent encara menys que rata
mentre tu ets com una perdiu
que va fent però re no em diu
mentre jo faig fent; la viu, viu
bé ma vida a poemes s’escriu
tant que de tristesa en faig riu
i a raó llisques com una truita
per això n’atrapo la teva fuita
bé així, n’he fet la meva lluita
si bé la meva truita n’és cuita
per anar pesat com tot cargol
o ser cec de dies com mussol
i potser per això em trobo sol
la vida m’ha crospit tal fessol
i vaig pausat com una tortuga
en fitar si alguna cosa belluga
doncs la paciència ja s’aixuga
i bé el meu cor per tu remuga
si tot abraça un caire a tortura
se’m fa difícil la teva captura
si et veig com a grata criatura
mentre estiro el coll tal girafa
cercant-te igual que bon cafre
si tot plegat pareix una estafa
si ton amor ni se com s’agafa
e això em produeix una nafra
e com ta personalitat elefanta
tan obliga i respecta implanta
emperò ma estimació és tanta
que puja igual que una planta
i mon cor penca com formiga
i així deixis de ser una amiga
perquè això massa em castiga
res vull si ton cor no m’abriga
potser essent com una aranya
aviant-te a la tela amb manya
car amb el temps e una canya
s’aplega un peix si s’enganya
si bé et mous com una gasela
fent que’n perdi de tu l’estela
tant que semblo una marmota
dormint i sens saber que toca
esdevenint ja la teva mascota
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada