S’APROPA EL GRAN DIA
(en serà la fita aconseguida)
adés a la fi s’acosta el gran dia
de viure dignament aquesta vida
si trencar-ne d’arrel la monotonia
per fer de ma ànima compartida
de cert fugint de tota melangia
i així la bellesa fa temps partida
quan esdevé real la meva fantasia
així finalment se’m curarà la ferida
per aquest desenllaç bé hi tornaria
i la coïssor amb tu queda reduïda
doncs amb tu ma vida serà lluïda
i el cor feia temps que per tu corria
esperò no has pas caigut de seguida
bé tot exercint en l’amor dura tirania
has eixit deixar-me l’ànima seduïda
si ja pensava que em tenies mania
si bé en fi serà la fita aconseguida
ans sens el teu amor no sé que faria
així tu tens un amor de paraula fluida
com desitjo siguem totdia en sincronia
esper amb mi no et sentis mai avorrida
tot trencant amb amor tota monotonia
així l’exam de no amar-te suspendria
doncs com treu-me ja aquesta agonia
e perquè el meu cor sense tu embogia
i com amb tu es sent en plena harmonia
així és que tota la teva joia se’m contagia
si feia temps que els meus braços t’estenia
però tot allò que més estimo tostemps fugia
i adés al final aconsegueixo el que pretenia
bé queden menys de cent dies pel gran dia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada